Conceptes Sistèmics (1)

La setmana passada comentava que repetiria un concepte sobre el que ja he escrit altres vegades:

Tots nosaltres, individual o col·lectivament, tenim alguna limitació -externa o interna- que ens impedeix en cada moment arribar a aconseguir les nostres metes més altes"

Imaginem una empresa que produeix algun tipus de producte: Si no tingués una limitació podria produir unitats infinites del mateix en en moment. És evident que això no es dona mai. Ha d'haver una quantitat de temps necessària per produir aquella unitat, i com que la nostra disponibilitat de temps és finita, només podrem produir una quantitat determinada de productes.

Ara bé, podem suposar que som molt bons i que fem aquests productes en molt poc temps. Aleshores molt probablement tindrem una limitació en el mercat, és a dir no tothom comprarà el nostre producte.. Si això no es donés voldria dir que tota la nostra producció es vendria i tornaríem a estar en la situació anterior, tindríem una limitació pròpia nostra a l'hora de produir. Si n'haguéssim fet més també els hauríem venut.

I que passa si no ens dediquem a produir coses, sinó que fem serveis o projectes. La situació és igual canviant un producte per un servei. Posem per exemple un hospital. Si no té prou capacitat pròpia per atendre els malalts (mercat) es troba limitat i crea llistes d'espera. Si disposa de molta capacitat -en excés- aleshores té una limitació en el mercat, no hi va prou gent per la raó que sigui, prestigi, qualitat, atenció, car, etcètera. El tipus de servei no és important, com passa en els productes, La mateixa situació es dona en un despatx d'arquitectes, d'advocats, de projectes de recerca o serveis tecnològics.

Per tant, en qualsevol moment, podem estar segurs que tenim una limitació que ens impedeix anar més lluny. El primer pas, ha de ser doncs identificar-la. Us torno a proposar que hi penseu uns minuts i identifiqueu la vostra limitació, sigui interna o externa.

A nivell individual ens passa el mateix, i ho tractarem amb un cert detall en properes entrades.
 

Nova etapa

Benvolgut@s amic@s:

Aquesta és la darrera setmana de l'estiu, i per tant estic a punt de començar una nova etapa o temporada.

Com sabeu els que seguiu aquest blog, en general faig petits escrits o comentaris sobre el Raonament Lògic Creatiu, aplicat a les organitzacions, sense deixar de banda, la seva aplicació a nivell personal. En algunes de les entrades a principis d'aquest estiu us comentava la preparació i llançament d'un curs online sobre gestió sistèmica, anomenat "Nou Enfocament de les Organitzacions". He pensat que les entrades d'aquesta nova etapa poden ser petits fragments o comentaris de la documentació del curs o possibles exercicis derivats d'aquests conceptes. Així, i encara que em repeteixo, la propera setmana comentaré el concepte bàsic d'aquest enfocament, i que ja us torno a avançar i repetir. "Tots nosaltres, individual o col·lectivament, tenim alguna limitació -externa o interna- que ens impedeix en cada moment arribar a aconseguir les nostres metes més altes"

Ho tornarem a comentar a partir del proper dilluns!

Unes reflexions personals (6)

Demà és 11 de setembre, i en el meu país -Catalunya- és festa nacional. Des de que aquesta nació va ser derrotada en la guerra amb Espanya al 1714, es celebra com una festa reivindicativa. Les relacions entre païssos o comunitats acostumen a tenir els mateixos conflictes i problemes de relació que les persones individualment entre elles, o grups més petits com les mateixes empreses.

Sense entrar en política, si que he pensat acabar aquestes reflexions estiuenques amb una frase que crec que ens pot anar molt bé, siguem del país que siguem, sempre que creiem en els drets humans per sobre d'altres normes o valors, i considerem que tots formem part d'un gran sistema.

Unes reflexions personals (5)

Tenint en compte que ahir era el meu aniversari, i que n'havia fet 67 anys, he pensat que, tot i que m'agradaria durant uns quants anys més aportar el que humilment pugui a la col·lectivitat, que avui us podia adjuntar una reflexió que vaig fer fa relativament poc, quan vaig fer un repàs de la meva vida personal i professional a l'arribar als 65 i deixar la feina que havia tingut durant quasi quaranta anys, fins arribar a l'edat de jubilació en les empreses del sector públic.