COMENTARIS SOBRE ORGANITZACIONS (9)

Les organitzacions, com són les empresarials, no només es poden classificar o valorar per la seva estructura o funcions, si no que també les valorem pels seus actius i passius tangibles i intangibles.

Sabem que hi ha organitzacions que estan molt valorades. Es considera que són de les més valuoses del món per invertir en elles. Tanmateix, també els estudis mostren que, a nivell tangible, estan molt lluny de generar els guanys que qualsevol inversor tradicional esperarià en un termini raonable. Un exemple paradigmàtic és Tesla. L'empresa està considerada com una de les més valuoses, tanmateix, les dedes de vendes i guanys estan molt lluny del que seria desitjable. I això ha passat i passa en molts casos. Per què? Probablement perquè la valoració es fa atenent a una suma o conjunt de valors tangibles i intangibles.

Els valors tangibles, tot i que es poden intentar manipular, són, per la seva definició, mesurables i comprovables. Però els valors intangibles no es poden mesurar aritmèticament. En tot cas, es poden valorar estadísticament acceptant diversos graus de subjectivitat. Valots com poden ser el compromís amb la sostenibilitat, la no discriminació per raons de sexe, estat o característiques personals, la igualtat de salaris en el desenvolupament de les mateixes tasques, els esforços per conciliar la vida personal amb la professional dels seus integrants, les polítiques decidides a nivell de responsabilitat social corporativa i d'altres valors, no es poden sumar objectivament, però alhora fan que la valoració que fa la societat o el seu entorn sigui molt important i, a vegades, dclau en el desenvolupament o la pròpia vida de l'organització.

La setmana passada, vaig escriure un petit obituari de Salvador Guasch. Ara, en aquest comentari, i també relacionat amb aquesta sèrie, crec que té sentit tornar a parlar de la seva contribució en l'estudi i valoració dels actius i passius intangibles de les organitzacions. En la propera i última entrada d'aquesta sèrie, descriuré de nou i breument la metodologia que ell va proposar i publicar.

OBITUARI SALVADOR GUASCH

Aquesta setmana passada, ens va deixar Salvador Guasch.  Jo el vaig conèixer fa només uns 8 anys. Feia poc, havia contactat amb mi, l'Esteban Sitges, aleshores director de l'Associació de Professionals pel Desenvolupament Organitzacional, i un dia em va dir de venir a casa meva amb el Salvador per invitar-me a entrar i participar més activament en l'Associació. Ens ha deixat als 93 anys, és a dir que el vaig conèixer quan en tenia uns 85. La primera impressió que vaig tenir, era d'un home enfocat a buscar el coneixement fos on fos, i sense límits de cap tipus. 

Durant aquests anys que l'he conegut, algunes vegades, l'he portat en cotxe, bé a reunions de l'associació (APDO) o de tornada a Vilafranca. Fins fa poc vivia a Vilafranca, al mateix carrer on jo hi havia viscut. En aquests viatges i en altres ocasions, me'n vaig adonar de seu immens anhel de saber, de copsar les opinions dels altres, en definitiva d'ampliar la seva perspectiva. Recordo que un dia, em comentava que sovint agafa el tren per anar de Vilafranca o Barcelona o a la inversa. I que quan podia s'asseia, al costat d'altres persones, joves, de mitjana edat o més vells, i els hi preguntava coses, que podien anar de cóm veien la vida, a cóm creien que es podia millorar. I això va ser així fins fa dos anys, on vam trobar-nos per fer un dinar de nadal, els membres de la Junta d'APDO, i aquell dia encara ens va aconsellar unes línies estratègiques a seguir que podien ser d'interès, tant per l'associació com per el sector de coneixement del Desenvolupament Organitzacional.

No sé si va escriure més llibres del que em va dedicar. Sé que va escriure articles, va fer conferències i va ser un veritable mestre per a molta gent. El seu llibre Comptabilitat Simultània, és un dels llibres que jo he recomanat en aquest blog. I crec que és de molt interès, perquè plasma o tradueix la seva gran passió per casar, per lligar els valors tangibles i els valors intangibles de les organitzacions. El seu enfocament simple, però profund per lligar-los, i mesurar-los, és una pedra angular  per tenir una visió integral de les empreses

Sé que el recordaré sempre i em sento afortunat d'haver-lo conegut i haver rebut les seves magistrals lliçons de vida. Pau eterna mestre!

