Sabem què ens fem? (19)

M'agradaria descriure de forma "prosaica" tot el diagrama o Arbre de la Realitat Actual, exposat en les dues entrades anteriors.

Ampliant una mica  el que es descriu en les caselles (números entre parèntesi)  del diagrama exposat en les dues entrades anteriors podríem fer l’argumentació següent:

Si la gent col viure el millor possible en el seu entorn social, tant en l’aspecte individual com en el col·lectiu (10), i es troba que el model social no permet satisfer les necessitats bàsiques o objectius individuals de la gent (20), aleshores cadascú actua intentant satisfer les seves pròpies necessitats o objectius bàsics per sobre d’altres consideracions (40). I si sempre hi ha limitació de recursos materials, energètics o personals per poder satisfer alhora tant es recursos individuals com els col·lectius (50), aleshores la gent encara prioritza més els interessos individuals respecte als socials. (60).

També és cert que si la gent vol viure el millor possible en el seu entorn social, tant en l’aspecte individual com col·lectiu (10) i les circumstàncies fan que es prioritzi clarament el desenvolupament individual, creant-se una societat amb moltes desigualtats, sobretot d’oportunitats “justes” de millora (30), aleshores, per evitar-ho, cal crear-al màxim possible- les millors condicions per promoure el desenvolupament col·lectiu (70), i si sembla evident que els recursos del planeta i de les comunitats actuals no permeten satisfer totes les necessitats de tots i cadascú (80), aleshores cal prioritzar els interessos col·lectius per no caure en una societat regida per la llei del més fort (90). En una situació així, exceptuant comunitats fortament totalitàries o amb grans restriccions de llibertat, la gent intenta actuar satisfent prioritàriament les seves necessitats o objectius bàsics personals (40).

Tanmateix, el conflicte s’intensifica perquè els valors ètics i morals fan que quasi tothom valori o vulgui viure dins d’un context de justícia social o promoure la solidaritat (100) i això porta a que aleshores la gent tingui un conflicte continu per prioritzar entre llibertat i solidaritat (110).  Culturalment  en les societats lliberals o democràtiques, en general, es prioritza la llibertat individual (120), i això reforça l’efecte de prioritzar els interessos individuals (60) que ja havia aparegut abans. I si a més, quan prenem decisions, ho fem de forma ràpida i mediatitzats per la nostra experiència i cultura (130), aleshores la gent pren decisions segons la forma en que aquestes decisions afavoreixin els seus interessos (160).

I això no és tot. Aquest comportament general de la gent per actuar satisfent les seves necessitats o objectius  bàsics personals de forma prioritària ajuntat amb la mentalitat i costums de prendre decisions de forma ràpida i mediatitzada per l’experiència i cultura aleshores ens porta a actuar molt sovint segons la llei del mínim esforç (140), que a més a més és una llei natural en tots els éssers vius.

I una consideració global d’aquesta combinació de situacions ajuntada amb l’efecte que la gent pren decisions segons aquestes afavoreixin els seus interessos (160), aleshores es produeix una conseqüència final de prendre decisions de forma que ens sentim bé personalment (150).

Com a conseqüència addicional de la forma d’actuar satisfent les necessitats o objectius bàsics de cadascú, essent conscients que no sempre podem actuar sense tenir en compte els drets o necessitats dels altres (170) aleshores la gent ha de configurar o tenir unes normes de comportament social (180) per no acabar en una societat on la norma sigui la llei del més fort o de llei de la selva, ja que en general, hi ha la cultura o experiència que això és perjudicial a llarg termini per a tots i cadascú.