Sabem què ens fem? (14)

En el comentari: “Sabem què ens fem?” (6), reflexionava sobre la importància de les religions en la majoria de la població mundial, i sobre el fet d’haver mantingut des de temps immemorials una gran influència en la conducta de la gent. En aquest cas, la premissa era: “Els humans necessiten un sistema de principis o valors per donar sentit a la vida i viure-la col·lectivament”. La conclusió  era: “Les religions asseguren el sentit “transcendent” dels humans i es converteixen en el marc de valors a seguir”

Quin podria ser el núvol corresponent? Jo proposo el següent:

El conflicte es pot llegir de la següent manera:

Per  Viure socialment de forma civilitzada, la gent ha de configurar o tenir unes normes de comportament social.

Per configurar o tenir unes normes de comportament social, la gent adapta els marcs

conductuals promoguts per les religions

Però també:

Per Viure socialment de forma civilitzada, la gent ’ha d’assegurar el desenvolupament de tothom.

Per assegurar el desenvolupament de tothom, la gent ha de superar els marcs conductuals promoguts per les religions.

Com s’ha dit en tots els casos anteriors, és bo recordar que molt sovint quan verbalitzem aquest tipus de relacions que constitueixen un conflicte, problema o situació d’una certa paradoxa, veiem que el que semblava evident ja no ho és tant.

En aquest cas, el meu parer és que l’hàbit d’adaptar els marcs conductuals promoguts per les religions per assolir unes bones normes de comportament social, ha tingut massa episodis de conflictes i desgràcies socials durant tota la història com per no pensar en superar-ho.  De fet, la declaració dels drets humans és del segle XX. La qual cosa em fa suposar que la consciència social de la humanitat globalment considerada, considera la necessitat de superar els marcs religiosos.

En la meva opinió, es pot respectar qualsevol marc religiós sempre que no atempti contra cap dret fonamental de les persones. Això no invalidaria el paper important de les religions en les diferents societats i cultures, i alhora podria ser una forma d’evitar els conflictes o desgràcies que hem tingut en el passat i que seguim tenint en el present. De nou l’educació –en aquest cas en valors i ètica- i la millora en la capacitat de pensar de tothom ens podria portar a una millor societat.

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 188

Cóm ho va fer un home per viatjar legítimament amb un passaport fora de data a 30 països diferents en un mateix dia?

Pista: No va volar ni va utilitzar cap transport terrestre rapidíssim. No va necessitar el passaport.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 187)
L'almanac tenia un forat en la cantonada superior esquerra que el feia ideal per penjar-lo en un clau en qualsevol habitació.



 

Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 188

¿Cómo hizo un hombre para viajar legítimamente con un pasaporte fuera de fecha a 30 países diferentes en un mismo día?

Pista: El hombre no usó aviones ni transporte terrestre super rápido. nonecessitó su pasaporte.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 187)
El almanaque tenía un agujero en la esquina superior izquierda que lo hacía ideal para colgarlo con un clavo en cualquier habitación.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 188

How did a man manage to travel legaly with an expired passport through 30 different countries the same day?

Clue: He did not fly or go by ultra fast land transport. He did not need his passport.

Answer to exercise of previous week (# 187)
The Old Farmer's Almanac had a hole in the upper lefthand corner which made it ideal to hang from a nail in any room.

Sabem què ens fem? (13)

Avui, reflexiono sobre el comentari: “Sabem què ens fem?” (5). En aquest cas, la premissa era: “La llibertat i la solidaritat no s’assoleixen totalment al mateix temps”. La conclusió  era: “la balança de la Història es decanta per prioritzar la llibertat individual per sobre de la solidaritat”

Quin podria ser el núvol corresponent? Jo proposo el següent:

 

El conflicte es pot llegir de la següent manera:

Per  Viure el millor possible dins del seu entorn social, la gent ha de, en general, prioritzar entre llibertat i solidaritat.

Per  prioritzar entre llibertat i solidaritat, la gent actua decantant-se primer per la llibertat individual, deixant a la voluntat de cadascú, la seva contribució solidària.

Però també:

Per Viure el millor possible dins del seu entorn social, la gent intueix, en general que s’ha d’assegurar el desenvolupament de tothom.

Per assegurar el desenvolupament de tothom, la gent ha de prendre part activa en la lluita per assolir la llibertat i la solidaritat al mateix temps.

Com s’ha dit en tots els casos anteriors, és bo recordar que molt sovint quan verbalitzem aquest tipus de relacions que constitueixen un conflicte, problema o situació d’una certa paradoxa, veiem que el que semblava evident ja no ho és tant.

També en aquest cas, sembla clar que hi ha una relació que a la majoria li agradaria canviar, que és: Per  viure el millor possible dins del seu entorn social, la gent ha de prioritzar entre la llibertat individual i la solidaritat.

En què ens basem quan establim aquesta relació conceptual? Ens basem en supòsits que en algun moment poden haver tingut tot el sentit, però potser ja no el tenen. Fixem-nos que en aquest cas, aquesta suposició ha portat a establir els grans conceptes ideològics i polítics, com a mínim, de l’era moderna.

La ideologia de dretes o conservadora, que pressuposa que l’statu quo actual afavoreix un sistema que permetrà a tothom, que s’esforci  i vulgui, desenvolupar-se. Aquest statu quo es basa en la llibertat de persones i de capitals o poders, i aquests s’han de preservar o prioritzar respecte a situacions que els puguin afeblir. No parlo de liberalisme, com concepte, sinó de mantenir el sistema actual tal com el coneixem. (Moltes persones liberals aporten sovint argumentacions precises sobre el liberalisme i la seva distància amb el conservadorisme).

D’altra banda la ideologia d’esquerres o progressista, que pressuposa que s’ha de prioritzar el bé comú, encara que això representi posar alguns límits a la llibertat o interessos individuals.

Això s’ha mantingut des de fa segles, i cada vegada hi ha més gent que intueix o manifesta que alguns conceptes ideològics han quedat obsolets.

En ambdós casos, la suposició és que s’ha de prioritzar, ja que no podem assolir la màxima llibertat individual i alhora assolir el màxim desenvolupament de tota la societat. Per assolir aquest desenvolupament necessitaríem mecanismes de redistribució de riquesa i poder, i això seria contrari a la màxima llibertat individual.

Com deia en l’article anterior, podem ser creatius i pensar en algunes alternatives? Evidentment si. Només apunto una possible solució que cada vegada arriba més al coneixement públic, i que molt sovint es rebutja o accepta sense dedicar-hi ni cinc minuts de reflexió profunda. L’establiment d’una renda bàsica de ciutadania que assegurés un desenvolupament digne per cada membre de la societat. Això no estaria en cap conflicte en potenciar la llibertat individual de cadascú. ë4s una proposta com qualsevol altra. També li dedicaré uns quants articles més endavant. Només per si hi voleu pensar una mica, amb un enfocament creatiu: Aquesta “renda” han de ser diners? i si fossin drets?

Oi que en segons quins entorns socials, no es discuteix el dret a l’educació o a la salut? Ens posem a discutir sobre dignitat de les persones?

Jo em posaré a pensar-hi sense limitacions. Em voleu ajudar?