PARÈNTESI DE VACANCES

Benvolgut@s que seguiu aquest blog. A partir d'avui (31 de juliol)  i fins el 28 d'agost, com que alguns dies seré fora i no sempre tindré possibilitat de connectar-me, prenc uns dies de vacances. La propera entrada, doncs, serà el dilluns 4 de setembre. A tots els que em llegiu, bon descans i molta salut!

LA FORÇA DELS SUPÒSITS

En aquest blog he fet diverses entrades referint-me al supòsits que tenim interioritzats, o que ens semblen evidents, i que molt sovint determinen la nostra visió sobre el que ens envolta, i també sobre accions a prendre en conseqüència. 

Més que insistir en el concepte, voldria posar un exemple, que em va passar divendres passat, i que em serveix per vacunar-me jo mateix en primer lloc, respecte a cóm els supòsits, donats per evidents, ens poden dur a percepcions i accions incorrectes.

Des de fa temps, quan consumeixo refrescos de tipus cola, prenc pepsi, però des de fa poc, em costa trobar en els establiments als que acostumo a anar, aquest refresc, i en el seu lloc hi ha coca-cola. Per tant, des de fa unes setmanes, vaig comprant aquest, ja que és el que tinc a disposició. La primera ampolla que vaig obrir em va costar de separar el tap de la botella, quedava unit a la part baixa i no es trencava del tot. Mai m'havia passat amb l'altra marca, i vaig estirar ben fort per trencar-lo. Les segënts ampolles, tenien el mateix problema, i fins i tot, trencava el fil prim de plàstic que enganxava la part superior del tap amb l'anella inferior que quedava a l'ampolla. Vaig pensar en fer-ho saber a la marca, per ajudar-los, i que poguèssin revisar el procés de producció. Divendres, van venir a casa uns amics per fer una trobada de debat. A l'hora d'oferir-lis begudes, alguns van preferir la coca cola, i quan vaig treure l'ampolla del frigorífic per obrir-la, evidentment em va passar el mateix. Quan vaig dir en veu alta que estava pensant en fer-ho saber a la marca, un dels amics, em va dir que estava fet així per fer més fàcil el reciclatge, i que si me'n adonava, només calia obrir-ho sense trencar-ho, i després es podia tancar sense problema!

I jo pensant i suposant que era un defecte de producció, i pensant en escriure'is per que ho revisessin! Fugim, sempre que puguem, de donar les coses per evidents, simplement perque fins aquell moment ens hagi semblat que era l'única manera en que podien ser!

DECISIONS CORRECTES O INCORRECTES? UNES REFLEXIONS (i 7)

En aquesta petita sèrie he volgut fer èmfasi en que no sempre prenem les decisions de la mateixa manera. En general, acceptem que quasi totes les decisions estan supeditades a un component emocional, és a dir les emocions, són el principal factor a l'hora de decidir. Però també quasi tothom entén que, en molts casos, a part de les emocions, és molt convenient valorar de forma lògica el màxim d'efectes que tindran les nostres decisions. Els efectes seran positius i negatius, i poder-los preveure o, si més no considerar i analitzar, pot ser molt valuós.

També, tots som conscients que la vida és incertesa i complexitat, i que no podem assegurar res en el futur. Fins i tot, les lleis i principis científics estan sotmesos a haver-se de canviar quan els efectes posteriors no són els que s'han associat a la causa. Per tant, és evident que les decisions humanes, tenen un grau de predictibilitat molt baix, i com que estem relacionats uns amb altres, els efectes d'una decisió d'un afectarà, amb més o menys grau, a la complexitat del conjunt.

Sabem que si posem els dits en un endoll connectat a la xarxa elèctrica, ens passarà el corrent. Alhora saben que si prenem la decisió de canviar les tasques d'un membre del nostre equip, els efectes s'hauran de veure amb més temps i amb una perspectiva àmplia que ens permeti veure els efectes en tot el sistema.

El que és evident, és que som màquines de prendre decisions constantment!

DECISIONS CORRECTES O INCORRECTES? UNES REFLEXIONS (6)

El darrer grup de la classificació particular de decisions és el de les decisions supeditades a terminis més o menys llargs: Són aquelles que, en general li donem voltes a la situació present, però també pensem en possibles situacions futures. Com que no podem tenir certesa del què passarà, sovint fem suposicions, deduccions, elucubracions de possibles futurs escenaris. Alhora hi pensem d'una forma estructurada o metòdica, o, en sentit contrari, basant-nos en l'experiència adquirida, els valors que creiem prioritaris i el tarannà personal.

Sembla recomanable intentar avaluar les conseq¨ències positives i negatives de la decisió. És evident que la incertesa és inherent a la vida, i per tant, una decisió feta a mig o llarg termini comporta més incertesa que una a curt termini com podria ser decidir què menjar per dinar. Encara que la incertesa no es pot evitar, si que podem, en funció de la nostra experiència i coneixement, fer anàlisis metodològiques amb una visió global o sistèmica de tot el que poguem considerar.

En aquest blog s'ha fet referència varies vegades a metodologies sistèmiques com el Raonament Lògic Creatiu, els processos de raonament de la Teoria de les Limitacions, i altres eines que permeten ajudar a prendre aquestes decisions.

DECISIONS CORRECTES O INCORRECTES? UNES REFLEXIONS (5)

El quart grup o categoria general de decisions és el de les decisions que estan supeditades o valorades pels seus efectes a curt termini. En aquests casos decidim en funció dels guanys o pèrdues que tindrem d'una forma quasi immediata segons la nostra elecció. Molr sovint aquests guanys o pèrdues són emocionals, de difícil quantificació.

En menys casos són guanys o pèrdues que es poden quantificar. És a dir, siguem infants, joves o adults, ens trobem en situacions (un exemple clar serien els jocs) on poden avaluar quins guanys o pèrdues tindrem si decidim una acció a fer. Sempre hi ha un grau d'incertesa en les nostres decisions, però aquest pot anar canviant en funció del procés. Així, en una partida de domino o d'escacs, al començament, un moviment o treure una fitxa pot tenir un grau d'incertesa més alt que no una vegada el joc ha anat avançant. 

Però aquest tipus de decisions segons les conseqüències previstes a curt termini, també molt sovint són emocionals. Independentment de l'edat podem decidir fer cas als pares, en fer una tasca immediatament, o deixar-la per després i fer alguna cosa que ens comporta un guany emocional -com pot ser acabar un joc, una lectura, una tasca-, o no fer cas d'una necessitat o desig d'una parella, perquè l'alternativa, reunió allargada de grup, feina, etcètera, ens pot fer pensar que tindrem un guany superior, a aguantar una certa bronca o enuig per part de la parella.

Encara que en aquest grup de decisions, hi ha un càlcul més o menys quantitatiu dels guanys o pèrdues, les decisions segueixen tenint un component emotiu molt important. És bo saber-ho i ser conscients, ja quela valoració dels efectes serà més sincera i per tant, emocionalment més genuina.