COMENTARIS SOBRE ORGANITZACIONS (8)

En les entrades anteriors he fet una repàs  abreujat de les estructures que es onen en les organitzacions formals. A la vegada, aquestes organitzacions formals es poden classificar en diversos tipus, atenent a la seva activitat, titulació jurídica,

Atenent a l’activitat que desenvolupen, els factors productius que fan servir i el bé o servei que ofereixen, es pot classificar les empreses en tres sectors:

Sector Primari: Pertanyen a aquest sector les empreses l'activitat de les quals està lligada de manera directa a l'obtenció de recursos naturals: empreses agrícoles, ramaderes i pesqueres, fonamentalment. En En els països desenvolupats, aquest sector està declinant i té cada vegada menys importància.

Sector Secundari: Comprèn les empreses que realitzen activitats transformadores en les quals s'elabora un producte a partir de matèries primeres i altres components: indústria en general (automobilística, química, farmacèutica, etc) i construcció. El pes d'aquest tipus d'empresa és important, encara que tendeix a decréixer en els països avançats.

Sector Terciari: nclou les empreses l'activitat de les quals està relacionada amb la prestació se serveis: transport, ensenyament, banca, comerç, turisme, sanitat... És el sector més important en països desenvolupats, tant pel valor que genera com pel volum de població que ocupa.

Segons la mida les empreses es solen classificar en petites, mitjanes i grans, si bé existeixen molts criteris diferents per delimitar la mida, i encara més, aquesta mida és relativa depenent de l’activitat i del país on es faci la classificació.

Els criteris més utilitzats per delimitar la mida són la facturació (vendes de l'empresa), el nombre de treballadors i el volum dels actius que posseeix.

Segons l'àmbit territorial també es classifiquen  en diversos tipus. Algunes empreses desenvolupen la seva activitat en una única localitat, però d'altres poden estendre l'àmbit d'actuació a diferents llocs i fins i tot països. En aquest sentit, es parla d'empreses d'àmbit:

Local: Desenvolupen la seva activitat en una sola població.

Regional: Duu a terme les seves activitats en una regió, zona o comunitat.

Nacional: Desenvolupa la seva activitat l'àmbit d'un país.

Multinacional: Actua en diversos països.

Segons la forma jurídica, les empreses es classifiquen atenent al nombre de socis, la responsabilitat dels socis pels deutes de l'empresa, el capital aportat, el règim de tributació i altres variables.

Una classificació generalment acceptada es basa en la consideració de si l'empresa té una personalitat pròpia diferent de la dels seus socis 8Personalitat jurídica) o si té la personalitat física del propietari (personalitat física)

Un quadre esquemàtic d'aquesta classificació és el següent:

Empreses amb personalitat física

    Individual. L'empresa individual és la forma jurídica més simple i la que presenta menors            formalitats per a la seva constitució.

    Es tracta d’una persona física (l'empresari individual o autònom) que realitza en nom propi i     mitjançant una empresa una activitat comercial, industrial o professional.

    Societat civil privada. Es basa en un contracte pel qual dues o més persones s’obliguen a        posar en comú diners, béns o indústria, amb la voluntat de repartir-se’n els guanys. Malgrat     que estan formades per més d’una persona es consideren individuals, perquè no tenen            personalitat jurídica, és a dir, tenen personalitat física.

    Comunitat de bens. la comunitat de béns es fonamenta en un contracte pel qual una                determinada propietat o dret pertany, de manera indivisa, a diverses persones.

Empreses amb personalitat jurídica

    Societats mercantils

            Societat col·lectiva. La societat col·lectiva és una societat mercantil de caràcter                            personalista en la qual tots els socis, en nom col·lectiu i sota una raó social, es                            comprometen a participar, en la proporció que estableixin, dels mateixos drets i                        obligacions, responent subsidiària, personal i solidàriament dels deutes socials.

           En aquestes societats, la personalitat de cada soci resulta fonamental, fins al punt que               cap d'ells no pot transmetre la seva participació en la societat sense l'acord dels altres.            És, per tant, una societat personalista.

            Societat comandatària. La societat comanditària és una societat mercantil de caràcter             personalista que es defineix per l'existència de dos tipus de socis: Els socis col·lectius ,             que s'encarreguen de gestionar la societat. (la seva responsabilitat pels deutes de                    l'empresa és il·limitada, solidària i subsidiària) i els socis comandataris, que no es poden             encarregar de la gestió. (la seva responsabilitat és limitada a l'aportació feta a                            l'empresa)

            Societat de responsabilitat limitada. La societat de responsabilitat limitada és una                    societat mercantil de caràcter capitalista. Aquest caràcter es posa de manifest en dos                particularitats:

• el capital social està integrat per les aportacions dels socis. Com més capital aporti un soci, més influència tindrà en les decisions que es prenguin a la societat i més part dels beneficis li correspondran.

• els socis responen limitadament pels deutes de la societat. El límit de la responsabilitat és la seva aportació a l'empresa.

