TRACTAMENT DE CONFLICTES: Per a Què?

En les múltiples entrades d'aquest blog, sovint s'ha comentat el tema de la Resolució o Tractament de Conflictes. Ens hem enfocat en la metodologia dels Processos de Raonament de la Teoria de les Limitacions, o en el mètode Raonament Lògic Creatiu.

D'una forma molt simple, aquesta setmana passada, una amiga em va recordar l'exemple del problema de la taronja i dos germans, per enfocar correctament un conflicte. Com que l'enfocament és el mateix, penso que és bo recordar-ho ja que ens ajuda a entendre com les percepcions i necessitats de les parts que estan en conflicte, sovint no s'expliciten ni a l'inici ni durant el procés del mateix.

L'exemple és el següent: Dos germans arriben a casa i cada un d'ells necessita una taronja, però només en hi ha una. La discusió es fa llarga i segons el cas, s'arriba a decisions que no satisfan a l'un o l'altre. I el tema és que si d'entrada s'haguessin preguntat per a què cadascú volia la taronja, no hi hauria hagut conflicte, perquè un la necessitava per fer un suc, ja que estava prenent molta vitamina C, i l'altre necessitava la pell per fer un pastís!

Encara que és un exemple, fixem-nos que molt sovint ens trobem en conflictes, i que no sabem ben bé que vol l'altra part, ni aquesta sap què volem nosaltres. Si a l'inici de qualsevol conflicte cadascú preguntés a l'altre "Per a què?" necessita o defensa la seva petició o reivindicació, ens trobaríem que molt sovint hi haurien alternatives que eliminarien el conflicte.

DISFUNCIONS CEREBRALS

En aquest apunt no es tracta de fer cap exposició científica ni mèdica sobre el funcionament del cervell i de la ment humana. Més aviat és un apunt complementari a les entrades de la sèrie anterior anomenada "Incoherències Generals?". En ella s'ha plantejat una anàlisi sobre unes incoherències generals que ens fan preguntar-nos si som prou llestos o intel·ligents per construir un món millor, o almenys assegurar la supervivència de l'espècie a mig/llarg termini.

Quan, en les entrades anteriors, parlava del comportament humà, tant individualment com col·lectiva, presuposava unes condicions de normalitat. Quan s'estudia química, en la majoria dels problemes apareix una frase "en condicions normals". En aquest cas, es refereix a unes condicions de referència com temperatura, pressió atmosfèrica, etcètera. De la mateixa manera, en la sèrie s'ha considerat que el comportament humà entra dins d'unes condicions de certa normalitat fisiològica, bioquímica, o simplement mental.

Per tant, es considera que queden fora d'aquest comportament reaccions pròpies de, enfermetats mentals o neurològiques, transtorns límits de la personalitat, brots psicòtics, defectes genètics o bioquímics, efectes produïts per drogues... Aquestes disfuncions són les que quedarien fora de les condicions normals.

UN ENFOCAMENT SISTÈMIC SOBRE LA PIRÀMIDE DE MASLOW

En les entrades de la sèrie anterior, en alguns moments, m'he referit als conceptes de la Piràmide de Maslow. La reflexió que em faig és que si ho mirem amb visió sistèmica, a nivell social la pertinença a un grup identitari (País, Nació, Comunitat, Entitat) és un factor mobilitzador de sentiments i impulsos primàris que pot fer secundàries les altres necessitats en força moments.

És a dir, si les necessitats, descrites en la piràmide, conformen un sistema, també s'hauria de complir que aquest sistema té una Simplicitat Inherent. Això és, que el sistema té un factor que el governa o el cohesiona globalment. Com a sistema també compleix les característiques de la Teoria General de Sistemes, i alhora ha de tenir el que es pot dir un Punt de Palanca, o una Limitació, - en la terminologia de la Teoria de les Limitacions.

Al meu parer, aquest factor està en la necessitat de les persones a sentir-se membres d'una col·lectivitat. Aquesta necessitat pot ser tant forta que pot dur a accions que amenacin cobrir necessitats encara més bàsiques o primàries.

Penso en alguns exemples a diferents nivells que semblen confirmar aquesta hipòtesi.

En el cas d'un esport com és el futbol, però es dona en altres esports, veiem que seguidors o fans d'un club o entitats arriben a lluitar, amb resultats de morts amb membres d'altres clubs, en veritables batalles campals, posant en risc la seva vida, la protecció dels seus fills o families, que són d'entrada, més bàsiques que aquest sentit de pertinença a un grup.

Si saltem de nivell i ens fixem en països o nacions o estats, veiem que ja els discursos de quasi tots els dirigents deixen clar que ells són els més valents o millors de la terra. I a nivell polític, els governs, dirigents i els propis ciutadans, no dubten en vulnerar fins i tot els drets humans o els drets fonamentals de les persones, per "salvar" l'honor o la unitat del seu país o pàtria. De nou en aquest cas, sembla que aquesta necessitat grupal, posa en perill la vida de persones i comunitats senceres.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (i 20)

Si les reflexions anteriors d'aquesta sèrie són vàlides; assumint que l'estupidesa humana o el comportament primari hi seran sempre, i tenint en compte les previsions serioses, amb base científica, d'un caos climàtic, econòmic, ambiental i social que serà catastròfic abans de fina de segle, podem fer alguna cosa?

Jo acabo la sèrie amb una proposta de Pensament Lateral:

Ja que els Estats, governants i societats locals no voldran perdre o cedir les seves parcel·les de poder per minces que siguin, podem intentar aconseguir en un període de temps d'uns 7 anys, que un 10% de la població mundial (uns 800 milions de persones) signin una petició o proposta a presentar a la ONU on s'exigeixi un govern mundial que obligui a tots els seus membres a canviar la governança mundial?

Aquesta nova governança comportaria almenys:

Cobrir les necessitats bàsiques de tots els seus habitants.

Proveïr l'energia suficient i gratuÏta a tothom.

Establir uns mecanismes d'educació i accès al coneixement gratuïts a l'abast de tothom.

Obligar al respecte escrupulós a tots els drets humans per part de tothom.

Establir uns mecanismes justos de correció en els casos que no es compleixin les 4 premises anteriors.

La proposta és de tipus Pensament Lateral, i per tant, no literal, però molt em temo que si no es canvia la dinàmica actual potser ens estem acostant a un cataclisme sistèmic que podria ser equiparable en conseqüències al bíblic Diluvi Universal.