Des d'una visió sistèmica, la Simplicitat Inherent és el concepte que la naturalesa és simple i harmoniosa en sí mateixa.
La complexitat es relaciona amb els elements d’un sistema i amb les relacions de dependència que s’estableixin entre ells.
Quan diem que un sistema és complex, volem dir que es necessiten moltes dades per poder-lo descriure de forma completa.
Si el podem descriure en poques frases (tant pel que fa als elements com a les seves relacions) diem que el sistema és simple o molt simple.
Ara bé, ens adonem que quan més complex és un sistema, menys llibertat tenen els elements per moure’s sense afectar a altres?
Aleshores això significa que si sabem determinades característiques dels elements i les relacions de dependència entre ells, podem preveure o dirigir el seu funcionament.
La base de les teories sistèmiques i de la ciència en general és precisament la de la Simplicitat Inherent. És molt factible descobrir les relacions que governen el sistema i aleshores, encara que sembli molt complex (Sovint en diem complicat) el sistema esdevé simple en la seva comprensió.
La Seqüència de Preguntes per fer un canvi és un dels tres processos de millora contínua en la Teoria de les Limitacions (els altres dos són els 5 Passos d'Enfocament i la Gestió de Buffers) Aquesta seqüència correspon a les tres preguntes que s'han de respondre en una gestió exitosa per fer un canvi dins d'un sistema. Aquestes tres preguntes són:
Què s'ha de canviar?
A què s'ha de canviar?
Cóm s'ha de fer el canvi?
En les revisions recents sobre aquesta gestió exitosa del canvi, s'han afegit dues preguntes més, i la seqüència més completa és la següent:
Per què Canviar?
Què s'ha de canviar?
A què s'ha de canviar?
Cóm s'ha de fer el canvi?
Cóm s'ha de mesurar i sostenir (assegurar) el canvi?
La Segmentació és l'activitat que pretén identificar grups o conjunts de compradors que siguin internament homogenis, i així poder especialitzar la producció, distribució o comunicació d'un determinat producte o servei. Al realitzar estudis de segmentació, les empreses descobreixen noves oportunitats per satisfer de forma adient les necessitats dels clients i van canviant, entre altres coses, els seus productes, serveis i formes de comunicació.
Des d'una visió més sistèmica, i amb l'enfocament de TOC, la segmentació s'ha de fer tenint en compte la limitació del sistema, empresa o organització. Això fa que es puguin satisfer amb més efectivitat tant les necessitats dels clients com de la pròpia organització.
La Retroalimentació positiva és un dels mecanismes de realimentació pel qual els efectes o sortides d'un sistema causen efectes acumulatius a l'entrada, en contrast amb la realimentació negativa on la sortida causa efectes substractius a l'entrada.
És un procés en la qual els efectes d'una petita pertorbació en un sistema inclouen un increment de la magnitud de la pertorbació total.
Contràriament al que es pot creure, la realimentació positiva, no sempre és desitjable, donat que l'adjectiu positiu, es refereix al mecanisme de funcionament, no al resultat. En els sistemes la realimentació és la que defineix l'equilibri que pot donar-se. Per exemple amb la realimentació positiva, difícilment s'assoleixen punts d'equilibri estable.
És possible identificar la retroalimentació positiva en sistemes de la natura com el clima, la biosfera com també en sistemes tancats creats pels humans com l'economia, la societat i els circuits electrònics.
La realimentació positiva amplifica les possibilitats creatives (evolució, canvi de metes); és la condició necessària per a incrementar els canvis, l'evolució, o el creixement. Dona al sistema la capacitat de tenir accés a nous punts de l'equilibri.
Per exemple, en un organisme viu, la realimentació positiva més forta, és la proporcionada per l'autoexcitació ràpida d'elements dels sistemes endocrí i nerviós (particularment, com resposta a condicions d'estrès) i ocupa un paper dominant en la regulació de la morfogènesi, del creixement, i del desenvolupament dels òrgans. Tots aquests processos són amb la finalitat de sortir ràpidament de l'estat inicial. L'homeòstasi és especialment visible en els sistemes nerviosos i endocrins quan es considera això a un nivell orgànic.
