Benvolgut@s:
Avui és festa al meu país, i molta gent comença vacances d'estiu. En el meu cas, més que vacances, tindré en les properes setmanes uns dies amb viatges i compromisos que em faran difícil fer les aportacions de cada dilluns. La meva idea és tornar-hi el més d'agost, però és possible que no pugui mantenir una constància fins setembre o octubre.
En tot cas, les properes entrades seguiran essent sobre el Diccionari Sistèmic i com que van numerades, podreu seguir el fil a mida que pugui anar escrivint. Recordo que la darrera nota del Diccionari era la 22.
Moltes gràcies per seguir-me i us desitjo un bon estiu a tot@s
dilluns, 24 de juny del 2019
dilluns, 17 de juny del 2019
Diccionari Sistèmic (22) CONFLICTE
En els diccionaris el conflicte es defineix com un xoc, una contesa hostil, o una disputa o indecisió entre interessos, desigs, drets o atribucions considerats incompatibles.
Però en termes científics o en la ciència de sistemes, els conflictes no existeixen com a tals. El que hi ha, són diferents percepcions d'una situació o realitat. I s'estableix com a tesi, la hipòtesi que sigui validada per les proves o fets que la corroborin, alhora que aquesta validació només serveix mentre un altre fet o experiment no la contradigui.
L'accepció convencional dels conflictes ens ha porta a la creença general que davant d'un conflicte hi ha d'haver negociacions i pactes, de forma que cada una de les parts cedeixi en alguna de les seves postures i s'arribi una solució de consens o pacte en que tothom hi guanyi parcialment.
Tot i que s'han proposat diversos models de negociació cada vegada més elaborats, en tots els casos no deixa de ser un pacte en que tothom hi perd una part del que vol.
En el context científic, la superació dels conflictes es basa en reexaminar totes les percepcions, revisar tots els supòsits subjacents, qüestionar les creences o dogmes que donen lloc a les diferents percepcions i aleshores aplicar la lògica i la creativitat per trobar una nova percepció o enfocament de la situació. Això ha de portar a que totes les parts aconsegueixin els objectius reals que es proposen.
Però en termes científics o en la ciència de sistemes, els conflictes no existeixen com a tals. El que hi ha, són diferents percepcions d'una situació o realitat. I s'estableix com a tesi, la hipòtesi que sigui validada per les proves o fets que la corroborin, alhora que aquesta validació només serveix mentre un altre fet o experiment no la contradigui.
L'accepció convencional dels conflictes ens ha porta a la creença general que davant d'un conflicte hi ha d'haver negociacions i pactes, de forma que cada una de les parts cedeixi en alguna de les seves postures i s'arribi una solució de consens o pacte en que tothom hi guanyi parcialment.
Tot i que s'han proposat diversos models de negociació cada vegada més elaborats, en tots els casos no deixa de ser un pacte en que tothom hi perd una part del que vol.
En el context científic, la superació dels conflictes es basa en reexaminar totes les percepcions, revisar tots els supòsits subjacents, qüestionar les creences o dogmes que donen lloc a les diferents percepcions i aleshores aplicar la lògica i la creativitat per trobar una nova percepció o enfocament de la situació. Això ha de portar a que totes les parts aconsegueixin els objectius reals que es proposen.
dilluns, 10 de juny del 2019
Diccionari Sistèmic (21) COMPLEXITAT
La definició convencional de complexitat és que és la qualitat de complex. Es diu que una cosa o sistema és complex quan inclou ,oltes parts diverses.
En la terminologia de la gestió convencional actual la complexitat fa referència a sistemes o organitzacions que tenen molts elements o parts que alhora estan sotmesos a moltes interaccions entre si i amb l'entorn. Tradicionalment un sistema és més complex quan més elements o dades es neceszsitin per descriure les seves parts o interdependències. En la Teoria de les Limitacions i en la Teoria de Sistemes, en general, quan més graus de llibertat té un sistema, més complex és aquest.
Per fer una analogia amb un exemple: Si tenim dos sistemes tals com el sistema solar i una paella, el sistema més complex és la paella, ja que els graus de llibertat del sistema solar són mínims. El sistema s'explica amb una força principal: "La Gravetat" que alhora segueix una rígida fórmula, i s'explica sabent les masses i distàncies de cada un dels seus elements respecte al Sol. Però en el cas de la paella cada un dels ingredients té el seu grau de llibertat, no depèn dels altres ingredients, i això fa que cada vegada pugui sortir diferent. Des d'una percepció sistèmica és un sistema més complex.
En la terminologia de la gestió convencional actual la complexitat fa referència a sistemes o organitzacions que tenen molts elements o parts que alhora estan sotmesos a moltes interaccions entre si i amb l'entorn. Tradicionalment un sistema és més complex quan més elements o dades es neceszsitin per descriure les seves parts o interdependències. En la Teoria de les Limitacions i en la Teoria de Sistemes, en general, quan més graus de llibertat té un sistema, més complex és aquest.
Per fer una analogia amb un exemple: Si tenim dos sistemes tals com el sistema solar i una paella, el sistema més complex és la paella, ja que els graus de llibertat del sistema solar són mínims. El sistema s'explica amb una força principal: "La Gravetat" que alhora segueix una rígida fórmula, i s'explica sabent les masses i distàncies de cada un dels seus elements respecte al Sol. Però en el cas de la paella cada un dels ingredients té el seu grau de llibertat, no depèn dels altres ingredients, i això fa que cada vegada pugui sortir diferent. Des d'una percepció sistèmica és un sistema més complex.
dilluns, 3 de juny del 2019
Diccionari Sistèmic (20) CATEGORIES D'OBJECCIONS LÒGIQUES LEGÍTIMES - VALIDACIÓ D'EFECTE PREDIT
Quan validem la coherència lògica de les nostres anàlisis, utilitzem les revisions que formen les Categories D'Objeccions Lògiques Legítimes. L'eina que utilitzem quan intuïm la necessitat de provar una resposta a alguna d'aquestes categories és fer "preguntes d'efecte predit":
Per l'existència de l'Entitat: "Quin efecte(s) s'esperaria (en) si l'entitat existís (o no) i existeix?"
Per l'existència de la causalitat: "Si ens veiéssim lliures (o augmentéssim) la causa, es produiria un impacte significatiu de l'efecte?"
O BÉ:
"Utilitzant la mateixa lògica existent en la connexió, quin altre (s) efecte (s) s'espera (en) com resultat inevitable de la causa, i existeix o no?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)