Sabem què ens fem? (23)

Abans de entrar en els passos finals d'aquesta metodologia, pot ser bó avaluar si estem raonablement segurs o satisfets amb la lògica de tot el que hem verbalitzat o deduït fins ara. Com ja vaig exposar en alguns del comentaris que vaig fer en els primers mesos d'aquest blog, una forma de fer-ho pot ser repasar totes les deduccions o relacions lògiques segons les anomenades Categories d'objeccions lògiques legítimes. E. Goldratt proposava  les següents:

CLAREDAT.

La relació exposada o proposada ha de ser evident per a tothom que la vegi

EXISTÈNCIA DE L’ENTITAT.

Les entitats han de ser sentències lingüístiques.L’entitat com a tal ha d’existir.

EXISTÈNCIA DE LA CAUSALITAT.
Determina la causa o el per què d'un efecte.

EXISTÈNCIA D’UN EFECTE PREDIT.

Recolza l’existència de la causalitat, o de les entitats intangibles. (dos efectes)

CAUSA ADDICIONAL.

Pot recolzar o substituir la causa original.

TAUTOLOGIA.

Cal distingir entre perquè existeix quelcom i perquè argumentem que existeix.

INSUFICIÈNCIA DE LA CAUSA.

Si no veiem una connexió raonable, fem una objecció de claredat.

Si tenim una objecció sobre una entitat o causalitat fem una objecció de

existència d’entitat o de causalitat.

Si algú dels que heu llegit tot això, voleu podeu aplicar-ho, encara que parcialment, i segur que trobareu alguna objecció lògica. La importància de fer-ho, no és per trobar objeccions a aquest assaig. (L'assaig vol ser un exemple suficientment correcte o explicatiu de tota la metodologia. I si en algun moment, s'ha de convertir en quelcom més profund, evidentment, hauria d'estar sotmès a un escrutini més complet). La importància radica en que al fer-ho donem més consistència al nostre pensament i les conseqüents preses de decisions.