Des de fa força temps em pregunto cóm algunes persones que considero molt intel·ligents, pensen de forma equivocada (segons el meu parer) i acaben actuant d'una forma incoherent o deshonesta. També m'he preguntat per què gent que no és considerada prou intel·ligent sembla prendre decisions que els fan ser feliços i que semblen decisions molt raonades. En el meu cas en particular, que segons els estàndards sóc una persona amb una intel·ligència normal tirant a justa, ara amb una certa perspectiva per l'edat penso que he pres un munt de decisions equivocades i incoherents.
Repassant els conceptes apresos al llarg de la meva vida, em vaig reafirmant amb una hipòtesi: "La intel·ligència i el pensar bé són dues capacitats diferents".
La intel·ligència té moltes definicions. Una d'elles crec que ajuda a entendre aquesta diferència. En aquesta definició la intel·ligència és la capacitat per relacionar coses.
Pensar també té diverses definicions. Una d'elles és: Pensar és la forma en que la ment utilitza la intel·ligència.
Podem fer una analogia per entendre millor els dos conceptes. Imaginem un conductor i un vehicle que formen un conjunt. Les capacitats del vehicle equivalen a la intel·ligència. Cada vehicle té unes característiques pròpies; potència del motor, estabilitat de la direcció, fiabilitat dels frens, del canvi de marxés, coeficient aerodinàmic del vehicle, etcètera. Cada vehicle tindrà unes capacitats diferents, i per tant podrà donar rendiments diferents. En el cas de la intel·ligència, cada persona té unes capacitats per establir relacions entre idees, conceptes, utilitat de les coses, etcètera. Però el sistema també ha de tenir presentel coneixement del conductor. La seva habiulitat per treure profit del potencial del vehicle. i aquesta habilitat es pot aprendre, amb la pràctica, amb mètodes específics.
Tots sabem que en general, si ens diuen que conduïm un cotxe de carreres, el més probable és que ho fem molt pitjor que els professionals de les carreres. Alhora també probablement coneixerem persones que saben treure gran profit de cotxes que tenen un potencial limitat.
En aquesta analogia veiem que poden haver persones que tenen una intel·ligència normal o justa i que tanmateix li saben treure profit -Saben pensar o raonar molt bé- mentre que poden haver persones amb molt potencial d'intel·ligència però que no la saben utilitzar en tot el seu abast, no són gaire bons pensadors.
Seguiré aprofundint en aquest tema en les properes entrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada