COMENTARIS SOBRE ORGANITZACIONS (3)

En aquesta primera part de comentaris sobre organitzacions, he seguit la classificació bàsica que va establir Henry Mintzberg, en els seus llibres i treballs. (Veure per més informació el llibre "L'estructuració de les Organitzacions")

El segon tipus d'organitzacions que definia Mintzberg són les anomenades Organitzacions de burocràcia maquinal, o organitzacions basades en la burocràcia dels fluxes de treball. Aquesta estructura, segons diversos autors, va sorgir amb la revolució industrial.

Hi ha una clara configuració dels paràmetres de disseny que s'ha mantingut constantment vàlida en el resultats de les investigacions: Tasques d'operacions altament especialitzades i rutinàries, procediments molt formalitzats en el nucli d'operacions, una proliferació de regles, normes i comunicació formal a través de tota l'organització, unitats de gran tamany en el nivell d'operacions, tasques agrupades basant-se en la seva funció, un poder de decisió relativament centralitzat i una el·laborada estructura administrativa amb una clara distinció entre línia i staff.

Ja que la burocràcia maquinal depén principalment de la normalització dels processos del treball d'operacions per a la seva coordinació, la tecnoestructura que allotja als analistes encarregats d'aquesta  normalització, esdevé part essencial de l'estructura. Les regles i les normes ocupen tota l'estructura de la buracràcia maquinal, la comunicació formal es fomenta en tots els nivells, i la presa de decisions acostuma a seguir la cadena d'autoritat formal.

Entre les diferents configuracions estructurals de les organitzacions, la burocràcia maquinal és la que més importància dona a la divisió del treball i a la diferenciació de les unitats, en totes les seves formes (vertical, horitzontal, línia (staff) funcional, jeràrquica i d'status).

L'obsessió pel control reflexa dos aspectes centrals d'aquestes estructures. Primer, s'intenta eliminar tota incertesa possible, per tal que la màquina burocràtica pugui funcionar amb regularitat sense cap tipus d'interrupcions. Segon, en virtut del seu disseny, les burocràcies maquinals generen multitud de conflictes que han de ser controlats pels sistemes de control.

L'enfocament de la burocràcia maquinal sorgeix principalment en entorns senzills i estables. I, a més, sol sorgir en les organitzacions madures, d'abast suficient com per tenir el volum necessari de treball d'operacions per a la repetició i la normalització, i d'edat suficient comper haver pogut determinar definitivament les normes que desitja instaurar.

Una característica, menys positiva, és que en moltes organitzacions amb aquesta estructura apareixen sovint conflictes i problemes de relacions personals. Hi ha el gran problema de considerar a les persones com un recurs més, sense aspiracions o desitjos de enriquiment personal. També solen aparèixer problemes de coordinació en el centre administratiu. Ja que el nucli d'operacions de la burocràcia maquinal no s'ha dissenyat per gestionar els conflictes, molts dels problemes personals que sorgeixen trascendeixen a l'estructura administrativa. Finalment, també solen aparèixer problemes en l'àpex estratègic. Així, quan les burocràcies maquinals es veuen obligades a canviar d'estratègies, els alts directius semblen tenir només èxit quan tenen la força suficient com per deixar de banda els seus sistemes burocràtics d'informació i de control, i es responsabilitzen personalment de les situacions. En altres paraules, els alts directius només aconsegueixen canviar la buracràcia maquinal revertint-la provisionalment a l'estructura simple, més senzilla i flexible.

COMENTARIS SOBRE ORGANITZACIONS (2)

En el grup de les organitzacions formals, i en funció del detall de la seva estructura, en primer lloc ens trobem amb les Organitzacions simples.

En les organitzacions simples hi ha una jerarquia centralitzadora, una supervisió directa. És a dir, hi ha un àpex estratègic i un nucli d'operacions orgànic. El jerarca veu a tots els altres membres de l'organització com a subordinats seus, sense gaire diferenciació, o bàsicament amb una total absència d'autoritats delegades i responsabilitats. Si hi ha unitats funcionals, hi són basant-se en la funció, però de forma poc estricta o detallada. Tot queda sota el càrrec del director. En aquests casos és freqüent que la informació flueixi entre el director i els altres membres.

Certament, en aquest tipus d'organitzacions, les decisions estratègiques, administratives i operatives es poden coordinar amb precisió, ja que un únic individu vigila o controla tot el conjunt. Això fa que l'estratègia general reflecteixi la visió implícita que té el director, o cap, de la situació de l'organització en el seu entorn.

La majoria de les organitzacions adopten una estructura simple durant els seus anys inicials o de formació. Tanmateix, moltes organitzacions petites (i també mitjanes) conserven l'estructura simple una vegada superada aquesta etapa. Una variant d'aquesta situació és la d'una organització en crisi. Es dona quan l'extrema hostilitat obliga a l'organització a centralitzar-se independentment de la que sigui la seva estructura habitual.

La centralització presenta l'avantatge d'assegurar que la reacció estratègica reflecteixi un coneixement profund del nucli d'operacions. Facilita també la flexibilitat i l'adaptabilitat de la reacció estratègica: només fa falta que actuï una persona. Però la centralització també pot crear confusió entre els temes estratègics i els d'operacions. El director pot quedar tant immers en els temes d'operacions que pot perdre de vista les consideracions estratègiques.

L'estructura simple, en les organitzacions, també és la més arriscada, ja que depen de la salut o dels capricis d'un sol individu.

També, es considera que una de les grans avantatges d'una organització simple és el seu sentit de missió. Moltes persones disfruten treballant en una organització petita i íntima, de la qual el líder, sovint carismàtic, sap cap on la dirigeix. Però també hi ha molta gent que considera a les organitzacions simples sumament restrictives i contràries a les organitzacions excelents, on el desenvolupament personal i professional de tots els seus membres ha de ser una condició inel·ludible.

COMENTARIS SOBRE ORGANITZACIONS (1)

Quan pensem en els diferents tipus d'organitzacions, en la xarxa i en la bibliografia, trobarem una primera classificació:

Organitzacions informals

Organitzacions formals

Les organitzacions informals es caracteritzen per l'adscripció voluntària dels seus membres. Exemples d'aquest tipus d'organitzacions són els grups d'ajuda psicològica, clubs de lectura, de manualitats, etcètera. No vol dir que no hi hagi regles o normes, però aquestes s'orienten a afavorir la realació entre els seus membres, i aquests són sempre lliures de deixar, sense més conseqüències l'organització.

Les organitzacions formals, quasi sempre tenen unes condicions que regulen tant l'entrada com la sortida dels seus membres. Alhora es doten de normes i mecanismes de funcionament entre ells. Exemples d'aquestes organitzacions són les empreses, organitzacions socials, polítiques, Estats, etcètera.

Encara que en properes entrades veurem alguns detalls, exposo aquí un cas que em va succeÏr fa uns pocs dies i que em va fer pensar. 

Estava dinant a casa d'uns amics, erem 5 a la taula, i el menjador donava a una sortida a un petit jardí. Quan estàvem en el segon plat, era una carn amb patates fregides, vam tenir voltant per sobre de tota la taula una abella. Simplement els 5 ens vam quedar quiets uns segons esperant que marxés. En menys de 15 segons es va quedar en el meu plat, i va partir un petit tros de patata fregida i va volar directament cap a fora del jardí quasi en línia recta. En el poc temps que els cinc vam comentar la seva acció, va aparèixer una altra abella, que després de volar per sobre la taula, va acabar aterrant en el mateix tros de patata fregida del meu plat, va trencar un altre trosset i va marxar en la mateixa línia cap a fora. Quin tipus d'organitació és aquesta?

REPRESA POST-VACANCES

 Acabat el mes d'Agost, reprenc les aportacions setmanals a aquest blog. En les setmanes que resten d'aquest any, em proposo fer entrades sobre tipus i estils d'organitzacions. Sé que hi ha centeners de milers de llibres o treballs sobre aquest tema. El modest objectiu d'aquestes entrades serà, una visió general i sistèmica dels diferents tipus i estils de les organitzacions. Però també em proposo ressaltar, quan hi siguin, alguns paral·lelismes amb organitzacions naturals, vegetals o animals.

A la vegada, durant aquestes setmanes, em proposo anar preparant noves entrades per anar expandint el Diccionari Sistèmic, ja desenvolupat en aquest blog. Com que la quantitat de termes és molt gran, les entrades, a partir del gener vinent estarn sota el Títol Diccionari Sistèmic - segana part. Per aquesta tascaés molt valuós per mi, l'ajuda que he rebut de diferents amics i experts en aquest camp, que m'han anat suggerent nous termes i conceptes.

La setma que ve, doncs, iniciaré una sèrie amb el títol Organitzaions - Unes reflexions.