ÍNDEX DEL PLANETA FELIÇ

L'índex del Planeta Feliç (en anglès, Happy Planet Index o HPI) és un índex de benestar humà i impacte ambiental que va ser introduït per la New Economics Foundation el 2006. El valor de l'HPI de cada país és una funció de la satisfacció subjectiva de felicitat, l'esperança de vida al naixement i l'empremta ecològica per capita. La funció exacta és una mica més complexa, però conceptualment s'aproxima a multiplicar la satisfacció de la vida i l'esperança de vida, dividint-la per la petjada ecològica. L'índex està ponderat per donar puntuacions progressivament més altes a les nacions amb petjades ecològiques més baixes.

L'índex està dissenyat per desafiar índexs ben establerts del desenvolupament dels països, com ara el producte interior brut (PIB) que és una mesura bàsicament econòmica i l'índex de desenvolupament humà (IDH), creat el 1990 per Amartya Sen, que és un indicador senzill que combina les 3 qüestions considerades essencials per al desenvolupament humà: Tenir una vida llarga (esperança de vida mitjana), l'educació (Taxa d'alfabetització) i la capacitat de tenir un nivell de vida digna (PIB). Els dos índex, tot i que molt meritoris, considera que no tenen en compte la sostenibilitat. En particular, el PIB es veu inadequat, ja que l'objectiu final habitual de la majoria de la gent no és ser ric, sinó ser feliç i sa. A més, es creu que la noció de desenvolupament sostenible requereix una mesura dels costos ambientals per assolir aquests objectius.

Es troben diferències molt significatives en la classificació dels països en aquesta llista i en la seva classificació en la llista de l'Índex de Felicitat Mundial que publica la ONU cada any. Així països desenvolupats com el Regne Unit (34) Finlàndia (37) Nova Zelanda (38) França (44) Japó (58) Suècia (61) 0 Estats Units (108)  es troben molt allunyats de les primeres posicions del HPI. Una raó és que, en tots ells els valors relatius al component de petjada ecològica per càpita resulten ser significattivament alts respecte als països que estan en les primeres posicions. (entre 4,9 i 8,2).

FELICITAT NACIONAL BRUTA

Un dels primers intents, a nivell de país, per avaluar el grau de felicitat dels seus habitants, va ser el projecte de Butan. A principis dels 70, el rei de Butan, sent conscient que la població no valorava gaire bé el regnat del seu pare, va promoure trobar un índex diferent del PIB, i que intentés valorar el grau de felicitat o benestar de la població.

La idea del nou índex era que la forma de medir el progres d'un país no s'havia de basar en els fluxes economics quasi exclusivament (com fa el PIB). Havia de ser més sistèmica. Sabent-ho o no, era un enfocament més holístic, més concordant amb la teoria general de sistemes.

El concepte de Felicitat Nacional Bruta es basa en 4 pilars, que inspiren o haurien d'inspirar les politiques dels governs.

1. Un desenvolupament socio-econòmic sostenible i equitatiu.

2. La preservació i promovió de la cultura.

3. La conservació del medi ambient.

4. El bon govern.

La primera font o eina d'aquest índex és un qüestionari que responen els ciutadans cada dos anys. Les preguntes abarquen 9 dimensions.

1. Benestar psicològic: Satisfacció amb la vida, Emocions positives, Emocions negatives, Espiritualitat.

2. Ús del temps: Treball, Temps de son.

3. Vitalitat de la comunitat: Donacions (temps i diners) Relacions amb la comunitat, Familia, Seguretat.

4. Cultura: Estat de l'idioma nadiu, Participació cultural, Habilitats artesanals. Etiqueta i conducta.

5. Salut: Salut mental, Estat de salut, Dies saludables, Discapacitat.

6. Educació: Alfabetizació, Ensenyament, Coneixement, Valor.

7. Diversitat medioambiental: Temes ecològics, Responsabilitat sobre el medi ambient, Danys a la vida natural, Problemes urbans.

8. Nivell de vida:Bens, Habitatge, Ingrés per càpita.

9. Govern: Desenvolupament governamental, Drets fonamentals, Serveis, Participació política.

Una vegada respostes les preguntes i procesada la informació, es determina en quina mesura cada llar ha assolit la suficiència en cada una de les nou dimensions, establint uns valors de tall. Se suposa que és feliç qui ha assolit la suficiència en les 9 dimensions.

Aquest índex ha servit de referència per altres índexs que s'han estès per a tot el món.

FELICITAT COl·LECTIVA (Valoracions intangibles)

El concepte Felicitat és pot definir o interpretar de maneres diverses. En general, ens referim a les persones, però també sociològicament es parla i es contextualitza el concepte de Felicitat Col·lectiva.

Però, la felicitat és un valor intangible. És un valor subectiu. Si ens pregunten en quin grau creiem que som feliços, dependrà de situacions o circumstàncies puntuals que ens estiguin passant, que hagin passat recentment, o d'unes espectatives que creiem que seran quasi amb seguretat favorables per a nosaltres. Si, a més, volem esbrinar com el conjunt de la comunitat és feliç, això encara dependrà de més factors.

Per tant, la felicitat és un valor intangible i no mesurable quantitativament de forma objectiva. Però com ens va ensenyar Salvador Guasch, amb el seu treball al llarg de la seva vida (veure el llibre - i la corresponent entrada en aquest blog- Comptabilitat Simultània) els valors intangibles es poden valorar d'una forma subjectiva, però coherent, mitjançant enquestes i valoracions personals.

El tema de la felicitat col·lectiva ha estat present des de sempre en els filòsofs, i governants. Tanmateix, en el 1972, un petit país -BUTAN- va començar a elaborar la seva Felicitat Nacional Bruta, o Felicitat Interna Bruta, en contraposició al Producte Intern Brut. Un dels aspectes que van cridar més l'atenció va ser que l'associació entre riquesa i felicitat no era tan directa com es pressuposava, Van trobar que al dividir a la població en cinc quintils, el 41% del més ric estava en la categoria dels no feliços, mentre el 29% dels més pobres se sentia profundament feliç.

Al 2006 apareix l'Índex de Planeta Feliç. Al 2011, la ONU convida als països membres a mesurar la felicitat dels seus ciutadans. Des d'aleshores es publica cada any un índex mundial de la felicitat. En l'any 2024 han participat 143 països.

Tots aquests índexs i valoracions reben sempre crítiques sobre la seva subjectivitat, tanmateix, aquesta és molt similar a quan es fan enquestes i valoracions entre els ciutadans sobre cóm veuen la situació econòmica o la seva apreciació sobre serveis públics o socials.

Però, podríem pensar en cóm aquestes valoracions de la ciutadania, conjuntament amb la conscienciació sobre la Sostenibilitat i els principis de la Revolució Positiva ens poden ajudar a millorar a nivell personal i col·lectiu, fins i tot a escala planetària? 

REVOLUCIÓ POSITIVA (13)

 La Revolució Positiva i els sectors socials.

Com que la Revolució Positiva es basa en les persones, aquestes sovint formen grups o associacions en el decurs de la seva trajectòria.

La Revolució Positiva no està alineada amb cap sector concret de la societat, i de fet, ho hauria d'evitar, pel seu concepte de transversalitat i abast. Però com que socialment hi ha sectors socials ben definits, també pot ser útil observar cóm els objectius i mètodes de la Revolució Positiva es poden alinear amb els objectius i mètodes d'aquests sectors.

Alguns sectors poden ser catalitzadors, d'altres poden ralentitzar el procés. Els sectors poden ser molt diversos, per edats o per gènere, per impacte social, etcètera. Alguns sectors a tenir en compte poden ser:

Les dones

Els ancians

Els joves

El sector empresarial

Els artístics 

Els sindicats

Els partits polítics

Els grups contestaris

En resum, la Revolució Positiva, vol ser un procés constructiu socialment. No vol identificar enemics ni entrar en situacions de conflicte o discusió. El que es proposa és fer aflorar la intel·ligència col·lectiva per construir una societat millor, basant-se en els seus cinc principis: Efectivitat, Constructivitat, Respecte, Autosuperació i Contribució.

REVOLUCIÓ POSITIVA (12)

El tercer pilar de la Revolució Positiva és el Poder. En el seu cas, la revolució positiva no utilitza el poder de la violència, sinó el de la percepció, la informació i l'efectivitat.

El poder de la Revolució Positiva prové de diverses fonts.

De les actituds positives i constructives. El poder personal i social derivaran de les actituds constructives, no de les crítiques basades en els enfrontaments.

De les persones que volen millorar. Quan la gent segueix el principi d'autosuperació, s'afavoreix l'efectivitat i la contribució social.

De la percepció. No és un poder evident, és subtil i lent però té una gran força. És el poder de canviar valors i també de crear-los.

Del pensament i la informació. Aquest és el poder dels nous enfocaments i de les noves idees. És el poder d'arribar a nous escenaris, noves oportunitats a partir d'informacions fiables.

De la coordinació i l'alineament. La capacitat individual de compra o de les accions comunes en són un exemple d'aquest poder. És enorme, i a més, es pot utilitzar de forma positiva. No es tracta de fer boicots, sinó d'afavorir els més positius socialment.

Del recolzament. Ja ara veiem com en les democràcies actuals l'amenaça de canviar el vot, o la possibilitat de guanyar-lo influeix enormement en el comportament dels polítics. Si comencem a recolzar a aquelles persones que són constructives, aviat els altres hauran de canviar o quedaran submergides en un ostracisme total.

