dilluns, 22 de juny del 2015

Ensenyar a pensar (2)


D’altra banda, si se li donava la màxima puntuació, podria alterar la mitjana del seu any d’estudis, obtenir una nota més alta i així certificar el seu alt nivell en física; però la resposta no confirmava que l’estudiant tingués aquest nivell.
Vaig suggerir que se li donés a l’alumne una altra oportunitat. Li vaig donar sis minuts per que em contestés la mateixa pregunta però aquesta vegada amb l’advertència de que en la resposta havia de demostrar els seus coneixements de física.
Havien passat cinc minuts i l’estudiant no havia escrit res.

Li vaig preguntar si volia anar-se’n, però em va contestar que tenia moltes respostes al problema. La seva dificultat era escollir la millor de totes.

Em vaig disculpar per interrompre’l i li vaig pregar que continués.

En el minut que li quedava va escriure la resposta següent:

“Agafa el baròmetre i llença’l al terra des de la teulada de l’edifici calcula el temps de caiguda amb un cronòmetre. Després s’aplica la fórmula: Alçada = 0,5 per A per T2; i així obtenim l’alçada de l’edifici

En aquest punt, li vaig preguntar al meu col·lega si l’estudiant es podia retirar. Li va donar la nota més alta.

Després de sortir del despatx, em vaig tornar a trobar amb l’estudiant i li vaig demanar que m’expliqués les seves altres respostes a la pregunta.
Continuarà...





Enseñar a pensar (2)

Por otra parte, si se le daba la máxima puntuación, se podia alterar la media de su año académico, obtener una nota más alta y así certificar su alto nivel en Física; pero la respuesta no confirmaba que el estudiante tuviera este nivel.
Sugerí que se le diera otra oportunidad. Le di seis minutos para que me contestara  la misma pregunta pero, esta vez, con la advertencia de que en la respuesta debía demostrar sus conocimientos de física.
Habían pasado cinco minutos y el estudiante no había escrito nada.
Le pregunté si quería dejarlo, pero me contestó que tenía muchas respuestas al problema. Su dificultat era escoger la mejor de todas.
Me disculpé por interrumpirlo y le invité a continuar.
En el minuto que le quedaba escribió la respuesta siguiente:
"Coge el barómetro y lánzalo al suelo desde la azotea, calcula el tiempo de caida con un cronómetro. Después aplica la fórmula: Altura = 0,5 x A x T2; y así obtenemos la altura del edificio".
En este momento, le pregunté a mi colega si el estudiante se podía ir. Le dió la máxima puntuación.
Después de salir del despacho, me volví a encontrar con el estudiante y le pedí que me explicara sus otras respuestas a la pregunta.
Continuará....





Teaching to think (2)

On the other hand, If he was given the maximum grade, it could vary the average for his academic year, which would give him a higher qualification and so certify his high level in Physics; but the answer did not confirm that the student had really attained this level.
I suggested we give the student another opportunity. I gave him six minutes to answer the same question, but this time with the warning that the answer had to demonstrate his knowledge Of Physics.
Five minutes passed and the student had not written anything.
I asked him if he wanted to leave but he answered that he had a lot of answers to the problem. His difficulty was to chose the better of them.
I apologized for interrupting his thouhts and I invited him to continue.
In the minute that he still had he wrote the following answer:
"Take the borometer and throw it onto the ground from the building's roof terrace, calculate the time it takes to fall with a chronometer. After, we apply the formula: Height = 0,5 x A x T2; and so we obtain the hight of the building".
At this moment, I asked my colleague if the student could leave now. He gave him the maximum qualification.
After I left the office, I met the student again and I asked him to explain to me the other answers to the question.
To be continued...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada