INCOHERÈNCIES GENERALS? (19)

Si és cert que les persones no són bones intrinsecament, sinò que actuen en funció d'un equilibri entre les pulsions més primàries (o reptilianes , les emocions, i les funcions més evolucionades pròpies de l'escorça cerebral, aleshores no hauríem d'esperar que tots tinguem comportaments perfectes ni utòpics. 

Per tant, són vàlides algunes polítiques socials que intenten millorar el comportament de tothom? la resposta és que si que són vàlides. Tanmateix, el que no és gaire realista és pensar que així superarem l'equilibri natural. És evident, que fer que tots els nens aprenguin a llegir i escriure, que aprenguin de petits a que compartir és millor que competir, que tinguin més coneixement, i que aprenguin a pensar, pot afavorir en gran manera una millor convivència. També intentar que tothom tingui les necessitats bàsiques cobertes, vivenda o allotjament, alimentació i escalfor, també afavorirà una major convivència entre tothom. Almenys aquestes condicions s'haurien de complir si volem avançar socialment.

Potser, tenir sempre present les necessitats indiviuals i socials, molt ben descrites per A. Maslow en la seva piràmide, podria ser la clau de volta per reduir conflictes i agressions entre totes les persones. 

Segons el que s'ha anat proposant en aquesta sèrie de comentaris, aquesta cobertura de necessitats, és necessària però no suficient. Probablement haurem d'entendre que per les pròpies característiques biològiques de la humanitat, sempre hi haurà una pulsió primària, que no sempre es podrà controlar. I això pot comportar que per acostar-nos a l'objectiu, per un cantó, haurem de cobrir entre tots les necessitats de tothom, i per l'altre haurem d'establir una sèrie de condicionants socials, de tipus conductista, que redueixin els instints més primaris i menys socials.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (18)

Com apuntava en l'entrada anterior, la hipòtesi de treball per analitzar el conflicte genèric que semblem tenir durant tota la nostra història és que "les persones no són intrínsecament bones". 

No sóc psicòleg, i tinc força amics d'aquesta professió, i en general, quan hem tocat aquest tema, em diuen, que la persona no és dolenta "per se". Una altra cosa és que molts dels nostres actes fan mal a altres persones, però això és degut a múltiples causes. No és el meu objectiu debatre aquesta qüestió. El que em proposo és plantejar una hipòtesi, aportar fets, coneixements o evidència que li donin validesa, i aleshores plantejar alternatives per intentar saber cóm es podria millorar la situació.

HIPÒTESI: Les persones no són intrínsecament bones. Són animals dels quals el seu comportament és conseqüència d'un equilibri entre diverses regions del seu cervell que no es poden evitar.

DADES O CONEIXEMENTS ACCEPTATS,( i fins i tot demostrats en alguns casos): Totes les persones tenen un sistema cerebral, que té com a base el Tall Encefàlic, que és el que regula les funcions bàsiques del ritme vital, batecs del cor i la respiració. La primera coronació del tall és la zona anomenada complex R, seu de l'agressió, del ritual, de la territorialitat i de la jerarquia social. Rodejant aquest complex es troba la zona o sistema límbic, que és on resideixen els estats d'ànim i les emocions, preocupacions i cura per les cries. La zona més exterior, i la més jove en sentit evolutiu, és l'escorça cerebral. Aquí és on la matèria es transforma en consciència. És on es generen la intuïció i l'anàlisi crítica, les idees i inspiracions, on desenvolupem la capacitat de llegir i escriure, on fem matemàtiques, ciència i creem música. L'escorça regula la vida conscient. És la que dona diferenciació a la nostra espècie.

El que sovint suposem és que l'escorça domina tot el sistema, i en conseqüència creiem que amb educació, normes, bons exemples, podem ser tots bons i respectar-nos en tots els sentits. Aquest supòsit no té en compte que l'escorça no domina, sinó que viu en una tregua incòmoda amb la zona límbica i el complex R.  Per tant, no en hi ha prou amb satisfer necessitats bàsiques, en millorar l'educació i les normes de convivència i control social. Tot i que l'escorça, a vegades pot frenar instints bàsics, la força del complex R i del sistema límbic són enormement fortes i primàries. 

Potser hem d'acceptar que les persones són bàsicament animals socials, i que l'esperança, però no de forma inevitable, és que evolutivament l'escorça prengui un domini més clar sobre tot el sistema.

En la propera entrada apuntaré algunes possibles vies que podria prendre el nostre desenvolupament social.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (17)

En qualsevol conflicte, quan volem veure si hi ha alguna forma de superar-lo, és imprescindible, analitzar els supòsits ocults existents, i tot i que semblin inqüestionables, cal revisar-los, cal veure fins a quin punt els considerem dogmes o veritats absolutes, i conseqüentment, cercar noves alternatives, una vegada veiem que no són tant innamobibles com creiem.

En l'entrada anterior d'aquesta sèrie apuntava alguns supòsits:

"Els patrons de conducta han de ser imposats o acceptats per la gent, el contrari seria el caos, i alhora, quan s'ha establert una forma de fer, és molt difícil de canviar si requereix algun tipus d'esforç"

"Els patrons de conducta no els decidim en funció de la llibertat individual, i moltes vegades no estem disposats a acceptar obligacions quan creiem que van contra els nostres interessos personals"

"Satisfer les necessitats de totes les persones, i que això no generi conflictes o injustícies només es pot fer amb una millora contínua"

"Una millora contínua tant individual com social requereix la participació de tothom, malgrat la mandra o algun esforç que s'hagi de fer"

Si qualsevol d'aquests supòsits, pot qüestionar-se amb validesa lògica, aleshores seria factible sortir del conflicte i poder superar aquestes incoherències generals que afecten més o menys a tota la humanitat. Molt probablement, això és irresoluble degut a que aquestes raons són molt vàlides. Probablement, el supòsit que tots volem creure que és vàlid: "Les persones són intrínsecament bones", no ho sigui tant, i per això sempre han sigut necessaris patrons de conducta social que, amb les seves mesures coercitives, intenten controlar les pulsions més antisocials.

En la propera entrada, em qüestionaré, aquest supòsit de la bondad intrínseca de l'ésser humà.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (16)

Pels que seguiu aquest blog, i sobretot, les entrades d'aquesta darrera sèrie,  vull fer un aclariment: No pretenc fer cap descobriment important, ni haver trobat cap solució màgica sobre els problemes que ha sofert la Humanitat de dels seus origens.

Aquest és tan sols un exercici pràctic sobre les metodologies que he aprés des de jove i després a nivell professional, i que penso que si fossin utilitzades per la majoria de la gent, ens permeterien millorar individual i col·lectivament d'una forma molt significativa.

Tenint lo anterior en compte, ara el pas següent seria llegir el conflicte però afegint en cada realció algun supòsit ocult o que donem per evident, de forma que en una fase posterior puguem analitzar les seves valideses. Així, en aques cas podríem dir:

Si l'objectiu general comú és "Viure tant individualment com col·lectiva en harmonia (en pau i respecte)" i per això necessitem "Viure d'acord amb uns patrons de conducta o creences que siguin ben vistos per la majoria del col·lectiu, i que només es canviin si no requereixen esforços individuals o col·lectius" és per la raó que "els patrons de conducta han de ser imposats o acceptats per la gent, el contrari seria el caos, i alhora, quan s'ha establert una forma de fer, és molt difícil de canviar si requereix algun tipus d'esforç". I al "Viure d'acord amb uns patrons de conducta o creences que siguin ben vistos per la majoria del col·lectiu, i que només es canviin si no requereixen esforços individuals o col·lectius" hem d'acceptar que sovint "Actuem de forma que ens perjudiquem directament o indirecta, a nosaltres mateixos, tant de forma individual com també col·lectiva" perquè la raó és que "Els patrons de conducta no els decidim en funció de la llibertat individual, i moltes vegades no estem disposats a acceptar obligacions quan creiem que van contra els nostres interessos personals"

A la vegada hem de tenir en compte que per "Viure tant individualment com col·lectiva en harmonia (en pau i respecte)" necessitem viure de forma que siguem sempre millors, tinguem més coneixement i respecte, compaginant sempre els drets individuals i col·lectius" ja que "satisfer les necessites de totes les persones, i que això no generi conflictes o injustícies només es pot fer  amb una millora contínua". i per "Viure de forma que siguem sempre millors, tinguem més coneixement i respecte, compaginant sempre els drets individuals i col·lectius" hem de aconseguir "Empoderar-nos de forma que siguem més llestos, més participatius socialment, i disposem de millores tant individuals com col·lectives" ja que "Una millora contínua tant individual com social requereix la participació de tothom, malgra la mandra o alguns esforç que s'hagi de fer."

Acceptant, que el conflicte i els supòsits inherents (en negreta) tinguin consistència lògica, el que farem com proper pas, serà veure si els supòsits són sempre inamobibles o les relacions es poden percebre d'una altra manera.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (15)

El diagrama següent representa el conflicte genèric si són correctes les deduccions fetes en les entrades anteriors del grup Incoherències Generals?