Sabem què ens fem? (20)

Just abans de les 3 últimes entrades on he proposat un diagrama de la situació actual que té com a base el “conflicte arrel” descrit prèviament, plantejava que la forma d’eliminar tots els efectes no volguts, que ens molesten o que són indesitjables, és qüestionar-nos els supòsits que sustenten el conflicte arrel. En aquest cas proposava una situació nova que el podria eliminar: Obtenir l’energia de forma molt més barata i quasi il·limitadament. Això reduiria dràsticament l’escassesa de recursos i es podria plantejar el desenvolupament col·lectiu i individual alhora.

Però vist el diagrama global, podem actuar en algun altre punt de la part del diagrama i reduir també els efectes indesitjables?

Què passaria si intentessim veure des d’una altra perspectiva les frases: “Degut a la limitació de recursos no es poden satisfer alhora els interessos individuals i col·lectius” i “Quan prenem decisions ho fem de forma ràpida i segons la nostra experiència i cultura”?

Respecte a la limitació de recursos, aquests no sempre són materials. Moltes vegades són de coneixement o de polítiques. Respecte a la segona frase, podríem pensar en algun tipus d’acció o decisió que tampoc ens representi un esforç molt més gran que el que tenim per costum?. Veiem alguna idea:

I si endeguessim la següent proposta respecte a l’elecció dels nostres representants polítics: Hi haurà una candidatura que estarà formada per la gent més votada per tots els ciutadans que vulguin confeccionar la llista.

Això voldria dir que per exemple, jo poso 30 noms en una llista (els que em semblin o captin la meva atenció), i tothom que vulgui participar fa el mateix. Aleshores s’escullen els que més vots han tingut en conjunt. Es parla amb aquestes persones i se’ls hi proposa que siguin els representants polítics de tota aquesta gent. (evidentment sense ocassionar-els-hi cap perjudici

econòmic, professional o personal).

Realment no representaria un esforç gaire diferent per la majoria. Seria qüestió de fer una llista de persones públiques o conegudes per nosaltres mateixos que ens donessin confiança. i la única limitació de recurs és el nostre coneixement, i en aquest cas és un coneixement a l’abast de tothom i que no requereix compromisos polítics o pèrdues d’interessos individuals.

No plantejo que amb la idea de l’energia o aquesta de fer una llista de forma diferent solucionem els conflictes descrits abans. El següent pas en aquesta metodologia és veure si amb alguna idea o idees que encara que semblen dir que podem fer màgia, realment es podria crear una nova situació futura sense els conflictes o efectes no desitjats. Aquestes idees serien una orientació de la solució detallada. Per això el proper pas serà fer un altre diagrama d’una situació o realitat futura que expliqui de forma lògica i factible aquest canvi de situació.