Sabem què ens fem? (6)

Ahir llegint un diari (ARA),  vaig veure que hi havia una sèrie d’articles sobre religió. Aportava informació sobre l’evolució de la població catalana, espanyola i europea respecte a la pràctica de la religió. Això em va portar a unes reflexions sobre la influència de les religions en el nostre comportament social.

En cap cas, critico o em refereixo a les religions en el sentit que totes elles vulguin aportar el respecte vers els altres, i promoguin un codi de conductes social amb principis ètics i respectuosos amb els valors humans de llibertat individual i solidaritat amb el proïsme. Reflexiono,  no sobre l’espiritualitat, sinó sobre el poder. I encara més, sobre la poca capacitat que tenim per qüestionar hàbits o costums instaurats pel poder des de fa segles i que van en contra de la pròpia espiritualitat que pregonen.

Històricament els representants amb més alta jerarquia religiosa han estat associats amb el poder o l’han exercit directament. També històricament les proclames religioses o de defenses de les respectives fes, ha portat a nombrosos conflictes entre pobles, nacions i estats amb milions de morts. Molt sovint les religions han sigut part dels poders suprems i han portat a conflictes entre pobles, nacions o comunitats.

Cóm pot ser? Tal com he anomenat aquests grup de reflexions: Sabem què ens fem?

No diu gaire de la nostra intel·ligència que seguim ensopegant amb les mateixes pedres des de fa milers d’anys. Es pot entendre que cerquem explicacions a les coses que ens passen en aquesta vida, i trobem una certa seguretat o comoditat en explicacions basades en fes o creences que intentin donar un sentit, per il·lògic op poc coherent que sigui. Realment, si pensem una mica amb lògica o sentit comú, podem sostenir qualsevol de les religions conegudes?.  Evidentment No.  Això no significa que no puguem tenir creences o fes en quelcom emocional o fabulós. Com diu en el diari, en Salvador Cardús, potser perden adeptes les religions tradicionals, però apareixen unes creences o comunions al voltant d’altres entitats , com podrien ser equips de futbol. (fer soci un fill recent nascut, o voler ser enterrats en un columbari al camp nou) o altres pols de comunió que podríem considerar sectes o religions directament. Tots creiem en alguns principis o valors, i aquests poden tenir formes o representacions diverses. El que em sembla important és que sempre aquestes creences haurien de basar-se en el respecte als altres, la llibertat de pensament i acció de cadascú, sempre tenint en compte els drets dels altres i la defensa dels drets humans.

Hi ha consideració addicional; al ser l’espècie més intel·ligent, (o la que suposem que és l’única que pensa), els humans creiem que som més importants en la història del planeta i que tenim una “transcendència” universal.

Com en les reflexions anteriors, acabo proposant una premissa i una conclusió, que juntament amb les altres, qüestionaré i analitzaré més endavant, utilitzant la metodologia del Raonament Lògic Creatiu.

Premissa: Els humans necessiten un sistema de principis o valors per donar sentit a la vida i viure-la col·lectivament.

Conclusió: Les religions asseguren el sentit “transcendent” dels humans i es converteixen en el marc dels valors a seguir.