ÍNDEX DEL PLANETA FELIÇ

L'índex del Planeta Feliç (en anglès, Happy Planet Index o HPI) és un índex de benestar humà i impacte ambiental que va ser introduït per la New Economics Foundation el 2006. El valor de l'HPI de cada país és una funció de la satisfacció subjectiva de felicitat, l'esperança de vida al naixement i l'empremta ecològica per capita. La funció exacta és una mica més complexa, però conceptualment s'aproxima a multiplicar la satisfacció de la vida i l'esperança de vida, dividint-la per la petjada ecològica. L'índex està ponderat per donar puntuacions progressivament més altes a les nacions amb petjades ecològiques més baixes.

L'índex està dissenyat per desafiar índexs ben establerts del desenvolupament dels països, com ara el producte interior brut (PIB) que és una mesura bàsicament econòmica i l'índex de desenvolupament humà (IDH), creat el 1990 per Amartya Sen, que és un indicador senzill que combina les 3 qüestions considerades essencials per al desenvolupament humà: Tenir una vida llarga (esperança de vida mitjana), l'educació (Taxa d'alfabetització) i la capacitat de tenir un nivell de vida digna (PIB). Els dos índex, tot i que molt meritoris, considera que no tenen en compte la sostenibilitat. En particular, el PIB es veu inadequat, ja que l'objectiu final habitual de la majoria de la gent no és ser ric, sinó ser feliç i sa. A més, es creu que la noció de desenvolupament sostenible requereix una mesura dels costos ambientals per assolir aquests objectius.

Es troben diferències molt significatives en la classificació dels països en aquesta llista i en la seva classificació en la llista de l'Índex de Felicitat Mundial que publica la ONU cada any. Així països desenvolupats com el Regne Unit (34) Finlàndia (37) Nova Zelanda (38) França (44) Japó (58) Suècia (61) 0 Estats Units (108)  es troben molt allunyats de les primeres posicions del HPI. Una raó és que, en tots ells els valors relatius al component de petjada ecològica per càpita resulten ser significattivament alts respecte als països que estan en les primeres posicions. (entre 4,9 i 8,2).

FELICITAT NACIONAL BRUTA

Un dels primers intents, a nivell de país, per avaluar el grau de felicitat dels seus habitants, va ser el projecte de Butan. A principis dels 70, el rei de Butan, sent conscient que la població no valorava gaire bé el regnat del seu pare, va promoure trobar un índex diferent del PIB, i que intentés valorar el grau de felicitat o benestar de la població.

La idea del nou índex era que la forma de medir el progres d'un país no s'havia de basar en els fluxes economics quasi exclusivament (com fa el PIB). Havia de ser més sistèmica. Sabent-ho o no, era un enfocament més holístic, més concordant amb la teoria general de sistemes.

El concepte de Felicitat Nacional Bruta es basa en 4 pilars, que inspiren o haurien d'inspirar les politiques dels governs.

1. Un desenvolupament socio-econòmic sostenible i equitatiu.

2. La preservació i promovió de la cultura.

3. La conservació del medi ambient.

4. El bon govern.

La primera font o eina d'aquest índex és un qüestionari que responen els ciutadans cada dos anys. Les preguntes abarquen 9 dimensions.

1. Benestar psicològic: Satisfacció amb la vida, Emocions positives, Emocions negatives, Espiritualitat.

2. Ús del temps: Treball, Temps de son.

3. Vitalitat de la comunitat: Donacions (temps i diners) Relacions amb la comunitat, Familia, Seguretat.

4. Cultura: Estat de l'idioma nadiu, Participació cultural, Habilitats artesanals. Etiqueta i conducta.

5. Salut: Salut mental, Estat de salut, Dies saludables, Discapacitat.

6. Educació: Alfabetizació, Ensenyament, Coneixement, Valor.

7. Diversitat medioambiental: Temes ecològics, Responsabilitat sobre el medi ambient, Danys a la vida natural, Problemes urbans.

8. Nivell de vida:Bens, Habitatge, Ingrés per càpita.

9. Govern: Desenvolupament governamental, Drets fonamentals, Serveis, Participació política.

Una vegada respostes les preguntes i procesada la informació, es determina en quina mesura cada llar ha assolit la suficiència en cada una de les nou dimensions, establint uns valors de tall. Se suposa que és feliç qui ha assolit la suficiència en les 9 dimensions.

Aquest índex ha servit de referència per altres índexs que s'han estès per a tot el món.

FELICITAT COl·LECTIVA (Valoracions intangibles)

El concepte Felicitat és pot definir o interpretar de maneres diverses. En general, ens referim a les persones, però també sociològicament es parla i es contextualitza el concepte de Felicitat Col·lectiva.

Però, la felicitat és un valor intangible. És un valor subectiu. Si ens pregunten en quin grau creiem que som feliços, dependrà de situacions o circumstàncies puntuals que ens estiguin passant, que hagin passat recentment, o d'unes espectatives que creiem que seran quasi amb seguretat favorables per a nosaltres. Si, a més, volem esbrinar com el conjunt de la comunitat és feliç, això encara dependrà de més factors.

Per tant, la felicitat és un valor intangible i no mesurable quantitativament de forma objectiva. Però com ens va ensenyar Salvador Guasch, amb el seu treball al llarg de la seva vida (veure el llibre - i la corresponent entrada en aquest blog- Comptabilitat Simultània) els valors intangibles es poden valorar d'una forma subjectiva, però coherent, mitjançant enquestes i valoracions personals.

El tema de la felicitat col·lectiva ha estat present des de sempre en els filòsofs, i governants. Tanmateix, en el 1972, un petit país -BUTAN- va començar a elaborar la seva Felicitat Nacional Bruta, o Felicitat Interna Bruta, en contraposició al Producte Intern Brut. Un dels aspectes que van cridar més l'atenció va ser que l'associació entre riquesa i felicitat no era tan directa com es pressuposava, Van trobar que al dividir a la població en cinc quintils, el 41% del més ric estava en la categoria dels no feliços, mentre el 29% dels més pobres se sentia profundament feliç.

Al 2006 apareix l'Índex de Planeta Feliç. Al 2011, la ONU convida als països membres a mesurar la felicitat dels seus ciutadans. Des d'aleshores es publica cada any un índex mundial de la felicitat. En l'any 2024 han participat 143 països.

Tots aquests índexs i valoracions reben sempre crítiques sobre la seva subjectivitat, tanmateix, aquesta és molt similar a quan es fan enquestes i valoracions entre els ciutadans sobre cóm veuen la situació econòmica o la seva apreciació sobre serveis públics o socials.

Però, podríem pensar en cóm aquestes valoracions de la ciutadania, conjuntament amb la conscienciació sobre la Sostenibilitat i els principis de la Revolució Positiva ens poden ajudar a millorar a nivell personal i col·lectiu, fins i tot a escala planetària? 

REVOLUCIÓ POSITIVA (13)

 La Revolució Positiva i els sectors socials.

Com que la Revolució Positiva es basa en les persones, aquestes sovint formen grups o associacions en el decurs de la seva trajectòria.

La Revolució Positiva no està alineada amb cap sector concret de la societat, i de fet, ho hauria d'evitar, pel seu concepte de transversalitat i abast. Però com que socialment hi ha sectors socials ben definits, també pot ser útil observar cóm els objectius i mètodes de la Revolució Positiva es poden alinear amb els objectius i mètodes d'aquests sectors.

Alguns sectors poden ser catalitzadors, d'altres poden ralentitzar el procés. Els sectors poden ser molt diversos, per edats o per gènere, per impacte social, etcètera. Alguns sectors a tenir en compte poden ser:

Les dones

Els ancians

Els joves

El sector empresarial

Els artístics 

Els sindicats

Els partits polítics

Els grups contestaris

En resum, la Revolució Positiva, vol ser un procés constructiu socialment. No vol identificar enemics ni entrar en situacions de conflicte o discusió. El que es proposa és fer aflorar la intel·ligència col·lectiva per construir una societat millor, basant-se en els seus cinc principis: Efectivitat, Constructivitat, Respecte, Autosuperació i Contribució.

REVOLUCIÓ POSITIVA (12)

El tercer pilar de la Revolució Positiva és el Poder. En el seu cas, la revolució positiva no utilitza el poder de la violència, sinó el de la percepció, la informació i l'efectivitat.

El poder de la Revolució Positiva prové de diverses fonts.

De les actituds positives i constructives. El poder personal i social derivaran de les actituds constructives, no de les crítiques basades en els enfrontaments.

De les persones que volen millorar. Quan la gent segueix el principi d'autosuperació, s'afavoreix l'efectivitat i la contribució social.

De la percepció. No és un poder evident, és subtil i lent però té una gran força. És el poder de canviar valors i també de crear-los.

Del pensament i la informació. Aquest és el poder dels nous enfocaments i de les noves idees. És el poder d'arribar a nous escenaris, noves oportunitats a partir d'informacions fiables.

De la coordinació i l'alineament. La capacitat individual de compra o de les accions comunes en són un exemple d'aquest poder. És enorme, i a més, es pot utilitzar de forma positiva. No es tracta de fer boicots, sinó d'afavorir els més positius socialment.

Del recolzament. Ja ara veiem com en les democràcies actuals l'amenaça de canviar el vot, o la possibilitat de guanyar-lo influeix enormement en el comportament dels polítics. Si comencem a recolzar a aquelles persones que són constructives, aviat els altres hauran de canviar o quedaran submergides en un ostracisme total.

De la difusió. La Revolució Positiva tindrà èxit tan en quan s'hagi difós àmpliament. Aquesta difusió pot ser mitjançant l'acceptació dels valors constructius, l'alineament dels grups que els treballen, les activitats dels cercles o grups de millora, o l'extensió dels propis símbols de la Revolució Positiva.

             

REVOLUCIÓ POSITIVA (11)

Potser el mètode més potent a l'abast de la gent que conformi la Revolució Positiva és la seva capacitat i utilització del pensament.

Els membres de la Revolució Positiva no només treballen activament en favor d'aquesta. També són pensadors. Es necessita pensar per utilitzar al màxim l'energia que tenim. Es necessita pensar per dissenyar l'acció constructiva. També hem de pensar per aconseguir una solució creativa als problemes constants que se'ns presenten en el dia a dia. Es necessita pensar per trobar i definir arees de contribució.

El pensament necessari pera la revolució positiva és molt diferent del pensament tradicional. No és el pensament dènfrontament, crítica, baralla i xoc. No és el pensament al que estem acostumats a veure en les pel·lícules, sèries d'advocats o de polítics en la vida real. Tampoc és el pensament d'aquells que assenyalen  quins són els errors o mancances de la societat.

Necessitem crear i practicar les aptituds específiques del pensament constructiu.

Entre les diverses tècniques enfocades a aquest tipus de pensament, -i seguint les línies d'Edward de Bono- cal tenir present el mètode o tècnica dels "Sis barrets per pensar". Malgrat que a vegades es considera una tècnica infantil o per a gent molt jove, si que s'ha demostrat que pot ser emprada per gent de qualsevol edat. Aquesta tècnica s'ha comentat en vàries de les entrades d'aquest blog. També, i amb un enfocament més lògic, es poden utilitzar els Processos de Raonament de Eli Goldratt, utilitzats per empreses i professionals líders en els seus sectors. Una altra tècnica, barreja de les dues anteriors, és el mètode del Raonament Lògic Creatiu, que està enfocada a trobar les màximes sinèrgies entre els membres del grup, és a dir, pot ser un -entre molts altres- mètode per fer aflorar la Intel·ligència Col·lectiva

Aquestes tres tècniques s'han comentat sovint en aquest blog.

REVOLUCIÓ POSITIVA (10)

En la Revolució Positiva és molt convenient establir noves denominacions en les formes de fer, d'organitzar-se, de presentar-se.  En l'entrada anterior, veiem les denominacions de les categories de comportament de les persones. Tanmateix, aniria molt bé tenir altres tipus de denominacions o de símbols per fer present la Revolució Positiva.

Si les persones que conformin aquesta revolució van creixent en nombre, en un curt termini es concentraran en grups. Aquests podran ser:

Grups o Cercles comunitaris. Enfocats a tractar de forma constructiva els problemes de la comunitat.

Grups o Cercles de qualitat. Grups formats en l'àmbit laboral per intentar millorar els processos de treball.

Grups o Cercles de projectes. Són grups reunits amb un objectiu específic de dur a terme un projecte determinat. Totes les energies del grup estan dirigides, de forma constructiva, a assolir l'objectiu fixat.

Grups o Cercles d'interès. Són grups formats per gent que té un interès comú.

Grups o Cercles grocs. els formen les persones compromeses amb aquesta revolució, i es reuneixen per veure com posar-la en marxa i potenciar-la.

D'altra banda, com a moviment, és desitjable que la revolució positiva tingui uns símbols que la representin. De Bono proposava els següents.

Color groc. Aquest color representa la llum solar, l'esperança i la positivitat

El llibre o els documents grocs. Això faria que ràpidament s'identifiquin aquests amb la revolució positiva.

La Ma oberta. També proposava la ma amb els cinc dits separats. Això també serviria per recordar els cinc principis d'aquesta revolució.

El polze significa efectivitat

L'Índex assenyala el sentit constructiu.

El Mig representa el respecte i inclou els valors humans.

L'Anular significa l'autosuperació, la millora lenta però constant dia a dia.

El Menuell representa la contribució, sense importar lo petita que sigui.

Un símbol addicional seria un braçalet o polsera groc. Això identificaria clarament a les persones que volen pertànyer a aquesta revolució.

Els tres cercles. De forma gràfica, els tres cercles d'àmbits d'acció també conformen un símbol de la revolució positiva. El primer cercle és el d'un mateix i l'autosuperació. El segon està format per la familia, els amics, la comunitat local i la comunitat laboral. El tercer està format pel país i el món.

La salutació. Una salutació molt senzilla seria aixecar la mà amb els dits separats.

Ensenya. De Bono fins i tot proposava una ensenya de color groc amb algun distintiu positiu. Ell proposava un cor. Crec que seria més adient una figura de la oberta, que serviria per fer més presents els principis d'aquesta revolució.

REVOLUCIÓ POSITIVA (9)

La segona eina a considerar de la Revolució Positiva és la denominació. Per poder posar en marxa els valors de la Revolució Positiva, és convenient crear noms nous per poder veure les coses d'una manera diferent. El llenguatge és una eina molt poderosa. En alguns caos la riquesa de paraules i vocaburari és enorme. Tanmateix, sovint pervertim el significat de moltes paraules o concceptes, i també sovint, ens trobem en que la paraula en qüestió ens fa veure les coses d'una manera determinada, i dificulta la descripció d'altres percepcions sobre el mateix concepte.

Per poder posar en termes concrets els valors de la revolució positiva, hauríem de denominar categories de comportament. Així, es podrien establir nou categories de comportament; quatre positives, quatre negatives i una neutre.

Categoria 1. Comportament constructiu i molt efectiu. Aquesta categoria la formen persones que són líders i organitzadors. Al combinar les dues qualitats poden assolir que les coses es facin de forma positiva i constructiva. Són persones que presten una gran contribució. Poden haver persones que tenen aquestes qualitats però es troben en un moment en que no tenen disponibilitat de contribuir. Són persones de categoria 1 potencial. (nom suggerit: Transformadors)

Categoria 2. Són persones que sense tenir les qualitats de la 1, en certs moments poden prestar una gran contribució. per exemple, persones que fan donacions significatives. (nom suggerit: Generosos)

Categoria 3. Són persones molt treballadores que cooperen. Són útils als altres i, a més, eficients. La diferència amb la 1 és que no tenen les qualitats de lideratge i la capacitat organitzativa. (nom suggerit: Col·laboradors)

Categoria 4. Són les persones positives, amables cordials i alegres. Generalment no molt eficients, però si molt respectuoses. (nom suggerit: Bondadosos)

Categoria 5. Són persones amb un comportament neutre, passiu. No es pot dir res de positiu en quant a la seva cooperació o contribució, però tampoc res negatiu. (nom suggerit: Neutres)

Categoria 6. Són les persones amb comportament crític negatiu i destructiu. poden ser molt intel·ligents, però no es dediquen a construir, si nó a destruir. Quan estan en grup no fan propostes sinó que ataquen les propostes dels altres. (nom suggerit: Destructius)

Categoria 7. Són persones de comportament totalment egoïsta. Acostumen a ser corruptes o explotadors dels altres. La característica principal és el seu egoïsme. (nom suggerit: Egoistes)

Categoria 8. Són les persones b. Busquen aconseguir el que volen, exigint-ho als altres. Utilitzen la força per obtenir el que volen, sense importar el modus. (nom suggerit: Agressius)

Categoria 9. Són les persones que tenen comportaments delictius. No tene cap respecte per als altres ni per als drets dels altres. Són persones sense consciència ni moral. (nom suggerit: Malfactors)

Les categories proporcionen un codi, mitjançant el qual els membres de la revolució positiva poden avaluar el comportament dels altres. I cal assenyalar que són categories de comportament, no pas de personalitat. Evidentment els comportaments poden variar, i per tant la categorització.

La denominació no es circunscriu als comportaments personals. són necessàries en altres escenaris, que es comentaran en la següent entrada.

REVOLUCIÓ POSITIVA (8)

Una de les eines per potenciar la percepció és l'Humor. Les revolucions tradicionals es basen en la ideologia, en el dogma, les certeses inqüestionables, en la rectitud i la solemnitat. Per això cap revolució seriosa ha utilitzat l'humor com eina clau. L'humor qüestionaria les divisions estereotipades d'amic/enemic, dreta/esquerra, i evitaria polaritzacions.

L'humor és un dels pocs mitjans que tenim per canviar la percepció. Amb l'humor canviem, de sobte, en la forma en com observem alguna cosa d'una manera, per veure-la d'una altra. Això és molt clar en els acudits. Qui l'explica ens fa anar per un camí perceptiu, i al final ens dona una clau i la nostra percepció canvia immediatament.

L'humor ens demostra que la ment treballa amb patrons, però que aquests també es poden canviar.

Aquesta eina, en el context de la revolució positiva, és la que ens permet participar més creativament en les sessions de generació d'idees, de recerca d'alternatives, o simplement en ampliar percepcions. Podem contrastar fàcilment quina serà la predisposició o l'ànim d'un grup, si en una sessió entra a fer una fase de brainstorming o pensament lateral, amb un sentit positiu, predisposat amb humor o entra amb una posició seriosa. La generació d'idees moltes vegades ccomporta plantejar idees provocatives o boges. Una predisposició seriosa o crítica escèptica no afavorirà tant el resultat com una predisposició positiva o amb sentit de l'humor.

REVOLUCIÓ POSITIVA (7)

Hi ha diverses eines o mètodes que ens ajuden a posar en pràctica els 5 principis de la Revolució Positiva. Es descriuen breument en aquesta i les següents entrades.

La Percepció. La percepció humana té un gran poder per crear i canviar valors. Però el problema és que tendim a veure les coses  segons supòsits i dogmes establerts.

Molta gent intenta dirigir les percepcions dels altres, utilitzant dreceres emocionals. Cal prevenir-se davant de persones que fan discursos apassionats, de les que criden, les que utilitzen una gran quantitat d'adjectius amb càrrega emocional, o les que ens assenyalen qui són els seus enemics.

La percepció és molt més poderosa que les emocions, que les creences. No resideix ni en els ulls ni en l'oïda, sinó que consisteix en el treball que realitza el cervell amb la informació que li arriba des dels sentits. La percepció és el sentit que fabrica el cervell a partir del que rep. És el sentit que determina com veiem el món.

Si algú el tenim catalogat com a enemic, aleshores l'odiem d'entrada. Estem atrapats dins de les percepcions tradicionals a les quals accedim a través de la cultura i el llenguatge. La revolució positiva ha de trobar la forma d'alliberar-nos d'aquesta trampa.

Els principis simples i fixos no ens permeten ser constructius. Hem de trobar maneres de canviar les percepcions. Aquestes maneres inclouen:

El Humor. És la millor protecció contra el dogma, l'arrogància, la rigidesa i fins i tot la desesperança. El sentit del humor permet veure les coses d'una altra manera.

La Denominació. En lloc de seguir utilitzant les etiquetes tradicionals es pot mirar de crear noves etiquetes que ens permetin guiar les nostres percepcions d'una forma més positiva.

Les Alternatives. Si simplement tenim l'hàbit de dir-nos en qualsevol situació o conversa: "Segur que almenys hi ha una altra forma de veure això", encara que no la trobem a vegades, segur que la nostra percepció serà més àmplia.

El Pensament. Hi ha diverses tècniques de pensament que afavoreixen adquirir l'hàbit de ser més perceptius.

La Informació. Encara que la informació, per si sola, no crea noves percepcions ni canvia les anteriors. Però la informació pot reforçar o debilitar les percepcions. Per tant, quan ens disposem a desenvolupar noves percepcions, la informació pot donar-lis contingut. També pot servir per difondre aquestes noves percepcions.

REVOLUCIÓ POSITIVA (6)

El cinquè principi de la Revolució Positiva és la Contribució. Es representa amb el dit menuell. Així ens recorda que les contribucions poden ser petites, però segueixen sent contribucions.

La dificultat del principi de contribució radica en que quasi tothom diu: Jo no ocupo cap càrrec de poder, per tant, no puc fer res. Com és evident, això és una actitud negativa, que és el contrari de l'esperit de la Revolució Positiva.

Si ens posem a escriure un diari personal, i cada dia apuntem alguna cosa que es pugui considerar contributiva, per petita que sigui, al cap d'un temps veurem que hem pogut contribuir, més enllà del que suposàvem.

Hi ha tres aspectes en la contribució:

1. La persona que fa la contribució.

2. La persona que rep la contribució.

3. La persona que pensa en cóm contribuir.

Com que sovint costa pensar en cóm podem contribuir a la comunitat, un dels factors o elements més importants de la Revolució Positiva és tenir grups que facin uns catàlegs de tasques o treballs que puguin ser contributius.

Hem de tenir en compte en quins àmbits podem fer les nostres contribucions. I ràpidament podem identificar-ne 3 disposats en una mena de cercles concèntrics.

El més interior som nosaltres mateixos. Podem contribuir adquirint aptituds, educació, formació, experiència, o simplement adoptant actituds positives.

El cercle del mig representa a la familia, els coneguts, la comunitat local. De la mateixa manera que en l'anterior, es pot contribuir, aportant més coneixement o experiència, o també actuant en aportacions concretes a la comunitat.

El cercle exterior representa el país nostre de referència i el món per extensió. Qualsevol actuació nostra que ajudi, encara que de forma mínima, a la millora o benestar de la comunitat és una contribució amb el seu valor.

I finalment, davant de qualsevol acció, ens podem preguntar:

Aquesta acció contribueix socialment d'alguna forma?

Prenent consciència d'això, complim amb aquest cinquè principi.

REVOLUCIÓ POSITIVA (5)

 El quart principi de la Revolució Positiva és l'Autosuperació. L'Autosuperació és un procés lent i diari. En la representació dels cinc principis mitjançant els dits d'una mà, el dit anular és el que la representa. És el dit en el que ens posem l'anell de compromís que, en general, indica un progrès en la nostra vida.

L'autosuperació es pot produir en quatre sentits:

1. Desenvolupant actituds, hàbits i tècniques positives. Això inclou accions o processos com ser constructius, emprar les tècniques de l'efectivitat i l'hàbit de contribuir.

2. Reduint el número de mals hàbits i actituds com la mandra, l'egoisme, la depressió i la intolerància.

3. Superar-se en el que sigui: treball, tasca, etc que s'estigui fent.

4. Aprenent noves tècniques, capacitats, habilitats

La primera regla per superar-se és adoptar, desenvolupar i millorar les actituds i hàbits positius. L'actitud positiva és la base de la Revolució Positiva. Després hem de trobar formes de fer contribucions per a nosaltres mateixos, per la comunitat local, i per al país.

la segona regla és reduir la importància de determinats elements negatius. Potser desapareixeran lentament o no ho facin mai, però des del punt de vista d'autosuperació és suficient l'intent d'assolir una lleu reducció dels mateixos. Per exemple, fer menys judicis immediats, sent més tolerants i menys crítics amb els altres, sent menys dogmàtics, no sent tan passius.....

L'Autosuperació és un procés gradual que accepta tot tipus de moments: bons i dolents. Però el que importa és començar el procés en el moment que adquireix importància, per a nosaltres, la Revolució Positiva.

REVOLUCIÓ POSITIVA (4)

El tercer principi de la Revolució Positiva és el Respecte, i es representa amb el dit mig de la mà, que és el més gran, indicant que és prioritari per sobre de tots els altres conceptes o consideracions.

El respecte i els valors humans van junts. Hem de respectar la humanitat i els valors humans de totes les altres persones. No serveix gens respectar els valors humans en abstracte i no respectar a les persones en el dia a dia.

Una revolució que se'n oblida de les persones és més una regressió que una revolució.

El respecte significa tractar a l'altra persona com a un ésser humà, amb la dignitat d'un ésser humà. I per tant, podem acceptar que l'altre no ens agradi, però el respectem com a ésser humà. Amb el terme Respecte intentem abastar tots els aspectes del comportament adeqüat cap a les altres persones.

També és evident que el Respecte té diversos graus. Nosaltres podem tenir diferents graus en el sentiment de respecte cap a les altres persones. Podem tenir un alt grau de respecte per una persona per diverses causes, com la seva contribució social, el seu comportament ètic, el seu sacrifici per protegir a altres..., d'altra banda podem sentir molt poc respecte per persones egoïstes, per delinqüents..., Però en el pitjor dels casos, qualsevol persona mereix un mínim de respecte en tant que és un ésser humà. Això es reflecteix, en les convencions ètiques que prohibeixen, tractes denigrants, inhumans o tortures a qualsevol persona, hagi fet el que hagi fet.

Degut a la flexibilitat en els seus graus, podem utilitzar el respecte d'una manera més pràctica. Podrem respectar a algú en la forma en que el tractem, encara que aquesta no es correspongui amb el que sentim per ell.

L'expressió del grau de respecte també és una meravellosa eina en quant a la forma cóm les persones poden influir en el comportament dels altres. Una persona egoísta pot generar un respecte mínim en els que l'envolten. una altra persona solidària i altruista pot provocar un alt grau de respecte.

El respecte funciona en tres nivells:

1. El respecte és la protecció dels drets humans bàsics de qualsevol persona.

2. El respecte cap als altres és un principi fonamental de la Revolució Positiva, i ens recorda que, sobretot, el que importa són les persones.

·3. El respecte és la forma com mostrem a la gent el seu valor en la societat. És una recompensa i un reconeixement a la seva contribució.

De fet, una de les millors definicions de civilització és que és igual al respecte per als altres. La civilització és tal pel concepte de respecte dels drets humans bàsics. 

Els drets humans no signifiquen que la societat tingui l'obligació de proporcionar a tothom tot el que necessita. Hi ha un dret absolut a ser protegits dels assassinats o tortures, en canvi la societat només pot proporcionar salut, educació, vivenda i aliments fins on li sigui possible.

El respecte està lligat a la condició de dignitat humana, i aquesta és independent de l'estatus social o nivell de riquesa. La major part de la població mundial és pobre, però tothom té dignitat humana, i per tant, se l'ha de respectar. La forma de sortir de la pobresa és mitjançant la creació i distribució de la riquesa, de l'autoajuda i de les actituds positives i constructives de la revolució positiva.

REVOLUCIÓ POSITIVA (3)

El segon principi de la Revolució Positiva  és la CONSTRUCTIVITAT o actuacions en accions sobretot en aspectes positius. En la simbologia de la revolució positiva, la constructivitat es representa amb el dit índex, ja que també significa marcar el rumb. Sense tenir un rumb, cap revolució pot produir-se amb èxit.

La constructivitat o aspectes constructius és la part activa de lo positiu. Podem tenir un sentiment positiu cap a alguna cosa, però posar en marxa aquest sentiment és ser constructiu. L'energia i l'activitat per si soles no són constructives. Dues persones estirant d'una corda en sentits oposats no són constructives.

En el moment en que combinem la Constructiviat i la Contribució - el cinquè principi - és quan comencem a posar en marxa la Revolució Positiva.

La constructivitat és lo contrari a la inèrcia. Algunes persones es mouen per inèrcia, sentint que no poden fer altra cosa que deixar-se arrossegar a cada moment. Però tots podem ser constructius, a vegades en coses nímies, però ho podem ser.

Ser constructiu consisteix en començar a sentir que un pot fer coses per si mateix. És un marc a través del qual observem el món. Significa tenir expectatives positives, no sobre què pugui passar, sinó sobre el que cadascú pot fer.

Socialment hauríem de desvaloritzar el pensament crític negatiu. Hem de valorar molt més el fet de ser constructius que negatius.

Les revolucions tradicionals són destructives. Hi ha enemics als que s'ha d'atacar i destruir. La revolució positiva és constructiva. La revolució tradicional diria: Vostè és un enemic del poble i l'hem d'afusellar. La revolució positiva diria: Vostè ha estat jugant a un joc que no ha aportat lo suficient. Ara el joc és diferent: Desitja utilitzar el seu talent per participar en ell?

La revolució positiva utilitza el disseny en lloc de la crítica. en lloc de dir què està malament, intentem dir: Cóm es pot millorar? El disseny és una forma de concentrar les energies constructives cap una meta.

REVOLUCIÓ POSITIVA (2)

 Primer Principi de la Revolució Positiva: EFECTIVITAT

L'Efectivitat és una aptitud que podem aprendre pel nostre compte. Només necessitem voluntat per fer-ho. No tothom neix intel·ligent o atractiu, però tots ens podem convertir en efectius.

Encara que sembli el contrari, no hi ha molta gent efectiva o eficient. Sovint no som efectius perquè no hem convertit aquesta aptitud en un hàbit.

L'Efectivitat és disposar-se a fer quelcom, i fer-ho!

Requereix tres coses:

Control. Hem de controlar els nostres propis actes i saber què estem intentant fer.

Confiança. Hem de confiar en que podem fer la tasca que ens hem decidit a fer.

Disciplina. Hem de tenir paciència, perseverança i concentració.

Aquests tres elements no venen de sobte perquè ho vulguem. Com qualsevol tècnica, la de l'Efectivitat s'ha d'aprendre mitjançant la formació i la pràctica.

Per això és important fer nostre l'efectivitat com a hàbit mitjançant un avenç pas a pas. Hem de fixar petits passos i anar-los fent. Un exemple és la puntualitat. Ser puntual és molt senzill, però molta gent no ho és. Es tractaria de fer pas a pas, la puntualitat com un hàbit. Un autor que només escriu mil paraules al dia, en un any haurà escrit 5 llibres. És a dir les petites accions o tasques s'acumulen.

Quan millorem i som més efectius, ens trobem més contents. Això és l'alegria de l'Efectivitat, i es basa en tres factors:

1. Quan ens involucrem en alguna cosa, aquesta cosa es torna interessant. Així quan ens involucrem en la tècnica de l'efectivitat, ens interessem cada vegada més en ella, en nosaltres i ens altres.

2. Segons desenvolupem la disciplina de l'Efectivitat, les tasques es tornen més senzilles.

3. Existeix felicitat en els èxits. Així, recordem amb orgull allò que hem fet amb èxit. I a través del temps, els nostres èxits s'acumulen. A mida que ens tornem més efectius, tenim més capacitat per aconseguir les nostres metes.

L'Efectivitat és molt important, per això si els 5 principis de la Rrevolució Positiva els representem amb els dits d'una mà, l'Efectivitat està representada pel dit polze. És important en quasi totes, i molt en l'educació. L'educació té com objectiu ensenyar a llegir, a escriure, a calcular i adquirir molts altres coneixements. Amb aquestes capacitats podem ser membres actius de la societat i contribuir en el seu benestar. Però, en general es deixa de banda una altra capacitat: la del raonament o pensament, i sobretot en el sentit d'efectivitat. És a dir, la forma  de pensament que necessitem perquè les coses es facin. En resum, l'educació hauria d'impartir Efectivitat. La nova educació en la Revolució Positiva ha d'ensenyar les tècniques de pensament necessàries per assolir l'efectivitat, el lideratge i les tècniques relatives a com tractar amb els altres.

REVOLUCIÓ POSITIVA (1)

Edward De Bono va escriure una gran quantitat de llibres. La temàtica general era el pensament lateral i els seus mètodes. L'any 1991 va escriure el llibre Handbook for the Positive Revolution. La primera edició en castellà es va fer el 1994 amb el títol La Revolución Positiva. Ja d'entrada el libre es distingeix perquè tant la portada com les pagínes interiors son de color groc. Va escollir aquest color, ja que en obres anteriors el va identificar amb el pensament positiu, és a dir, aquell que cerca tots els aspectes positius d'una idea o proposta.

De Bono va idear la Revolució Positiva com una manera de produir canvis, tant a nivell personal com social o col·lectiu, basant-nos en les energies positives i constructives de totes les persones i moviments, en contraposició amb les revolucions que s'han fet històricament, i que sempre es feien en contra d'algú o d'un sistema establert. La Revolució Positiva compta amb tres pilars o fonaments:

Els Principis: Són pautes de pensament. Marquen el rumb per al pensament i la presa de decisions.

Els Mètodes: Qualsevol tasca necessita eines o mètodes de treball. La Revolució Positiva també. 

El Poder: La Revolució Positiva no utilitza el poder de la violencia sinó el de la percepció, la informació i l'efectivitat.

En les entrades d'aquesta série es comenten els aspectes principals d'aquests principis, mètodes i poder.