Sabem què ens fem (8)

En la primera entrada d’aquesta sèrie plantejava una premissa i una conclusió. La premissa era: Majoritàriament la gent vol el millor per a ella mateixa. La conclusió  era: Les decisions són més emocionals que objectives i raonades.

Veiem un possible núvol del conflicte aplicant el Raonament Lògic Creatiu i verbalitzem algun supòsit que donem per evident o inqüestionable.

El conflicte es pot llegir de la següent manera:

Per tenir una vida plena hem de sentir-nos bé quan prenem decisions.

Per sentir-nos bé quan prenem decisions les decisions han de ser més emocionals que objectives.

Però també:

Per tenir una vida plena les decisions han de ser les millors encara que no ens agradin.

Per que les decisions siguin les millors encara que no ens agradin hem de fer que siguin les correctes sense prioritzar les emocions.

Molt sovint quan verbalitzem aquest tipus de relacions que constitueixen un conflicte, problema o situació d’una certa paradoxa, veiem que el que semblava evident ja no ho és tant.

La frase les decisions són més emocionals que objectives no sembla gens incorrecta. Sembla vàlida. Ara bé, quan ens preguntem quina necessitat hi ha a satisfer quan acceptem això, generalment costa de verbalitzar-ho. En aquest cas, jo dedueixo que és molt important “sentir-nos bé” quan prenem decisions. Un exemple. Molts pares molt sovint prenen decisions respecte a actuacions o comportaments dels seus fills –sobretot quan són petits- que els facin “sentir bé”, és a dir per exemple no tenir conflictes amb els seus fills. Aquestes decisions poden ser d’un tipus determinat o d’un tipus totalment contrari a l’anterior. Per exemple, ser massa permissius i no ensenyar bé al seu fill en la forma de comportar-se, o en el sentit contrari establir una situació estrictament autoritària que eviti el conflicte o diàleg i que estableixi clarament la jerarquia del grup. En ambdós casos d’aquest exemple les decisions són més emocionals que objectives o raonades.

Però, si fem un pas més per analitzar aquest núvol de conflicte, encara ens pot ser més difícil, verbalitzar o descriure els supòsit o supòsits que puguin haver en aquesta relació. Per fer això, ens hauríem de preguntar:

Per sentir-nos bé quan prenem decisions les decisions han de ser més emocionals que objectives, ja que? Ara, hauríem de contestar aquest ja que (o perquè). Moltes vegades després d’uns segons acabem dient: “perquè és així” o “sempre ha sigut així”. Però això ni és lògic ni és sentit comú. Quan trobem els supòsits o creences que ens fan pensar d’una manera determinada, ens podem plantejar la seva validesa, en aquella situació. Moltes vegades ens adonem que hi ha alternatives, i aquestes són les que ens permeten solucionar els conflictes.

En el cas del conflicte descrit, el meu supòsit és “ Els raonaments no poden tenir en compte les incerteses del futur”. “Les emocions són més naturals que el raonament” “Per això hem de prioritzar les emocions al raonament i l’objectivitat quan hem de prendre decisions”.

Ara bé, després d’escriure això, crec realment que això sempre és així?

La resposta és No. i ho seguiré exposant en la propera entrada.

Una petició: Si algú de vosaltres vol o pot, m’aniria bé saber què en pensa i quina aportació pot fer.