            Societat limitada nova empresa. La Societat de responsabilitat limitada nova                                empresa (o simplement Societat limitada nova empresa) és una especialitat de la                        Societat de responsabilitat limitada que es va crear per facilitar i simplificar els tràmits                de creació i posada en marxa d’una societat tipus PIME o una microempresa.

            Societat anònima. La societat anònima és el prototip de societat mercantil de caràcter                capitalista. El que es valora dels socis és la seva aportació, per sobre de les capacitats             personals que a penes es tenen en compte. Quant més aportació fa un soci, més poder             de decisió i més dret a participar en el repartiment de beneficis.

           Respecte de les SRL, s'eliminen les restriccions relatives a la transmissió de la                           participació dels socis a l'empresa. Aquesta transmissió és completament lliure i                      qualsevol soci pot vendre la seva participació a qui vulgui i en el moment en que                          consideri oportú.

          Això, junt amb la responsabilitat limitada dels socis pels deutes socials i la imposició d'un           capital social mínim força alt, facilita reunir grans volums de capital per constituir grans              empreses. De fet, les societats anònimes tenen un pes fonamental en les economies                  modernes i les empreses més importants adopten aquesta forma.

    Societats mercantils especials

            Societat laboral. Les societats laborals són societats anònimes o societats de                            responsabilitat limitada en les quals la majoria (més del 50 %) del capital social és                    propietat dels treballadors que hi presten serveis retribuïts en forma personal i directa i              la relació laboral dels quals és per temps indefinit.

            Amb aquesta forma jurídica es facilita l'accés dels treballadors a la propietat dels                        mitjans de producció sent un instrument per a la promoció de la igualtat d'oportunitats.             La llei preveu per a aquestes societats avantatges financers com ara subvencions i                    bonificacions en els impostos.

            Societat cooperativa. Es regeixen pels principis següents:

• No poden dependre de cap organització política, religiosa o sindical
• Tots els socis tenen els mateixos drets i obligacions
• La distribució de l'excedent derivat de la seva activitat (també anomenat retorn cooperatiu)s'ha de fer de forma proporcional a la participació de cada soci en les operacions socials
• Únicament poden ser sòcies aquelles persones que treballen a la cooperativa i, que a més, aporten un capital
• Lliure adhesió: la incorporació i la baixa dels socis és lliure i voluntària. Per això, el capital de les cooperatives és variable

COMENTARIS SOBRE ORGANITZACIONS (7)

 En les entrades anteriors he fet un resum dels 5 tipus d'estructures organitzatives generals que es donen segons va estudiar i categoritzat Mintzberg. Però tal com ells es preguntava: existeix en realitat alguna d'aquestes cinc configuracions estructurals? En cert sentit, no existeixen en absolut. Al cap i la fi, no són més que paraules i esquemes sobre el paper i no la realitat en si mateixa. En qualsevol organització que no sigui totalment trivial, les estructures reals són enormement complexes, molt més que qualsevol de les cinc configuracions descrites.

Ara bé, no per això les hauríem de rebutjar. Hem de ser conscients de la realitat, i a la vegada, entendre la utilitat de 'esquematització i ordenació de conceptes i situacions.

les cinc configuracions descrites representen un conjunt de cinc forces que estiren a les organitzacions en cinc direccions estructurals diferents.

La primera força és l'exercida per l'àpex estratègic inclinant-se per la centralització, per la coordinació mitjançant la supervisió directa i, per tant, per l'estructuració de l'organització en forma d'estructura simple.

La segona és la força exercida per la tecnoestructura, inclinant-se per la coordinació mitjançant la normalització, sobretot de processos, a fi d'augmentar la seva influència i dirigint-se cap a una estructura en forma de burocràcia maquinal.

La tercera és la força exercida pels operaris, inclinant-se cap a la professionalització, la coordinació mitjançant la normalització de les habilitats a fi de maximitzar la seva autonomia i estructurar així a l'organització en forma de burocràcia professional.

La quarta força és la que exerceixen els directius mitjos, inclinant-se per una fragmentació, ansiosos d'obtenir autonomia per gestionar les seves pròpies unitats, limitant la coordinació a la normalització d'outputs o resultats, i, per tant, a favor que l'organització adopti una estructura de forma divisional.

La cinquena força és l'exercida per l'staff de recolzament (i pels operaris en l'adhocràcia operativa) inclinant-se per la col·laboració (i la innovació) en la presa de decisions, la coordinació mitjançant l'adaptació mútua i, per tnat, l'estructuració de l'organització en forma d'adhocràcia.

Quasi totes les organitzacions tenen dins seu aquestes cinc forces, i l'estructura que acabin dissenyant i adoptant dependrà, en gran part, de la intensitat de cada una d'elles.