Un últim punt a considerar, quan ens enfrontem a una possibilitat de canviar, és ser conscients de l'existència d'un perill real que ens amenaci en la situació
actual.
La resposta que cada un doni és el factor crucial per donar suport al canvi. De fet, ser conscients del perill i del valor real del que tenim, és més important que l’esforç i el guany que es pugui obtenir. Així, si ens trobem a punt de ser atacats per un lleó o cocodril, farem tot el possible per fugir, sense valorar gaire el que puguem perdre al marxar d’aquell lloc. L'existència d'un perill visible real, que amenaça la nostra supervivència, o perdre el que tinguem, ens predisposa de forma ràpida a canviar la situació. Això serà més urgent quan més a prop identifiquem o creguem que tenim l'amenaça.
La nostra necessitat de supervivència és el factor més important per prendre decisions sobre canviar la situació. Si considerem que l'amenaça és molt forta, canviarem malgrat puguem perdre coses que tenim o els esforços que ens representi sortir d'aquella situació. Fins i tot, ho farem encara que no hi hagi un guany clar al fer-se el canvi. Pensem en una situació accidental com pot ser un avís d'un foc que s'apropa a les nostres cases, o un avís d'un terratrèmol imminent. El guany és simplement la nostra supervivència i ens disposem a fugir o fer un canvi, deixant propietats, coses que valoràvem, i sense importar-nos els esforços que haguem de fer en aquesta fugida o canvi.
Aquesta por al perill o la necessitat d'evitar les amenaces no és tan sols individual o relacionada amb les nostres famílies o éssers estimats. També es dona en col·lectius com poden ser organitzacions, pobles o nacions senceres. Davant d'una agressió externa, una comunitat molt probablement lluitarà amb tot el que tingui per preservar la seva supervivència encara que perdi persones i propietats en aquesta lluita.
Probablement aquest factor d'identificació d'una amenaça o perill real sigui el factor més decisiu per iniciar un canvi.
La resposta que cada un doni és el factor crucial per donar suport al canvi. De fet, ser conscients del perill i del valor real del que tenim, és més important que l’esforç i el guany que es pugui obtenir. Així, si ens trobem a punt de ser atacats per un lleó o cocodril, farem tot el possible per fugir, sense valorar gaire el que puguem perdre al marxar d’aquell lloc. L'existència d'un perill visible real, que amenaça la nostra supervivència, o perdre el que tinguem, ens predisposa de forma ràpida a canviar la situació. Això serà més urgent quan més a prop identifiquem o creguem que tenim l'amenaça.
La nostra necessitat de supervivència és el factor més important per prendre decisions sobre canviar la situació. Si considerem que l'amenaça és molt forta, canviarem malgrat puguem perdre coses que tenim o els esforços que ens representi sortir d'aquella situació. Fins i tot, ho farem encara que no hi hagi un guany clar al fer-se el canvi. Pensem en una situació accidental com pot ser un avís d'un foc que s'apropa a les nostres cases, o un avís d'un terratrèmol imminent. El guany és simplement la nostra supervivència i ens disposem a fugir o fer un canvi, deixant propietats, coses que valoràvem, i sense importar-nos els esforços que haguem de fer en aquesta fugida o canvi.
Aquesta por al perill o la necessitat d'evitar les amenaces no és tan sols individual o relacionada amb les nostres famílies o éssers estimats. També es dona en col·lectius com poden ser organitzacions, pobles o nacions senceres. Davant d'una agressió externa, una comunitat molt probablement lluitarà amb tot el que tingui per preservar la seva supervivència encara que perdi persones i propietats en aquesta lluita.
Probablement aquest factor d'identificació d'una amenaça o perill real sigui el factor més decisiu per iniciar un canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada