La Relació Transatlàntica és un terme molt emprat en la terminologia de la Teoria de les Limitacions per descriure un argument que aparentment és lògic però que la relació causa efecte és molt difusa, subjectiva o simplement expresada amb poca o sense base lògica.
Així, un exemple de relació transatlànctica seria dir que l'increment d'alçada de les persones des de de la segona meitat del segle XX està relacionada amb cuinar en paelles d'alumini, ja que abans no en hi havia i la seva aparició coincideix amb un increment sostingut en la població dels països que les han anat utilitzant amb major freqüència. És fàcil d'entendre que aquesta no pot ser la raó principal o causa de l'increment d'alçada de la població. Això seria establir una relació lògica "Transatlàntica".
També s'utilitza per descriure una relació lògica que encara que sigui força coherent, obvia passos intermedis de causa - efecte que fa poc clara la seqüència lògica real. Així, plantejar que una reducció de personal ajudarà a donar estabilitat a l'empresa, fins i tot a curt termini, és una relació transatlàntica, ja que potser només ajudarà a millorar de forma immediata el compte de resultats, i alhora crearà una inestabilitat important a curt termini en l'atenció als clients i conseqüentment en les vendes i ingressos en el mateix curt, i també a més llarg, termini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada