DECISIONS CORRECTES O INCORRECTES? UNES REFLEXIONS (4)

El tercer grup de decisions de la classificació particular que estic emprant en aquesta sèrie, és el de les Decisions Emotives. Són aquelles que prenem sense pensar-hi gaire. Per a nosaltres són importants en funció de l'emotivitat que ens produeixen.

Encara que siguem conscients o no, les decisions d'aquest tipus són molt freqüents en la nostra vida. A vegades, poden representar una despesa considerable, un lligam a llarg termini, o en sentit contrari, poden tenir una transcendència petita o mínima per a nosaltres. Un exemple seria la decisió de comprar un cotxe. No tots hi entenem prou de mecànica per valorar amb cert detall les avantatges o desavantatges d'un model o altres de cotxe o marca. En la majoria de casos els venedors de les diferents marques que podem visitar, faran èmfasi un unes prestacions o altres. Sovint, ens ho creiem, degut a la nostra manca de coneixement específic. I la resultant, és que la decisió pot estar bàsicament dirigida per un tipus d'emoció que ens desperti aquella marca o model. En aquest cas, i com exemple, sempre recordo la situació d'un familiar que tenia dues alternatives, fa ja bastants anys, per canviar de cotxe. Tenia l'opció d'adquirir un Wolkswagen Passat nou, i amb condicions preferents per acord de l'empresa amb la marca, i també, l'opció d'adquirir un Mercedes de segona mà, amb ja uns 100.000 quilòmetres recorreguts, però molt ben cuidat i en bon estat. Recordo que durant uns dies, quan ens veiem, li preguntava que faria, i va estar dubtant. Fins i tot, va fer una mínima anàlisi entre els dos, i pocs dies després es va decidir pel Mercedes. Quan li vaig preguntar quin era el factor que havia tingut més pés en la seva decisió, em va dir la possibilitat de tenir un Mercedes. Des de jove, havia pensat que li agradaria tenir-ne un, i ara es trobava amb la possibilitat de satisfer aquest desig.

Les decisions preses per satisfer desitjos, emocions o estats d'ànim satisfactoris són nombroses i normals. Com passa amb els altres casos, pot haver un problema, quan la decisió pot tenir unes conseqüències importants, i el sentit comú o la lògica ens diuen que convindria entendre les emocions i alhora saber valorar raonadament els seus efectes.

DECISIONS CORRECTES O INCORRECTES? UNES REFLEXIONS (3)

Hi ha molt sovint tota una categoria de decisions que podríem anomenar: Quasi inamovibles: En aquests casos, la decisió està relacionada amb uns valors o conceptes que, per a cadascú, són molt clars i només poden ser acceptats o rebutjats. 

Sovint ens trobem amb aquests etiquetes, quan constantment classifiquem o enquadrem a persones o grups amb uns adjectius qualificatius. El problema està en que moltes vegades posem aquest adjectiu basant-nos en una primera percepció, o fins i tot pitjor, no en la nostra pròpia percepció si no en la classificació que ha fet un tercer de la persona o grup en qüestió.

En les setmanes que estic fent aquestes reflexions, s'estan produïnt en el meu entorn unes eleccions polítiques. I me'n he adonat de la facilitat que qualsevol tertulià, opinador o persona que es creu experta en el tema -i sovint no hi ha proves concloents d'aquesta expertesa- qualifiquen a persones o grups amb conceptes que quasi ineludiblement, els marquen  pòsitiva o negativament, i a més, d'una forma que quasi no dona dret a discutir-ho o posar-ho en dubte.

El cert és que sovint aquestes decisions poden partir d'uns prejudicis equivocats, i que la simple qualificació d'uns pocs faci que el conjunt en la seva majoria accepti aquesta categorització i assigni uns valors a un tercer sense una anàlisi lògica.

DECISIONS CORRECTES O INCORRECTES? UNES REFLEXIONS (2)

La gran majoria de cdecisions que prenem quasi tots, i quasi constantment, són decisions quasi automàtiques. Des de decidir quan comencem a travessar un carrer per on hi ha tràfic, -hi hagi semàfor o no-, a responent a propostes de familiars, coneguts o companys de treball... En general, l'experiència adquirida i l'avaluació quasi automàtica del nostre cervell, en funció del que hem fet abans i dels nostres resultats, determinaran la nostra decisió. La gran majoria de les vegades, valorem aquests tipus de decisions com satisfactòries, i això fa que aquests patrons es vagin consolidant per a futures situacions.

Aquest mecanisme de presa de decisions és molt útil per la nostra vida quotidiana. No podríem fer tot el que fem, si cada vegada que actuem així, ens paressim a pensar en profunditat en les possibles alternatives i efectes corresponents en cada cas.

Ara bé, no ens adonem, però aquest mecanisme, tant efectiu com fàcil de fer, sovint l'utiltzem en situacions que requeririen altres tipus de decisions. Uns exemples. Quan algú em diu que li agraden les corrides, ràpidament decideixo etiquetar aquesta persona com poc sensible amb els animals. Després, me'n he adonat que algunes d'aquestes persones, han tingut cura de gossos o altres mascotes, i han fet molt més del que podria esperar-se per cuidar-los i protegir-los. O bé, si algú em diu que ha votat un partit polític com pot ser algun que jo no votaria mai, ja que el considero d'una ideologia extrema, tinc tendència a pensar, o decidir catalogar-la com una persona amb uns valors poc solidaris o no respectuosos. Després, parlant amb algunes d'aquestes persones, me'n he adonat que poden ser en la vida diària tan solidaris o respectuosos com jo crec que sóc.

Segurament, qualsevol que llegeixi això pot trobar algun exemple més.

És a dir, sovint decidim classificar a altres persones d'una manera concreta, basant-nos quasi automàticament en uns prejudicis que tenim arrelats interiorment, i després ens adonem que aquestes decisions no han sigut correctes. 

DECISIONS CORRECTES O INCORRECTES? UNES REFLEXIONS (1)

Molt sovint, cada dia milions de persones prenen decisions. Les decisions es poden classificar o definir de moltes formes. En aquesta sèrie em plantejo reflexionar d'una forma àmplia o global, i per això no em plantejo definicions més o menys acadèmiques. Les decisions les agrupo en uns tipus genèrics:

Quasi automàtiques: La situació és coneguda, pot tenir algunes diferències, però la coneixem i ja hem pres decisions en aquests tipus de situacions.

Quasi inamovibles: la decisió està relacionada amb uns valors o conceptes que, per a cadascú, són molt clars i només poden ser acceptats o rebutjats.

Emotives: No hi pensem gaire, per a nosaltres són importants en funció de l'emotivitat que ens produeixen.

Supeditades als curts terminis. Decidim en funció dels guayns o pèrdues que tindrem segons la nostra decisió.

Supeditades a terminis més o menys llargs: En general li donem voltes a la situació present, però també pensem en possibles situacions futures. Com que no podem tenir certesa del què passarà, sovint fem suposicions, deduccions, elucubracions de possibles futurs escenaris. Alhora hi pensem d'una forma estructurada o metòdica, o, en sentit contrari, basant-nos en l'experiència adquirida, els valors que creiem prioritaris i el tarannà personal.

Aquesta sèrie la començo, després d'haver tingut fa dues setmanes unes eleccions per escollir els representants i batlles municipal o locals, i després que 2 dies més tard, es convoquessin eleccions a l'estat espanyol. Les reflexions no volen tenir un rerefons polític sinó una aproximació al procés de decidir.

GOVERNANÇA

El terme Governança es refereix a un concepte que explica el model en cóm un govern, associació o empresa es gestiona internament. Avui en dia els ciutadans poden participar mitjançant xarxes socials. El terme Governança implica passar de "Governar per a la gent" a "Governar amb la gent".

Els ciutadans demanen transparència, poder entendre, volen apertura, proximitat, participació i implicació en allò que els afecta. El coneixement està en els ciutadans, i això és la base del govern obert. Aquest coneixement grupal és la intel·ligència col·lectiva. Per això el Govern Obert vol crear les condicions necessàries per capturar i treure profit del coneixement que tenen els ciutadans. El Govern Obert és la resposta a les demandes de canvi en la forma de governar i de fer política.

Quan es parla de Govern Obert o Governança col·lectiva, es parla de unificar en una sola estratègia les àrees  de transparència, participació ciutadana i gestió de dades obertes. El Govern Obert ha de ser transversal i ha de representar un canvi cultural. S'ha de basar en escoltar, observar, captar coneixement, compartir i participar.

CULTURA I SOSTENIBILITAT

En la darrera entrada "Desenvolupament Sostenible -Bases-" comentava que hi ha un element -la Cultura- que cada vegada és més rellevant en l'àmbit de la sostenibilitat i governança globals.

Sovint quan parlem de cultura o fets culturals, a un nivell molt ampli pensem en autors literaris, autors de les arts clàssiques o modernes i també en fets tradicionals de cada comunitat. Però la Cultura és alguna cosa més. De fet, es pot definir com el conjunt de manifestacions, accions, experiències i tradicions o costums que caracteritzen les relacions entre els membres d'una organització, comunitat o poble, i que alhora originen actes o activitats creatives per part d'aquests membres.

Amb aquest enfocament, es pot entendre millor la importància de la cultura en qualsevol organització, empresa, cooperativa, comunitat o poble. En una empresa, segons siguin les característiques de les relacions entre els seus membres, hi haurà un sentit col·lectiu, uns valors compartits, una certa unitat d'acció respecte a la seva forma de ser i interactuar amb el seu entorn. Segons sigui aquesta cultura, es valoraran més els conceptes de sostenibilitat, cooperació o governança, tant a nivell intern com extern. 

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (BASES)

El Desenvolupament Sostenible (DS) és un desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.

El DS s'hauria d'aplicar en tots els àmbits: socials, institucionals o governamentals i individuals. En el sector empresarial arreu del món,  abasta tres àrees clau: l'econòmica, la social i la mediambiental. Per tant, en aquest sector, per complir la definició de desenvolupament sostenible, una empresa ha de ser econòmicament eficient, socialment equitativa i ambientalment sostenible.

Alhora, hi ha un quart element que cada vegada pren més rellevància: La Cultura. La cultura és fonamental per la noció de desenvolupament sostenible, ja que és un factor complementari en el sentit que configura el significat de "desenvolupament" i determina les accions de les comunitats a tot el món.