dilluns, 13 de juliol del 2015

Resposta i vacances

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 118)

l'home era l'autor del llibre. En una visita al Japó va reconèixer el disseny de la tapa i li va encantar veure'l traduït al japonés. Estava molt content per comprar el llibre i ensenyar-lo als amics.

Tornarem amb nous exercicis al setembre. Bones Vacances!




Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 118)

El hombre era el autor del libro. En una visita al Japón reconoció el diseño de la tapa y le encantó verlo traducido al japonés. Estaba muy contento por comprar el libro y enseñarlo a sus amigos.

Volveremos con nuevos ejercicios en setiembre. ¡Buena vacaciones!




Answer to exercise of previous week (# 118)

The man was the author of the book. On a visit to Jjapan, he recognized the cover design and was delighted to see that it had been translated into japanese. He was more than happy to buy the book to show to his friends.

We come back with new exercises on September. Good Holidays!

Ensenyar a pensar (i 5)

L'estudiant es deia Niels Bohr, un físic danés, Premi Nobel en Física el 1922, més conegut per ser el primer en proposar el model de l'àtom amb protons i neutrons, i els electrons girant al seu voltant..
Va ser fonamentalment un investigador innovador en la teoria quàntica. A part de les respostes i caràcter curiós de l'anècdota, el punt essencial d'aquesta història és que l'HAVIEN ENSENYAT A PENSAR! És una història totalment verídica.
La solució a un problema mai és una sola. Hem d'aprendre a cercar la millor manera de resoldre'l, i animar-nos a veure les coses des de diferents punts de vista, i aprendre que un més un ... no sempre és dos!

Tornarem amb noves entrades a primers de setembre. Bones vacasnces!




Enseñar a pensar (y 5)

El estudiante se llamaba Niels Bohr, un físico danés, Premio Nobel de Física en 1922, más conocido por ser el primero en proponer el modelo de átomo con protones y neutrones, y con electrones girando a su alrededor.
Fue fundamentalmente un investigador innovador en la teoría cuántica. A parte de las respuestas y el carácter curioso de la anécdota, el punto esencial de esta historia es que le HABÍAN ENSEÑADO A PENSAR! Es una historia absolutamente verídica.
La solución a un problema nunca es una sola. Hemos de aprender a buscar la mejor manera de resolverlo, y animarnos a ver las cosas desde diferentes puntos de vista y aprender que uno más uno ... no siempre son dos!

Volveremos con nuevas entradas a primeros de setiembre. ¡Buenas vacaciones!




Teaching to think (and 5)

The student was called Niels Bohr, a Danish Physicist, Nobel Prize for Physics in 1922, best known as the first to propose the model of the atom  with protons and neutrons, and the electrons revolving around them.
he was primarily an innovative investigator of quantum theory. Regardless of the answer and curious character of the anecdote, THEY HAD TAUGHT HIM TO THINK! This is an absolutely true story.
There is never only one solution to a problem. We should learn to search for the best way to solve a problem, and try to see things from many points of view, and learn than one plus one ... is not always two!

We come back with new posts on September. Good hholidays!

dilluns, 6 de juliol del 2015

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 118

Un home va entrar en una llibreria i va comprar un llibre, encara que no podia entendre ni una paraula del idioma en que tot el llibre estava escrit. Per què el va comprar?

Pista: No el va comprar ni per les imatges, ni per l'estil o aspecte Volia tenir-lo i ensenyar-lo als amics.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 117)
L'home començava a aprendre a conduir. No podia sortir a la carretera. La dona, la seva mare, feia girar el cotxe a la carretera per que ell seguis practicant de tornada a casa.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 118

Un hombre entró en una librería y compró un libro, del que no podía entender ni una palabra del idioma en el que estaba escrito. ¿Por qué lo compró?

Pista: No lo compró ni por la imágenes ni el estilo o aspecto. Quería tenerlo y mostrarlo a sus amigos.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 117)
El hombre empezaba a aprender a conducir. No podía salir a la carretera. La mujer, su madre, giraba el coche en la carretera para que el siguiera haqciendo prácticas volviendo a casa.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 118

A man walked into a bookshop and bought a book even though he could not understand a word of the language in which the entire book was written. Why did he buy it?

