Sabem què ens fem? (16)

En el comentari de la setmana anterior ““Sabem què ens fem? (15)” descrivia un possible conflicte arrel de les situacions i conflictes descrits en els comentaris previs de tota la sèrie. El que seguiu amb una certa freqüència aquests escrits, ja heu vist que la manera que utilitzem per trobar possibles idees per resoldre aquests conflictes és intentar verbalitzar els supòsits que hi ha en cada relació

que hem establert i utilitzat per construir els diagrames.

El diagrama arrel era el següent:

 

El diagrama  es pot llegir de la forma següent:

Per Viure el millor possible en l’entorn social, tant individual com col·lectivament

 hem de Actuar satisfent les necessitats o objectius bàsics de cadascú, perquè una societat que no satisfaci les necessitats bàsiques o objectius individuals, no ajudarà mai a viure millor.

Per Actuar satisfent les necessitats o objectius bàsics de cadascú,  hem de de prioritzar els interessos individuals, perquè degut a la limitació de recursos no es poden satisfer alhora els interessos individuals i col·lectius.

Però també:

Per Viure el millor possible en l’entorn social, tant individual com col·lectivament, hem de Crear les millors condicions per promoure el desenvolupament col·lectiu, perquè si només es té en compte el desenvolupament individual, es crea una societat amb moltes desigualtats, sobre tot d’oportunitats “justes” de millora.

Per  Crear les millors condicions per promoure el desenvolupament col·lectiu hem de Prioritzar els interessos col·lectius, perquè els recursos del planeta i de les societats no permeten satisfer totes les necessitats de tothom.

 Tots els supòsits semblen força consistents, i en la va opinió poden explicar algunes característiques socials. Si ens enfoque en la relació de la part superior del conflicte, la podem assimilar o explicitar en les postures o creences lliberals, i també -encara que són molt diferents d'aquestes en molts conceptes- també dels posicionaments anomenats conservadors. D'altra banda, la relació de la part inferior seria molt representativa de les ideologies socialdemòcrates o dels plantejaments més rígides de les creences comunistes o anticapitalistes. Si tots els supòsits són o semblen vàlids, s'entén també que els ciutadans es divideixen en proporcions força iguals quan han d'escollir governs i ideologies. És cert que en moments puntuals de temps, es poden decantar cap un cantó o altre atorgant majories més amplies, però veiem com en moltes eleccions i molts països, s'acaben formant governs mitjançant pactes perquè cap opció és prou majoritària.

i què passaria si els supòsits relatius a la limitació de recursos i que no es poden aconseguir els desenvolupaments individuals i socials alhora no fossin tant vàlids com ens pensem?

Segons les teories econòmiques sembla una heretgia, però segons les ciències físiques, no ho és. és un problema de coneixement o tecnologia. Què passaria si poguéssim aprofitar l'energia inesgotable del sol?  O, i si poguèssim treure profit de l'energia que representen els llamps d'una tempesta?

En casos així, l'energia seria il·limitada i l¡escassesa de recursos quasi no hi seria i per tant es podria plantejar el desenvolupament individual i col·lectiu alhora.

Ho analitzaré amb més profunditat en els propers comentaris.