El tercer tipus d'estructura organitzativa segons la classificació de Mintzberg, és el de la burocràcia professional. En aquestes classificacions, el concepte burocràcia s'entén com un sistema en el que el treball d'operacions sol ser estable, donant lloc a un comportament predictible o "normalitzat". Però alhora és també complex, i per tant, ha de ser controlat pels operaris que el realitzen. Per això, l'organització recorre a un mecanisme de coordinació que permet la normalització al mateix temps que la descentralització: la normalització de les habilitats. Així sorgeix la burocràcia professional, freqüent en universitats, centres sanitaris, escolars, empreses públiques o artesanals i molts altres sectors.
Les normes de la burocràcia professional sorgeixen per regla general fora de la pròpia estructura, en les associacions autogestionades que reuneixen als professionals amb els seus col·legues d'altres burocràcies professionals. Aquest tipus de burocràcia fa èmfasi en l'autoritat de naturalesa professional (el poder de l'expert)
En la burocràcia professional, la persona té dues tasques bàsiques: 1) categoritzar la necessitat del client d'acord amb una contingència, indicant així el programa normatiu que s'haurà d'utilitzar -tasca anomenada "diagnòstic" i 2) aplicar o executar aquest programa.. Al ser categoritzats els clients en relació als especialistes funcionals que els atenen, l'estructura de la burocràcia professional esdevé, a la vegada, funcional i basada en el mercat.
El nucli d'operacions constitueix la part central de la burocràcia professional. L'única altra part plenament elaborada és l'staff de recolzament, encara que aquest es dedica en primer lloc a servir al nucli d'operacions. La burocràcia professional és una estructura summament descentralitzada, tant en la dimensió vertical com en la horitzontal. Els professionals no només controlen el seu propi treball, sinó també desitjen un control efectiu de les decisions administratives que els afecten.
El que sorgeix, sovint, en aquesta estructura són jerarquies administratives paral·leles: una democràtica, ascendent, per als professionals, i una altra amb forma de burocràcia maquinal, descendent, per a l'staff de recolzament.
Respecte a la formulació d'estratègies, la seva noció perd en gran mesura el seu sentit en la burocràcia professional. En aquestes estructures, les estratègies solen ser les dels professionals individuals de l'organització, així com les de les associacions professionals situades fora de la mateixa. Es pot dir que les estratègies pròpies de la burocràcia professional representen l'efecte acumulatiu en el transcurs del temps dels projectes o "les iniciatives" estratègiques, que els seus membres aconsegueixen defensar per que s'adoptin.
La burocràcia professional resulta singular entre les cinc configuracions estructurals, almenys per satisfer dues de les necessitats primordials de les persones actuals. És democràtica, difonent el seu poder directament entre els treballadors (almenys entre els que són "professionals") i els hi proporciona una extensa autonomia, alliberant-los fins i tot, de la necessitat de coordinar-se estretament amb els seus col·legues, sense les pressions i polítiques que això implica. D'altra banda, l'autonomia permet que els professionals perfeccionin les seves habilitats sense sofrir interferències. Però aquestes característiques de democràcia i autonomia poden originar els principals problemes d'aquestes organitzacions. Hi ha problemes de coordinació:
La normalització de les habilitats és com a màxim un mecanisme de coordinació poc estricte, incapaç de fer front a les múltiples necessitats que sorgeixen en una burocràcia professional.
I hi ha també problemes de llibertat d'acció. Com que no tots els professionals són iguals de competents i responsables, l'estructura de la buroocràcia professional no pot fer front fàcilment als professionals imcompetents o inconscients. La llibertat d'acció no només permet que alguns professionals facin cas omís dels seus clients; també estimula a molts perquè es desentenguin de les necessitats de l'organització.
Finalment, també es poden produir problemes d'innovació. A l'igual que la buracràcia maquinal, la burocràcia professional és una estructura inflexible, adequada per la producció dels seus resultats normalitzats, però inadequada per adaptar-se a la producció d'altres de nous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada