Diccionari Sistèmic (140) TEORIA DE JOCS

La Teoria de Jocs és una branca de la matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns. També pot definir-se com un estudi de les situacions de cooperació i conflicte entre dos o més jugadors que decideixen realitzar un intercanvi i de quines accions depèn la resolució del problema, en què les dues parts hi troben avantatges, que poden ser per tres fonts diferents: perquè les parts tenen preferències diferents, perquè tenen diferents habilitats per produir un bé o un servei, resoldre uns tipus de problemes, o perquè disposen d'informació diferent.

És un camp d'estudi relativament jove. Primer es va desenvolupar com una eina per entendre el comportament econòmic, però avui dia s'ha aplicat al comportament animal i al desenvolupament de les espècies per la selecció natural. Alguns exemples de la teoria de jocs, com ara el dilema del presoner, en què la decisió racional d'interès propi afecta negativament a tots els participants, s'utilitzen en les ciències polítiques, l'ètica i la filosofia. Recentment ha rebut l'atenció dels científics informàtics, atès que pot aplicar-se als camps de la intel·ligència artificial i de la cibernètica.

Encara que és similar a la teoria de les decisions, la teoria de jocs estudia les decisions que es realitzen en un ambient on diversos jugadors interaccionen. És a dir, estudia les eleccions de comportament òptim en les quals els costos i els beneficis de cada opció no són fixos, sinó que depenen de les eleccions dels individus.

Diccionari Sistèmic (139) TEORIA DE CUES

La Teoria de Cues és l'estudi matemàtic de les línies d'espera (o cues) permetent l'anàlisi de diversos processos relacionats com: l'arribada al final de la cua, l'espera a la cua, etc.

La teoria de cues generalment és considerada una branca d'investigació operativa perquè els seus resultats sovint són aplicables a una àmplia varietat de situacions com: negocis, comerç, indústria, enginyeries, transport i telecomunicacions.

Les cues es formen a causa d'un desequilibri temporal entre la demanda del servei i la capacitat del sistema per subministrar.

En les formacions de cues es parla de clients, com ara màquines danyades a l'espera de ser rehabilitades. Els clients poden esperar en cua, ja que els mitjans existents siguin inadequats per a satisfer la demanda del servei, en aquest cas, la cua tendeix a ser explosiva, és a dir, a ser cada vegada més llarga a mesura que transcorre el temps. Els clients pot ser que esperin temporalment, encara que les instal·lacions de servei siguin adequades, perquè els clients arribats anteriorment estan sent atesos.

Els objectius de la teoria de cues consisteixen en:

• Identificar el nivell òptim de capacitat del sistema que minimitza el cost.
• Avaluar l'impacte que les possibles alternatives de modificació de la capacitat del sistema tindrien en el cost total.
• Establir un balanç equilibrat ("òptim") entre les consideracions quantitatives de costos i les qualitatives de servei.
• Prestar atenció al temps de permanència en el sistema o en la cua.

Elements existents en la Teoria de Cues

o Procés bàsic de cues : Els clients que requereixen un servei es generen en una fase d'entrada. Aquests clients entren al sistema i s'uneixen a una cua. En determinat moment es selecciona un membre de la cua, per proporcionar-li el servei, mitjançant alguna regla coneguda com a disciplina de servei. Després, es porta a terme el servei requerit pel client en un mecanisme de servei, després del qual el client surt del sistema de cues.

o Font d'entrada o població potencial : Una característica de la font d'entrada és la seva mida. La grandària és el nombre total de clients que poden requerir servei en determinat moment. Pot suposar que la mida és infinit o finit.

o Client : És tot individu de la població potencial que demana servei com ara una llista de treball esperant per imprimir.

o Capacitat de la cua : És el màxim nombre de clients que poden estar fent cua (abans de començar a ser servits). De nou, pot suposar finita o infinita.

o Disciplina de la cua : La disciplina de la cua es refereix a l'ordre en què se seleccionen els seus membres per rebre el servei. Per exemple, pot ser:

• FIFO (first in first out) primer a entrar, primer a sortir, segons la qual s'atén primer al client que abans hagi arribat.
• LIFO (last in first out) també coneguda com a pila que consisteix a atendre primer al client que ha arribat l'últim.
• RSS (random selection of service) que selecciona els clients de manera aleatòria, d'acord amb algun procediment de prioritat o algun altre ordre.
• Processor Sharing - serveix als clients igualment. La capacitat de la xarxa es comparteix entre els clients i tots experimenten amb eficàcia el mateix retard.

o Mecanisme de servei : El mecanisme de servei consisteix en una o més instal·lacions de servei, cadascuna d'elles amb un o més canals paral·lels de servei, anomenats servidors.

o Xarxes de cues . Sistema on existeixen diverses cues i els treballs flueixen d'una a una altra. Per exemple: les xarxes de comunicacions o els sistemes operatius multitasca.

o Cua : Una cua es caracteritza pel nombre màxim de clients que pot admetre. Les cues poden ser finites o infinites.

o El procés de servei : Defineix com són atesos els clients.

Diccionari Sistèmic (138) TÈCNICA DELS 7 PASSOS D'ENFOCAMENT

La Tècnica dels 7 Passos d'Enfocament és un conjunt de 7 etapes constituïdes pels 5 passos d'enfocament originals més 2 passos addicionals insertats a l'inici del procés

1: Declarar o identificar la meta de l'organització

2 Definir les mesures de rendiment global.

Aquesta tècnica és molt apropiada per organitzacions sense ànim de lucre i organitzacions governamentals on la meta és diferent de fer diner i on és necessària una clara definició del rendiment relacionat amb les unitats de la meta declarada.

Diccionari Sistèmic (137) TÈCNICA DELS 5 PER QUÈs

La Tècnica dels 5 per quès és una tècnica desenvolupada originàriament en el camp de l'enginyeria en l'empresa Toyota. El seu objectiu és buscar les causes més profundes d'una situació. És a dir, és un mètode basat rn fer preguntes per explorar les relacions causa - efecte que generen un problema en particular.

També podríem dir que aquesta tècnica és una aplicació d'un mètode molt antic. "El mètode socràtic". En efecte, Sòcrates, animava als seus deixebles a qüestionar-se les seves opinions o afirmacions per trobar si eren la causa lògica de la seva comprensió de tot els que els envoltava. Sòcrates els animava a preguntar-se per què en qualsevol moment i fins trobar la màxima consistència lògica. 

Com introducció, descric un exemple d’aquesta tècnica que es va anar instaurant en la seva formulació en les fàbriques de motors de Toyota.

Situació: El cotxe no es posa en marxa.

Primer Per què? La bateria està morta.

Segon Per què? L’alternador no funciona.

Tercer Per què? La corretja s’ha trencat.

Quart Per què? La corretja era vella i no es va canviar quan tocava.

Cinquè Per què? No es va seguir el programa de servei i manteniment recomanats.

Diccionari Sistèmic (136) TÈCNICA DE LES 4 E

Fins avui mateix, en tots els cursos de Màrqueting que es fan, una de les tècniques bàsiques que es proposen d'entrada és la de les 4 Ps ( Producte, Preu, Punt de venda, Promoció) Aquesta tècnica la va introduir Jerome McCarthy el 1960. Tot i que els conceptes bàsics segueixen tenint validesa, els canvis en els hàbits dels clients així com la possibilitat d'arribar a qualsevol client sigui on sigui, han actualitzat aquesta tècnica. Una de les actualitzacions d'aquests conceptes més interessants és la tècnica de les 4 Es.

Els 4 conceptes d'enfocament són:

Experiència: És un concepte més ampli que Producte.El client demana quelcom més que un producte, busca tota una experiència que comença abans de comprar i acaba després d'haver comprat. Cal buscar la millor experiència en cada fase de manera que el client s'emporti una vivència única.

Intercanvi (Exchange): Actualitza el concepte de Preu. Ara el preu no és només diner, pot ser temps o autorització per la utilització de dades personals, etcètera. Es pot dir que ara hi ha un intercanvi entre proveïdor i client.

Omnipresència (Everywhere): Amplia el concepte de Punt de venda. Avui en dia, podem vendre per molts canals diferents -Internet ens porta a tot arreu- i podem vendre a qualsevol lloc del món on pensem que pugui haver un potencial client.

Evangelització: Amplia el terme Promoció. Es tracta d'aconseguir que cada client es converteixi en un ambaixador del producte o servei que ha comprat. Es tracta d'atraure als consumidors sense ser molestos o invasius, de forma que el nou client vingui voluntàriament.

Diccionari Sistèmic (135) TAUTOLOGIA

La Tautologia és el fet s'emprar dos mots, l'un definint i l'altre qualificant, els quals en el fons volen dir el mateix. Dit d’una altra manera, en lògica una tautologia és una fórmula o afirmació que és certa en totes les interpretacions possibles. Un exemple pot ser "La pilota és verda, o la pilota no és verda". És una tautologia dir que «els lladres són amants de l'aliè».

Les tautologies són veritats lògiques. Tanmateix en els Processos de Raonament de la Teoria de les Limitacions la Tautologia és ina Categoria d'objecció Legítima Lògica. Això vol dir que quan seguim la construcció dels processos, hem de revisar i aclarir qualsevol objecció lògica d'aquest tipus que qualsevol observador pugui identificar.

Diccionari Sistèmic (134) TÀCTICA

En la terminologia de TOC, la Tàctica és la resposta a la pregunta "Cóm?" És a dir, és l'acció que es necessita fer per assolir una Estratègia decidida. 

I aquest concepte no és exclusiu en la terminologia de la Teoria de les Limitacions. 

En general, la tàctica es definir ·"tot allò que s'ha de fer" per assolir l'estratègia o objectiu de qualsevol canvi.

Diccionari Sistèmic (133) SUPÒSITS FONAMENTALS DE LA TEORIA DE LES LIMITACIONS -TOC-

Els Supòsits Fonamentals de la TOC són creences bàsiques que es creu que es poden aplicar de forma general en tots els sistemes socials. Aquestes creences són:

La gent és bona.... però tots nosaltres tenim supòsits dolents que ens bloquegen per veure o alliberar el potencial inherent dins de nosaltres mateixos, dels altres o de les organitzacions on participem.

Qualsevol conflicte es pot eliminar.... si podem identificar i qüestionar els supòsits erronis que causen el conflicte.

Cada situació (o sistema) és enormement simple, sense que importi quant complex sembli inicialment.....si podem identificar la o les poqueslimitacions o punts de palanca que li donen la simplicitat inherent pròpia de qualsevol situació o sistema.

Cada situació pot millorar significativament.... si només som capaços de pensar amb claredat en totes les situacions que trobem utiitzant aquests supòsits.

Goldratt assegurava que una vegada qualsevol persona pren la decisió de creure i actuar d'acord amb aquests quatre supòsits fonamentals, aleshores pot arribar a una vida plena i fins i tot ni el cel serà el límit.

Diccionari Sistèmic (132) SUPÒSIT PARAL·LEL

Un Supòsit Paral·lel és una entitat o element de l'Arbre d'Estratègia i Tàctica de TOC. És una afirmació que respon a les preguntes de per què l'Estrategia establerta és possible, o sota quines condicions aquesta estratègia és possible, i per què la Tàctica escollida és la millor alternativa per assolir l'Estratègia. És a dir, quins riscs específics, limitacions i obstacles s'han de tenir en compte  al seleccionar la Tàctica com la millor o única alternativa per assolir l'Estratègia?

Diccionari Sistèmic (131) SUPÒSIT NECESSARI

El Supòsit Necessari és un dels elements de l'arbre d'Estratègia i Tàctica en la metodologia de TOC. És una afirmació o declaració de per què és necessària una Estratègia per assolir un nivell més alt en aquell arbre. Un Supòsit Necessari  podria ser el supòsit d'efectes indesitjables existents i/o efectes desitjables no assolits, els quals creen la necessitat del canvi proposat.

Diccionari Sistèmic (130) SUPÒSIT DE SUFICIÈNCIA

El Supòsit de Suficiència és un concepte o entitat -en la terminologia de TOC- que s'utilitza en la creació dels Arbres d'Estratègia i Tàctica, per detminar què s'ha de considerar per assegurar que tot el grup d'entitats estratègiques i tàctiques, al nivell més baix, seran suficients per causar o donar lloc a la Tàctica del seu nivell inmediatament superior.

Els Supòsits de Suficiència són fets quotidians plens de sentit comú, que si s'ignoren, donaran com a resultat que els passos a fer en un nivell inferior determinat, seran insuficients per assolir els passos que estan per sobre d'ells.

Diccionari Sistèmic (129) SUPÒSIT

El concepte Supòsit en la terminologia de la Teoria de les Limitacions és una afirmació, declaració, condició o creença sobre la que s'explica una relació lògica entre dades, conceptes o entitats.

Els supòsits a vegades es descriuen o verbalitzen en les argumentacions o en la construcció de descripcions o diagrames lògics. Però sovint no es mostren o no s'expliciten, ja que molts d'ells es consideren tan evidents, que creiem que tothom estarà d'acord, és a dir, es donen per sobrentesos.

Cal tenir en compte que, tanmateix, aquests supòsits poden no ser vàlids. I és més, quan els revisem és quan els podem validar i probablement veure aquestes relacions d'una altra manera.

De fet, la Revisió de Supòsits és una de les eines o tècniques més potents que ens proporciona el Pensament Lateral, ja que sovint al revisar-los canviem la percepció que tenim fins aquells moments i podem plantejar-nos noves idees o alternatives.

Diccionari Sistèmic (128) SUBORDINACIÓ

La Subordinació, en TOC,  és la paraula clau de la tercera fase en l'Enfocament dels Cinc Passos en els entorns productius. 

Implica subordinar qualsevol cosa, sigui el que sigui a la decisió anterior que ha estat "Explotar la Limitació del Sistema". La subordinació és vital per assolir la plena explotació de la Limitació.

La subordinació té dos components fonamentals.

Primer: Tots els recursos No Limitació s'han de gestionar per assegurar que la Limitació sempre té exactament el que necessita i quan ho necessita

Segon: Tots els Recursos No Limitació no poden processar més del que requereix la Limitació.

Diccionari Sistèmic (127) SOSTENIBILITAT

La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida. 

La sostenibilitat consisteix a proveir el millor possible avui sense posar en perill els recursos de demà, és a dir, exactament evitar el que la cultura popular en castellà anomena pan para hoy y hambre para mañana (pa per avui, fam per demà), aplicat en el sentit més ampli i a tota mena de recursos: econòmics, materials, humans, socials i ambientals. L'informe Brundtland de 1987 ho defineix tècnica i oficialment com a «satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.

En economia, el creixement sostenible consisteix en augments d'ingressos actuals tals que es puguin mantenir al llarg del temps sense comprometre els futurs. Per exemple, una inversió que permet produir més, i per tant fer més negoci i vendre més en principi seria sostenible. Un exemple d'ingressos no sostenibles són els obtinguts ràpidament per la venda d'empreses, ja que després no es pot guanyar diners amb elles, i en general la venda o supressió de recursos materials o humans, pel mateix motiu, o d'un local necessari si després s'ha de llogar més car. 

La sostenibilitat, i el desenvolupament sostenible, per definició inclou sempre obligatòriament els tres àmbits econòmic, social i ambiental. Així el desenvolupament sostenible requereix un desenvolupament tant econòmic com social mentre es protegeix el medi ambient. En el moment que no es té en compte un o dos d'ells deixa de tractar-se de sostenibilitat.

Diccionari Sistèmic (126) SISTÈMIC

El concepte Sistèmic significa que un efecte o una propietat s'esten dins d'un sistema, afectant a un grup o a tot un sistema, com poden ser el cos, l'economia, el mercat, una organització o tota la societat. 

Sistèmic vol dir, doncs, que és relatiu o pertany a tot l'organisme, a tot un sistema.

Per això el títol en un diccionari com aquest. Vol ser un conjunt de conceptes que d'alguna manera o altra, estan lligats a tot un sistema, com en aquest cas és el Desenvolupament Organitzacional.

Diccionari Sistèmic (125) SISTEMA

 

Un Sistema és un conjunt d'elements que funciona com un tot. Un exemple paradigmàtic és el cos humà. Aquest té tota una sèrie de parts, fins i tot, algunes s'anomenen subsistemes (el sistema circulatori, el sanguini, etc) però aquesta sèrie de parts tenen sentit al funcionar com un tot.

Els sistemes es descriuen segons les parts o elements que els composen i per les seves interrelacions, així com les seves relacions amb l'entorn.

El sistemes estan per tot arreu i poden ser de qualsevol tipus. Un algoritme en informàtica, un biotop en biologia,  un sistema mecànic en física, i per descomptat, les organitzacions humanes, tals com les empreses, són sistemes. 

En l'entrada de la Teoria de Sistemes veurem les seves característiques principals.

Diccionari Sistèmic (124) SÍNDROME X-Y

La Síndrome X-Y és un problema que es dona freqüentment quan la Teoria de les Limitacions  no s'implementa de forma holística. Aquest problema es genera degut a una lluita de poder entre dues àrees funcionals de l'organització, i pot tenir com a resultat un estancament, o fins i tot l'abandonament de TOC, malgrat una implementació increïblement exitosa en una de les àrees funcionals.

Per exemple, a l'implementar TOC en un departament o funció X, tenim dos efectes: 1. Canvia a la gent del departament de forma que la seva comprensió s'alinia  amb el paradigma del Throughput. 2. la millora és tal que la limitació surt fora del departament, anomenem-li al departament Y. Aleshores X està fent pressió a Y perquè millori adoptant la mateixa metodologia. Si Y segueix funcionant amb el paradigma del món del cost, pot guanyar la batalla interna ja que aquest paradigma és el prevalent convencionalment.  El resultat pot ser que es deixi d'aplicar TOC en tota l'organització, amb la qual cosa els resultats deixaran de millorar.

Diccionari Sistèmic (123) SÍNDROME DE L'ESTUDIANT

Amb el nom Síndrome de l'Estudiant identifiquem el comportament que causa errades en començar una tasca, encara que la data inicial ja hagi passat, degut a que sembla que es disposa de molt temps per l'aparent llunyania de la data prevista de finalització d'aquella tasca.

Aquesta conducta malbarata qualsevol temps de protecció que tingués disponible la tasca i explica el fet que en un entorn convencional de projectes rarament es completin abans de les dates previstes, i més aviat acabin sobrepassant-les.

El nom prové del fet que la majoria d'estudiants tendeixen a comportar-se d'aquesta manera quan tenen molt temps per endavant per fer els seus estudis o tasques.

Diccionari Sistèmic (122) SIMPLICITAT INHERENT

Des d'una visió sistèmica, la Simplicitat Inherent és el concepte que la naturalesa és simple i harmoniosa en sí mateixa. 

La complexitat es relaciona amb els elements d’un sistema i amb les relacions de dependència que s’estableixin entre ells.

Quan diem que un sistema és complex, volem dir que es necessiten moltes dades per poder-lo descriure de forma completa.

Si el podem descriure en poques frases (tant pel que fa als elements com a les seves relacions) diem que el sistema és simple o molt simple.

Ara bé, ens adonem que quan més complex és un sistema, menys llibertat tenen  els elements per moure’s sense afectar a altres?

Aleshores això significa que si sabem determinades característiques dels elements i les relacions de dependència entre ells, podem preveure o dirigir el seu funcionament.

La base de les teories sistèmiques i de la ciència en general és precisament la de la Simplicitat Inherent. És molt factible descobrir les relacions que governen el sistema i aleshores, encara que sembli molt complex (Sovint en diem complicat) el sistema esdevé simple en la seva comprensió.

Diccionari Sistèmic (121) SEQÜÈNCIA DE PREGUNTES PER FER UN CANVI

La Seqüència de Preguntes per fer un canvi és un dels tres processos de millora contínua en la Teoria de les Limitacions (els altres dos són els 5 Passos d'Enfocament i la Gestió de Buffers) Aquesta seqüència correspon a les tres preguntes que s'han de respondre en una gestió exitosa per fer un canvi dins d'un sistema. Aquestes tres preguntes són:

Què s'ha de canviar?

A què s'ha de canviar?

Cóm s'ha de fer el canvi?

En les revisions recents sobre aquesta gestió exitosa del canvi, s'han afegit dues preguntes més, i la seqüència més completa és la següent:

Per què Canviar?

Què s'ha de canviar?

A què s'ha de canviar?

Cóm s'ha de fer el canvi?

Cóm s'ha de mesurar i sostenir (assegurar) el canvi?

Diccionari Sistèmic (120) SEGMENTACIÓ

La Segmentació és l'activitat que pretén identificar grups o conjunts de compradors que siguin internament homogenis, i així poder especialitzar la producció, distribució o comunicació d'un determinat producte o servei. Al realitzar estudis de segmentació, les empreses descobreixen noves oportunitats per satisfer de forma adient les necessitats dels clients i van canviant, entre altres coses, els seus productes, serveis i formes de comunicació.

Des d'una visió més sistèmica, i amb l'enfocament de TOC, la segmentació s'ha de fer tenint en compte la limitació del sistema, empresa o organització. Això fa que es puguin satisfer amb més efectivitat tant les necessitats dels clients com de la pròpia organització.

Diccionari Sistèmic (119) RETROALIMENTACIÓ POSITIVA

La Retroalimentació positiva és un dels mecanismes de realimentació pel qual els efectes o sortides d'un sistema causen efectes acumulatius a l'entrada, en contrast amb la realimentació negativa on la sortida causa efectes substractius a l'entrada.

És un procés en la qual els efectes d'una petita pertorbació en un sistema inclouen un increment de la magnitud de la pertorbació total.

Contràriament al que es pot creure, la realimentació positiva, no sempre és desitjable, donat que l'adjectiu positiu, es refereix al mecanisme de funcionament, no al resultat. En els sistemes la realimentació és la que defineix l'equilibri que pot donar-se. Per exemple amb la realimentació positiva, difícilment s'assoleixen punts d'equilibri estable.

És possible identificar la retroalimentació positiva en sistemes de la natura com el clima, la biosfera com també en sistemes tancats creats pels humans com l'economia, la societat i els circuits electrònics.

La realimentació positiva amplifica les possibilitats creatives (evolució, canvi de metes); és la condició necessària per a incrementar els canvis, l'evolució, o el creixement. Dona al sistema la capacitat de tenir accés a nous punts de l'equilibri.

Per exemple, en un organisme viu, la realimentació positiva més forta, és la proporcionada per l'autoexcitació ràpida d'elements dels sistemes endocrí i nerviós (particularment, com resposta a condicions d'estrès) i ocupa un paper dominant en la regulació de la morfogènesi, del creixement, i del desenvolupament dels òrgans. Tots aquests processos són amb la finalitat de sortir ràpidament de l'estat inicial. L'homeòstasi és especialment visible en els sistemes nerviosos i endocrins quan es considera això a un nivell orgànic.

Diccionari Sistèmic (118) RETROALIMENTACIÓ NEGATIVA

La retroalimentació negativa és un tipus de retroalimentació en el qual el sistema respon en una direcció oposada la pertorbació. El procés consisteix en retroactuar sobre alguna entrada del sistema una acció (força, voltatge, etc.) proporcional a la sortida o resultat del sistema, de forma que s'inverteix la direcció del canvi de la sortida. Amb això tendeix a estabiltizar la sortida, procurant que es mantingui en condicions constants. Això dona lloc sovint a equilibris (en sistemes físics) o a homeòstasi (en sistemes biològics) en els quals el sistema tendeix a tornar al seu punt d'inici automàticament. En són exemples el control de temperatura mitjançant termòstat, la regulació hormonal, la temperatura de la sang dels animal de sang calenta. 

La retroalimentació en general, però sobretot la retroalimentació negativa és molt important per mantenir una de les propietats del sistema com és la homeòstasi ara citada. En les organitzacions, la homeòstasi és també una característica principal, i per tant, la retroalimentació negativa és un dels instruments més utilitzats, pensem en els controls d'estocs, o ordres de aturada en processos, etcètera.

Diccionari Sistèmic (117) RETROALIMENTACIÓ

En una organització, la Retroalimentació, realimentació o retroacció (en anglès, feedback) és el procés de compartir informació, observacions, preocupacions i suggeriments amb una altra persona. La realimentació es un procés bidireccional.

La retroalimentació també és el senyal de la sortida d'un sistema que hi retorna per tal de controlar-lo. El bucle que forma s'anomena bucle de realimentació. Normalment un sistema de control té entrada i sortida al sistema; quan la sortida del sistema torna a entrar al mateix sistema, s'anomena "realimentació".

Mitjançant la Retroalimentació els sistemes es comporten amb tendència a trobar constanment l'equilibri o com és el cas de les organitzacions humanes, a actuar per intentar assolir els seus objectius.

La Retroalimentació pot ser positiva o negativa com es pot veure en les seves corresponents entrades.

Diccionari Sistèmic (116) RETORN DE LA INVERSIÓ

El Retorn de la Inversió és una mesura relativa del rendiment financer, que proporciona un mitjà per comparar diverses inversions calculant els beneficis obtinguts en un període de temps especificat. Convencionalment és la taxa de rendibilitat percentual que s'obté  en un negoci o projecte respecte al capital total invertit en ell. El Retorn es pot calcular amb els beneficis abans o després d'impostos.

En TOC, el Retorn de la Inversió es calcula com el Throughput menys les Despeses Operatives dividit per total invertit.

 

Diccionari Sistèmic (115) RESULTAT NET

El Resultat Net és una mesura de rendiment financer global i absoluta que es calcula determinant la diferència  entre els ingressos i les despeses en un període de temps determinat. En la comptabilitat del Throughput significa el Throughput menys les despeses operatives.

En els principis acceptats per la comptabilitat en general, alguns canvis en el resultat net poden ser deguts a canvis en els nivells d'inventari, cosa que no es dona en la comptabilitat del Throughput.

Diccionari Sistèmic (114) RESPONSABILITAT

La Responsabilitat constitueix, juntament amb l'autoritat, una funció fonamental en l'estructura de les organitzacions. La Responsabilitat és l'obligació de respondre d'alguna cosa. En les organitzacions, hi ha diverses responsabilitats que poden ser de gran abast o de molt petit. Des de ser el responsable màxim de l'organització a ser responsable d'una tasca auxiliar i considerada molt poc significativa. Però el que importa és que en cada cas, la responsabilitat estigui alineada amb l'autoritat necessària per poder fer o donar comptes de la tasca.

Veure l'entrada: Relació entre Autoritat i Responsabilitat.

Diccionari Sistèmic (113) RESPECTE

Entre les diverses accepcions que podem trobar en els diccionaris sobre el Respecte trobarem:

El Respecte és l'acció de considerar alguna cosa com una cosa que hom ha de tenir en compte. També és la consideració de l'excel·lència d'alguna cosa o persona que ens porta a no faltar a ella.

Com a un dels principis de la Revolució Positiva de Edward de Bono, el Respecte fa referència a la forma en que ens comportem amb totes les altres persones. El Respecte abasta els valors i els sentiments humans. Per tant, en qualsevol tipus d'organització el Respecte és fonamental. El Respecte és indisociable dels valors humans. Per això respectem la humanitat i els valors humans d'una altra persona, alhora que respectem la individualitat de l'altra persona.

No té gaire sentit respectar els valors humans en abstracte i no respectar a les persones. De fet una definició clara i concisa de civilització és el respecte pels altres.

El Respecte funciona en tres nivells:

És la protecció dels drets humans bàsics de qualsevol persona.

És un principi fonamental de la Revolució positiva, i ens recorda que, per sobre de tot, el que importa són les persones.

És la forma com mostrem a la gentel seu valor en la societat. 

Diccionari Sistèmic (112) RESISTÈNCIA AL CANVI:

La resistència al canvi és un comportament que tothom té amb major o menor grau o intensitat. És inherent a la vida mateixa, i sobretot als mamífers. Les espècies evolucionen molt lentament, i ho fan adaptant-se a les condicions del medi o del seu entorn. Si l'entorn no fos incert, ni complex, l'ésser viu no tindria necessitat de canviar, i per això els canvis es produeixen amb lentitud, ja que quan s'han fet, l'objetiu és que la situació sigui estable respecte a l'entorn.

Des d'un punt de vista sistèmic i des de la perspectiva de TOC, les persones i organitzacions tenen una resistència al canvi molt accentuada. El motiu principal d'aquesta resistència és que: o no sabem avaluar el veritable perill de no fer el canvi (subestimar la urgència o necessitat de fer-lo)  o bé valorem com excessius els esforços per fer-lo (sobreestimar els riscos que comporta fer el procés de canvi).

Veure: Canvi, Canvi: Cóm enfocar-ho, Canvi organitzacional, Mètode per crear el canvi, Nivells de resistència al canvi, Procés de superació dels nivells de resistència al canvi. 

Diccionari Sistèmic (111) RESILIÈNCIA

La Resiliència és la resistència que presenten els sòlids a trencar-se degut a un cop. La Resiliència personal és la capacitat que té una persona per resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de tornar a l'estat anterior a la causa del trauma. En altres paraules, la Resiliència  és l'aptitud d'una persona o organisme per reaccionar positivament malgrat les dificultats.

En un context sistèmic les organitzacions, i fins i tot les comunitats, també tenen diferents graus de resiliència. En uns casos la resposta a una situació adversa, difícil o greu serà més proactiva i positiva o simplement serà anar-se adaptant a la situació fins no poder fer més.

Diccionari Sistèmic (110) REQUISIT

En la terminologia de TOC, El terme Requisit fa referència a les dues situacions que són contràries en els Núvols de Conflicte.

Un Núvol de Conflicte està format per una casella, a la part esquerra del diagrama que és l'objectiu comú en un conflicte entre dues parts, o en un dilema si és exclusiu d'una persona. En les dues caselles centrals (una a dalt i l'altra a la part inferior), es descriuen les condicions necessàries per assolir l'objectiu comú. I finalment en les dues caselles de la part dreta, una en la part superior (lligada a la corresponent condició necessària) i l'altra en la part inferior, (també lligada a l'altra condició necessària) descriuen els requisits que creiem que s'han de complir per assolir aquestes decisions. 

Els requisits són contraris o oposats. Si aquest no és el cas, molt probablement no s'ha descrit o construït correctament el Núvol de Conflicte.

Per un criteri convencional el Requisit de la casella superior és l'efecte indesitjable, mentre que el de la casella inferior és l'efecte desitjable. En comparació amb la metodologia DAFO, el requisit superior és l'equivalent a una amenaça o una debilitat.

Un exemple sobre els requisits podria ser: Acomiadar personal per un cantó i Mantenir tot el personal per l'altre. La condició necessària que porta a pensar que hem d'acceptar acomiadar personal, és que hem de tenir els costos a un nivell que garanteixi la supervivència de l'empresa. D'altra banda, hem de mantenir a tot el personal per poder satisfer totes les demandes del mercat o clients.

Cal adonar-se que les condicions necessàries no estan en conflicte. Són els requisits els que ho estan.

Generalment els conflictes es resolen o superen quan revisem la validesa dels requisits o la validesa de la relació d'aquests amb les seves condicions necessàries corresponents.

Diccionari Sistèmic (109) RENDIBILITAT.

En les teories de gestió convencionals, la Rendibilitat és una mesura o indicador del rendiment financer del conjunt de l'organització. En general, quan s'intenta aplicar a les subunitats o parts de l'organització, es requereix assignar algunes despeses operatives i alguns ingressos en el conjunt d'aquestes parts. Això sovint porta a la comptabilitat de costos i als seus efectes tant positius com negatius. Molt sovint les derivacions d'aquest tipus de gestió poden portar a efectes molt perjudicials pel conjunt de l'organització.

Des d'una perspectiva sistèmica la Rendibilitat mai s'ha d'avaluar per parts sinó des d'una òptica global de l'organització. Així la rendibilitat ve a ser un sinònim de Throughput, marge de contribució o productivitat global. Això vol dir que una tasca d'una part de l'organització serà rendible o tindrà una bona rendibilitat si contribueix a apropar a l'organització a assolir la seva meta, i no ho serà si s'enfoca a millorar els costos d'aquella part.

Diccionari Sistèmic (108) RELACIÓ TRANSATLÀNTICA

La Relació Transatlàntica és un terme molt emprat en la terminologia de la Teoria de les Limitacions per descriure un argument que aparentment és lògic però que la relació causa efecte és molt difusa, subjectiva o simplement expresada amb poca o sense base lògica. 

Així, un exemple de relació transatlànctica seria dir que l'increment d'alçada de les persones des de de la segona meitat del segle XX està relacionada amb cuinar en paelles d'alumini, ja que abans  no en hi havia i la seva aparició coincideix amb un increment sostingut en la població dels països que les han anat utilitzant amb major freqüència. És fàcil d'entendre que aquesta no pot ser la raó principal o causa de l'increment d'alçada de la població. Això seria establir una relació lògica "Transatlàntica".