De la difusió. La Revolució Positiva tindrà èxit tan en quan s'hagi difós àmpliament. Aquesta difusió pot ser mitjançant l'acceptació dels valors constructius, l'alineament dels grups que els treballen, les activitats dels cercles o grups de millora, o l'extensió dels propis símbols de la Revolució Positiva.

             

REVOLUCIÓ POSITIVA (11)

Potser el mètode més potent a l'abast de la gent que conformi la Revolució Positiva és la seva capacitat i utilització del pensament.

Els membres de la Revolució Positiva no només treballen activament en favor d'aquesta. També són pensadors. Es necessita pensar per utilitzar al màxim l'energia que tenim. Es necessita pensar per dissenyar l'acció constructiva. També hem de pensar per aconseguir una solució creativa als problemes constants que se'ns presenten en el dia a dia. Es necessita pensar per trobar i definir arees de contribució.

El pensament necessari pera la revolució positiva és molt diferent del pensament tradicional. No és el pensament dènfrontament, crítica, baralla i xoc. No és el pensament al que estem acostumats a veure en les pel·lícules, sèries d'advocats o de polítics en la vida real. Tampoc és el pensament d'aquells que assenyalen  quins són els errors o mancances de la societat.

Necessitem crear i practicar les aptituds específiques del pensament constructiu.

Entre les diverses tècniques enfocades a aquest tipus de pensament, -i seguint les línies d'Edward de Bono- cal tenir present el mètode o tècnica dels "Sis barrets per pensar". Malgrat que a vegades es considera una tècnica infantil o per a gent molt jove, si que s'ha demostrat que pot ser emprada per gent de qualsevol edat. Aquesta tècnica s'ha comentat en vàries de les entrades d'aquest blog. També, i amb un enfocament més lògic, es poden utilitzar els Processos de Raonament de Eli Goldratt, utilitzats per empreses i professionals líders en els seus sectors. Una altra tècnica, barreja de les dues anteriors, és el mètode del Raonament Lògic Creatiu, que està enfocada a trobar les màximes sinèrgies entre els membres del grup, és a dir, pot ser un -entre molts altres- mètode per fer aflorar la Intel·ligència Col·lectiva

Aquestes tres tècniques s'han comentat sovint en aquest blog.

REVOLUCIÓ POSITIVA (10)

En la Revolució Positiva és molt convenient establir noves denominacions en les formes de fer, d'organitzar-se, de presentar-se.  En l'entrada anterior, veiem les denominacions de les categories de comportament de les persones. Tanmateix, aniria molt bé tenir altres tipus de denominacions o de símbols per fer present la Revolució Positiva.

Si les persones que conformin aquesta revolució van creixent en nombre, en un curt termini es concentraran en grups. Aquests podran ser:

Grups o Cercles comunitaris. Enfocats a tractar de forma constructiva els problemes de la comunitat.

Grups o Cercles de qualitat. Grups formats en l'àmbit laboral per intentar millorar els processos de treball.

Grups o Cercles de projectes. Són grups reunits amb un objectiu específic de dur a terme un projecte determinat. Totes les energies del grup estan dirigides, de forma constructiva, a assolir l'objectiu fixat.

Grups o Cercles d'interès. Són grups formats per gent que té un interès comú.

Grups o Cercles grocs. els formen les persones compromeses amb aquesta revolució, i es reuneixen per veure com posar-la en marxa i potenciar-la.

D'altra banda, com a moviment, és desitjable que la revolució positiva tingui uns símbols que la representin. De Bono proposava els següents.

Color groc. Aquest color representa la llum solar, l'esperança i la positivitat

El llibre o els documents grocs. Això faria que ràpidament s'identifiquin aquests amb la revolució positiva.

La Ma oberta. També proposava la ma amb els cinc dits separats. Això també serviria per recordar els cinc principis d'aquesta revolució.

El polze significa efectivitat

L'Índex assenyala el sentit constructiu.

El Mig representa el respecte i inclou els valors humans.

L'Anular significa l'autosuperació, la millora lenta però constant dia a dia.

El Menuell representa la contribució, sense importar lo petita que sigui.

Un símbol addicional seria un braçalet o polsera groc. Això identificaria clarament a les persones que volen pertànyer a aquesta revolució.

Els tres cercles. De forma gràfica, els tres cercles d'àmbits d'acció també conformen un símbol de la revolució positiva. El primer cercle és el d'un mateix i l'autosuperació. El segon està format per la familia, els amics, la comunitat local i la comunitat laboral. El tercer està format pel país i el món.

La salutació. Una salutació molt senzilla seria aixecar la mà amb els dits separats.

Ensenya. De Bono fins i tot proposava una ensenya de color groc amb algun distintiu positiu. Ell proposava un cor. Crec que seria més adient una figura de la oberta, que serviria per fer més presents els principis d'aquesta revolució.