En aquesta primera part de comentaris sobre organitzacions, he seguit la classificació bàsica que va establir Henry Mintzberg, en els seus llibres i treballs. (Veure per més informació el llibre "L'estructuració de les Organitzacions")
El segon tipus d'organitzacions que definia Mintzberg són les anomenades Organitzacions de burocràcia maquinal, o organitzacions basades en la burocràcia dels fluxes de treball. Aquesta estructura, segons diversos autors, va sorgir amb la revolució industrial.
Hi ha una clara configuració dels paràmetres de disseny que s'ha mantingut constantment vàlida en el resultats de les investigacions: Tasques d'operacions altament especialitzades i rutinàries, procediments molt formalitzats en el nucli d'operacions, una proliferació de regles, normes i comunicació formal a través de tota l'organització, unitats de gran tamany en el nivell d'operacions, tasques agrupades basant-se en la seva funció, un poder de decisió relativament centralitzat i una el·laborada estructura administrativa amb una clara distinció entre línia i staff.
Ja que la burocràcia maquinal depén principalment de la normalització dels processos del treball d'operacions per a la seva coordinació, la tecnoestructura que allotja als analistes encarregats d'aquesta normalització, esdevé part essencial de l'estructura. Les regles i les normes ocupen tota l'estructura de la buracràcia maquinal, la comunicació formal es fomenta en tots els nivells, i la presa de decisions acostuma a seguir la cadena d'autoritat formal.
Entre les diferents configuracions estructurals de les organitzacions, la burocràcia maquinal és la que més importància dona a la divisió del treball i a la diferenciació de les unitats, en totes les seves formes (vertical, horitzontal, línia (staff) funcional, jeràrquica i d'status).
L'obsessió pel control reflexa dos aspectes centrals d'aquestes estructures. Primer, s'intenta eliminar tota incertesa possible, per tal que la màquina burocràtica pugui funcionar amb regularitat sense cap tipus d'interrupcions. Segon, en virtut del seu disseny, les burocràcies maquinals generen multitud de conflictes que han de ser controlats pels sistemes de control.
L'enfocament de la burocràcia maquinal sorgeix principalment en entorns senzills i estables. I, a més, sol sorgir en les organitzacions madures, d'abast suficient com per tenir el volum necessari de treball d'operacions per a la repetició i la normalització, i d'edat suficient comper haver pogut determinar definitivament les normes que desitja instaurar.
Una característica, menys positiva, és que en moltes organitzacions amb aquesta estructura apareixen sovint conflictes i problemes de relacions personals. Hi ha el gran problema de considerar a les persones com un recurs més, sense aspiracions o desitjos de enriquiment personal. També solen aparèixer problemes de coordinació en el centre administratiu. Ja que el nucli d'operacions de la burocràcia maquinal no s'ha dissenyat per gestionar els conflictes, molts dels problemes personals que sorgeixen trascendeixen a l'estructura administrativa. Finalment, també solen aparèixer problemes en l'àpex estratègic. Així, quan les burocràcies maquinals es veuen obligades a canviar d'estratègies, els alts directius semblen tenir només èxit quan tenen la força suficient com per deixar de banda els seus sistemes burocràtics d'informació i de control, i es responsabilitzen personalment de les situacions. En altres paraules, els alts directius només aconsegueixen canviar la buracràcia maquinal revertint-la provisionalment a l'estructura simple, més senzilla i flexible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada