Diccionari Sistèmic (88) PRODUCTIVITAT

El terme Productivitat té diverses accepcions i alhora és molt important, ja que tant a nivell micro o macroeconòmic, es prenen decisions que afecten a països sencers en funció dels seus valors. Tanmateix, des d'un punt de vista sistèmic, la Productivitat és un concepte diferent.

En els diccionaris generals o especialitzats en economia o direcció d'empreses i organitzacions, la Productivitat és la relació entre la quantitat produïda d'un be i els medis econòmics emprats per aconseguir-lo. En general, s'al·ludeix al factor treball. La Productivitat del treball es mesura com la producció anual per persona.

Sovint es parla de Productivitat global, que significa l'obtenció d'una major quantitat de productes amb el mateix consum de factors productius.

A nivell macroeconòmic, la Productivitat és el quocient entre el PIB d'un país, en termes reals, i el número total d'hores treballades en el país en un any.

En tots els casos anteriors la Productivitat està associada al rendiment o eficiència.

Però en la Teoria de Sistemes, i també en la terminologia de la TOC, la Productivitat és el resultat d'accions orientades a assolir la meta del sistema o organització. A nivell de gestió d'organitzacions es pot expressar com el quocient entre el Throughput (el ritme amb el qual es generen unitats de la meta) i les despeses operatives.

Com a sistema, un organisme pot fer una acció o no acció que seria contrària al concepte econòmic de productivitat, com seria el cas d'hibernar o quedar-se immòbil davant d'una situació adversa. En TOC, un recurs podria ser productiu, deixant de treballar. Aquest seria el cas si no és la Limitació del sistema, ha fet el que havia de fer i si seguís treballant crearia un excés d'inventari o de treball a processar.

Diccionari Sistèmic (87) PROCESSOS DE RAONAMENT

Els Processos de Raonament són un conjunt d'eines lògiques que es poden utilitzar, individualment o en combinació, per enfocar les preguntes en el tema de les seqüències de canvi per dirigir la millora contínua. Els processos de Raonament són: L'Arbre de la Realitat Actual, El Núvol de Conflicte, L'Arbre de la Realitat Futura, L'Arbre de Branques Negatives, l'Arbre de Prerequisits, El Mapa d'Objectius Intermedis, L'Arbre de Transició, i l'Arbre d'Estratègia i Tàctica.

Els Processos de Raonament es poden utilitzar per analitzar sistemes simples o complexes, identificar i resoldre problemes sistèmics, i superar els nivells de resistència i assolir acords de guanyar-guanyar entre els agents implicats en cada sistema. A més es poden utilitzar per construir una estratègia global de tota una organització.

 

Diccionari Sistèmic (86) PROCÉS DE SUPERACIÓ DELS NIVELLS DE RESISTÈNCIA ALS CANVIS

El primer motivador per fer un canvi és adonar-se que hi ha un gran perill en la situació actual. Quan més gran és o es percep aquest perill, més motivats estarem per fer el canvi. Per això el procés per superar la resistència al canvi s'inicia al adonar-nos del perill que ens amenaça. Molt sovint subestimem la gravetat o urgència d'evitar aquests perills.

El segon nivell de resistència es basa en percebre els riscos que comporta el canvi. Com que qualsevol canvi comporta accions noves, això en general està associat a esforços, despeses, possibles perills nous o errors. Si les persones sobreestimen aquests aspectes i no veuen que potser tots ells es poden reduir significativament, seguiran sent reticents al canvi i entraran en el cercle viciós de subestimar els perills reals.

El tercer pas per superar la resistència al canvi és avaluar objectivament el que es pot perdre al fer el canvi. En general, tot i que ens podem trobar davant d'un greu perill, sovint hi ha alguna cosa en la nostra situació que ens agrada no que sentimentalment ens té presoners. Sense una anàlisi objectiva d'aquestes percepcions seguirà havent una resistència al canvi.

Finalment, quan som conscients de tot el que conforma la situació que ens envolta, podrem superar la darrera capa de resistència quan valorem realment les avantatges de la nova situació que previsiblement es donaran a l'haver fet el canvi.

Superem aquestes resistències quan avaluem correctament aquests quatre aspectes.

Diccionari Sistèmic (85) PROCÉS DE NÚVOL DE CONFLICTE DUAL

El Procés del Núvol de Conflicte Dual és un procediment per unir un conflicte sistèmic amb un conflicte simptomàtic que està relacionat amb les causes o conseqüèncis de l'Efecte Indesitjable del primer. A vegades quan fem un Núvol de Conflicte L'Efecte Indesitjable (casella superior dreta del diagrama) és més una acció o regla que, a part de no ser convenient o desitjada, comporta un Efecte Indesitjable que alhora causa o té conseqüència una altra acció o regla que és part d'un altre Conflcte.

 Esquema del diagrama del Núvol de Conflicte Dual

 

What do you want to do ?

New mail

Diccionari Sistèmic (84) PROBLEMA

La paraula problema és enormement utilitzada tant en la vida quotidiana com en el llenguatge de la gestió d'empreses i organitzacions.

En els diccionaris generals un Problema és defineix com una qüestió, dificultat a resoldre o a aclarir.

En la Teoria de les Limitacions i en la gestió sistèmica, un problema és un conflicte no resolt que fa que el sistema no assoleixi més unitats de la meta o dels seus objectius desitjats.

Científicament, es tracta de percebre la situació de diverses maneres, la qual cosa fa que apareguin conflictes, posicions enfrontades i teories diferents. Però la ciència té com a principi que s'ha de donar validesa a la teoria o argumentació que pugui explicar tots els fets coneguts i verificats. Per tant, un problema o conflicte és l'expressió de dues o més percepcions i s'han de revisar totes elles i els seus supòsits de forma que només s'acceptin aquells que expliquen tots els fets observats. És més si després de donar per vàlida una teoria o argumentació, hi ha un fet o esdeveniment que no és explicat per aqueslla teoria, immediatament aquesta ha de ser posada en dubte. Per això des d'un punt de vista científic, els problemes no existeixen en la naturalesa. El que existeix són diferents percepcions del món que ens envolta. Un exemple d'això seria que si utilitzem dos mètodes per mesurar l'alçada d'un objecte i ens donen resultats diferents, no podem pensar que els dos són vàlids, (i fins i tot acceptar un punt intermedi) sinó que hem de provar quin és el mètode més vàlid en tots els casos possibles, i descartar l'altre. 

Diccionari Sistèmic (83) PREREQUISIT

En els Núvols de Conflicte els Prerequisits són les condicions o accions  (D i D') que es consideren necessàries o que s'han d'aguantar o patir per assolir les corresponents condicions necessàries (B i C)

En els diagrames dels Núvols de Conflicte.les caselles B i C són les que estan en el centre, i les D i D' són les que estan en la part dreta.

Un Prerequisit existeix degut a que hi ha algun grup de supòsits que poden o no poden ser conegut o vàlids. És a dir, per complir una condició necessària ràpidament establim que hi haurà un prerequisit a complir, patir o assolir. Ho fem sovint sense tenir en compte, fins a quin punt  això és degut a creences que potser no són tant vàlides com ens podem pensar, o que són així, perquè no pot ser d'altra manera.

Diccionari Sistèmic (82) PENSAMENT LATERAL

El Pensament Lateral es pot definir precisament com un mecanisme de canvi de models dins del sistema de creació de models amb el que opera la ment humana. De fet, en termes pràctics, el podem descriure com la capacitat de mirar les coses de maneres diferents.

El Pensament Lateral és tant una actitud intelectual com també, un número de mètodes definits. Això implica l'apreciació que qualsevol manera de mirar o observar les coses, és només una de les moltes maneres possibles de fer-ho.

Encara que ho pot semblar d'entrada, el Pensament Lateral no és el mateix que la Creativitat en el sentit general d'aquest terme. Una persona creativa pot tenir una percepció especial del que l'envolta, diferent als altres. Però aquesta persona pot sovint quedar atrapada dins d'aquesta mateixa percepció especial. El Pensament Lateral és la capacitat per canviar percepcions i mantenir-se en aquest model de canvi. Pot haver gent creativa però que no actua utilitzant el Pensament Lateral. Tanmateix, en general la gent creativa té tendència a utilitzar de forma natural el Pensament Lateral.

Els mètodes del Pensament Lateral són una part necessària o quasi imprescindible dins de la utilització dels Processos de Raonament de la Teoria de les Limitacions. És paradigmàtic el cas dels Núvols de Conflicte. Quan hem definit el Núvol, cal trobar una solució creatiiva, enginyosa o una nova percepció que ens permeti trencar o superar el conflicte. Aquí és on les eines o mètodes del Pensament Lateral són d'una gran utilitat.

La combinació de la Teoria de les Limitacions i el Pensament Lateral és el que a nivell sistèmic podem anomenar o entendre com el Raonament Lògic Creatiu.

Diccionari Sistèmic (81) OFERTA IRREFUTABLE

Una Oferta irrefutable és una iniciativa combinada de màrqueting i vendes que s'enfoca en el problema de fons del client i crea una solució guanyar-guanyar per al proveïdor i el client.

En l'argot de TOC, se l'anomena també com "Oferta Mafiosa", en el sentit que el client destinatari no pot dir que NO.

En tot cas, se li diu Oferta Irrefutable perquè, si es construeix de forma adient, l'oferta és massa bona com per ser refutada per part del client, i a més els competidors no poden o no volen fer la mateixa oferta als clients. Una oferta irrefutable es dirigeix a cóm el problema arrel del client està relacionat en el funcionament del sector comú al client i al proveïdor. Generalment, l'oferta irrefutable requereix que el proveïdor faci alguna cosa diferent per arribar a identificar i resoldre, d'alguna manera, el problema arrel del client.

Molta gent confon una oferta irrefutable amb una proposta única de venda, una proposta de valor afegit o una avantatge competitiva.  L'Oferta Irrefutable va més enllà, tot i que en algun cas, alguna de les propostes anteriors poden esdevenir ofertes irrefutables. Generalment no és així.

Diccionari Sistèmic (80) OBSTACLE

En els diccionaris lingüístics Obstacle és allò que s'oposa a l'acompliment d'un propòsit.

De manera similar en teoria de sistemes, i especialment en la terminologia de TOC, Obstacle és quelcom que bloqueja o evita una condició desitjable per al sistema, o que bloqueja o evita que es pugui produir una acció desitjada.

Els obstacles s'identifiquen freqüentment quan es construeixen els Arbres de Prerequisits. Poder identificar-los en aquests processos  podem anticipar els possibles bloquejos o complicacions que podem tenir a l'hora d'implementar el pla d¡acció dissenyat per assolir l'objectiu desitjat.

Diccionari Sistèmic (79) OBJECTIU

 La definició d'objectiu en els diccionaris és: Fi a assolir.

Tanmateix, en els diccionaris de gestió, o en la multitud de mètodes i tècniques que s'utilitzen acadèmicament i en la pràctica sovint es diferencia entre Meta, Objectiu, Fita i d'altres sinònims. Aquest Diccionari Sistèmic es basa en molts conceptes de la Teoria de les Limitacions. Degut a això, reservem el concepte Meta com la situació final a assolir, i reservem el terme objectiu ala estats o fites intermedis que s'han d'assolir per arribar finalment a la Meta.

Així, en la construcció dels arbres de la Realitat Futura o els Arbres de prerequisits és pot veure com es van establint objectius intermedis per anar superant etapes o obstacles de forma que s'assoleixi la Meta.

Diccionari Sistèmic (78) NÚVOL DE CONFLICTE

En la Teoria de les Limitacions (TOC) així com en la ciència en general, els conflictes no existeixen com a tals. En realitat són percepcions diferents del que s'observa, i com a tals són revisables i qüestionables, i això en darrer pas, porta a establir hipòtesis o principis, que són vàlida, fins que nous fets o explicacions les tornin a qüestionar.

Com es veu en el Diagrama del Núvol del Conflicte Arrel, segons TOC, tots els conflictes els podem representar en forma d'esquemes o diagrames anomentas Núvols de Conflicte.

El Núvol de Conflicte es construeix seguint els següent ordre:

Primer s'escriu l'efecte indesitjable que tenim en la casella superior dreta del diagrama.

Segon: S'escriu la situació oposada a l'efecte indesitjable en la casella inferior dreta.

Tercer: Definim quina necessitat previsiblement ineludible tenim en aquests moments que fa que patim o haguem de tenir l'efecte indesitjable descrit. Aquesta necessitat s'escreiu en la casella superior central.

Quart: Definim quina necessitat previsiblement ineludible tenim que es satisfarà si es dona la situació desitjada o que volem tenir. Aquesta necessitat s'escriu en la casella inferior central.

Cinquè: Identifiquem quin objectiu s'assolirà si es compleixen les dues necessitats descrites en les caselles centrals. Aquest objectiu s'escriu en la casella de la part esquerra del diagrama.

El Núvol es completa dibuixant una fletxa que va de l'efecte indesitjable a la condició necessària a la que està associat; una altra fletxa que va de la situació oposada a l'efecte indesitjable a la seva condició associada; dues fletxes que van de les condicions descrites a l'objectiu comú a les dues; i finalment es dibuixa una fletxa de dos caps que uneix l'efecte indesitjable i l'efecte oposat a aquest.

L'esquema del Núvol de Conflicte és el següent:

Diccionari Sistèmic (77) NODE D'ESTRATÈGIA I TÀCTICA

Els nodes d'estratègia i tàctica són els grups que conformen Diagrama de l'Arbre d'Estratègia i Tàctica. Cada Node està format per 5 entitats que defineixen el canvi proposat. Cada node hauria de respondre a:

1. Per què es necessita fer aquest canvi? La resposta és la descripció del supòsit de necessitat.

2. Quin és l'objectiu específic mesurable del canvi? La resposta és l'estratègia.

3. Per què diem que l'estratègia és possible i quins requisits específics, branques negatives potencials, o obstacles s'han de considerar quan hem d'escollir entre alguna de les vies alternatives (tàctica) per assolir l'estratègia? Les respostes són els supòsits paral·lels que uneixen l'estratègia i la tàctica.

4. Cóm assolir millor l'objectiu del canvi? La resposta és la tàctica. Per exemple, els canvis que s'han de fer durant els processos.

5. Quines advertències o senyals s'han de donar als subordinats, que si són ignorades, molt probablement amenaçaran la suficiència dels passos que s'haurien de fer per implementar aquesta tàctica, i que probablement no es tenen en compte? La resposta són els supòsits de suficiència.

Diccionari Sistèmic (76) NIVELLS DE RESISTÈNCIA AL CANVI

 Davant de qualsivol tipus de canvi, especialment a nivell d'organitzacions o empreses, hi ha  sèrie d'etapes o fases de resistència per part de les persones o estaments implicats en aquest canvi.

Aquests tipus de conductes s'anomenen sovint com "Resistència al canvi".

En TOC, els sis nivells de resistència que freqüentment expressa una persona quan es resisteix al canvi són:

1. Desacord amb el problema que es planteja.

2. Desacord amb la direcció de la solució.

3. Desacord amb que la solució proposada solucioni el problema.

4. Sí, però hi ha conseqüències potencialment negatives.

5. Sí, però Hi ha obstacles per implementar el canvi.

6. Pors no verbalitzades.

Recentment, aquests sis nivells s'han expressat en nou, una mica més detallats, amb una premissa inicial.

0. No hi ha problema.

1. Desacord amb el problema.

2. El problema està fora del meu control.

3. Desacord amb la direcció de la solució.

4. Desacord amb els detalls de la solució.

5. Sí, però la solució té ramificacions negatives.

6. Sí, però no podem implementar la solució.

7. Desacord amb els detalls de la implementació.

8. Ressaltar els riscos de la solució.

9. Barreres socials o psicològiques del tipus "No hi crec" "No crec que funcioni"...

Els nivells de resistència són realment subcategories de desacord sobre "Què Canviar?" "Cap on Canviar?" "Cóm fer el Canvi?" i sobre cóm mesurar i mantenir el canvi i assolir un procés de millora contínua.

Diccionari Sistèmic (75) NAVALLA D'OCCAM

La Navalla d'Occam és la regla medieval de l'estalvi que significa que només hem d'admetre aquelles causes de les coses naturals que siguin vertaderes i suficients per explicar la seva aparició.

En gestió sistèmica, la Navalla d'Occam és el principi de la simplicitat, que vol dir "Quan més simple l'explicació, millor".

Així, si hi ha una situació on dues hipòtesis són igualment acceptables, s'ha d'escollir la hipòtesi que tingui menys supòsits que la recolzin.

En conceptes sistèmics la Navalla d'Occam també es pot anomenar "Principi d'estalvi o de consició". 

Diccionari Sistèmic (74) MULTITASCA

La Multitasca, en termes sistèmics, vol dir parar de treballar en una tasca abans que s'hagi completat per posar-se a treballar en una altra.

La Multitasca, en si mateixa, no és bona ni dolenta. Tanmateix la Multitasca dolenta o perjudicial es dona quan al canviar entre tasques no s'ajuda a que cap projecte acabi abans.

Exemple: En un entorn de multi-projectes, és força comú demanar als recursos que canviïn entre tasques en varis projectes (o dins del mateix projecte) per mostrar el progrés. Aquest tipus de multitasca, en general, amplia la durada de tots els projectes, i per tant és una multitasca perjudicial. Tanmateix, si es força a un recurs a aturar -se en la tasca d'un projecte per completar una tasca que endarrereix la cadena crítica pot ajudar a acabar el projecte més aviat, i per tant, es pot considerar una multitasca bona.

Diccionari Sistèmic (73) MOTORS D'HARMONIA

Els Motors d'Harmonia d'una organització són els processos  que ajuden a assolir la meta global que s'ha fixat l'organització. Aquests inclouen:

Cada persona sap exactament com contribueix rn el rendiment de l'organització i sap que aquesta contribució serà reconeguda.

Cada persona sap exactament com les altres persones contribueixen i sap que les seves contribucions seran reconegudes.

Totes les normes estan alineades amb la meta i l'estratègia de l'organització.

Sistemàticament s'identifiquen i es resolen les descoordinacions entre responsabilitat i autoritat.

Es dissenya i fa efectiu un programa de millora contínua i una cultura enfocats en la Limitació del sistema.

Diccionari Sistèmic (72) MOTORS DE DESHARMONIA

 Els Motors de Desharmonia són processos que causen problemes perquè una organització assoleixi la seva Meta. Aquests processos són:

Molta gent no sap (o no verbalitza clarament) cóm d'importants o essencials són les coses que fan per a l'objectiu global de l'organització.

La majoria de la gent no sap què fan molts dels seus col·legues, ni comprèn la importància d'aquestes activitats.

Conflictes organitzacionals: La gent opera sota conflictes tals com conflictes de polítiques internes o conflictes en l'assignació de recursos o prioritats.

Inèrcia: Molta gent es veu obligada a fer tasques per a les quals ha deixat d'haver una raó objectiva.

Conflictes Individuals: Hi ha moltes desalineacions entre  responsabilitat i autoritat

Diccionari Sistèmic (71) MÓN DEL THROUGHPUT (Marge de Contribució)

 En aquest Diccionari ens prenem la llicència d'incloure algunes poques paraules angleses. Sobretot quan tenen una traducció difícil a nivell de concepte.  Una de les paraules d'aquest tipus és Throughput. La traducció més propera pot ser marge de contribució, però Throughput conceptualment significa quelcom més. És la idea del flux del rendiment, entès aquest d'una forma global no només econòmica en termes d'eficiència.

El Món del Throughput és el paradigma en que el sistema consisteix en una sèrie de variables dependents, que han de treballar juntes, o estar sincronitzades, per assolir la meta, i l'abilitat de les quals per fer això està limitada per alguna limitació del sistema.

La conclusió inevitable és que la millora global en el rendiment del sistema és el resultat directe de la millora de la limitació, i que l'assignació de costos és innecessària i fins i tot pot ser enganyosa.

Evidentment el Món del Throughput està en conflicte directe amb el Món del Cost. La forma de superar el conflicte és entendre millor el Món del Throughput i modificar la forma en que gestionem els conceptes del cost.

Diccionari Sistèmic (70) MÓN DEL COST

El concepte Món del Cost fa referència a tot el marc conceptual o paradigma  que estableix que un sistema consisteix en una sèrie de components independents, i que el cost del sistema és igual a la suma dels costos de tots els subsistemes o components. aquesta percepció s'enfoca fonamentalment o reduir els costos sigui on sigui, i jutja les accions o decisions pel seu impacte local. L'assignació de costos és el mètode que s'utilitza en general, per quantificar aquests impactes locals.

Per tant, en el paradigma del Món del Cost es creu que l'impacte global d'una acció o decisió dins d'un sistema és igual a la suma de tots els impactes locals.

Aquest paradigma entra en conflicte amb el paradigma del "Món del Throughput" o del Marge de Contribució que estableix que la millora global no és la suma de les millores locals.

Diccionari Sistèmic (69) MÈTODE DE LA REVISIÓ DE SUPÒSITS

El Mètode de la Revisió de Supòsits és una de les bases del Pensament Lateral. Es tracta de qüestionar-nos si el que estem donant per suposat o que creiem que és el fonament d'una relació causa - efecte és vàlid. Si no ho és sempre, aleshores la nostra afirmació pot no ser vàlida en tots els casos.

El procediment del mètode és el següent. Si afirmem que hi ha una relació del tipus: Si es dona "XXX" aleshores tenim "YYY" ja que la raó (supòsit) és "ZZZ". Aleshores ens hem de preguntar o qüestionar:

    És sempre així?

    Aquesta raó és l'Única causa de la relació?

    Poden haver altres causes?

No estem gens habituats a fer aquesta revisió de supòsits, però generalment quan es fa dona lloc a noves idees o percepcions.

Diccionari Sistèmic (68) MÈTODE DEL PMI

El Mètode del PMI és un instrument deliberat del pensament. Podem fer-lo servir nosaltres mateixos o demanar-ho als altres.

Es un procediment molt senzill, i és tan obvi que es pot suposar que té poc valor. Tanmateix és fàcil de comprendre però no tan fàcil d'utilitzar, i això és perqué va contra els nostres hàbits naturals en la forma de pensar; preferim usar el nostre pensament per recolçar els nostres judicis, abans que explorar les situacions.

El Mètode del PMI és un mètode d'exàmen. Les lletres signifiquen Plus, Minus i Intersting. Es tracta de dirigir l'atenció cap els aspectes positius, negatius i interesants o condicionals o innovadors de l'objecte d'estudi de forma deliberada, durant un periode fixe de temps.- Un minut per cada un d'aquests aspectes en la pràctica individual i dos minuts si es fa en grup -. En el moment en que hem fet això, hem dissenyat un mapa mental en relació al tema.

A partir d'aquí s'inicia un altre procés totalment diferent com és decidir el camí que més ens agrada o interesa en aquest mapa.

Exemple: imaginem que hem de comprar un cotxe i tenim diverses alternatives.

Agafem un rellotge i apuntem durant 1 minut els aspectes positius de la primera alternativa. Després durant un altre minut apuntem els aspectes negatius d'aquesta compra. I finalment, apuntem en un tercer minut els aspectes condicionals (utilitza combustible diesel, i estan prohibint en diverses zones els vehicles amb aquest combustible en algunes zones per on ens hem de moure....)

Això es fa igual amb una segona alternativa (en el cas dels aspectes condicionals podria ser: És electric, i per carregar les bateries en la meva zona residencial no hi ha punts de recàrrega,.. o bé, està preparat per carregar-lo directament d'una presa normal que hi ha en el meu garatge....

Això es fa amb totes les alternatives que tinguem.

Una vegada fet el PMI, aleshores es pot fer una avaluació final, que generalment ens porta a prendre una decisió de forma més segura i confiada.

Diccionari Sistèmic (67) MÈTODE DE LA PASSERA

El mètode de la Passera és un altre mètode del Pensament Lateral o de les tècniques de creativitat que és fàcil d'utilitzar i tant més productiu quan més en conjunt es fa.

En aquest mètode ens enfoquem en la característica del valor de moviment d'una idea. Les provocacions poden ser usades deliberadament o poden sortir en el curs del procés. El moviment es pot obtenir per diversos camins:

     Extraient el principi d'una idea.

     Seguint les conseqüències moment a moment.

     Fixar-nos en les diferències respecte al que és normal.

     Veure en detall els aspectes positius.

Com exemple d'aquest mètode, en un dels llibres de E. De Bono, es cita una reunió on la idea que es va plantejar era: Els avions haurien de volar cap per avall, i així tant els pilots com els viatgers podrien tenir millors vistes. En el cas dels pilots, això seria una avantatge en aquells temps. De la idea original es va arribar al disseny d'un avió militar, en el que la cabina estava literalment sota l'estructura amb molta més visió del terreny. 

Diccionari Sistèmic (66) MÈTODE DE l'ASSOCIACIÓ ALEATÒRIA

El Mètode de l'Associació Aleatòria és un dels mètodes del Pensament Lateral per generar idees o tenir noves percepcions sobre una situació, problema o concepte.

L'Associació aleatòria es pot produir de formes diverses: escoltant a una altra persona i fer una associació  a partir d'alguna cosa que hagi dit, una imatge que ens doni un altre enfocament, o una associació per Selecció Formal. En aquest cas, es tracta d'escollir una paraula, objecte, etc de forma aleatoria i relacionar-la amb el tema o situació. El periode de temps per buscar relacions entre estímul i problema és recomanable que sigui curt. (3 minuts per exemple)

Com a exemple d'aquest mètode, es diu que es va utilitzar en la planificació del projecte Apolo, en el cas de l'allunizatge. Hi havia un problema per aixecar el mòdul, una vegada s'havia posat sobre la Lluna i havia de tornar. La quantitat de combustible havia de ser mínima, ja que sinó tot el pes s'hauria de portar des de la Terra i això representava molta més energia per enlairar-se. Es diu que es va fer una sessió de creativitat o Pensament Lateral i es va utilitzar el mètode de l'associació aleatòria mitjançant una paraula a l'atzar. Es va trobar la paraula Hipermercat, i aleshores es van fer associacions. D'hipermercat es va passar a carretó, de carretó a donar voltes per l'establiment i després deixar el carretó al lloc. Es diu que això va portar a la idea de deixar un mòdul donant voltes, baixar amb el mòdel d'allunizatge i després deixar l'estructura, només impulsant la càpsula per arribar al mòdul orbitant i tornar. 

Diccionari Sistèmic (65) MÈTODE DELS 6 PARELLS DE SABATES

El Mètode dels 6 parells de sabates és un mètode mnemotècnic per recordar-nos la importància de les nostres accions. De forma similar al mètode dels 6 barrets per pensar, el mètode dels 6 parells de sabates vol clarificar la importància dels processos d'actuació.

Les sabates de color Blau Marí: La forma d'actuar quan pensem que estem portant unes sabates de color Blau Marí abasta les rutines i els procediments formals. El Balu Marí o Blau Fosc suggereix la marina amb les seves disciplines i rutines. Quan en grup o individualment ens imaginem que portem aquestes sabates, sabem que ens hem d'enfocar en els procediments, en els algoritmes establerts per assolir de la forma més eficient possible els resultats previstos.

Les sabates de color Gris: el gris suggereix la matèria gris del cervell. Quan ens imaginem que portem aquest tipus de sabates, ens hem d'enfocar en l'exploració, la recerca i la recopilació d'evidències. El propòsit d'aquesta acció és aconseguir informació.

Les sabates de color Marró: El Marró és un color pràctic. Suggereix la terra, és a dir, tenir els peus a terra. Es tracta d'enfocar-nos en lo pràctic o pragmàtic. Fer el que és raonable. Resoldre els problemes mentre  utilitzem la iniciativa, el comportament pràctic i la flexibilitat.

Les botes o sabates de color Taronja: El Taronja suggereix perill, advertències. Aquest tipus de calçat suggereix accions immediates o d'emergència. La seguretat en les nostres decisions i accions passa a ser la preocupació principal.

Les sabatilles de color Rosa: El color rosa suggereix calidesa i tendresa. Recorda la comoditat. És un color amable. Per tant, quan ens imaginem que portem aquest tipus de calçat, ens hem d'enfocar en actuar amb empatia, amb tendresa, amb atenció als sentiments i sensibilitats dels altres.

Les botes de muntar de color Porpra: El Porpra està associat històricament a la Roma Imperial. Suggereix autoritat.. A nivell recordatori d'acció significa representar  el rol d'autoritat o lideratge. No s'actua per si mateix, sinó desenvolupant un rol oficial.

Aquest mètode és semblant al dels 6 barrets. En el cas d'aquest últim fa referència als diferents enfocaments que podem fer a l'hora de pensar. En el cas del mètode dels 6 parells de sabates ens enfoque en les diferents accions que podem prendre davant d'una situació determinada a la que hem de respondre.

Diccionari Sistèmic (64) MÈTODE DE LES 6 MEDALLES DE VALOR

El Mètode de les 6 medalles de valor es basa en provocar una associació en la ment entre la medalla i els valors que aquesta indica. Això permet enfocar-nos deliberadament en la promoció dels valors, i fins i tot, poder-los mesurar, encara que subjectivament, a nivell col·lectiu i individual.

En forma resumida les medalles i les seves associacions en valors són les següents:

Medalla d’Or: S’associa amb els valors humans, els que afecten a les persones. El respecte, la dignitat, la cobertura de les necessitats bàsiques, etcètera són valors d’aquest tipus. (L’Or representa el material més valuós)

Medalla de Plata: S’associa als valors de l’organització. Els valors d’equitat, de transparència, de  seguretat i protecció integral de tots els membres i processos, etcètera es troben en aquest apartat. ( La Plata és un material de gran valor, molt a prop de valor que se li atorga a l’Or)

Medalla d’Acer: S’associa amb els valors de la qualitat. La qualitat en el producte, en el servei, en la feina, en els processos. És adir, l’enfocament en fer be tot el que s’ha de fer. (L’Acer és el material dur per excel·lència. És la base de les estructures resistents)

Medalla de Cristall: S’associa  a la innovació, la creativitat, la simplicitat implícita en la gestió i comprensió dels sistemes. Amb aquesta medalla donem valor i mèrit a la disposició al canvi per millorar. A canviar la percepció rutinària per trobar nous enfocaments. (El Cristall és un material format a partir d’un altre material molt simple però a la vegada adquireix unes propietats molt apreciades)

Medalla de Fusta. Representa els valors de l’ecologia, de la sostenibilitat i de les relacions amb la comunitat. Són els valors que representen l’impacte de les accions de les organitzacions (o bé dels individus) sobre les terceres persones o sobre el propi medi ambient o entorn comunitari. (La Fusta representa el material natural)

Medalla de Llautó: S’associa  als valors de la percepció. Significa el valor d’utilitzar la percepció de forma àmplia. Esbrinar com es poden veure les coses. (El Llautó sembla o es pot percebre com a Or)

Diccionari Sistèmic (63) MÈTODE DELS 6 BARRETS

 Aquest mètode (Ideat per Edward De Bono) consisteix en utilitzar el pensament de sis maneres diferents. Per tal de recordar-les ens imaginem, i ho diem, que ens posem un barret de color per cada tipus de pensament.

Té diferents valors:

          Simplificar el pensament.

          Dirigir l'atenció

          Conveniència per despersonalitzar certs aspectes.

          Possibles implicacions fisiològiques

          Establiment d'unes regles de joc col.lectius.

Pensament de barret blanc.-

El blanc és neutre i objectiu. Té com finalitat:

     Presentar les dades com a tals. Sense cap propòsit

     No presentar els fets en un nivell que no sigui el seu.

     No presentar les dades amb argumentacions, volent que els altres ho

     acceptin.

     Presentar les dades sense conclusió

     Separar la veritat dels fets i de les dades.

Pensament de barret vermell.-

El vermell representa les emocions, pressentiments, sensacions. Té com objectiu:

     Reconèixer les emocions i acceptar-les

     Poder expressar-les sense necessitat de justificació o d'explicació

     Reduir les agressions al fer-ho menys personal.

Pensament de barret groc.-

El groc simbolitza allò que és positiu i constructiu.

     Es fonamentalment lògic, però pot expressar somnis ó il.lusions.

     Intenta trobar sempre valor o benefici en el que estem estudiant.

     Es generatiu, suggereix propostes d'actuació.

     Busca constantment l'eficàcia, fer que les coses passin.

Pensament de barret negre.-

El negre simbolitza l'aspecte negatiu de les coses.

     Es el tipus de pensament lògic i crític.

     Ha de donar raons lògiques i rellevants.

     Ha de separar el que és lògic del que són emocions, no es poden encobrir

     aquestes usant aquest barret.

     Ha de fer veure mancances, no sembrar dubtes.

     Les raons han de valer per elles mateixes. Les ha de poder fer servir tothom.

     Ens permet lluitar contra la facilitat d'atacar el pensament dels altres, no

     aportant solucions.

Pensament de barret verd.-

El verd simbolitza la creativitat i la fertilitat.

     Es el llenguatge creatiu.

     S'encarrega de la recerca d'alternatives.

     Es el llenguatge del moviment, no del judici.

     Té com objectiu generar nous conceptes i percepcions.

Pensament de barret blau.-

El blau simbolitza el control o direcció del procés.

     Es l'organitzador. Proposa o demana l'us dels altres barrets.

     Condueix el procés, estableix els focus d'atenció, defineix els problemes

     i elabora les preguntes.

     Es responsable de la síntesi i elaboració de les conclusions.

     Assegura el respecte a les regles de joc.

RESUM.-

Aquest mètode pot representar-se per l'analogia amb l'elaboració d'un mapa de color. Quan s'imprimeix aquest, els colors estan separats. Primer se'n posa un, després un altre, i al final el mapa complet queda a la vista. Aquest mètode tracta de dissenyar un mapa del pensament mitjançant les diferents coloracions, -percepcions, anàlisis, i síntesis - amb que haurem estudiat l'objecte del pensament, amb cadascun dels sis barrets.

Diccionari Sistèmic (62) MÈTODE

Un Mètode és una manera ordenada de procedir per arribar a un fi.. Així ens podem trobar amb diferents tipus de mètodes, mètode d'estudi, mètode analític, mètode sintètic, mètode experimental, mètode de classificació. 

Sovint, en coneixements de gestió o estudis d'organitzacions, el mètode pot tenir com a sinònim el mot Tècnica, ja que una de les seves definicions és conjunt de procediments d'un art, d'un ofici, o d'una especialització.

En aquest diccionari  trobarem diversos mètodes i tècniques , per exemple, mètode dels sis barrets o tècnica dels 5 per quès. S'intentarà seguir la definició utilitzada pels seus creadors, o per defecte, la que s'utilitzi amb més freqüència.

Diccionari Sistèmic (61) META

En el diccionari "Meta" significa punt al què s'ha d'arribar; o també fi a atènyer.

En tota la terminologia emprada en les ciències socials , i sobretot en la gestió d'organitzacions, el terme meta pot tenir diversos significats a nivell de prioritat. Pot ser des de l'objectiu final a assolir a definir objectius intermedis o sectorials dins de les organitzacions o sistemes.

En el diccionari de TOC, la Meta és el propòsit pel que s'ha creat el sistema, és a dir, que està determinada pels propietaris del sistema.

A més de la Meta, els sistemes han de complir unes condicions necessàries; si no és així, el sistema no serà capaç de seguir generant unitats de la Meta en aquell moment ni en el futur.
 

Diccionari Sistèmic (60) MESURES GLOBALS

Les mesures globals s'utilitzen per valorar o jutjar el rendiment del sistema com un conjunt.

En el paradigma de TOC, aquestes mesures són el Throughput, la Inversió (que en un primer moment es referia bàsicament a l'inventari) i les Despeses Operatives. Quan el sistema és una empresa amb ànim de lucre, també dins d'aquest conjunt de mesures s'han d'afegir el benefici net, el Retorn de la Inversió i la Liquiditat

Diccionari Sistèmic (59) MARGE DE CONTRIBUCIÓ (THROUGHPUT)

En termes econòmics o de gestió empresarial El marge de contribució és la diferència entre el volum de vendes i els costos variables.
En la Teoria de les Limitacions (TOC) el Throughput és un dels paràmetres més fonamentals per prendre decisions en la gestió de l'organització. El Throughput no té una equivalència exacta en els termes convencionals, però al que més s'assembla és al Marge de Contribució.
El Throughput , en TOC (veure el diccionari TOCICO) és el ritme amb el que el sistema genera unitats de la meta.

Quan ens referim a empreses que tenen com a meta guanyar diners, el Throughput i el Marge de Contribució són quasi idèntics. En els primers llibres de Goldratt, el Troughput s'identificava, amb els ingressos nets, definits com el ritme amb el que el sistema genera diners a travès de les vendes.

Però no totes les organitzacions tenen com Meta guanyar diners, per tant, la definició més completa del Throughput és el ritme amb el que es generen unitats de la meta.

Veure Throughput per més detalls de la seva utilització.
 

Diccionari Sistèmic (58) MAPES LÒGICS

Els Mapes Lògics o Arbres Lògics són eines dels Processos de Pensament de TOC, i també del Raonament Lògic Creatiu (RLC). Veieu les entrades dels diagrames de: Arbre de la Realitat Actual, Núvol de conflicte, Arbre de la Realitat Futura, Branques Negatives, Arbre de Prerequisits, i Arbre de transició o Pla d'acció.

Tots ells es basen en les relacions lògiques següents:

Relacions Causa Efecte

Si es dona "Entitat A" aleshores es tindrà "Entitat B"
A vegades diverses entitats porten a un sol efecte. En aquest cas la relació lògica seria: Si es dona "Entitat A i també l'entitat B i..."  aleshores es tindrà "Entitat X"

Què es produirà si passa "A". Aquesta relació vol dir deduir quin efecte es produirà si es fa una acció determinada.

Relacions de Necessitat Lògica
 
Per aconseguir la condició A, hem de complir, assolir, acceptar, etcètera, el requisit B


Aquestes relacions de Lògica bàsica ens permeten fer anàlisis molt completes de situacions molt complexes i d'un alt grau d'incertesa.
 

Diccionari Sistèmic (57) LIQUIDITAT

En economia financera, la liquiditat representa la qualitat dels actius per a ser convertits en diner efectiu de forma immediata sense pèrdua significativa del seu valor. Es diu que un valor és líquid o té liquiditat quan és fàcil convertir-lo en diner efectiu. 

Expressat d'una altra manera, un actiu líquid té totes o algunes de les següents característiques:
Pot ser venut ràpidament.
Pot ser venut amb una mínima pèrdua de valor.
Pot ser venut en qualsevol moment.

La liquiditat ve a ser el flux de caixa, traducció del terme anglès cash flow. Tenir efectiu o liquiditat és una condició importantíssima per al bon funcionament d'una empresa, ja que la seva manca posa en perill la seva estabilitat i, fins i tot, supervivència.

Diccionari Sistèmic (56) LLEI DE PARKINSON

En TOC la Llei de Parkinson fa referència a la tendència del treball a expandir-se tant com calgui fins utilitzar tot el temps disponible per la seva execució.

S'identifica amb C. Northcote Parkinson un historiador naval britànic que ho va formular per primera vegada.

Quan tenim 8 hores per fer una tasca, en general, les utilitzem totes 8. S la mateixa tasca en una nova situació s'ha de fer en 7 hores, generalment es fa, i si pel que sigui disposem d'una hora més,també utilitzarem aquesta hora per acabar-la.

En la gestió de projectes amb la metodologia de Cadena Crítica, s'intenta reduir l'impacte d'aquesta Llei o tendència, reduint significativament les estimacions del temps assignat a la tasca, fent un seguiment freqüent del seu procés, i utilitzant l'assignació de buffers de temps com a mesura de seguretat per assolir l'objectiu en el temps previst.

Diccionari Sistèmic (55) LLEI DE MURPHY

La Lley de Murphy tradicionalment és una declaració que sentencia que si una cosa pot anar malament, anirà malament, encara que les possibilitats que això sigui així siguin baixes.

La Llei de Murphy o Efecte Murphy en la gestió sistèmica fa referència a les variacions no planificades que es donen en els sistemes dinàmics.

Això ho podem comprovar en variacions no planificades o previstes causades per avaries en instruments, baixa qualitat, materials no disponibles en un moment determinat, etcètera.

En la Teoria de les Limitacions s'utilitza l'establiment i gestió de Buffers per protegir-se d'aquests efectes Murphy.

Diccionari Sistèmic (54) LLEI DEL MÍNIM ESFORÇ

La llei del mínim esforç no és de les que escriuen els legisladors, sinó de les de tipus físic, fortes i ineludibles. A més, és de les que valen per a tots els camps, des de la física quàntica a la psicologia humana. També la podem aplicar, es clar, al nivell col·lectiu. 

