Sabem què ens fem? (13)

Avui, reflexiono sobre el comentari: “Sabem què ens fem?” (5). En aquest cas, la premissa era: “La llibertat i la solidaritat no s’assoleixen totalment al mateix temps”. La conclusió  era: “la balança de la Història es decanta per prioritzar la llibertat individual per sobre de la solidaritat”

Quin podria ser el núvol corresponent? Jo proposo el següent:

 

El conflicte es pot llegir de la següent manera:

Per  Viure el millor possible dins del seu entorn social, la gent ha de, en general, prioritzar entre llibertat i solidaritat.

Per  prioritzar entre llibertat i solidaritat, la gent actua decantant-se primer per la llibertat individual, deixant a la voluntat de cadascú, la seva contribució solidària.

Però també:

Per Viure el millor possible dins del seu entorn social, la gent intueix, en general que s’ha d’assegurar el desenvolupament de tothom.

Per assegurar el desenvolupament de tothom, la gent ha de prendre part activa en la lluita per assolir la llibertat i la solidaritat al mateix temps.

Com s’ha dit en tots els casos anteriors, és bo recordar que molt sovint quan verbalitzem aquest tipus de relacions que constitueixen un conflicte, problema o situació d’una certa paradoxa, veiem que el que semblava evident ja no ho és tant.

També en aquest cas, sembla clar que hi ha una relació que a la majoria li agradaria canviar, que és: Per  viure el millor possible dins del seu entorn social, la gent ha de prioritzar entre la llibertat individual i la solidaritat.

En què ens basem quan establim aquesta relació conceptual? Ens basem en supòsits que en algun moment poden haver tingut tot el sentit, però potser ja no el tenen. Fixem-nos que en aquest cas, aquesta suposició ha portat a establir els grans conceptes ideològics i polítics, com a mínim, de l’era moderna.

La ideologia de dretes o conservadora, que pressuposa que l’statu quo actual afavoreix un sistema que permetrà a tothom, que s’esforci  i vulgui, desenvolupar-se. Aquest statu quo es basa en la llibertat de persones i de capitals o poders, i aquests s’han de preservar o prioritzar respecte a situacions que els puguin afeblir. No parlo de liberalisme, com concepte, sinó de mantenir el sistema actual tal com el coneixem. (Moltes persones liberals aporten sovint argumentacions precises sobre el liberalisme i la seva distància amb el conservadorisme).

D’altra banda la ideologia d’esquerres o progressista, que pressuposa que s’ha de prioritzar el bé comú, encara que això representi posar alguns límits a la llibertat o interessos individuals.

Això s’ha mantingut des de fa segles, i cada vegada hi ha més gent que intueix o manifesta que alguns conceptes ideològics han quedat obsolets.

En ambdós casos, la suposició és que s’ha de prioritzar, ja que no podem assolir la màxima llibertat individual i alhora assolir el màxim desenvolupament de tota la societat. Per assolir aquest desenvolupament necessitaríem mecanismes de redistribució de riquesa i poder, i això seria contrari a la màxima llibertat individual.

Com deia en l’article anterior, podem ser creatius i pensar en algunes alternatives? Evidentment si. Només apunto una possible solució que cada vegada arriba més al coneixement públic, i que molt sovint es rebutja o accepta sense dedicar-hi ni cinc minuts de reflexió profunda. L’establiment d’una renda bàsica de ciutadania que assegurés un desenvolupament digne per cada membre de la societat. Això no estaria en cap conflicte en potenciar la llibertat individual de cadascú. ë4s una proposta com qualsevol altra. També li dedicaré uns quants articles més endavant. Només per si hi voleu pensar una mica, amb un enfocament creatiu: Aquesta “renda” han de ser diners? i si fossin drets?

Oi que en segons quins entorns socials, no es discuteix el dret a l’educació o a la salut? Ens posem a discutir sobre dignitat de les persones?

Jo em posaré a pensar-hi sense limitacions. Em voleu ajudar?