Diccionari Sistèmic (15) CATEGORIES D'OBJECCIONS LÒGIQUES LEGÍTIMES - CLAREDAT

En la metodologia de la Teoria de les Limitacions, i per extensió en les metodologies sistèmiques, és molt freqüent establir relacions lògiques de tipus Causa - Efecte. Ja es definiran ambdós conceptes més endavant. Tanmateix iniciem unes explicacions de una sèrie de passos lògics que convé fer sempre que establim relacions de tipus Causa - Efecte. Així, és molt adient revisar si la relació té coherència lògica. Això ho podem fer plantejant una sèrie de objeccions o reserves que s'anomenen Categories d'Objeccions Lògiques Legitimes És a dir plantejar-nos si les relacions que hem establert, tenen la validesa lògica suficient.
Hi ha diverses categories d'objeccions lògiques que anirem veient a partir d'aquesta entrada. Avui ens fixem en la primera: CLAREDAT.
Hem de llegir cada una de les relacions i preguntar-nos:
Sentim la necessitat d'afegir alguna explicació si estiguéssim llegint això a un altre? Per saber-ho ens podem preguntar si els altres ens podrien dir: "No entenc l'entitat o fletxa XXXX. Podries explicar-me què vols dir? o bé "Veiem si ho he entès. És això el què vols dir?

Diccionari Sistèmic (14) CANVI (2) Cóm enfocar-ho

Quasi tothom accepta o suposa que canviar és molt difícil. Que la gent té una gran resistència a canviar. Que som animals de costums i rutines i que el canvi fa por.

  L'enfocament sistèmic és que la resposta de la gent respecte a un canvi no és de "por" sinó d'avaluació respecte a les avantatges i inconvenients que el canvi comporta.
Aquesta avaluació sembla ser el mecanisme general per decidir la nostra posició respecte als canvis que se'ns presenten contínuament. I això, no és només a nivell de canvis en organitzacions o equips de treball, sinó que també ho utilitzem a nivell de canvis en la nostra conducta o vida personal.

És un dit popular dir que la gent es resisteix al canvi. Ara bé, si ens ofereixen ara mateix canviar a una situació en la que tindrem més riquesa, salut i benestar, alhora que no perdérem res del que tenim i que no haurem de fer cap esforç, i fins i tot, que desapareixerà qualsevol cosa de la situació actual que pugui representar un cert perill, molt probablement hi haurà molt poca gent que es resisteixi al canvi.

Hi ha  quatre aspectes que quasi tothom té en compte a l’hora de implicar-se en un canvi important per la seva vida. Els quatre aspectes són: el guany del canvi, l’esforç que suposa arribar a assolir aquest guany, la comoditat o coses bones (per poques que siguin) que es tenen abans del canvi i que es poden perdre al canviar, i la percepció de perill real que tenim en la situació actual, que es impel·leixi a fer el canvi.

Què guanyarem amb el canvi que se'ns proposa? Hauríem de poder visualitzar aquest guany o tresor. el Valor d’aquest ha de ser molt gran per que ens permeti superar les tres altres condicions a considerar per decidir fer el canvi. Això té una dificultat afegida perquè al ser una meta en el futur, té un grau d’incertesa important que actua en contra del canvi, encara que es pugui valorar el guany. Per això és el primer aspecte a visualitzar: Què assolim o guanyem si canviem?

Quin esforç s’haurà de fer per assolir aquest guany o tresor? Cal que cada persona implicada en un canvi entengui que s’ha de fer, què ha de fer per assolir els guanys. Si l’esforç és petit o suau és més fàcil disposar-se a canviar, que si l’esforç ens pot arribar a posar en perill la nostra identitat física. Això podria ser com haver de fer una escalada de gran dificultat i amb perill de fer-nos mal per arribar al cim d’una muntanya on hi ha un tresor. 

Recordem que tant important és visualitzar què guanyarem com ser conscients de l'esforç que representarà. Si el valor del guany no compensa l'esforç les persones, amb raó, seran reticents al canvi. 

Quan ens enfrontem als canvis, tots sabem que la situació que volem canviar no és dolenta del tot. Si fos així hauríem decidit canviar abans. Quines coses bones o comoditat pot perdre cadascú al fer el canvi? sovint encara que el guany sigui atractiu, no ens disposem a canviar per por a perdre algunes coses que ens donen comoditat o seguretat per poca que sigui.

És a dir, no només tenim en compte el valor de la nova situació i l'esforç per arribar-hi, sinó que també tenim en compte la poca seguretat o comoditat que tinguem en la situació actual. I el canvi serà tant més difícil quan més valorem aquestes petites coses o avantatges que tinguem en una situació que sabem que pot millorar, i molt sovint millorar moltíssim.

Un últim punt a considerar, quan ens enfrontem a una possibilitat de canviar, és ser conscients de l'existència d'un perill real que ens amenaci en la situació actual.
La resposta que cada un doni és el factor crucial per donar suport al canvi. De fet, ser conscients del perill i del valor real del que tenim, és més important que l’esforç i el guany que es pugui obtenir. Així, si ens trobem a punt de ser atacats per un lleó o cocodril, farem tot el possible per fugir, sense valorar gaire el que puguem perdre al marxar d’aquell lloc. L'existència d'un perill visible real, que amenaça la nostra supervivència, o perdre el que tinguem, ens predisposa de forma ràpida a canviar la situació. Això serà més urgent quan més a prop identifiquem o creguem que tenim l'amenaça.

La nostra necessitat de supervivència és el factor més important per prendre decisions sobre canviar la situació. Si considerem que l'amenaça és molt forta, canviarem malgrat puguem perdre coses que tenim o els esforços que ens representi sortir d'aquella situació. Fins i tot, ho farem encara que no hi hagi un guany clar al fer-se el canvi. Pensem en una situació accidental com pot ser un avís d'un foc que s'apropa a les nostres cases, o un avís d'un terratrèmol imminent. El guany és simplement la nostra supervivència i ens disposem a fugir o fer un canvi, deixant propietats, coses que valoràvem, i sense importar-nos els esforços que haguem de fer en aquesta fugida o canvi.

Aquesta por al perill o la necessitat d'evitar les amenaces no és tan sols individual o relacionada amb les nostres famílies o éssers estimats. També es dona en col·lectius com poden ser organitzacions, pobles o nacions senceres. Davant d'una agressió externa, una comunitat molt probablement lluitarà amb tot el que tingui per preservar la seva supervivència encara que perdi persones i propietats en aquesta lluita.
Probablement aquest factor d'identificació d'una amenaça o perill real sigui el factor més decisiu per iniciar un canvi. 

Diccionari Sistèmic (13) CANVI (1)

La paraula Canvi té una gran acceptació, en política, en gestió de les empreses i organitzacions, en sociologia, en general en quasi tots els entorns.

En el diccionari, la primera accepció és: treure una cosa i posar-ne una altra al seu lloc. Una altra accepció és canviar uns valors per uns altres equivalents. I finalment una altra accepció és un procés de transformació, fer que quelcom esdevingui una cosa diferent.
Aquesta darrera és la que més s'apropa al significat de Canvi en la gestió de les organitzacions, en el món sistèmic o de TOC.

En general en aquests contexts, el canvi s'associa a una transformació en positiu, i que costa molt de fer. D'aquí que un dels conceptes més emprats sigui "La resistència al canvi".

En la propera entrada, es farà un resum de les principals característiques per aconseguir un canvi de millora vencent la resistència al canvi.

Diccionari Sistèmic (12) CANVAS

La paraula CANVAS no la trobem en el diccionari ni Català ni Espanyol. És una paraula anglesa que té sentit en el món dels negocis i de l'empresa. El significat literal és un full de paper, un tros de llenç o lona o tela.

En el context empresarial i en l'entorn sistèmic d'aquest, el CANVAS o el "model de negoci CANVAS" significa plasmar en un full de paper o en un àrea d'un programa d'ordinador les idees que tenim sobre un projecte oi negoci de forma que serveixi per comunicar i fer entendre als altres o a nosaltres mateixos, quina idea de negoci tenim, quina realitat representem, com pensem organitzar-nos, i fent-ho amb seriositat i coneixement.

Adjunto un exemple senzill i típic de model canvas freqüentment utilitzat.