També s'utilitza per descriure una relació lògica que encara que sigui força coherent, obvia passos intermedis  de causa - efecte que fa poc clara la seqüència lògica real. Així, plantejar que una reducció de personal ajudarà a donar estabilitat a l'empresa, fins i tot a curt termini, és una relació transatlàntica, ja que potser només ajudarà a millorar de forma immediata el compte de resultats, i alhora crearà una inestabilitat important a curt termini en l'atenció als clients i conseqüentment en les vendes i ingressos en el mateix curt, i també a més llarg, termini.

Diccionari Sistèmic (107) RELACIÓ ENTRE AUTORITAT I RESPONSABILITAT

En les conductes personals dins de les organitzacions sovint ens trobem que a cadascú se li assigna unes tasques, uns projectes o unes funcions, i això comporta que es fa responsable  de dur-ho a terme i de fer-ho bé.

A la vegada, és molt freqüent que les normes internes de la corporació, organització o empresa, originin situacions on el responsable d'una funció o tasca determinada es trobi que no té l'autoritat formal per fer el que calgui fer. Aquestes situacions generen molt freqüentment problemes i són una de les causes o "motors" de desharmonia dins de les organitzacions.

La solució és alinear correctament responsabilitat i autoritat, prenent cada situació amb aquest tipus de conflicte com una oportunitat per establir una correcta alineació entre les dues funcions.

Un exemple típic és quan un responsable d'una tasca necessita l'autorització d'un càrrec superior, i davant d'una situació d'emergència no pot aconseguir contactar amb ell i es troba en una situació de conflicte. Si pren la decisió pel seu compte, pot ser que se l'amonesti i si no la pres pot ser que la tercera part de l'emergència (El client per exemple) pot patir una forta conseqüència negativa.

Diccionari Sistèmic (106) RELACIÓ CAUSA-EFECTE

La relació Causa - Efecte és el lligam lògic entre entitats, entre les quals, l'existència d'una (o més) entitat és diu que és la raó per l'existència de l'altra (altres) entitat.

La causalitat queda determinada si l'efecte declarat sempre existeix quan la causa és present.

En contrast amb la correlació estadística, la causalitat representa una relació direccional molt més forta entre dues entitats que la que pugui haver amb la seva correlació o associació amb qualsevol altra.

Diccionari Sistèmic (105) REGLES HOLÍSTIQUES EN PRODUCCIÓ

Les Regles Holítiques en Producció són els processos per gestionar o dirigirles operacions productives amb una perspectiva sistèmica. Els processos principals són el Sistema DBR (Drum- Buffer-Rope) i la Gestió de Buffers.

A la vegada hi ha les 9 regles específiques a tenir en compte en entorns productius:

1. No s'ha d'equilibrar la capacitat dels recursos, sinó el flux de producció.

2. La utilització d'un Recurs No Coll d'Ampolla no es determina per la seva capacitat, sinó per alguna altra limitació del sistema.

3. La utilització d'un recurs no és el mateix que la seva activació.

4. Una hora perduda en un Recurs Coll d'Ampolla és una hora perduda per a tot el sistema.

5. Una hora guanyada en un Recurs No Coll d'Ampolla és un miratge.

6. Els Recursios Coll d'Ampolla determinen l'inventari i la facturació del sistema.

7. Elot de transferència pot ser diferent del lot de procés.

8. El lot de procés ha de ser variable durant la ruta i durant el temps.

9. Les prioritats s'han de fixar només considerant de forma simultània totes les limitacions del sistema.

Diccionari Sistèmic (104) REGLES HOLÍSTIQUES EN GESTIÓ DE PROJECTES

Les Regles Holístiques en Gestió de Projectes són les que estan orientades a la gestió tan de projectes individuals com en, multi-projectes, des d'una perspectiva sistèmica. Aquestes regles s'agrupen  en regles de planificació i regles d'execució.

Les regles de planificació inclouen:

1 Utilitzar l'assoliment dels compromisos de lliurament com primera mesura de la gestió de projectes.

2 Utilitzar estimacions difícils però factiblesen la durada de tasques.

3. Resoldre els conflictes en funció de com s'ha determinat o establert la Cadena Crítica per a tot el projecte.

4 Inserir els Buffers pertinents en els punts estratègics de la Cadena Crítica.

Les Regles d'Execució inclouen:

1 Eliminar la multitasca perjudicial.

2 Implementar l'ètica de "Actuar ràpid al tenir tasca en procès".

3 Utilitzar la Gestió de Buffers per fer accions correctores, i revisar les causes de la penetració de les tasques en les zones de Buffers periòdicament com a eina de millora contínua.

Diccionari Sistèmic (103) REGLES HOLÍSTIQUES EN DISTRIBUCIÓ

Les regles holístiques en Distribució, o Cadena de Subministraments, són els processos per gestionar aquesta distribució des d'una perspectiva sistèmica. Aquests processos inclouen:

1. Utilitzar un magatzem central per agregar les fluctuacions estadístiques tant del subministrament com de les comandes previstes.

2. Fer, per part de les botigues i centres de distribució locals, comandes diàriament i fer reposicions freqüentment.

3. Utilitzar la Gestió de Buffers per ajustar els nivells d'aquests, fixar prioritats i millorar el flux.

Diccionari Sistèmic (102) REGLA ADDICTIVA

La regla addictiva estableix que els valors parcials o locals d'un paràmetre donat es poden sumar o afegir  conjuntament per calcular el valor global. 

Aquesta regla és bàsica en el paradigma del món del cost. Així, un estalvi en un departament local es pot afegir a cada un dels altres estalvis dels altres departaments i poder calcular l'impacte global.

La regla addictiva en aquest món o conjunt de sistemes, estableix que la millora global és la suma de totes les millores locals. 

En el món del valor o dels sistemes en general, aquesta regla NO és vàlida. Així en el món de TOC, la millora del rendiment en un departament no es pot sumar a la millora de qualsevol altre departament per determinar la millora global. En aquest tipus de sistemes, la millora global no és la suma de les millores locals.

Diccionari Sistèmic (101) REGIÓ (ZONA) VERMELLA DEL BUFFER

 La Regió o Zona Vermella del Buffer és el terme emprat en la Gestió de Buffers per a la tercera i última zona.

Aquesta és la regió més crítica del Buffer. La Gestió de Buffers en TOC, com s'ha dit en altres entrades, vol dir que s'ha establert un termini d'execució de les tasques o processos considerant que es podrà treballar correctament i amb poques incidències que afectin al procés. Això fa que les estimacions per la realització de les tasques es redueixin molt significativament. Generalment es redueix a la meitat de les estimacions convencionals. Tanmateix, en TOC com en les teories sistèmiques, es coneix perfectament que la incertesa, les desviacions o les incidències són quelcom iherent a la realitat. El temps, o bona part d'aquest, que s'ha reduït al fer les estimacions en la Gestió de Buffers, s'agrupa en un període anomenat Buffer. Aquest període es divideix en tres zones (Verda, Groga i Vermella). Generalment s'espera que les tasques estiguin acabades abans d'arribar a la zona vermella del Buffer. Si una tasca es troba en aquesta zona sense estar acabada, posa en perill el compliment dels terminis dins de tot el procés i també amb els compromisos amb el lliurament als clients. Una situació així requereix fer accions immediates per evitar aquestes conseqüències.

la Regió Vermella, igual que la Verda i la Groga ajuden a establir prioritats per reaccionar a les variacions o desviacions en el flux general dels processos que es duen a terme en l'organització.

Diccionari Sistèmic (100) REGIÓ (ZONA) VERDA DEL BUFFER

 La Regió o Zona Verda del Buffer és el terme emprat en la Gestió de Buffers per a la primeraa zona.

Aquesta és la regió menys crítica del Buffer. La Gestió de Buffers en TOC, vol dir que s'ha establert un termini d'execució de les tasques o processos considerant que es podrà treballar correctament i amb poques incidències que afectin al procés. Això fa que les estimacions per la realització de les tasques es redueixin molt significativament. Generalment es redueix a la meitat de les estimacions convencionals. Tanmateix, en TOC com en les teories sistèmiques, es coneix perfectament que la incertesa, les desviacions o les incidències són quelcom iherent a la realitat. El temps, o bona part d'aquest, que s'ha reduït al fer les estimacions en la Gestió de Buffers, s'agrupa en un període anomenat Buffer. Aquest període es divideix en tres zones (Verda, Groga i Vermella). Quan s'ha acabat l'estimació més favorable, molt sovint les tasques no s'han acabat del tot, però estan quasi acabades. És el moment en que entren en la primera Regió del Buffer (la Regió Verda). El seguiment del procés permet avaluar si les tasques no acabades, finalitzaran en aquest període, o bé permet començar estar a l'aguait per si la tasca està a prop de penetrar en la segona Regió (la Groga) on requerirà una atenció més continuada.

la Regió Verda, igual que la Groga i la Vermella ajuden a establir prioritats per reaccionar a les variacions o desviacions en el flux general dels processos que es duen a terme en l'organització.

Diccionari Sistèmic (99) REGIÓ (ZONA) GROGA DEL BUFFER

La Regió o Zona Groga del Buffer és el terme emprat en la Gestió de Buffers per a la segona zona.

En general, les peces en procés o les tasques que s'han de completar haurien d'arribar a finalitzar-se en algun lloc de la regió groga. S'utilitza la regió groga com a senyal d'alerta, ja que qualsevol tasca o peça en aquesta zona podria acabar situant-se en la zona vermella. Quan tenim algun procés en la zona groga hem de preparar algun pla o mesura correctora per intentar evitat que arribi a la zona vermella.

la Regió groga, igual que la verda i la vermella ajuden a establir prioritats per reaccionar a les variacions o desviacions en el flux general dels processos que es duen a terme en l'organització.

Diccionari Sistèmic (98) REGIÓ (REGIONS) DEL BUFFER

El Buffer, (ja sigui temps, inventari, treball en procés) es divideix en segments separats per indicar la necessitat de prendre accions proactives per evitar retards de peces, produvtes, persones o manca de feina a fer o processar en la Limitació. Les regions s'anomenen, per convenció, vermella, groga i verda, i en general són cada una un terç del volum total del Buffer, encara que el volum relatiu pot diferir segons les característiques específiques del flux de procés i producte.  

         Figura: Regions d'un Buffer d'inventari per a productes o peces...

            Figura: Un Buffer de temps per a una comanda

 

Diccionari Sistèmic (97) RECURS COLL D'AMPOLLA

Un recurs coll d'ampolla és qualsevol recurs la capacitat del qual és menor o igual a la demanda  determinada per aquell període de temps específic.

Cal anar en compte en que sovint designem com recursos colls d'ampolla, recursos que no ho són. Ho semblen degut a polítiques internes dins de l'organització. Per exemple, podem establir que alguns recursos treballin en grups de sèries, pensant que per economia d'escala aconseguirem més productivitat, i el que realment estem fent és convertir un recurs que no és coll d'ampòlla en un recurs que sembla ser-ho. Una vegada es suprimeixen aquestes polítiques. el recurs passa a no ser un coll d'ampolla.

Un veritable recurs coll d'ampolla és el que te una capacitat de producció per sota de la demanda en aquell moment. Si la demanda diària de lliurar cadires de fusta és de 10 al dia, i el taller de fusteria només en pot fer 8, encara que els recursos de pintera o envernissat, tinguin més capacitat, el recurs coll d'ampolla, que a la vegada limitarà la màxima producció possible és el taller de fusteria i la demanda no sobrepassarà mai les 8 unitats.

 

Diccionari Sistèmic (96) RECURS AMB CAPACITAT LIMITADA

Un Recurs amb capacitat limitada és qualsevol recurs que molt probablement farà que disminueixi o es bloquegi el Throughput (el rendiment o flux) de l'organització, quan no està degudament utilitzat o no se li dona l'atenció adequada.

Exemple: 

 

 

 

Diccionari Sistèmic (95) RECURS

El terme Recurs té diferents significats: Des del Legal: L'acció que la llei concedeix a les parts en un judici per reclamar contra les resolucions que considerin no ajustades a Dret o contràries als seus interessos, fins a la consideració de bens econòmics o factors de producció dins de les organitzacions.

Durant molt temps, s'ha parlat de Recursos Humans al considerar els treballadors com un dels factors de producció d'una empresa. Aquest terme es segueix utilitzant molt freqüentment, encara que a nivell conceptual, es considera també majoritàriament que les persones no haurien d'anomenar-se recursos en aquest sentit. Bàsicament, les persones, en una empresa, són factors que generen valor afegit o valors intangibles en els processos de producció. I també en aquest aspecte, els conceptes del Desenvolupament Organitzacional i de les altres teories sistèmiques fan èmfasi en l'aportació de valor dels professionals com un segell distintiu que va més enllà del concepte estricte de recurs tradicional.

Diccionari Sistèmic (94) REACCIÓ EN CADENA

La Reacció en Cadena és un concepte físic  que es descriu com la successió de processos on cadascun d'ells ha estat produït pel fet d'haver-ho estat l'anterior i acomplir-se una situació crítica que catalitza el fenomen.

És a dir una Reacció en Cadena es dona quan a partir d'una causa inicial hi ha una seqüència  d'efectes concatenats de forma que cadascun acciona o desencadena el següent fins arribar a l'efecte final. S'acostuma a citar "l'efecte papallona" com exemple d'aquest tipus d'esdeveniments. Les reaccions en cadena són processos propis de les reaccions nuclears. Tanmateix, també s'aplica per explicar els mecanismes de la propagació del foc i altres casos.

La Reacció en Cadena és un mecanisme que es dona, doncs, dins de sistemes. Per això sistèmicament és un concepte a tenir en compte., ja que fa èmfasi també  qure totes les interrelacions entre components coactuants d'un tot organitzat (Sistema, Organització, Empresa....) són de fonamental importància per comprendre la totalitat.

Diccionari Sistèmic (93) RAONAMENT LÒGIC CREATIU

El Raonament Lògic Creatiu (RLC) és un mètode de pensament estructurat, que ajunta els Processos de Raonament, elaborats per Eliyahu M Goldratt, i algunes de les tècniques de Pensament Lateral, creades per Edward de Bono.

L'objectiu d'aquest mètode és millorar la nostra capacitat de pensar i alhora ser més efectius en la nostra comprensió del que ens envolta.així com ser més eficaços en la presa de decisions que hem de dur a terme i en les nostres interrelacions amb els altres.

Els Processos de Raonament de Goldratt són totalment suficients per ells mateixos per assolir els objectius descrits. Tanmateix, en el mètode del RLC estan complementats explícitament amb algunes de les tècniques del Pensament Lateral, per posar èmfasi i alhora potenciar la part de la creativitat que tots tenim i podem millorar.

Al mateix temps, les tècniques de Pensament Lateral de De Bono també són plenament suficients per afrontar problemes, conflictes i situacions de grups. També, en el mètode del RLC, se´ls hi dona una potència addicional amb afegir, els passos lògics dels Processos de Raonament.

El RLC és un mètode o enfocament més per tal de millorar la nostra capacitat de pensar. Per això en algunes cites i treballs, s'anomena també una Gramàtica de Pensar.

Diccionari Sistèmic (92) QUATRE CONCEPTES DEL FLUX PRODUCTIU

Els conceptes subjacents a la Producció en Línea (FORD) com en el Sistema de Producció de Toyota (TPS) són:

1. El primer objectiu en Producció és millorar el flux (o el temps de procés equivalent)

2. L'objectiu principal s'hauria de traduir en un mecanisme pràctic que guiï les operacions quan no s'està produint (evitar la sobreproducció)

3. S'han d'eliminar les eficiències locals.

4. S'ha d'implementar un procediment enfocat a equilibrar el flux.

Aquests quatre conceptes, també similars als conceptes de TOC, ja indiquen des dels primers temps de la idea de la millora de la producció industrial que aquesta s'ha d'enfocar d'una forma sistèmica, buscant la millora global per sobre de qualsevol consideració sobre millores locals, sectorials o particulars.

Diccionari Sistèmic (91) QUALITAT TOTAL

La Qualitat Total és un concepte que també s'anomena d'altres maneres: Gestió de la Qualitat Total (TQM, pel nom anglès de Total Quality Management) o Excel·lència en la Gestió o Excel·lència empresarial entre d'altres. El concepte de Qualitat Total implica una activitat de tipus científic. sistemàtica i duta a terme per tota l'organització, mitjançant la que l'empresa es deu als seus clients a través dels seus productes i serveis.

La Qualitat Total és un pas més en la conscienciació de la importància de fer bé les coses. A partir de les primeres dècades del segle XX, s'estableixen procediments per controlar les desviacions en els processos productius (Shewhart i Deming) Anys després, el propi Deming desenvolupà més profundament les seves primeres aportacions i estableix noves bases per una qualitat total (Teoria del Coneixement Profund) 

Tots aquests moviments porten a diferents models d'avaluació que tot i ser semblants difereixen en la seva formulació i algunes de les seves aplicacions segons la cultura empresarial del país o comunitat en qüestió. Així a Europa està molt estés el model EFQM (European Foundation Quality Management) i els models ISO (International Standard Organization), mentre que a EUA es prefereix el model Malcom Baldrige i a Centre i Latinoamèrica s'utilitza el model Iberoamericà.

Diccionari Sistèmic (90) QUALITAT

El terme Qualitat, segons l'Organització Internacional d'Estandardització (ISO), és el grau en que un conjunt de característiques s'adapta als requeriments d'un producte, d'un sistema o servei.

Shewhart i Deming són considerats els pares de l'enfocament modern sobre la Qualitat; Shewhart va proposar que en tots els processos de producció hi ha variació. I que poden haver causes assignables de variació i causes aleatòries de variació. Va establir les bases del control estadístic de processos, que van permetre reduir les causes assignables de variació. Deming va desenvolupar encara més aquest enfocament. Per a Deming l'objecte de la Qualitat és el coneixement profund de l'impacte que les accions tenen sobre un sistema com un tot. En altres paraules, assolir Qualitat significa l'habilitat per anticipar-se al desenvolupament dels esdeveniments i així poder tenir un major control sobre ells. Deming va establir la Teoria del Coneixement profund, que s'enfoca precisament a estudiar la variació de forma sistèmica.

Goldratt també aporta amb la Teoria de les Limitacions (TOC) un enfocament sistèmic sobre la Qualitat, i ho fa intentant resumir-ho en una frase: "Fes en tot moment el que s'ha de fer, i no facis mai el que no s'ha de fer, tot això sempre en funció de la meta del sistema".

What do you want to do ?

New mail

Diccionari Sistèmic (89) FULCRE / PUNT DE SUPORT DE PALANCA

Una palanca o alçaprem es composa d'una barra o material semblant i un objecte de suport anomenat Fulcre o Punt de Suport.  El Fulcre és important perquè, segons la seva posició, amb una petita potència es pot superar una gran resistència. La dita que millor ho representa és la frase d'Arquímedes "Doneu-me un punt de suport i mouré el món"

En la Teoria de les Limitacions (TOC) el Fulcre o Punt de Suport és un punt, objecte, etcètera, ja sigui físic o lògic en el qual una acció específica podria proporcionar una millora significativa del sistema.

Una Limitació del sistema és el Punt de Suport de Palanca o Fulcre respecte al flux físic per aconseguir més unitats de la meta del sistema. El problema arrel en una anàlisi causa - efecte és el Fulcre per trobar cóm explotar o elevar de la millor manera la Limitació del sistema.

Els processos de millora contínua de TOC s'enfoquen en identificar i gestionar els Fulcres o Punts de Suport de Palanca d'un sistema.