Sabem què ens fem? (14)

En el comentari: “Sabem què ens fem?” (6), reflexionava sobre la importància de les religions en la majoria de la població mundial, i sobre el fet d’haver mantingut des de temps immemorials una gran influència en la conducta de la gent. En aquest cas, la premissa era: “Els humans necessiten un sistema de principis o valors per donar sentit a la vida i viure-la col·lectivament”. La conclusió  era: “Les religions asseguren el sentit “transcendent” dels humans i es converteixen en el marc de valors a seguir”

Quin podria ser el núvol corresponent? Jo proposo el següent:

El conflicte es pot llegir de la següent manera:

Per  Viure socialment de forma civilitzada, la gent ha de configurar o tenir unes normes de comportament social.

Per configurar o tenir unes normes de comportament social, la gent adapta els marcs

conductuals promoguts per les religions

Però també:

Per Viure socialment de forma civilitzada, la gent ’ha d’assegurar el desenvolupament de tothom.

Per assegurar el desenvolupament de tothom, la gent ha de superar els marcs conductuals promoguts per les religions.

Com s’ha dit en tots els casos anteriors, és bo recordar que molt sovint quan verbalitzem aquest tipus de relacions que constitueixen un conflicte, problema o situació d’una certa paradoxa, veiem que el que semblava evident ja no ho és tant.

En aquest cas, el meu parer és que l’hàbit d’adaptar els marcs conductuals promoguts per les religions per assolir unes bones normes de comportament social, ha tingut massa episodis de conflictes i desgràcies socials durant tota la història com per no pensar en superar-ho.  De fet, la declaració dels drets humans és del segle XX. La qual cosa em fa suposar que la consciència social de la humanitat globalment considerada, considera la necessitat de superar els marcs religiosos.

En la meva opinió, es pot respectar qualsevol marc religiós sempre que no atempti contra cap dret fonamental de les persones. Això no invalidaria el paper important de les religions en les diferents societats i cultures, i alhora podria ser una forma d’evitar els conflictes o desgràcies que hem tingut en el passat i que seguim tenint en el present. De nou l’educació –en aquest cas en valors i ètica- i la millora en la capacitat de pensar de tothom ens podria portar a una millor societat.