Sabem què ens fem? (7)

Abans d’analitzar quins són els supòsits o creences que guien els nostres pensaments o decisions, i avaluar la seva validesa per seguir-los considerant inqüestionables, em plantejo una darrera reflexió.

En general, quan tenim unes necessitats vitals o perseguim uns objectius, tenim tres tipus de comportaments.

Els comportaments constructius: Són aquells que faciliten assolir els objectius o satisfer les necessitats, i tots els que estan relacionats en surten beneficiats.

Els comportaments destructius: Són aquells que ens permeten assolir els objectius o satisfer les necessitats, però de forma que algú en surt perjudicat.

Els comportaments fallits: Són aquells que no ajuden a assolir els objectius o satisfer les necessitats, i fins i tot, ens perjudiquen a nosaltres mateixos o fan que perjudiquem a altres.

Crec que l’elecció que cadascú pot fer respecte a cóm comportar-se és important per la nostra participació social, i a la vegada la nostra participació és molt important per ajudar a la millora social. Penso en un exemple:

Davant  de l’elecció entre diversos candidata a governar-nos podem seguir algun d’aquests tres comportaments.

Amb un comportament constructiu jo podria recollir tota la informació que pogués sobre les seves propostes. Analitzar, si ja han governat, quin tipus de resultats han obtingut. Si no han governat o no tinc quasi informació, podria fer analogies amb situacions semblants. Finalment hauria d’avaluar avantatges i desavantatges de cada un d’ells i decidir qui escullo.

Amb un comportament destructiu podria considerar que tots són iguals. Que ningú és digne de confiança i que escolliré el em pugui perjudicar menys particularment.

Amb un comportament fallit decidiré no participar i abdicar de la meva llibertat d’elecció i cedir el meu poder de decisió a qualsevol candidat.

A molts els hi sembla que la decisió personal és com un gra de sorra en una gran platja i que no canviarem res. Però la història ens demostra que aquest tipus de decisions han portat al poder a dictadors perversos i patològics amb unes idees contràries i indignes respecte als drets i valors humans. Per tant, hauríem d’esforçar-nos en participar, en la mesura que puguem, en el la governabilitat de la societat. I a més, només contribuirem a una millora social, que revertirà en el nostre propi benefici, si ho fem amb un comportament constructiu.

Aquest grup de reflexions, no pretén ser exhaustiu, però crec que és suficient per aplicar la metodologia del Raonament Lògic Creatiu i fer alguna proposta. A partir de les properes entrades, em qüestionaré les premisses anteriors, que alhora porten a unes conclusions determinades, per intentar tenir una altra perspectiva de les relacions entre societat i persones, i si és el cas, aportar alguna nova proposta.   

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 181

Un home va donar la volta al món en una nau. Però durant tot el viatge la terra estava a l'abast de la seva vista. Quina pot ser la raó?

Pista: Va fer el viatge a gran velocitat. Va veure Africa, Asia, Europa, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 180)
Les sabates van ser l'última peça que es va posar, i a dins hi havia una aranya amb picada mortal. Va morir pocs minuts més tard.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 181

Un hombre viajó alrededor del mundo en una nave. Pero durante todo el viaje tenía la tierra al alcance de su vista. ¿Cuál puede ser la razón?

Pista: Hizo el viaje a gran velocidad. Vió Africa, Asia, Europa, América del Norte y América del Sur.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 180)
Lo último que se puso fueron los zapatos, dentro había una araña con veneno mortal. Murió pocos minutos después.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 181

A man travelled around the world in a ship. But during all the journey he could see the land. What could the reason be?

Clue: He dis the journey at high-speed. He saw Africa, Asia, Europe, North-America and South-America.

Answer to exercise of previous week (# 180)
The shoes were the last clothes he put on, and he was bitten by a poisonous spider that was inside a shoe. He died a short time later.

Sabem què ens fem? (6)

Ahir llegint un diari (ARA),  vaig veure que hi havia una sèrie d’articles sobre religió. Aportava informació sobre l’evolució de la població catalana, espanyola i europea respecte a la pràctica de la religió. Això em va portar a unes reflexions sobre la influència de les religions en el nostre comportament social.

En cap cas, critico o em refereixo a les religions en el sentit que totes elles vulguin aportar el respecte vers els altres, i promoguin un codi de conductes social amb principis ètics i respectuosos amb els valors humans de llibertat individual i solidaritat amb el proïsme. Reflexiono,  no sobre l’espiritualitat, sinó sobre el poder. I encara més, sobre la poca capacitat que tenim per qüestionar hàbits o costums instaurats pel poder des de fa segles i que van en contra de la pròpia espiritualitat que pregonen.

Històricament els representants amb més alta jerarquia religiosa han estat associats amb el poder o l’han exercit directament. També històricament les proclames religioses o de defenses de les respectives fes, ha portat a nombrosos conflictes entre pobles, nacions i estats amb milions de morts. Molt sovint les religions han sigut part dels poders suprems i han portat a conflictes entre pobles, nacions o comunitats.

Cóm pot ser? Tal com he anomenat aquests grup de reflexions: Sabem què ens fem?

No diu gaire de la nostra intel·ligència que seguim ensopegant amb les mateixes pedres des de fa milers d’anys. Es pot entendre que cerquem explicacions a les coses que ens passen en aquesta vida, i trobem una certa seguretat o comoditat en explicacions basades en fes o creences que intentin donar un sentit, per il·lògic op poc coherent que sigui. Realment, si pensem una mica amb lògica o sentit comú, podem sostenir qualsevol de les religions conegudes?.  Evidentment No.  Això no significa que no puguem tenir creences o fes en quelcom emocional o fabulós. Com diu en el diari, en Salvador Cardús, potser perden adeptes les religions tradicionals, però apareixen unes creences o comunions al voltant d’altres entitats , com podrien ser equips de futbol. (fer soci un fill recent nascut, o voler ser enterrats en un columbari al camp nou) o altres pols de comunió que podríem considerar sectes o religions directament. Tots creiem en alguns principis o valors, i aquests poden tenir formes o representacions diverses. El que em sembla important és que sempre aquestes creences haurien de basar-se en el respecte als altres, la llibertat de pensament i acció de cadascú, sempre tenint en compte els drets dels altres i la defensa dels drets humans.

Hi ha consideració addicional; al ser l’espècie més intel·ligent, (o la que suposem que és l’única que pensa), els humans creiem que som més importants en la història del planeta i que tenim una “transcendència” universal.

Com en les reflexions anteriors, acabo proposant una premissa i una conclusió, que juntament amb les altres, qüestionaré i analitzaré més endavant, utilitzant la metodologia del Raonament Lògic Creatiu.

Premissa: Els humans necessiten un sistema de principis o valors per donar sentit a la vida i viure-la col·lectivament.

Conclusió: Les religions asseguren el sentit “transcendent” dels humans i es converteixen en el marc dels valors a seguir.

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 180

Un home en perfecte estat de salut es va vestir ipoc més tard, es va estirar i va morir. Quina pot ser la raó?

Pista: Si no s'hagués vestit, no hauria mort. Va morir per accident i enverinat.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 179)
Va navegar al voltant de la costa antàrtica.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 180

Un hombre en perfecto estado de salud se vistió y poco después se recostó y murió. ¿Cuál pudo ser la razón?

Pista: Si no se hubiera vestido no habría muerto. Murió por accidente y envenenado.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 179)
Navegó alrededor de la costa antártica.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 180

A man in perfect health got dressed, went back to bed and died. What could the reason be?

Clue: If he had not got dressed, he would not died. He died by accident and was poisoned.

Answer to exercise of previous week (# 179)
He navigated around the Anthartic coast

Sabem què ens fem ? (5)

El conflicte entre els interessos globals i els individuals és general i constant. No depèn de les cultures ni de les èpoques. Les persones som éssers humans que no podem viure sols. Ens hem d’agrupar socialment. Però a la vegada, reivindiquem sempre que podem la nostra llibertat individual. Això fa que estem en conflicte entre els interessos de les persones, estrictament individuals, i els de ls grups socials.

Però, cóm pot ser que si tots podem raonar amb un mínim de sentit comú, veiem les coses de forma tant diferent i estiguem constantment en conflicte? Cóm pot ser que les diferents opcions polítiques tinguin uns suports tan semblants?. Dit d’una altra manera, cóm pot ser que les polítiques de dretes tinguin un suport de la meitat de la població i les d’esquerres l’altra meitat? Si una fos clarament millor que l’altra, evidentment hauria de tenir un suport molt més ampli.

Cóm es pot explicar per què  més o menys la meitat de la població es consideri de dretes o l’altra meitat d’esquerres?. Les persones volen viure el millor possible dins dels nostres grups socials (pobles, ciutats, comunitats, nacions, estats i món en general). Per aconseguir aquest objectiu global hem de satisfer dues necessitats.

La primera és que tothom tingui la màxima llibertat possible. Si no tenim llibertat individual no podrem viure bé, ja que ens faltarà una característica humana pròpia. Si no ens considerem lliures, d’una forma o altra ens considerem serfs o esclaus.

La segona necessitat és que tot el grup ha de millorar. No serveix que uns quants o pocs millorin, però que alhora uns altres empitjorin les seves condicions de vida. Així no viurem el millor possible com a grup social. Tots entenem que com a membres d’un grup, tenim uns drets i uns deures. Els drets són els que ens permeten anar millorant. Els deures són les obligacions que ens imposem per garantir aquestes drets i no viure en un entorn on la norma sigui la llei del més fort.

Tenint en compte aquestes dues necessitats, la gent s’organitza per intentar aconseguir-les, i encara que no són excloents entre elles, les formes polítiques a les que ens hem acostumat prioritzen una o altra basant-se en creences i supòsits que si entren en conflicte entre ells. Així els supòsits de les persones i polítiques de dretes, consideren que la llibertat individual és el gran motor de la millora de les persones, i la societat s’ha d’organitzar per garantir aquesta llibertat i que els deures social també s’han d’orientar a assegurar aquesta llibertat. Però, per la gent i polítiques d’esquerres, la solidaritat, la necessitat de prioritzar la millora per al màxim número de persones és el factor principal d’una societat millor. I si això vol dir, posar alguns límits a la llibertat individual, cal fer-ho.

Evidentment, com que tant la llibertat dels individus com el benestar del grup són dos objectius, justos, ètics i legítims, les opinions personals i les polítiques dels que tenen el suport d’aquestes persones també ho són.  Això pot explicar que a l’hora de prioritzar la llibertat individual o el benestar social, la gent es posicioni d’una forma molt semblant.

Per a mi, la premissa i conclusió d’aquesta reflexió pot ser:

Premissa:La llibertat i la solidaritat no s'assoleixen totalment al mateix temps.

Conclusió: La balança de la Història es decanta per prioritzar la llibertat individual per sobre de la solidaritat.

Exercici setmanal de Pensament Latreal nº 179

Un home va sortir a navegar donant la volta al món en un petit vaixell. Però durant tot el trajecte podia veure la costa. Quina pot ser la raó?

Pista:Va donar tota la volta i va creuar tots els meridians. Sempre es va mantenir prop de la costa. Ho va fer des de novembre a febrer.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 178)
La dona era l'única persona en una cadira de rodes.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 179

Un hombre salió a navegar alrededor del mundo en un pequeño barco. Pero durante todo el trayecto la tierra estuvo al alcance de su vista. ¿Cuál puede ser la razón?

Pista: Dió toda la vuelta y cruzó todos los meridianos. Siempre se mantuvo cerca de la costa. Lo hizo desde noviembre a febrero.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 178)
La mujer era la única persona en silla de ruedas.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 179

A man went to navigate around the world in a little boat. But he could see land throughout the whole journey. What could the reason be?

Clue: He navigated around the whole world and crossed each of the meridians. Always he kept the boat a few kms from the coast. He did it from November until February.

Answer to exercise of previous week (# 178)
The woman was the only person in a wheel chair.

Resumen de las entradas de marzo / Summary of posts of March

Español

En las tres primeras entradas de la nueva etapa de este blog me planteo analizar una serie de hechos y conclusiones que se derivan de unas premisas ámpliamente aceptadas. Este análisis debería conducir a encontrar un conflicto raíz que explicaría la mayoría de efectos indeseables que tenemos en nuestras sociedades o países en general.
A partir de este conflicto, su posterior superación debería indicarnos cómo mejorar socialmente.
Las tres primeras premisas y conclusiones son:

Primera premisa: Mayoritariamente la gente quiere lo mejor para ella misma.
Primera conclusión: Las decisiones son más emocionales que objetivas y razonadas.

Seguna premisa: Hay factores primarios colectivos más importantes que la razón o el pensamiento.
Segunda conclusión: Los grupos humanos toman decisiones sociales priorizando los factores primarios.

Tercera premisa: La educación y los buenos ejemplos ayudan a tener un mejor comportamiento individual y colectivo.
Tercera conclusión: La educación y el buen ejemplo no garantizan un mejor comportamiento individual y colectivo.




English

In the three posts in this new stage of this blog I intend to analyze a series of facts and conclusions that are derived from widely accepted premises. This analysis should lead us to discover a root conflict that explains most of the  undesirable effects that are found in many societies or countries in general. The resolution of this conflict should indicate how to improve society and life in general.
The first three premises and conclusions are:

First premise: Commontly people want the best for themselves.
First conclusion: Decisions are more emotional than objective and well-reasoned.

Second premise: There are some basic or primary factors that are more important than reason or thought.
Second conclusion: Sometimes comunities take social decisions that give priority to basic or primary factors.

Third premise: Education and good examples help to improve individual and collective behaviour.
Thrid conclusion: Education and good examples do not guarantee an improvement in individual and collective behaviour,

Sabem que ens fem? (4)

Sabem què ens fem? (4)

Hi ha una llei aplicable tant a les ciències naturals com a les socials que sembla inqüestionable: la llei del mínim esforç. En física es coneix també com Principi de Hamilton i diu: L’evolució temporal de tot sistema físic es dona de tal manera que una quantitat anomenada “Acció” tendeix a ser la mínima possible.  En les ciències naturals és tradueix en que “la naturalesa és econòmica en totes les seves accions”.

Quan apliquem aquesta llei a l’entorn humà o social, podem dir que “Fem les coses en la forma en que l’energia obtinguda constitueixi la màxima diferència amb l’energia emprada per fer-les”.

Faig èmfasi en aquest principi o llei perquè tot indica que ens porta a pensar poc, o fins i tot, no pensar. Ens és més fàcil no pensar en profunditat sobre coses, principalment a llarg termini, i aleshores seguim les directrius d’uns pocs que lideren les masses cap on ells volen o els interessa.  Evidentment els bons líders ajuden al progrés social, construeixen ideologia i orienten cap a la millora. Tanmateix, la història ens aporta molts exemples en que els líders no són cap garantia de conduir als seguidors pel camí adient de la millora social.

Sabem què ens fem quan no qüestionem les coses que ens diuen uns suposats guies infal·libles?. Quan no reflexionem sobre les conseqüències de les nostres decisions?

La conseqüència principal és perpetuar el poder en mans d’una oligarquia, no perquè siguin més intel·ligents sinó perquè  els permetem que es vagin renovant en el poder.

Només aconseguirem una societat més ben governada quan molts més de tots nosaltres ens habituem a pensar  millor i deixem de seguir cegament a uns representants d’unes oligarquies que, molt sovint, pensen amb tant poca profunditat com la majoria, i fins i tot no poques vegades són més incompetents.

Una premissa i una conclusió sobre aquests paràgrafs:

Premissa: Quasi tothom segueix la llei del mínim esforç, fins i tot a l’hora de pensar i decidir coses que són molt importants.

Conclusió: En general abdiquem de les nostres responsabilitats socials delegant en professionals de la política que no tenen gaires escrúpols per decidir el millor per a ells, i la seva minoria oligàrquica, prescindint dels interessos de la majoria o de tota la resta de la societat.                                     

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 178

Els policies que van trobar el cos d'una víctima d'assassinat, van trobar un parell de traces de rodes que anaven cap i des del cos. Seguint el rastre de les traces van arribar a una casa propera on estaven asseguts en el porxo dos homes i una dona. No hi havia cap cotxe a la casa i cap dels tres sabia conduir. Tanmateix, la policia va detenir a la dona. Quina pot ser la raó?

Pista: Els policies no van preguntar als sospitosos. Només van utilitzar la seva capacitat d'observació. Quan la policia va arribar cap dels tres tenia cap pistola ni taques de sang en els seus vestits. Els policies van deduir correctament que la dona era l'assassina.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 177)
Tots ells havien rebut òrgans del mateix donant que havia mort en un accident. Es van reunir per honrar la seva memòria.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 178

Los policías que encontraron el cuerpo de una víctima de asesinato, encontraron un par de huellas de ruedas que iban hacia y desde el cuerpo. Siguiendo el rastro de las huellas llegaron a una casa cercana donde estaban sentados en el porchedos hombres y una mujer. No había ningún coche en la casa ni ninguno de los tres sabía conducir. Pero la policia detuvo a la mujer. ¿Cuál pudo ser la razón?

Pista: Los policías no interrogaron a los sospechosos. Solo utilizaron su capacidad de observación. Cuando la policía llegó ninguno de los tres tenía pistola ni manchas de sangre en sus vestidos. Los policías dedujeron correctamente que la mujer era la asesina.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 177)
Todos ellos habían recibido órganos del mismo donante que había muerto en un accidente. Se reunieron para honrar su memòria.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 178

The police officers who found the murdered victim noticed a couple of wheel tracks leading towards the body and away from it. Following the wheel tracks  they came a house nearby where two men and a woman were sitting on the porch. There was no car in the house and none of the three knew how to drive. The police officers arrested the woman. What could the reason be?

Clue: The police officerss did not interrogate the suspects and just used their powers of observation. When the police arrived none of the three suspects was holding a gun or had blood stains on the clothes. The police deducted correctly that the woman was the murderer.

Answer to exercise of previous week (# 177)
They had received different organs of the same donor that died in an accident. They met to honour his memory.