dilluns, 1 de setembre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -32) CUA

Una cua és la part posterior o final d'una cosa, d'un conjunt. És la part oposada al cap o principi del conjunt.

A nivell sistèmic, i especialment en la metodologia de la Teoria de les Limitacions, és important la gestió de les cues. De fet, ja al 1909, es va publicar un primer article sobre la Teoria de Cues, que és l'estudi matemàtic de les línies d'espera (cues) permetent l'anàlisi de diversos processos relacionats amb elles.

La teoria de cues generalment és considerada una branca d'investigació operativa perquè els seus resultats sovint són aplicables a una àmplia varietat de situacions com: negocis, comerç, indústria, enginyeries, transport i comunicacions.

la teoria de cues té diversos camps d'utilització: logística dels processos industrials de producció, enginyeria de xarxes i serveis, enginyeria de sistemes informàtics, elaboració de projectes sostenibles, etc.

Les cues es formen a causa d'un desequilibri temporal entre la demanda del servei i la capacitat del sistema per subministrar. Els objectius de la teoria de cues consisteixen en:
  • Identificar el nivell òptim de capacitat del sistema que minimitza el cost.
  • Avaluar l'impacte que les possibles alternatives de modificació de la capacitat del sistema tindrien en el cost total.
  • Establir un balanç equilibrat ("òptim") entre les consideracions quantitatives de costos i les qualitatives de servei.
  • Prestar atenció al temps de permanència en el sistema o en la cua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada