dilluns, 27 de març del 2017

Sabem què ens fem? (3)


En la reflexió de la setmana passada comentava el cas d’una baralla força violenta entre pares d’uns nens que estaven jugant un partit de futbol de categoria infantil. En un programa de televisió d’aquesta setmana, vaig veure una tertúlia sobre aquest tema. Hi havia un entrenador d’elit, un àrbitre ja retirat i un psicòleg. Tot el que deien era correcte i sense res a objectar. És més, algunes de les coses que van dir em van fer seguir pensant en la qüestió.

D’una banda, parlaven de la importància que té l’educació i que els pares donin exemple d’un bon comportament als fills. I, com sembla majoritàriament acceptat, l’educació i l’aprenentatge de les bones accions són els pilars per aconseguir ser millors com persones i col·lectius socials. No nego això de cap manera, però falta quelcom. En la tertúlia tots ells manifestaven que s’havien equivocat diverses vegades en les seves accions o donant exemple als seus fills. Evidentment això ha de ser així. No conec cap persona que no s’equivoqui o s’hagi equivocat. Això em va fer pensar en el fet que tots nosaltres, en un  moment o altre, transgredim les lleis, normes o comportaments “correctes”. Qui de nosaltres no ha sobrepassat alguna vegada els límits de velocitat quan conduïm?, o qui no ha passat el carrer amb un semàfor en vermell com a vianant? o qui no ha pagat algun servei sense fer-ho d’una forma estrictament legal?. Crec que ningú es pot comportar sempre correctament. Però no només en coses que podríem anomenar “lleus”. La mateixa pregunta ens la podem fer per coses més “greus” amb tots els graus de matís que vulguem.  Temes com corrupció, suborns, tràfic d’influències, robatoris, vexacions, fraus, o delictes de tot tipus.
En tots els casos, veurem que sovint transgredim les lleis i, d’altra banda, som persones educades, amb talent, amb sentiments, i a vegades realment altruistes.

I per què?, Cóm és que ho fem?, Sabem que ens fem?. Potser qüestionant tot un grup de premisses o supòsits que donem per irrefutables i establint les relacions de dependència entre aquestes i les conclusions que fem podríem trobar algunes causes arrel d’aquestes paradoxes o comportaments.
Deixant de banda els casos de psicopatologies clares o “malalties mentals”, veiem que en allò que considerem “població normal” es donen les situacions descrites abans. També veiem l’educació i el bon comportament no són garantia sempre de bones accions. Evidentment ajuden, però no garanteixen que no es produeixin aquestes accions.

Premissa: L’educació i els bons exemples ajuden a tenir un millor comportament individual i col·lectiu.
Conclusió: L’educació i el bon exemple no garanteixen un millor comportament individual i col·lectiu.

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 177

Sis persones que no es coneixen entre elles es reuneixen per honorar a una setena persona desconeguda per a ells. Quina pot ser la raó?

Pista: Les sis persones mai han vist a la setena desconeguda i mai la coneixeran. Totes sis tenen un gran deute respecte a aquesta persona.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 176)
En Walter era un recent nascut.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 177

Seis personas que no se conocen entre sí se reúnen para honrar a una séptima persona desconocida para todos ellos. ¿Cuál puede ser la razón?

Pista: Las seis personas nunca han visto a la séptima persona y nunca la conocerán. Todas ellas tienen una gran deuda respecto a esta persona.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 176)
Walter era un recién nacido.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 177

Six people who do not know each other meet together to honour a seventh person unknown to all of them. What could the reason be?

Clue: The sis people have never seen the seventh and will never get to know him. All six have a great non-financial debt towards the seventh.

Answer to exercise of previous week (# 176)
Walter has newborn baby

dilluns, 20 de març del 2017

Sabem que ens fem? (2)


Sòfocles deia: “Hi ha moltes coses terribles en el món, però la més terrible és l’home”.
Si a més, formem col·lectius de coses terribles, què pot passar?.
Diverses ciències socials es dediquen contínuament a estudiar cóm es prenen les decisions col·lectives, és a dir, quins factors són els més influents, i quin grau de reflexió fan les persones respecte als efectes que es derivaran d’aquestes decisions.
Aquestes ciències i els seus mecanismes de previsions o pronòstic o de formulació d’hipòtesis sovint es troben en situacions paradoxals. Molt poca gent –i experts- pensaven o pronosticaven que Trump guanyaria les eleccions presidencials als EUA. Tampoc la majoria pensava que el Regne Unit acabaria decidint sortir de la Unió Europea. Aquests només són dos exemples d’aquestes “paradoxes”.

En les societats democràtiques, les aportacions dels experts, estudiosos, analistes o grups d’interessos poden aportar perspectives, arguments o explicacions racionals, però les decisions es prenen finalment segons una quantitat numèrica: els números de vots.

Quan em pregunto: Sabem el que ens fem?, estic plantejant-me argumentacions racionals. En cap moment qüestiono el tipus o validesa de vot. Crec que, tanmateix, ens aniria bé, entendre perquè la gent opta per opcions o accions que són, d’entrada, contraries al que entenem per respecte als altres, solidaritat, legalitat o bé comú.

La història ens dona molts exemples de col·lectius que han decidit donar un suport majoritari i poder a líders que han causat grans mals i morts a milions de persones. Ens convindria saber o entendre què porta a aquests tipus de decisions col·lectives. Aquestes causes no semblen ser racionals, i això ens hauria de fer cercar els factors més primaris col·lectius, ja que són més importants que la pròpia racionalitat humana.
Avui he llegit que aquest cap de setmana va haver una batalla campal entre pares en un partit de futbol infantil a Mallorca. El partit es va haver de suspendre, i la disputa va deixar diversos ferits. El conflicte va començar amb una baralla entre dos jugadors de 12 i 13 anys, i va acabar amb diversos pares donant-se cops de puny en el terreny de joc. Aquesta és la noticia. Per descomptat els comentaris adjunts censuren i consideren que això no s’hauria de tolerar i que s’han de fomentar la bona educació i el respecte cap els altres.
Evidentment estic totalment d’acord, però la meva reflexió intenta anar més enllà. És quasi segur que dels involucrats en la baralla, la majoria sabien que això no s’havia de fer. Que era un mal exemple i que així no es solucionava cap conflicte. Però ho van fer. Quasi tots nosaltres, sense conèixer los, suposem que són persones que no són insensibles a les desgràcies dels altres, que no són inflexibles respecte als errors dels altres, fins i tot dels seus propis fills. Però van deixar de banda aquests valors i es van involucrar en una batalla de violència física.
Segur que qualsevol dels que estigueu llegint això podríeu posar algun altres exemple.

Quina hipòtesi plantejo? Aquest és un dels innumerables casos en que la racionalitat cedeix la prioritat a un factor primari: la defensa d’allò que considerem nostre, utilitzant qualsevol medi. I això es dona en coses que podem considerar banals o molt importants. En aquest cas, alguns pares potser consideraven que estaven defensant la integritat o seguretat dels seus fills. Els fills són fills, no són una propietat. I això ho podríem fer extensiu als pares de les pàtries, que defensaran aquesta família com si fos la seva propietat. Però les persones que formen les nacions, comunitats o pàtries no són propietat de ningú. Són simplement elles les que han de decidir per si mateixes. No ha d’haver cap salvador que les defensi agredint als altres.

Sigui quin sigui el cas, lo important està en que un factor primari ancestral: “defensa del que és nostre” passa a tenir prioritat per sobre de les nostres raons i valors humans i socials. De tot això la premissa i conclusió que apunto són:

Premissa: Hi ha factors primaris col·lectius més importants que la raó o el pensament.
Conclusió: Els grups humans prenen decisions socials prioritzant els factors primaris.

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 176

En Walter va passar tres dies a l'hospital. No estava malalt o ferit. Tanmateix, quan va ser l'hora de deixar l'hospital no ho podia fer sol, i va necessitar ajuda pel transport. Quina pot ser la raó?

Pista: En Walter era humà i físicament normal. No podia caminar ni dins ni fora de l'hospital.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 175)
El cognom d'en Guillem comenençava amb les lletres Ab, i els resultats es donaven en ordre alfabètic.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 176

Walter se pasó tres días en el hospital. No estaba herido ni enfermo. Sin embargo, cuando llegó la hora de dejar el hospital no lo podía hacer solo, y necesito ayuda para transportarlo. ¿Cuál pudo ser la razón?

Pista: Walter era humano y físicamente normal. No podía caminar ni dentro ni fuera del hospital.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 175)
El apellido de Guillermo empezaba con las letras Ab y los resultados se daban en orden alfabético.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 176

Walter passed three days in the hospital. He was not ill or injured. However, it was time to leave the hospital, he could not do so on his own and had to be transported. What could the reason be?

Clue: Walter was human and physically normal. Walter was not able to walk inside and outside the hospital.

Answer to exercise of previous week (# 175)
William's family name began with Ab, and the results were listed in alphabetical order.

dilluns, 13 de març del 2017

Sabem que ens fem? (1)



 Avui llegia l’article que ha escrit Ramón Cotarelo en el seu blog. M’ha semblat un bon punt de partida per aquesta nova etapa de les meves reflexions que aniré publicant en aquest  blog.
Us recomano que llegiu l’original. Tanmateix, en resum  ve a dir que sembla com si els ciutadans a l’hora de votar no els hi preocupi unes dissonàncies o incoherències que són difícilment explicables.
Segons una enquesta publicada aquesta setmana a Espanya, el partit amb més altes expectatives de guanyar les eleccions té un líder amb una valoració molt baixa. I d’altra banda, el líder més valorat representa el partit amb menor intenció de vot.
En detall, el PP té les expectatives més altes i a la vegada la seva gestió és desaprovada per un 70% d’aquests possibles electors. És a dir, no només es voten partits amb líders molt poc valorats, sinó que també es voten als que se’ls suspèn o desaprova per la seva gestió. El 89% creu que el govern no gestiona bé la corrupció (que també significa que és corrupte o permet la corrupció).

Tanmateix, ha d’haver una explicació. I a més, si com penso, donem per suposat que la gent no és estúpida, ni té problemes greus de distorsió de la realitat, en la seva gran majoria. Aquesta explicació pot ser que quan la gent vota, ho fa sabent conscientment que vota un partit –i líder- corrupte o incompetent, que no genera cap confiança, però té en compte que els altres l’atreuen menys, per raons emocionals o creences adquirides.

Aquest és el punt de partida d’unes reflexions sobre nosaltres. Sobre si realment som capaços de pensar amb una mínima o saludable objectivitat, o si som bàsicament emocionals i majoritàriament ens deixem guiar per algunes minories que conformen el poder real en la societat, o potser ens deixem influenciar per allò que podríem anomenar “males companyies”.

He pensat que una manera de verbalitzar aquestes reflexions és mitjançant les tècniques dels “núvols. de conflictes” o el Raonament Lògic Creatiu. El que m’heu seguit en les temporades anteriors, heu llegit i vist diverses vegades com es fan aquests “núvols”. En tot cas, el primer que poso avui, l’explico per qui no ho hagi vist abans.
Un núvol consta d’un objectiu comú, dues necessitats o condicions necessàries per assolir l’objectiu comú i dos requisits o condicions per assolir les condicions necessàries, que sí que estan aparentment en conflicte directe.

El núvol que descric és el següent:


Suposem que la gent vol: “Aconseguir el millor govern possible”. Per això ha de “Escollir la millor gent segons les percepcions individuals”, i per fer això ha de “Escollir segons creences o costums”. Però també per “Aconseguir el millor govern possible” ha de “Tenir informació rellevant i fiable respecte als partits i candidats”, i amb això ha de “Escollir després d’analitzar la informació objectivament”. Ara podem veure que aquests requisits sí semblen estar en contradicció directa.
Cóm es resol generalment aquest conflicte? La majoria decidim complint una llei natural, “la llei del mínim esforç” per la qual intentem gastar la mínima energia física o mental. Això no és exclusiu dels humans i en parlaré en un altre article. En general, decidim molt ràpidament, i ho fem basant-nos en unes creences o supòsits que creiem inqüestionables, enlloc de dedicar temps a analitzar-ho tot en profunditat i raonadament.

Això podria explicar aquestes dissonàncies o incoherències aparents. Suposem que una bona part de la població segueix veient als partits que s’anomenen d’esquerres com comunistes en la concepció de mitjans del segle XX. “Prendran la propietat de cada un i tot serà de l’Estat”. Suposem que algunes proclames de partits d’esquerres es llegeixen per part d’aquests ciutadans com una amenaça, -pensar que una persona treballadora que passi de mil o mil i poc euros mensuals ja és un potentat-. Suposem que el partit més vell d’esquerres -el PSOE- es plega a les polítiques del partit de dretes governant i que no ha estat coherent respecte al que ha dit i al que ha fet.
Diríem que  la gent no es sap el que es fa, al seguir donant el suport majoritari a uns corruptes o incompetents que tanmateix defensen la llibertat per a tothom?

Seguiré reflexionant sobre la capacitat de la gent per decidir tenir una bona vida i espero no acabar en el pessimisme més profund.

D’aquesta reflexió em quedo com resum una premissa i una conclusió personals.

Premissa: Majoritàriament la gent vol el millor per a ella mateixa.
Conclusió: Les decisions són més emocionals que objectives i raonades.

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 175

En Guillem era el noi menys intel·ligent i més mandrós d'una classe de 30 estudiants que van fer un examen. Tanmateix, quan es van donar els resultats el nom d'en Guillem va aparèixer el primer de la llista. Quina pot ser la raó?

Pista: En Guillem no va fer trampes. No se sentia particularment feliç per estar el primer de la llista.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 175

Guillermo era el chico menos inteligente y perezoso de una clase de 30 estudiantes que hicieron un examen. Sin embargo, cuando se dieron a conocer los resultados, el nombre de Guillermo apareció al comienzo de la lista. ¿Cul pudo se la razón?

Pista:  Guillermo no hizo trampa. No se sentía particularmente feliz por estar al principio de la lista.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 175

William was the laziest boy in the class, who always got the worst grades of the therty students in his class. However, when the exam results were given, William was at the top of the list. What could the reason be?

Clue: William did not cheat. He did not feel particulaly pleased to be at the top of the list.

dilluns, 6 de març del 2017

Nova etapa

Amics:

Durant aquests darrers tres anys, he escrit i publicat articles setmanals en aquest blog, sobre Teoria de Sistemes, Teoria de les Limitacions, Pensament Lateral i Raonament Lògic Creatiu. He escrit cada entrada en català, castellà i anglès.

Ara començo una nova etapa en la qual les reflexions seran més personals i les intentaré fer utilitzant aquests conceptes i metodologies.

La meva intenció és fer una entrada setmanal en català i la darrera setmana de cada mes també fer una entrada resum de les anteriors en castellà i anglès.

D'altra banda, continuaré posant alguns exercicis o endevinalles de Pensament Lateral en els tres idiomes, posant una setmana l'exercici, l'altra una possibles resposta, la següent un altre exercici i així successivament.

M'agradaria agrair-vos el vostre seguiment del blog i em faria feliç saber les vostres opinions.
La meva adreça de correu electrònic és mariuscalvet@gmail.com

Salutacions cordials.




Nueva etapa

Amigos:

Durante estos tres últimos años, he escrito y publicado artículos semanales en este blog sobre Teoría de Sistemas, Teoría de las Limitaciones, Pensamiento Lateral y Razonamiento Lógico Creativo. He escrito cada entrada en catalán, castellano e inglés.

Ahora empiezo una nueva etapa en la que las reflexiones serán más personales y en donde intentaré utilizar estos conceptos y metodologías.

Mi intención es hacer una entrada semanal en catalán y la última semana de cada mes también hacer una entrada resumen de las anteriores en castellano e inglés.

Por otra parte, continuaré poniendo algunos ejercicios o adivinanzas de Pensamiento Lateral en los tres idiomas, poniendo una semana un ejercicio, la semana siguiente una posible solución, la siguiente otro ejercicio y así sucesivamente.

Me gustaría agradeceros vuestro seguimiento de este blog y sería feliz de saber vuestras opiniones.
Mi dirección de correo electrónico es mariuscalvet@gmail.com

Saludos cordiales.




New stage

My dear friends:

During these last three years, I have been writing and publishing weekly articles on this blog about the Theory of Systems, the Theory of Constraints, Lateral Thinking and Creative Logical Thinking. Each post has been writen in Catalan, Spanish and English.

Now, I begin a new stage in which the posts will be more personal thoughts by means of which I will try to use all these concepts and methodologies.

My intention is to do a weekly post in Catalan, and the last week of every month also a summary post of the month in Spanish and English.

On the other hand, I will continue writing some exercises or riddles of Larteral Thinking in the three languages, although one week I will put the exercise, the following week I will post a possible solution, and the following another exercise and so on...

I would like to thank you for continuing to read my blog and I would be grateful to know your opinions.
My email address is mariuscalvet@gmail.com

All the best.