Treballant amb el supòsit que intel·ligència i raonament són dos aptituds diferents, podem plantejar-nos una hipòtesi:
Hi ha gent intel·ligent que no és bona pensant. Són pensadors fins i tot mediocres. I a la vegada, hi ha gent no molt intel·ligent que raona molt bé.
Tots podem tenir exemples d'aquestes persones. Poden ser coneguts o bé persones que han sigut famoses. Coneixem o hem escoltat persones que són intel·ligents però que fan uns raonaments que no aguanten una anàlisi lògica bàsica. Si són polítics, podem pensar que ho diuen per que els interessa, i que probablement pensen d'una altra manera. En aquest cas tampoc semblen gaire bons pensadors ja que si ho fossin podrien arribar a un raonament més sòlid exposant a l'hora el que els hi pugui intteressar.
És bastant difícil incrementar la nostra intel·ligència natural. És difícil però no impossible. Fent exercicis continuats de trobar relacions entre coses pot dur al cap d'un temps a fer-ho de forma més natural. Això es podria fer durant poca estona molt sovint i cercant formes de fer-ho agradables o com a forma de jocs.
Més fàcil és aprendre a pensar. Hi ha mètodes al respecte. El que passa és que a l'escola no ens han ensenyat a pensar. Ens han ensenyat a llegir, a escriure, a comptar i ens han explicat moltes coses que hem anat aprenent. Però són molt pocs els cassos en que hagin tingut una assignatura de pensar. L'equivalent a una gramàtica de pensar.
El Raonament Lògic Creatiu , mètode que combina els Processos de Raonament de la Teoria de les Limitacions i les tècniques del Pensament Lateral, és un d'aquests mètodes per millorar la nostra capacitat de pensar o raonar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada