Diccionari Sistèmic (114) RESPONSABILITAT

La Responsabilitat constitueix, juntament amb l'autoritat, una funció fonamental en l'estructura de les organitzacions. La Responsabilitat és l'obligació de respondre d'alguna cosa. En les organitzacions, hi ha diverses responsabilitats que poden ser de gran abast o de molt petit. Des de ser el responsable màxim de l'organització a ser responsable d'una tasca auxiliar i considerada molt poc significativa. Però el que importa és que en cada cas, la responsabilitat estigui alineada amb l'autoritat necessària per poder fer o donar comptes de la tasca.

Veure l'entrada: Relació entre Autoritat i Responsabilitat.

Diccionari Sistèmic (113) RESPECTE

Entre les diverses accepcions que podem trobar en els diccionaris sobre el Respecte trobarem:

El Respecte és l'acció de considerar alguna cosa com una cosa que hom ha de tenir en compte. També és la consideració de l'excel·lència d'alguna cosa o persona que ens porta a no faltar a ella.

Com a un dels principis de la Revolució Positiva de Edward de Bono, el Respecte fa referència a la forma en que ens comportem amb totes les altres persones. El Respecte abasta els valors i els sentiments humans. Per tant, en qualsevol tipus d'organització el Respecte és fonamental. El Respecte és indisociable dels valors humans. Per això respectem la humanitat i els valors humans d'una altra persona, alhora que respectem la individualitat de l'altra persona.

No té gaire sentit respectar els valors humans en abstracte i no respectar a les persones. De fet una definició clara i concisa de civilització és el respecte pels altres.

El Respecte funciona en tres nivells:

És la protecció dels drets humans bàsics de qualsevol persona.

És un principi fonamental de la Revolució positiva, i ens recorda que, per sobre de tot, el que importa són les persones.

És la forma com mostrem a la gentel seu valor en la societat. 

Diccionari Sistèmic (112) RESISTÈNCIA AL CANVI:

La resistència al canvi és un comportament que tothom té amb major o menor grau o intensitat. És inherent a la vida mateixa, i sobretot als mamífers. Les espècies evolucionen molt lentament, i ho fan adaptant-se a les condicions del medi o del seu entorn. Si l'entorn no fos incert, ni complex, l'ésser viu no tindria necessitat de canviar, i per això els canvis es produeixen amb lentitud, ja que quan s'han fet, l'objetiu és que la situació sigui estable respecte a l'entorn.

Des d'un punt de vista sistèmic i des de la perspectiva de TOC, les persones i organitzacions tenen una resistència al canvi molt accentuada. El motiu principal d'aquesta resistència és que: o no sabem avaluar el veritable perill de no fer el canvi (subestimar la urgència o necessitat de fer-lo)  o bé valorem com excessius els esforços per fer-lo (sobreestimar els riscos que comporta fer el procés de canvi).

Veure: Canvi, Canvi: Cóm enfocar-ho, Canvi organitzacional, Mètode per crear el canvi, Nivells de resistència al canvi, Procés de superació dels nivells de resistència al canvi. 

Diccionari Sistèmic (111) RESILIÈNCIA

La Resiliència és la resistència que presenten els sòlids a trencar-se degut a un cop. La Resiliència personal és la capacitat que té una persona per resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de tornar a l'estat anterior a la causa del trauma. En altres paraules, la Resiliència  és l'aptitud d'una persona o organisme per reaccionar positivament malgrat les dificultats.

En un context sistèmic les organitzacions, i fins i tot les comunitats, també tenen diferents graus de resiliència. En uns casos la resposta a una situació adversa, difícil o greu serà més proactiva i positiva o simplement serà anar-se adaptant a la situació fins no poder fer més.