Clue: He did not buy it for the pictures, style or appearance of the book. He was thrilled to get the book and eager to show it to his friends.

Answer to exercise of previous week (# 117)
The man was just learning to drive. He did not yet have a license, which would have allowed him to drive on the road, but he could drive on their private drive. The woman. his mother, turned the car around at the road so that he could continue to practise by driving back along their long drive.

Ensenyar a pensar (4)

"Evidentment, si vol un procediment més sofisticat, pot lligar al baròmetre amb una corda i moure'l com un pèndul. Si considerem que quan el baròmetre és a la mateixa alçada que la teulada la gravetat és zero, i considerem la mesura de l'acceleració de la gravetat quan el baròmetre descendeix en una trajectòria circular quan aquest passa per la perpendicular de l'edifici, tindrem la diferència entre els dos valors i aplicant una simple fórmula trigonomètrica, podem calcular l'alçada de l'edifici.
En la mateixa línia, pot lligar el baròmetre a una corda i suspendre'l des de la teulada fins al carrer. Utilitzant-lo com a pèndul es pot calcular l'alçada mesurant el seu període de precessió".
"Finalment", va concloure, "hi han moltes altres maneres. Probablement, la millor sigui agafar el baròmetre i trucar a la porta del bidell. Quan ell obri dir-li: Senyor bidell, aquí tinc un bonic baròmetre. Si em diu l'alçada de l'edifici li regalo".
En aquest moment li vaig preguntar si sabia la resposta convencional al problema. (la diferència de pressions indicada pel baròmetre en dos llocs diferents proporciona la diferència d'alçada entre ells).
"Evidentment que la sé" va dir. però va afegir que durant els seus anys d'estudiant els seus mestres l'havien ensenyat a pensar!!
Continuarà...




Enseñar a pensar (4)

"Obviamente, si usted desea un procedimiento más sofisticado, puede atar una cuerda al barómetro y moverlo como un péndulo. Si consideramos que cuando el barómetro está a la misma altura que el tejado la gravedad es cero, y consideramos la medida de la aceleración de la gravedad cuando el barómetro desciende en trayectoria circular cuando pasa por la perpendicular del edificio, tendremos la diferencia entre los dos valores y aplicando una simple fórmula trigonométrica podemos calcular la altura del edificio.
En la misma linea, puede atar el barómetro a una cuerda y suspenderlo desde el tejado hasta el suelo de la calle. Utilizandolo como un péndulo se puede calcular la altura, midiendo su período de precesión.
"Finalmente", concluyó, "hay muchas otras maneras. Probablemente, la mejor sea coger el barómetro y con él tocar a la puerta del conserje. Cuando este abra, decirle: Señor conserje, aquí tengo un bonito barómetro. Si me dice la altura de este edificio , se lo regalo".
En este momento le pregunté si sabía la respuesta convencional al problema (la diferencia de presiones indicada por el barómetro en dos lugares diferentes proporciona la diferencia de altura entre ellos).
"Obviamente que la sé", respondió, pero añadió que durante sus años de estudiante, sus maestros le habían enseñado a pensar!!
Continuará....




Teaching to think (4)

"Obviously, If you want a more sophisticated procedure, you can tie the barometer onto a rope and move it like a pendulum. If we calculate that when the barometer is at the same height as the roof, the gravity is zero, and we bear in mind the measure of gravity acceleration when the barometer descends in a circular trajectory; if when it crosses the building is perpendicular, we take the difference between these values and apply a simple trigonometric formula, we can calculate the building's height.
In the same way, you can tie the barometer onto a rope, and then suspend it from  the roof down to the street. Using it as a pendulum you can calculate the height by measuring its precession period".
"Finally", he concluded, "there are many other ways. Probably the best could be to take the barometer and use it to knock on the door of the porter. When he opens it, ask him: Mister porter, here I have a nice barometer if you can tell me the height of this building, I will give it to you".
At this moment, I asked him if he knew the conventional answer to the problem. (the difference in pressures indicated by a barometer in two different places provides the difference in height between them).
"Obviously", he said that he knew it, but that during his student years, his teachers had tried to teach him to think!!
To be continued...