INCOHERÈNCIES GENERALS? (3)

Aquest cap de setmana passat, hem vist o sabut d'uns nous esdeveniments lamentables. Les imatges que han arribat des de les portes de Melilla haurien de provocar la repulsa i condemna de qualsevol persona que cregui en la dignitat humana.

Fa més de 30 anys, es va acordar el Tractat de Maastricht, que comportava la desaparició de fronteres per a persones i bens. El cert és que les conseqüències van ser la liberització per als mercats de bens i capitals i restriccions per al desplaçament de persones. Avui hi ha , només a Europa, 1800 kms de murs que separen fronteres. En el conjunt del planeta, la humanitat ha creat una illa de riquesa envoltada, també, de murs. Dins, hi vivim un 14% de la població mundial , que acumulem el 73% de la riquesa. I fora el 86% de la població mundial ha de conformar-se, i ha de viure, amb el 27%.

Probablement, els que podrien, no volen anar al fons original del problema; el de la desigualtat global, que juntament amb el canvi climàtic, és l'amenaça més gran per a l'estabilitat del món.

És a dir, ens trobem amb uns problemes que poden comportar la nostra autodestrucció, almenys dels nostres models socials, i alhora el que fem és prendre accions que augmenten les desigualtats globals.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (2)

Fa milers d'anys, a l'Àsia oriental, tant el coneixement com la invenció en les tècniques i les arts va ser enorme. En el que s'anomena el bressol de la civilització occidental uns milers d'anys després, el progrés va ser igualment espectacular. Es considera que no podem saber tot el que es va avançar i saber, degut a la gran pèrdua de'escrits i documents que contenia la gran biblioteca d'Alexandria. A la vegada, el progrés en les relacions humanes era molt més lent, la consideració que uns tenien uns drets inherents per naixement o classe, era irrefutable en totes dues civilitzacions.

Han passat uns milers d'aanys, la humanitat ha seguit millorant tècnicament, fent nous descobriments. Hem arribat a la lluna, hem enviat dispositius a altres planetes, hem trobat remeis a enfermetats que es consideraven incurables. Fins i tot, hem desenvolupat intel·ligència artificial i estem fabricant enginys que poden fer el que fem els humans i fins i tot ser molt semblants a nosaltres mateixos. I això va acompanyat amb fets esgarrifosos. Gran part de la humanitat es mor de fam, molts milions de persones han de fer esforços heroics per tenir aigua potable, les enfermetats que en el primer món ja han desaparegut, en el tercer causen milers de víctimes mortals. I a més, seguim considerant que altres persones són inferiors o no tenen els mateixos drets!

Cóm pot ser que la humanitat sigui capaç de fer grans progressos i d'altra banda, no poder desprendre's d'uns perjudicis, supòsits o creences que es mantenen des de fa milers d'anys i que són un fre per a la pròpia espècie?

INCOHERÈNCIES GENERALS? (1)

Sovint ens fem preguntes sobre cóm pot ser possible que, malgrat tot el nostre potencial humà, arrosseguem problemes, conflictes o situacions que són les mateixes que fa milers d'anys. En aquesta petita sèrie de reflexions, vull citar-ne algunes que des de fa temps m'han frapat o m'han fet sentir incòmode. Probablement, si les estudiem en conjunt, i des d'un punt de vista sistèmic, poden estar relacionades i tenir algunes poques causes comunes.

Així en les properes entrades, em preguntaré coses com:

Perquè la humanitat ha progressat tant a nivell científic, en coneixement i tècnica, i alhora té els mateixos problemes que fa 4 o 5.000 anys?

Cóm és possible que gastem i malgastem milers de milions de diners en luxe, armes, explotacions de recursos naturals, i la fam sigui encara una de les primeres causes de mort de la humanitat?

Per què, tenint el coneixement i les tècniques adients per assolir fonts d'energia sostenibles, quasi il·limitades i quasi gratuïtes, seguim utilitzant energies cares i nocives per la vida a curt termini?

Cóm podem tolerar tanta ineptitud per part de governants i ostentadors de poder per tot arreu?

Cóm podem encara lluitar en nom de dogmes religiosos i causar la mort de milers o milions de persones?

A partir de la entrada vinent, tractaré aquestes i algunes altres qüestions.

HOMENATGE / OBITUATI EDWARD De BONO

El dijous d'aquesta setmana (9 de juny) farà un any que va traspassar Edward de Bono. Vaig començar a saber d'ell i de la seva obra, ben aviat a principis dels 70, quan va escriure "El Pensament Lateral" Amb el temps vaig anar comprant els seus llibres que es traduien al castellà, i fins i tot, vaig aprofitar un viatge a Londres amb el meu fill (per veure una final de copa d'europa) per comprar tots els que no tenia fins aquell moment i que no estaven traduïts.

De Bono va escriure més de 60 llibres, tots ells dedicats a una idea central. Tothom pot exercitar la seva ment per ser més creatiu. De Bono va manifestar que el seu objectiu era ensenyar a la gent a pensar. En aquest blog hi ha una sèrie d'entrades anomenada "Llibres que recomanaria". Els números 6 i 7 són llibres d'Edward De Bono; "Aprender a Pensar" i "Seis sombreros para pensar".

De Bono és una de les persones que han influit molt en la meva vida, tant a nivell personal com professional. Tots tenim referents, que podem haver conegut o no, però que per les seves obres ens han influït molt significativament. En el meu cas, és una de les 5 persones que considero més significatives en el meu creixement personal. Com resum, vull transcriure un pàrragraf del pròleg d'un dels seus primers llibres. "El Pensamiento Lateral".

"És important comprendre que no existeix antagonisme entre el pensament lògic tradicional i el pensament lateral o creatiu. Ambdòs tipus de pensament són necessaris i es complementen mutuament. La immensa utilitat i efectivitat del pensament lògic pot augmentar-se encara més amb l'addicció de les tècniques del pensament lateral, que redueix la rigidesa d'un encadenament exclusivament lògic de les idees. Arribarà el dia en que el pensament lateral formarà part del programa general de l'ensenyament. Però mentre no sigui així es pot aprendre en l'àmbit individual o casolà".

Aquest blog va començar, ja fa més de 10 anys, amb entrades, en les que cada setmana hi havia el plantejament d'un exercici de pensament lateral. Va ser la petita part d'homenatge que per part meva podia oferir a la seva figura, i a la seva contribució a la millora del conneixement de tots nosaltres.