Sabem què ens fem? (10)

Analitzem la segona situació que es descrivia en l’entrada “Sabem què ens fem?” (2). La premissa era: “Hi ha factors primaris col·lectius més importants que la raó o el pensament”. La conclusió  era: Els grups humans prenen decisions socials prioritzant els factors primaris”

Si ho traduïm a un possible núvol del conflicte aquest podria ser:

El conflicte es pot llegir de la següent manera:

Per  Viure el millor possible tan individualment com col·lectivament hem de

Satisfer les necessitats bàsiques imprescindibles.

Per Satisfer les necessitats bàsiques imprescindibles, els grups humans han de Prendre decisions socials prioritzant els factors primaris.

Però també:

Per Viure el millor possible tan individualment com col·lectivament, s’han de Crear unes situacions socials per a un millor desenvolupament.

Per Crear unes situacions socials per a un millor desenvolupament, els grups humans

han de Prendre decisions que siguin les millors per a tot el conjunt.

De nou és bo recordar que molt sovint quan verbalitzem aquest tipus de relacions que constitueixen un conflicte, problema o situació d’una certa paradoxa, veiem que el que semblava evident ja no ho és tant.

La frase que sembla limitar-nos molt és: Per satisfer les necessitats bàsiques imprescindibles, els grups humans han de prendre decisions socials prioritzant els factors primaris. En aquest cas el supòsit és que els factors primaris no poden estar totalment alineats amb la raó o el pensament. De nou, si revisem la història, quants exemples tenim d’haver superat problemes bàsics gravíssims utilitzant millor el seny que no la rauxa? La resposta és milers o milions.

El progrés social i tecnològic de la humanitat s’ha donat quan hem utilitzat més la capacitat de pensar (l’escorça cerebral, que no l’emoció o resposta de supervivència immediata (la part reptiliana o paleoencèfal).  Els humans hauríem de prendre les decisions sempre pensant deliberadament, sabent que hi ha unes ordres cerebrals que ens aboquen a l’acció instintiva de protecció. És gràcies a aquest intent o intuïció de supervivència que tots els animals s’escapoleixen sovint de greus perills. Però els humans hem desenvolupat el neocòrtex, que ens permet pensar, establir relacions causa-efecte i generar idees. Això és el que hem de fer per assolir els nostres objectius col·lectius i alhora satisfer les nostres necessitats bàsiques fonamentals.