dilluns, 30 de març del 2015

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 104

Un perruquer de Madrid va dir que preferia tallar el cabell a tres barcelonins que a un madrileny. Quina pot ser la raó?

Pista: No tenia res en contra dels madrilenys ni apreciava especialment els barcelonins. Cobrava el mateix preu a tots els clients.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 103)
L'home estava aguantant un cable elèctric i l'electricitat l'havia paralitzat els músculs d'un braç. L'acció de la dona el va alliberar.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 104

Un peluquero de Madrid dijo que prefería cortar el cabello a tres barceloneses que a un madrileño. ¿Cúal puede ser la razón?

Pista: No tenía nada en contra de los madrileños ni apreciaba especialmente a los barceloneses. Cobraba el mismo precio a todos los clientes.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 103)
El hombre estaba aguantando un cable eléctrico y la electricidad le paralizó un brazo. La acción de la mujer lo liberó.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 104

A hairdresser in Madrid said that he preferred to cut hair at a three citizens of Barcelona than to cut one citizen of Madrid. What could be the reason?

Clue: He didn't have anything against people of Madrid and didn't have aspecial appreciation for people of Barcelona especially. He had the same price to all customers.

Answer to exercise of the previous week (# 103)

The man was holding an electric cable and electricity had paralyzed arm muscles. The action of the woman
liberated him.

Tècniques de Pensament Lateral (2)


El problema que se'ns presenta a la majoria de nosaltres, és que des de petits ens trobem influenciats per la noció de que el pensament crític és la forma més completa de pensament i això pot ser molt perillós. Hi ha la creença basada en una mala interpretació dels grans pensadors grecs, que sosté que el pensament es basa en el diàleg i en l'argumentació dialèctica. Això tendeix a excloure allò que és creatiu i generatiu. De fet el pensament crític val per a reaccionar davant el que tenim enfront, però no val per generar propostes.
 Què podem fer al respecte? D'entrada semblen haver-hi dues alternatives. Una, "pensar" és igual que caminar o respirar, no cal fer rés al respecte. Si ets intel·ligent ets també un bon pensador, sinó el millor que pots fer és escoltar als que ho són.
L'altra, "pensar" és una habilitat, igual que portar un cotxe o cuinar, i qualsevol pot adquirir una raonable quantitat d'habilitat si realment ho vol. Al començament certes pràctiques ens poden semblar innecessàries ó no naturals, més tard ens pot semblar increïble pensar que allò era molt pesat, -recordem les primeres pràctiques de llegir  o de conduir-. Tant si creiem que el pensar es pot millorar amb l'atenció i la pràctica, com sinó, sembla valuós explorar la possibilitat d'intentar-ho, perquè és l'única manera de veure si és una possibilitat o una oportunitat. Com diu la frase "La investigació és el millor camí per descobrir si la pròpia investigació val la pena". En aquest cas l'esperança pot ser més apropiada que la fe.




Técnicas de Pensamiento Lateral (2)

El problema que se nos presenta a la mayoría de nosotros, es que desde pequeños nos hallamos influenciados por la noción de que el pensamiento crítico es la forma más completa de pensamiento, y esto puede ser muy peligroso. Hay la creencia basada en una mala interpretación de los grandes pensadores griegos, que sostiene que el pensamiento se basa en el diálogo y en la argumentación dialéctica. Esto tiende a excluir aquello que es creativo y generativo. De hecho el pensamiento crítico vale para reaccionar delante de lo que tenemos enfrente, pero no vale para generar propuestas.
 ¿Qué podemos hacer al respecto? De entrada parecen haber dos alternativas. Una, "pensar" es igual que caminar o respirar, no es necesario hacer nada al respecto. Si eres inteligente eres también un buen pensador, sino lo mejor que puedes hacer es escuchar a los que si lo son.
La otra, "pensar" es una habilidad, igual que conducir un coche o cocinar, y cualquiera puede adquirir una razonable habilidad si realmente lo quiere. Al comienzo ciertas prácticas nos pueden parecer innecesarias o no naturales, más tarde nos puede parecer increible pensar que aquello era muy pesado, -recordemos las primeras prácticas de leer  o de conducir-. Tanto si creemos que el pensar se puede mejorar con la atención y la práctica como si no, parece valioso explorar la posibilidad de intentarlo, porque es la única manera de ver si es una posibilidad o una oportunidad. Como dice la frase "La investigación es el mejor camino para descubrir si la propia investigación vale la pena". En este caso la esperanza puede ser más apropiada que la fe.





Thecniques of Lateral Thinking (2)

The problem presented for most of us is that we are, from earlier years, influenced by the notion that critical thinking is the most complete thought, and this can be very dangerous. There is a belief, based on a misinterpretation of the great Greek thinkers, that thought is based on dialogue and dialectic argumentation. This tends to exclude what is creative and generative. In fact, critical thinking is a big tool to react against what we have ahead, but not worth to generate proposals.
What can we do about it? It seems to have two alternatives. One: "thinking" is like walking or breathing, we don't need to do anything about it. If you're smart you are also a good thinker, if not, the best you can do is listen to what they are.
The other, "think" is a skill, like to drive a car or cooking and anyone can acquire a reasonable amount of skill if really he want. At the beginning, certain practices may seem unnecessary or unnatural, later it may seem incredible for us to think that it was very heavy, -remember first reading practices or first practices of driving-. Whether we think that thinking can be improved with practice and attention or not, it seems valuable to explore the possibility of trying, because it is the only way to see if it is a possibility or opportunity. As the saying goes "The research is the best way to discover whether the research itself is worth." In this case the hope may be more appropriate than faith.

dilluns, 23 de març del 2015

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 103

Per què un dona va agafar un bat de beisbol i li va fracturar els dits al seu marit?

Pista: L'home estava en perill i la dona el volia salvar.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 102)
Ho feia per si algun fotògraf feia una foto en aquell moment. pensava que cap editor eliminaria al candidat d'aquella foto deixant només el seu dit.



Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 103

¿Por qué una mujer asió un bate de beisbol y le fracturó los dedos a su esposo?

Pista: El hombre estaba en peligro y la mujer quería salvarlo.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 102)
Lo hacía por si algún fotógrafo hacía una foto en aquel momento. Pensaba que ningún editor eliminaria al candidato dejando solo su dedo.



Weekly exercise of Lateral Thinking # 103

Why a wife grasped a baseball bat and broke her husband's fingers?

Clue: Tha man was in danger and his wife wanted to save him.

Answer to exercise of previous week (# 102)
He did so, in case a photographer took a photo at the moment.  He thought that no publisher would eliminate him from the photo leaving only his finger.

Tècniques de Pensament Lateral (1)


Freqüentment el nostre pensament és una forma de reaccionar enfront d'una situació que se'ns presenta en un moment concret, i que té per nosaltres una alta prioritat. Aquest és un tipus de pensament automàtic que ens serveix per encarar rutines i resoldre-les al moment.

Tanmateix a vegades pensem de forma diferent, no hi ha una qüestió prioritària que ens reclami l'atenció, si no que volem pensar en algun tema per tal de millorar-ho ó estudiar-ho més a fons. Aquest tipus de pensament és el pensament deliberat. Està relacionat amb l'elaboració de mapes mentals ó intelectuals. En aquests casos procedim investigant el tema i dissenyant el mapa. Es dissenya des d'una posició objectiva i neutral. Això només es pot fer mirant l'objecte d'estudi d'una forma amplia i general. Aquest tipus de pensament és diferent a reaccionar sense més a les senyals de trànsit a mida que van apareixent.






Técnicas de Pensamiento Lateral (1)

Con frecuencia nuestro pensamiento es una forma de reaccionar enfrente de una situación que se nos presenta en un momento concreto y que tiene para nosotros una alta prioridad. Éste es un tipo de pensamiento automático que nos sirve para encarar rutinas y solucionarlas al momento.

Sin embargo, a veces pensamos de forma diferente, no hay una cuestión prioritaria que nos reclame la atención, si no que queremos pensar en algún tema  con el objetivo de mejorarlo o estudiarlo a fondo.. Este tipo de pensamiento es el pensamiento deliberado. Está relacionado con la elaboración de mapas mentales o intelectuales. En estos casos procedemos investigando el tema y diseñando el mapa. Se diseña desde una posición objetiva y neutral. Ésto solo se puede hacer  observando el objeto de estudio de forma amplia y general. Este tipo de pensamiento es diferente a reaccionar sin más a las señales de tráfico a medida que van apareciendo.





Thecniques of Lateral Thinking (1)

Often our thinking is a way of reacting to a situation that is presented at a specific time, and it has a high priority for us. This is a kind of thinking we used for automated routines to face and solve them immediately.

However sometimes we think differently, there is a priority that demands our attention, in this case we want to think about a topic in order to improve it or study it further. This kind of thinking is deliberate thinking. Is related to intellectual or mental mapping. In these cases, we  proceed designing and researching the map. It is designed from a neutral and objective position. This can be done only by looking at the object of study in a broad and general approach. This kind of thinking is different to react to traffic signals as they appear.

dilluns, 16 de març del 2015

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 102

Per què un candidat polític sempre posava un dit sobre el pit de qualsevol home important que es trobava quan estava en campanya electoral?

Pista: era un home vanitós i es volia assegurar la major publicitat possible

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 101)
Treballa a la casa de la Moneda i la seva tasca és fer milions, però cobra un salari normal.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 102
¿Porqué un candidato político apoyaba siempre un dedo sobre el pecho de cualquier hombre importante que se encontrara, cuando estaba en campaña electoral?

Pista: era un hombre vanidoso y quería assegurarse de tener la mayor publicidad posible.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 101)
Trabaja en la Casa de la Moneda y su trabajo es hacer millones, pero cobra un salario normal.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 102
Why did a political candidate always put a finger on the chest of any important man, that he found, during the election campaign?

Clue: He was a vain man, and he wanted to be sure of having the widest possible publicity.

Answer to exercise of previous week (# 101)
He works at The Royal Mint and his task is to make bank notes, but he has a normal salary.

Cóm inventar solucions clares (5)

El que hauríem de tenir molt present és el fet que totes les nostres invencions, decisions i conviccions estan basades en la nostra intuïció. (La comunicació d'aquesta a nosaltres mateixos i als altres està basada en la lògica). La intuïció no només creix del no-res, la intuïció es deriva de les experiències passades.
Afortunadament, quasi tots els directius en una organització ja tenen prou intuïció. Intuïtivament coneixen els problemes, i fins i tot senten que hi han solucions clares.
El que s'ha perdut és la capacitat de verbalitzar la nostra intuïció, de provocar-la, d'enfocar-la i de descriure-la amb precisió amb paraules. Els cinc passos de TOC i els mètodes d'anàlisi Efecte-Causa-Efecte i d'Evaporació de Núvols són relativament fàcils d'adoptar ja que estan totalment amb línia amb la nostra intuïció.
Desafortunadament aquest no és el cas del mètode socràtic. Aquest és un mètode contra-intuïtiu. No és que no tothom reconegui la seva validesa, però quan lluitem per identificar un problema i tenim èxit apuntant una possible solució, la temptació de mostrar-la i explicar-la amb detall és immensa. Necessitem una auto-disciplina considerable, per refrenar-nos i fer només les preguntes, induint a que els altres trobin les respostes o solucions.




Como inventar soluciones claras (5)

Lo que deberíamos tener muy presente es el hecho de que todas nuestras invenciones, decisiones y convicciones están basadas en nuestra intuición. (La comunicación  de ésta a nosotros mismos y a los demás está basada en la lógica). La intuición  no solo crece en la nada, la intuición se deriva de las experiencias pasadas.
Afortunadamente, casi todos los directivos en una organización ya tienen suficiente intuición. Intuitívamente conocen los problemas y incluso sienten que hay soluciones claras.
Lo que se ha perdido es la capacidad de verbalizar nuestra intuición, de provocarla, de enfocarla y de describirla con precisión mediante palabras. Los cinco pasos de TOC y los métodos de análisis Efecto-Causa-Efecto y de Evaporación de Nubes son relativamente fáciles de adoptar porque están totalmente en linea con nuestra intuición.
Desafortunadament este no es el caso del método socrático. Este es un método contra-intuitivo. No es que nadie le niegue validez, pero cuando luchamos para identificar un problema y además tenemos éxito apuntando una posible solución, la tentación de mostrarla y explicarla con todo detalle es immensa. Necesitamos una gran autodisciplina para refrenarnos y hacer solo preguntas que induzcan a los otros a encontrar respuestas o soluciones.




How to invent simple solutions (5)

What we have to fully appreciate is the fact that all our inventions, decisions and convictions are based only on intuition (the communication of this to ourselves and others is based on logic). Intuition doesn't just grow out of thin air. Intuition stems from past experience.
Fortunately, almost each of the managers in an organization has already acquired enough intuition. Intuitively we  do know the problems, we even feel the simple solutions.
What is missing is the ability to verbalize our intuition, to provoke it, focus it, and cast it precisely into words. The five steps of the Theory of Constraints, the Effect-Cause-Effect and the Evaporating Clouds methods are relatively easy to adopt, since they are totally in line with our intuition.
Unfortunately, this is not the case with regards to the Socratic method itself. This method is contra-intuitive. Not that we do not all recognize its validity, but when we are struggling to pinpoint a problem and then succeeding to even outline a solution, the temptation to show off and to spell out in detail our solution is immense. We need considerable self-discipline to give just the questions and to refrain  from giving the answers, inducing the others to find the solutions.

dilluns, 9 de març del 2015

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 101

Un home que fa més de 10 milions d'euros a l'any, viu modestament i no para de repetir que no es pot permetre cap luxe. Quina raó pot haver?

Pista: No és ric, ni té deutes ni grans despeses.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 100)
El bitllet original que va falsificar, era ja fals.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 101

Un hombre hace más de 10 millones de euros al año, vive modestamente y no para de repetir que no se puede permitir ningún lujo. ¿Qué razón puede haber?

Pista: No es rico, ni tiene deudas ni grandes gastos.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 100)
El billete original que falsificó, ya era falso.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 101

A man who makes more than €10 million per year lives in a very modest way, and he often repeats that he can't allow himself any luxury. What could the reason be?

Clue. He isn't a rich man, neither does he have any debts or high expenses.

Answer to exercise of previous week (# 100)
The original bank note was a counterfeit.

Cóm inventar solucions clares (4)

En el mètode d'Evaporació de Núvols assumim que l'objectiu s'ha comprovat i verificat. Fem el que podem per assolir aquest objectiu específic. Aquesta és l'única via oberta per arribar al camí del compromís? La resposta és definitivament que NO. El que hem de recordar-nos a nosaltres mateixos és que les fletxes en el diagrama d'Evaporació de Núvols, tant les que connecten els requeriments amb l'objectiu com les que connecten els prerrequisits amb els requeriments, i la del conflicte, són totes elles només connexions lògiques.

Un dels fonaments més bàsics de la Lògica  és que darrera  de qualsevol connexió lògica hi ha una suposició. El més probable és que hi hagi una connexió oculta.

La tècnica d'Evaporació de Núvols està basada en verbalitzar les suposicions ocultes que hi ha darrera les fletxes, fent-les sortir i qüestionar-les. En hi ha prou amb invalidar-ne una de totes elles, no importa quina, i tot el problema desapareix.
Cada fletxa es pot qüestionar. El que hem de fer és animar a la gent a inventar solucions. Una de les tècniques més poderoses per fer això és la tècnica del pensament Lateral anomenada "Revisió de supòsits". Això ens condueix a trobar noves formes d'enfocar la situació.




Como inventar soluciones claras (4)

En el método de Evaporación de Nubes asumimos que el objetivo se ha comprobado y verificado. Hacemos lo que queremos para conseguir este objetivo. ¿Es esta la única vía abierta para llegar al camino del compromiso? La respuesta es NO definitivamente. Lo que nos hemos de recordar a nosotros mismos es que las flechas en el diagrama de Evaporación de Nubes, tanto las que conectan los requerimientos con el objetivo, como las que conectan los prerrequisitos con los requerimientos, y también la del conflicto, són todas ellas conexiones lógicas.

Uno de los fundamentos más básicos de la lógica es que detrás de cualquier conexión lógica hay una suposición. Lo más probable es que haya una conexión oculta.

La técnica de Evaporación de Nubes está basada en verbalizar las suposiciones ocultas que hay detrás de las flechas, haciendolas salir y cuestionandolas. Es suficiente invalidar una cualquiera de ellas, no importa cual, y todo el problema desaparece.
Cada flecha se puede cuestionar. Lo que hemos de hacer es animar a la gente a inventar soluciones. Una de las técnicas más poderosas para hacer esto es la técnica del Pensamiento lateral llamada "Revisión de supuestos". Esto nos conduce a encontrar nuevas formas de enfocar la situación.




How to invent simple solutions (4)

In the method of Evaporating Clouds, let's assume that the objective has been checked and verified. We do want to achieve this specific objective. Is the only way open to turn to the avenue of compromise? The answer is definitely  NOT. What we have to remind ourselves of, is that the arrows in the Evaporating Cloud diagram, the arrows connecting the requirements to the objective, the pre-requisite to the requerements and the arrow of the conflict, all these arrows are just logical connections.

One of the most basic fundamentals of Logic is, that behind any logical connection there is an assumption. Most probably it is a hidden connection.

The evaporating Clouds techniqueis based on verbalizing the assumption hidden behind the arrows, forcing them out and challenging them. It's enough to invalidate even one of these assumptions, no matter which one, and the problem desappears
Every arrow can be challenged. We have to induce the people to invent solutions. One of the most powerful tools for it, is the technique of lateral Thinking called "Challenge our assumptions". This leads us to find new ways to focusing the situation.

dilluns, 2 de març del 2015

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 100

Un falsificador expert va falsificar bitllets de 100€. Les còpies eren perfectes però el van atrapar. Quin podia ser el motiu?

Pista: Les còpies eren totalment precises, però els bitllets tenien un error que els feien identificables com falsos amb facilitat.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 99)
L'home era ambidextre i va respondre el test dues vegades, utilitzant les dues mans. Evidentment, la seva escriptura va ser diferent en cada cas, i també els resultats.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 100

Un falsificador experto falsificó billetes de 100€. las copias eran perfectas, pero lo atraparon. ¿Cúal puede ser el motivo?

Pista: Las copias eran totalmente precisas, pero los billetes tenían un error que los hacían identificables como falsos con facilidad.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 99)
El hombre era ambidiestro y respondió el test dos veces utilizando las dos manos. Evidentemente, su escritura fue diferente en cada caso y los resultados también.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 100

An expert forger falsified €100 bank notes. The copies were perfect, but he was caught. What could the reason be?

Clue: The copies were entirely accurate, but the notes had a mistake that was easily identified as counterfeit.

Answer to exercise of previous week (# 99)
The man was ambidextrous and answered the test with both arms. Obviously, his writing was different for each hand so the results were different.

Com inventar solucions clares (3)

En la darrera entrada dèiem:
Cóm definir un problema amb precisió?
Examinem primer el significat de problema. Intuïtivament entenem que hi ha un problema quan hi ha quelcom que ens impedeix, o ens limita, per assolir un objectiu desitjat. Per tant, per definir un problema amb precisió hem de començar amb la declaració de l'objectiu desitjat. Que hem de fer a continuació? Recordem el que fem quan estem tractant amb el tipus de problema que implica un compromís. Hem de pacificar, o satisfer almenys dues coses diferents si volem aconseguir l'objectiu desitjat.
En altres paraules per assolir l'objectiu hi han almenys dues condicions necessàries que hem de trobar. Per això, el pas següent per definir un problema amb precisió és definir els requeriments que s'han de complir. Però la definició del problema no es pot aturar aquí. No en tenim prou simplement en compartir, per tal de satisfer els requeriments hem de fer coses que estan en conflicte. Per dir-ho formalment: Existeix uns prerequisits per poder satisfer els requeriments, i és aquí en apareix el problema. En el marc dels prerequisits.
Comencem per anomenar "A" a l'objectiu desitjat. Per assolir "A" hem de satisfer dos requeriments diferents "B" i "C", on el prerequisit per satisfer "B" és "D" i el prerequisit per satisfer "C" és l'oposat de "D". Un diagrama representatiu d'això pot ser semblant a :














 


Como inventar soluciones claras (3)

En la entrada anterior decíamos:
¿Cómo definir un problema con precisión?
Primero, examinemos el significado de problema. Intuitivamente entendemos que hay un problema cuando hay algo que nos impide, o nos limita, conseguir un objetivo deseado. Por lo tanto, para definir un problema con precisión hemos de empezar con la declaración del objetivo deseado. ¿Qué hemos de hacer a continuación? Recordemos lo que hacemos cuando estamos tratando con el tipo de problema que implica un compromiso. Hemos de pacificar, o satisfacer al menos dos cosas diferentes si queremos conseguir el objetivo deseado.
En otras palabras para conseguir el objetivo hay al menos dos condiciones necesarias que hemos de cumplir. Por esto, el paso siguiente para definir un problema con precisión es definir los requerimientos  que se han de cumplir. Pero la definición del problema no se puede parar aquí. No tenemos bastante simplemente en compartir, para satisfacer los requerimientos hemos de hacer cosas que están en conflicto. Por decirlo formalmente: Existe unos prerrequisitos para poder satisfacer los requerimientos, y es  aquí en donde aparece el problema. En el marco de los prerrequisitos.
Comencemos por denominar "A" al objetivo deseado. Para conseguir "A" hemos de satisfacer dos requerimientos diferentes "B" y "C", donde el prerrequisito para satisfacer "B" es "D" y el prerrequisito para satisfacer "C" es el opuesto a "D". Un diagrama representativo de esto puede ser parecido a:



















How to invent simple solutions (3)

In the previous post we said:
How do we define a problem precisely?
Let's first examine what is the meaning of a problem. Intuitively we understand that a problem exists whenever there is something that prevents, or limits us, from reaching a desired objective. Therefore, defining a problem precisely must start with a declaration of the desired objective. What should we do next? Let's remind ourselves that what we are dealing with are the type of problems that involve compromise. We have to pacify, or satisfy, at least two different things if we want to achieve our desired objective.
In other words to reach the objective there are at least two necessary conditions  which must be met. Thus, the next step in precisely defining a problem is to define  the requirements that must be fulfilled. But the definiion of the problem cannot stop here. We simply don't have enough to share. In order to satisfy the requirements, we must do conflicting things. To put it more formally: To satisfy the requirements a prerequisite exists and it is here that the conflict arises, within the framework of the prerequisites
Let's start by calling the desired objective "A". In order to reach "A" we must satisfy two different requirements, "B" and "C", where the prerequisite to satisfying "B" is "D" and the prerequisite to satisfying "C" is the opposite of "D". A diagrammatic representation of this will look like: