Llibres que recomanaria (11)

Després d'uns 3 anys fent entrades sobre una primera fase d'un Diccionari Sistèmic, de tant en tant tornaré a recomanar algun llibre relacionat amb el desenvolupament organitzacional i personal.

Avui us recomano el llibre "El Síndrome del Pajar" de Eliyahu Goldratt. Es va publicar en castellà el 1993 per Ediciones Díaz de Santos. No sé si aquesta editorial segueix activa, però crec que el llibre es pot seguir trobant en altres edicions. Crec que Granica també l'ha publicat. És un dels primers llibres que Goldratt va escriure.

A diferència d'altres llibres de Goldratt, més aviat escrits en forma de novel·la, en aquest l'enfocament és més profund i pedagògic. Hi ha tota una fase del llibre, en la que amb un cas senzill però paradigmàtic explica la metodologia de TOC en els entorns de producció.

Espero que us serveixi.

Obituari Miquel Strubell

 Fa pocs dies ens va deixar en Miquel Strubell. Va nèixer a Oxford (Anglaterra) el 9 de març del 1949.i va traspassar aquest 5 de març darrer.

Llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford, va obtenir un màster en Psicologia de l'Educació a la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Va fer recerques en temes de bilingüisme escolar i familiar i ha escrit sobre polítiques lingüístiques, planificació lingüística i temes relacionats.

El 1980 fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, També va ser director de l'Institut de Sociolingüística Catalana. I fou membre del consell d'administració, i després vicepresident, del  Consorci per a la Normalització Lingüística.

Entre 1999 i 2014 treballà a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), primer com a director adjunt dels Estudis d'Humanitats i Filologia, i entre l'abril de 2001 i el setembre de 2004, com a director del programa d'Humanitats. Hi fou professor dels Estudis d'Arts i Humanitats, i membre de la comissió redactora del Libro Blanco del Grado en Humanidades.

Entre 1985 i 2014 fou director d'activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. D'ençà la seva fundació el mes de novembre de 2002 i fins a la seva dissolució el juny de 2005, fou president de Catalunya 2003, una associació política que reclamava més autogovern per a Catalunya. Des de 2006 va ser membre-fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés. El setembre de 2009 va ser membre del grup inicial de promotors del "Moviment per la Independència" que esdevindria l'"Assemblea Nacional Catalana". També va ser membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua.

Fou primer secretari executiu, i després director, de la Càtedra Linguamón-UOC de Multilingüisme d'ençà de l'any 2006 (des de la supressió de Linguamón a finals de 2011, la càtedra es diu simplement Càtedra de Multilingüisme de la UOC), fins a la seva jubilació el setembre de 2014.

La raó d'aquest Obituari és fer un homenatge a una persona que va posar els valors
més nobles de les humanitats com a guia de la seva vida i obra. Aquest és el focus
que també ha de guiar qualsevol avenç en el coneixement i pràctica del Desenvolupament
Organitzacional.

Diccionari Sistèmic (151) VISIÓ

La Visió respon a les preguntes:  Què volem ser? Què volem assolir? Quin és el futur que desitgem? Cóm volem que ens vegin?

Es redacta de forma senzilla i curta, de manera que la puguin tenir present tots els membres de l'organització

El compromís de l’organització amb la societat i els ciutadans és el que es coneix com a Visió i assenyala cap on es dirigeix l’organització, i el que aspira a ser i fer i en quin temps pot fer-ho.

La Visió és la capacitat de veure més enllà; significa visualitzar, imaginar el resultat final que es pretén assolir. El somni a llarg termini, el futur al que aspirem. Ha d’incorporar tant la visió de l’usuari extern com la de l’intern. Ha de ser assolible i real.

Una Visió Estratègica permet complir dues funcions molt importants:

Establir el Marc de Referència per definir i formalitzar la Missió, que estableix el criteri de la Planificació Estratègica.

Inspirar, motivar, integrar o moure a la gent perquè actuï i faci complir la raó de ser (Missió) de la Institució.

En la Visió Estratègica existeix coneixement de l’ambient extern, capacitat adaptativa, flexibilitat estructural i habilitat per conviure amb ambigüitats i canvis ràpids.

La visió comporta una certa anàlisi de la realitat social on s'intervé. Vindria a dir com es trasllada la missió al terreny, reflectint l'ideari, quelcom que s'espera aconseguir en els propers anys, en un mitjà termini. Es poden plantejar visions transformadores de la realitat social i, fins i tot, visions que comportin canvis radicals.

Dins la visió es pot definir també on es vol que sigui l'entitat en uns anys: ser referent en un àmbit concret, tenir una obertura internacional, ampliar el treball en xarxa amb altres organitzacions, comptar amb una àmplia base social, etc.

Per contra, i en alguns moments, altres entitats poden assumir una visió més continuista de manteniment sense planificar canvis, una visió més conservadora per uns temps difícils. Un canvi important en la Junta Directiva o un relleu generacional pot conduir a canvis substancials en la visió de l’entitat, sense que suposi cap modificació de la missió, que és més permanent.

La persona que abans s’ha identificat amb la missió ara sabrà per què es treballa d’una manera concreta.

Diccionari Sistèmic (150) VENDA

La Venda és fonamental en qualsevol sistema empresarial. Una venda pot ser externa. -La que fem venent un producte o servei fora de la nostra organització-, o interna, -la que fem dins de la pròpia organització.

Les vendes externes, són les comercials de tot tipus. Les internes són les que fan els executius, els subordinats, tothom, quan proposem idees, donem ordres o volem produir canvis.

Què passa quan tenim una idea i la comentem als nostres companys?. O bé, anem a veure un client, convençuts que tenim una oferta beneficiosa per a ell?

Bàsicament ens trobem amb una resposta negativa, amb resistència al canvi, amb excuses. Això comporta que a mida que passa el temps, et converteixes en un pesat encaparrat amb una idea tonta.

L'aproximació sistèmica al procés de venda (sigui interna o externa) s'enfoca en saber cóm afrontar la resistència al canvi del nostre interlocutor. Quan entenem els diversos nivells de resistència al canvi i els afrontem de la forma correcta és quan el procés de venda té moltes probabilitat de tenir èxit.