Sabem que ens fem? (4)

Sabem què ens fem? (4)

Hi ha una llei aplicable tant a les ciències naturals com a les socials que sembla inqüestionable: la llei del mínim esforç. En física es coneix també com Principi de Hamilton i diu: L’evolució temporal de tot sistema físic es dona de tal manera que una quantitat anomenada “Acció” tendeix a ser la mínima possible.  En les ciències naturals és tradueix en que “la naturalesa és econòmica en totes les seves accions”.

Quan apliquem aquesta llei a l’entorn humà o social, podem dir que “Fem les coses en la forma en que l’energia obtinguda constitueixi la màxima diferència amb l’energia emprada per fer-les”.

Faig èmfasi en aquest principi o llei perquè tot indica que ens porta a pensar poc, o fins i tot, no pensar. Ens és més fàcil no pensar en profunditat sobre coses, principalment a llarg termini, i aleshores seguim les directrius d’uns pocs que lideren les masses cap on ells volen o els interessa.  Evidentment els bons líders ajuden al progrés social, construeixen ideologia i orienten cap a la millora. Tanmateix, la història ens aporta molts exemples en que els líders no són cap garantia de conduir als seguidors pel camí adient de la millora social.

Sabem què ens fem quan no qüestionem les coses que ens diuen uns suposats guies infal·libles?. Quan no reflexionem sobre les conseqüències de les nostres decisions?

La conseqüència principal és perpetuar el poder en mans d’una oligarquia, no perquè siguin més intel·ligents sinó perquè  els permetem que es vagin renovant en el poder.

Només aconseguirem una societat més ben governada quan molts més de tots nosaltres ens habituem a pensar  millor i deixem de seguir cegament a uns representants d’unes oligarquies que, molt sovint, pensen amb tant poca profunditat com la majoria, i fins i tot no poques vegades són més incompetents.

Una premissa i una conclusió sobre aquests paràgrafs:

Premissa: Quasi tothom segueix la llei del mínim esforç, fins i tot a l’hora de pensar i decidir coses que són molt importants.

Conclusió: En general abdiquem de les nostres responsabilitats socials delegant en professionals de la política que no tenen gaires escrúpols per decidir el millor per a ells, i la seva minoria oligàrquica, prescindint dels interessos de la majoria o de tota la resta de la societat.