La llei del mínim esforç té la seva base en l'intent de consumir el mínim d'energia per assolir un objectiu. Així la lleona o el gepard, fa una carrera molt ràpida però curta per intentar atrapar la presa, però desisteix en punt intueix que no l'agafarà. Les persones, en general, també calculen de quina manera poden assolir l'objectiu consumint menys esforç o energia. I el mateix passa en les organitzacions i les empreses. És un principi general, buscar l'eficiència en els processos que vol dir assolir els objectius amb la mínima utilització de recursos.

La llei del mínim esforç té, però, unes conntacions o derivades negatives que es relacionen amb l'Actitud. En aquest cas, quan falta actitud, la conseqúència és la falta d'interès i això és un gran obstacle per a la millora contínua.

Diccionari Sistèmic (53) LIMITACIÓ

Convencionalment Limitació és l'acció de limitar. És a dir, posar senyals, marques o punts extrems a alguna cosa.

EN TOC, la Limitació és el punt central d'aquest coneixement.El propi nom -Teoria de les Limitacions- ja ho defineix indubtablement. La Limitació és el factor que limita, en últim terme, el rendiment d'un sistema o una organització. El factor que, si l'organització és capaç d'incrementar-lo, o explotar-lo completament, o subordinar tota la resta de factors a ell, donaria com a resultat assolir més quantitat de la seva meta o objectiu.

L'existència de Limitacions dels sistemes, i el fet que el rendiment de les organitzacions  es poden millorar identificant i gestionant adequadament o bé eliminant, si pot ser el cas, les Limitacions és la base d'aquesta teoria.

Diccionari Sistèmic (51) INVENTARI / INVERSIÓ

L'inventari, les existències o l'estoc, està constituït pels bens del patrimoni d'una entitat tals com són les matèries primeres, la producció en procés, els articles acabats i altres materials que s'utilitzin en l'empaquetatge, en l'envàs del producte acabat o les refeccions per al manteniment que es consumeixen en el cicle d'operacions.
A la comptabilitat van a l'actiu circulant. En el cas que es facin obsolets o es deteriorin s'han de reposar. L'estoc obsolet suposa un important cost de gestió, financera i operativa, per a una empresa, sobretot per la que realitza gestió de logística.
 
L'Inventari ha estat inicialment una de les 3 meures operatives de la gestió segons TOC. Posteriorment el concepte ha passat a ser Inversió que es defineix com: tot el diner introduït realment en el sistema. Tal com s'utilitza en TOC, la inversió es refereix a  l'equipament, instal·lacions, edificis, etcètera, que són propietat  del sistema així com l'inventari en forma de matèries primeres, productes en procés i productes acabats.

Diccionari Sistèmic (52) ISOMORFISME

En àlgebra abstracta el terme Isomorfisme de grups defineix una funció matemàtica  que identifica cada element del primer grup amb un element diferent del segon grup tot preservant les operacions. Si dos grups es poden relacionar mitjançant un isomorfisme es diu que són isomorfs.
Les propietats d'un grup es poden traslladar directament a través d'un isomorfisme.

Etimològicament Isomorfisme significa igual forma. I en la Teoria General de Sistemes, l'isomorfisme vol destacar la idea de que existeixen semblances i correspondències formals entre diversos tipus de sistemes. En altres paraules, Isomòrfic  es refereix a la construcció de models de sistemes similars al model original. (un exemple d'estructures isomòrfiques serien unes escales mecàniques i unes normals, les primeres es construeixen tenint en compte el model original, en aquest cas per intentar millorar-les.)

En la TGS l'isomorfisme és una característica important ja que es considera que els sistemes, encara que semblin diferents, tenen un funcionament similar, que alhora és el que intenta explicar aquesta teoria.

Diccionari Sistèmic (50) INJECCIÓ

Injecció vol dir acció d'injectar i això significa introduir una substància -generalment un líquid- dins d'un altre cosa.
En l'entorn sistèmic, i sobretot en la terminologia de TOC, Injecció vol dir proposar una condiió, una acció, una idea per converir els efectes indesitjables en efectes desitjables. a través d'una cadena de relacions causa - efecte en una situació futura, i tot això ses representa en un diagrama nomenat Abre de la Realitat Futura.
La injecció és d'altra banda, la condició, una acció o idea que invalida o trenca un o més supòsits que estan subjacents entre les relacions que s'ha establert entre requisits i necessitats i entre necessitats i objectiu comú en el diagrama anomenat "Núvol de Conflicte".
La injecció també és una condició, acció o idea que es proposa per  superar o trencar una branca negativa prevista a l'analitzar e fons un Arbre de a Realitat Futura.
 

Diccionari Sistèmic (49) HOMEÒSTASI

L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i estabilitat interns en els diferents sistemes. Ve de Hómoios, igual i de stasis, detenció. Aquesta condició d'equilibri en el medi intern és deguda a una contínua interrelació dels múltiples processos de regulació corporal. L'estat d'equilibri del cos pot alterar-se dins d'uns estrets marges compatibles amb la vida, fet que es dóna per a adaptar-se als canvis del medi que l'envolta.
L'homeòstasi és l'equilibri dinàmic que ens manté amb vida.
Aquest terme va aparèixer en la biologia, fent referència a l'equilibri químic dels éssers vius però s'ha mostrat útil a totes les formes d'organismes o sistemes, ja sigui en ciències com la sociologia, o les ciències polítiques, o en definitiva en les ciències dels sistemes.

Els mecanismes reguladors dels organismes o sistemes per mantenir aquest equilibri poden ser interns (l'alliberament d'insulina per mantenir els nivells de glucosa en sang) o externs (l'ingesta d'insulina o derivats si el cos no la pot alliberar adequadament).


La societat o els sistemes socials també tenen diversos tipus de mecanismes per mantenir l'homeòstasi. Però hem de tenir en compte que l'homeòstasi vol dir mantenir les coses en equilibri en el nivell òptim. Com que nosaltres no tenim una forma exacta de mesurar si socialment estem en el nivell òptim, i els sistemes socials són molt dinàmics, la forma més adient per cercar aquest equilibri és basar-nos en uns principis o criteris (els drets humans) i veure com podem actuar en el sistema perque aquests es respectin o es mantinguin en els nivells més alts possibles.