En l'entrada anterior, acabava dient que el supòsit de: "Els raonaments no poden tenir en compte les incerteses del futur" no sempre era cert. En efecte, penseu en el mètode científic. Es basa en fer hipòtesis o suposicions, i Aleshores es dissenyen experiments o situacions de futur per veure si el que s'ha previst succeeix realment. Molt sovint les proves confirmen les hipòtesis. Bàsicament el que es fa és establir relacions causa efecte. Si aquestes relacions estan ben raonades i construïdes, els efectes previstos es donaran en el futur, encara que hi hagin incerteses naturals. Les incerteses poden modificar qüestiones específiques però si les relacions causa-efecte estan ben pensades, les previsions en el futur seran força precises.
Però, a part de la perspectiva científica, hi ha un altre element en aquest supòsit. En el cas de relacions humanes, les incerteses són més decisives i el comportament humà és menys previsible. De veritat? El que llegiu això, penseu uns moments. Creieu que, en condicions normals, no poden preveure amb força exactitud, el comportament d'una altra persona segons com actuem? Cóm reacciona un fill davant d'una carícia? I davant d'un càstig o amenaça? Cóm reaccionem si la nostra parella ens critica davant dels altres? Què passa quan se'ns ataca en els nostres valors o dignitat?
No creieu que es poden anticipar les respostes? Evidentment que si. I això no és només vàlid individualment. També és vàlid col·lectivament. Cóm ha reaccionant molta gent davant de la invasió d'un altre país? Apuntant-se massivament per defensar la seva gent fins i tot amb les armes!
La qüestió està en que fer unes bones relacions causa-efecte vol dir saber pensar deliberadament. No pensar d'una forma rutinària que és la forma en que pensem quasi sempre. Pensar deliberadament vol dir deixar les emocions en un segon pla durant aquest procés. Qüestionar-nos tot el que ens ve a la ment. Provar de validar aquests supòsits i establir les conclusions o previsions adients.
Difícil? Ho sembla, però la meva experiència i l'experiència contrastada en milers de casos, indica que això es pot aprendre ja de petits -a partir dels cinc anys-.
Una reflexió que us proposo. Quan érem petits i van començar a anar a escola, ens van començar a ensenyar. Si el vostre cas és com el meu, us van ensenyar a llegir, a escriure, a comptar, i si ho recordeu, escriure sense faltes ens va portar uns anys. Us van ensenyar a pensar? Vau tenir una gramàtica de pensar?
Així com després d'aprendre a escriure, alguns després són escritors i molt bons, si aprenem a pensar, molts podem ser bons pensadors i alguns, fins i tot, molt bons pensadors. En qualsevol cas, si millorem la nostra capacitat de pensar, serem capaços de pensar deliberadament i per tant, establir les relacions causa-efecte adients o pertinents i per tant, trencar el supòsit inicial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada