Diccionari Sistèmic (71) MÓN DEL THROUGHPUT (Marge de Contribució)

 En aquest Diccionari ens prenem la llicència d'incloure algunes poques paraules angleses. Sobretot quan tenen una traducció difícil a nivell de concepte.  Una de les paraules d'aquest tipus és Throughput. La traducció més propera pot ser marge de contribució, però Throughput conceptualment significa quelcom més. És la idea del flux del rendiment, entès aquest d'una forma global no només econòmica en termes d'eficiència.

El Món del Throughput és el paradigma en que el sistema consisteix en una sèrie de variables dependents, que han de treballar juntes, o estar sincronitzades, per assolir la meta, i l'abilitat de les quals per fer això està limitada per alguna limitació del sistema.

La conclusió inevitable és que la millora global en el rendiment del sistema és el resultat directe de la millora de la limitació, i que l'assignació de costos és innecessària i fins i tot pot ser enganyosa.

Evidentment el Món del Throughput està en conflicte directe amb el Món del Cost. La forma de superar el conflicte és entendre millor el Món del Throughput i modificar la forma en que gestionem els conceptes del cost.

Diccionari Sistèmic (70) MÓN DEL COST

El concepte Món del Cost fa referència a tot el marc conceptual o paradigma  que estableix que un sistema consisteix en una sèrie de components independents, i que el cost del sistema és igual a la suma dels costos de tots els subsistemes o components. aquesta percepció s'enfoca fonamentalment o reduir els costos sigui on sigui, i jutja les accions o decisions pel seu impacte local. L'assignació de costos és el mètode que s'utilitza en general, per quantificar aquests impactes locals.

Per tant, en el paradigma del Món del Cost es creu que l'impacte global d'una acció o decisió dins d'un sistema és igual a la suma de tots els impactes locals.

Aquest paradigma entra en conflicte amb el paradigma del "Món del Throughput" o del Marge de Contribució que estableix que la millora global no és la suma de les millores locals.

Diccionari Sistèmic (69) MÈTODE DE LA REVISIÓ DE SUPÒSITS

El Mètode de la Revisió de Supòsits és una de les bases del Pensament Lateral. Es tracta de qüestionar-nos si el que estem donant per suposat o que creiem que és el fonament d'una relació causa - efecte és vàlid. Si no ho és sempre, aleshores la nostra afirmació pot no ser vàlida en tots els casos.

El procediment del mètode és el següent. Si afirmem que hi ha una relació del tipus: Si es dona "XXX" aleshores tenim "YYY" ja que la raó (supòsit) és "ZZZ". Aleshores ens hem de preguntar o qüestionar:

    És sempre així?

    Aquesta raó és l'Única causa de la relació?

    Poden haver altres causes?

No estem gens habituats a fer aquesta revisió de supòsits, però generalment quan es fa dona lloc a noves idees o percepcions.

Diccionari Sistèmic (68) MÈTODE DEL PMI

El Mètode del PMI és un instrument deliberat del pensament. Podem fer-lo servir nosaltres mateixos o demanar-ho als altres.

Es un procediment molt senzill, i és tan obvi que es pot suposar que té poc valor. Tanmateix és fàcil de comprendre però no tan fàcil d'utilitzar, i això és perqué va contra els nostres hàbits naturals en la forma de pensar; preferim usar el nostre pensament per recolçar els nostres judicis, abans que explorar les situacions.

El Mètode del PMI és un mètode d'exàmen. Les lletres signifiquen Plus, Minus i Intersting. Es tracta de dirigir l'atenció cap els aspectes positius, negatius i interesants o condicionals o innovadors de l'objecte d'estudi de forma deliberada, durant un periode fixe de temps.- Un minut per cada un d'aquests aspectes en la pràctica individual i dos minuts si es fa en grup -. En el moment en que hem fet això, hem dissenyat un mapa mental en relació al tema.

A partir d'aquí s'inicia un altre procés totalment diferent com és decidir el camí que més ens agrada o interesa en aquest mapa.

Exemple: imaginem que hem de comprar un cotxe i tenim diverses alternatives.

Agafem un rellotge i apuntem durant 1 minut els aspectes positius de la primera alternativa. Després durant un altre minut apuntem els aspectes negatius d'aquesta compra. I finalment, apuntem en un tercer minut els aspectes condicionals (utilitza combustible diesel, i estan prohibint en diverses zones els vehicles amb aquest combustible en algunes zones per on ens hem de moure....)

Això es fa igual amb una segona alternativa (en el cas dels aspectes condicionals podria ser: És electric, i per carregar les bateries en la meva zona residencial no hi ha punts de recàrrega,.. o bé, està preparat per carregar-lo directament d'una presa normal que hi ha en el meu garatge....

Això es fa amb totes les alternatives que tinguem.

Una vegada fet el PMI, aleshores es pot fer una avaluació final, que generalment ens porta a prendre una decisió de forma més segura i confiada.

Diccionari Sistèmic (67) MÈTODE DE LA PASSERA

El mètode de la Passera és un altre mètode del Pensament Lateral o de les tècniques de creativitat que és fàcil d'utilitzar i tant més productiu quan més en conjunt es fa.

En aquest mètode ens enfoquem en la característica del valor de moviment d'una idea. Les provocacions poden ser usades deliberadament o poden sortir en el curs del procés. El moviment es pot obtenir per diversos camins:

     Extraient el principi d'una idea.

     Seguint les conseqüències moment a moment.

     Fixar-nos en les diferències respecte al que és normal.

     Veure en detall els aspectes positius.

Com exemple d'aquest mètode, en un dels llibres de E. De Bono, es cita una reunió on la idea que es va plantejar era: Els avions haurien de volar cap per avall, i així tant els pilots com els viatgers podrien tenir millors vistes. En el cas dels pilots, això seria una avantatge en aquells temps. De la idea original es va arribar al disseny d'un avió militar, en el que la cabina estava literalment sota l'estructura amb molta més visió del terreny.