La Retroalimentació positiva és un dels mecanismes de realimentació pel qual els efectes o sortides d'un sistema causen efectes acumulatius a l'entrada, en contrast amb la realimentació negativa on la sortida causa efectes substractius a l'entrada.
És un procés en la qual els efectes d'una petita pertorbació en un sistema inclouen un increment de la magnitud de la pertorbació total.
Contràriament al que es pot creure, la realimentació positiva, no sempre és desitjable, donat que l'adjectiu positiu, es refereix al mecanisme de funcionament, no al resultat. En els sistemes la realimentació és la que defineix l'equilibri que pot donar-se. Per exemple amb la realimentació positiva, difícilment s'assoleixen punts d'equilibri estable.
És possible identificar la retroalimentació positiva en sistemes de la natura com el clima, la biosfera com també en sistemes tancats creats pels humans com l'economia, la societat i els circuits electrònics.
La realimentació positiva amplifica les possibilitats creatives (evolució, canvi de metes); és la condició necessària per a incrementar els canvis, l'evolució, o el creixement. Dona al sistema la capacitat de tenir accés a nous punts de l'equilibri.
Per exemple, en un organisme viu, la realimentació positiva més forta, és la proporcionada per l'autoexcitació ràpida d'elements dels sistemes endocrí i nerviós (particularment, com resposta a condicions d'estrès) i ocupa un paper dominant en la regulació de la morfogènesi, del creixement, i del desenvolupament dels òrgans. Tots aquests processos són amb la finalitat de sortir ràpidament de l'estat inicial. L'homeòstasi és especialment visible en els sistemes nerviosos i endocrins quan es considera això a un nivell orgànic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada