Diccionari Sistèmic (91) QUALITAT TOTAL

La Qualitat Total és un concepte que també s'anomena d'altres maneres: Gestió de la Qualitat Total (TQM, pel nom anglès de Total Quality Management) o Excel·lència en la Gestió o Excel·lència empresarial entre d'altres. El concepte de Qualitat Total implica una activitat de tipus científic. sistemàtica i duta a terme per tota l'organització, mitjançant la que l'empresa es deu als seus clients a través dels seus productes i serveis.

La Qualitat Total és un pas més en la conscienciació de la importància de fer bé les coses. A partir de les primeres dècades del segle XX, s'estableixen procediments per controlar les desviacions en els processos productius (Shewhart i Deming) Anys després, el propi Deming desenvolupà més profundament les seves primeres aportacions i estableix noves bases per una qualitat total (Teoria del Coneixement Profund) 

Tots aquests moviments porten a diferents models d'avaluació que tot i ser semblants difereixen en la seva formulació i algunes de les seves aplicacions segons la cultura empresarial del país o comunitat en qüestió. Així a Europa està molt estés el model EFQM (European Foundation Quality Management) i els models ISO (International Standard Organization), mentre que a EUA es prefereix el model Malcom Baldrige i a Centre i Latinoamèrica s'utilitza el model Iberoamericà.

Diccionari Sistèmic (90) QUALITAT

El terme Qualitat, segons l'Organització Internacional d'Estandardització (ISO), és el grau en que un conjunt de característiques s'adapta als requeriments d'un producte, d'un sistema o servei.

Shewhart i Deming són considerats els pares de l'enfocament modern sobre la Qualitat; Shewhart va proposar que en tots els processos de producció hi ha variació. I que poden haver causes assignables de variació i causes aleatòries de variació. Va establir les bases del control estadístic de processos, que van permetre reduir les causes assignables de variació. Deming va desenvolupar encara més aquest enfocament. Per a Deming l'objecte de la Qualitat és el coneixement profund de l'impacte que les accions tenen sobre un sistema com un tot. En altres paraules, assolir Qualitat significa l'habilitat per anticipar-se al desenvolupament dels esdeveniments i així poder tenir un major control sobre ells. Deming va establir la Teoria del Coneixement profund, que s'enfoca precisament a estudiar la variació de forma sistèmica.

Goldratt també aporta amb la Teoria de les Limitacions (TOC) un enfocament sistèmic sobre la Qualitat, i ho fa intentant resumir-ho en una frase: "Fes en tot moment el que s'ha de fer, i no facis mai el que no s'ha de fer, tot això sempre en funció de la meta del sistema".

What do you want to do ?

New mail

Diccionari Sistèmic (89) FULCRE / PUNT DE SUPORT DE PALANCA

Una palanca o alçaprem es composa d'una barra o material semblant i un objecte de suport anomenat Fulcre o Punt de Suport.  El Fulcre és important perquè, segons la seva posició, amb una petita potència es pot superar una gran resistència. La dita que millor ho representa és la frase d'Arquímedes "Doneu-me un punt de suport i mouré el món"

En la Teoria de les Limitacions (TOC) el Fulcre o Punt de Suport és un punt, objecte, etcètera, ja sigui físic o lògic en el qual una acció específica podria proporcionar una millora significativa del sistema.

Una Limitació del sistema és el Punt de Suport de Palanca o Fulcre respecte al flux físic per aconseguir més unitats de la meta del sistema. El problema arrel en una anàlisi causa - efecte és el Fulcre per trobar cóm explotar o elevar de la millor manera la Limitació del sistema.

Els processos de millora contínua de TOC s'enfoquen en identificar i gestionar els Fulcres o Punts de Suport de Palanca d'un sistema.

Diccionari Sistèmic (88) PRODUCTIVITAT

El terme Productivitat té diverses accepcions i alhora és molt important, ja que tant a nivell micro o macroeconòmic, es prenen decisions que afecten a països sencers en funció dels seus valors. Tanmateix, des d'un punt de vista sistèmic, la Productivitat és un concepte diferent.

En els diccionaris generals o especialitzats en economia o direcció d'empreses i organitzacions, la Productivitat és la relació entre la quantitat produïda d'un be i els medis econòmics emprats per aconseguir-lo. En general, s'al·ludeix al factor treball. La Productivitat del treball es mesura com la producció anual per persona.

Sovint es parla de Productivitat global, que significa l'obtenció d'una major quantitat de productes amb el mateix consum de factors productius.

A nivell macroeconòmic, la Productivitat és el quocient entre el PIB d'un país, en termes reals, i el número total d'hores treballades en el país en un any.

En tots els casos anteriors la Productivitat està associada al rendiment o eficiència.

Però en la Teoria de Sistemes, i també en la terminologia de la TOC, la Productivitat és el resultat d'accions orientades a assolir la meta del sistema o organització. A nivell de gestió d'organitzacions es pot expressar com el quocient entre el Throughput (el ritme amb el qual es generen unitats de la meta) i les despeses operatives.

Com a sistema, un organisme pot fer una acció o no acció que seria contrària al concepte econòmic de productivitat, com seria el cas d'hibernar o quedar-se immòbil davant d'una situació adversa. En TOC, un recurs podria ser productiu, deixant de treballar. Aquest seria el cas si no és la Limitació del sistema, ha fet el que havia de fer i si seguís treballant crearia un excés d'inventari o de treball a processar.

Diccionari Sistèmic (87) PROCESSOS DE RAONAMENT

Els Processos de Raonament són un conjunt d'eines lògiques que es poden utilitzar, individualment o en combinació, per enfocar les preguntes en el tema de les seqüències de canvi per dirigir la millora contínua. Els processos de Raonament són: L'Arbre de la Realitat Actual, El Núvol de Conflicte, L'Arbre de la Realitat Futura, L'Arbre de Branques Negatives, l'Arbre de Prerequisits, El Mapa d'Objectius Intermedis, L'Arbre de Transició, i l'Arbre d'Estratègia i Tàctica.

Els Processos de Raonament es poden utilitzar per analitzar sistemes simples o complexes, identificar i resoldre problemes sistèmics, i superar els nivells de resistència i assolir acords de guanyar-guanyar entre els agents implicats en cada sistema. A més es poden utilitzar per construir una estratègia global de tota una organització.

 

Diccionari Sistèmic (86) PROCÉS DE SUPERACIÓ DELS NIVELLS DE RESISTÈNCIA ALS CANVIS

El primer motivador per fer un canvi és adonar-se que hi ha un gran perill en la situació actual. Quan més gran és o es percep aquest perill, més motivats estarem per fer el canvi. Per això el procés per superar la resistència al canvi s'inicia al adonar-nos del perill que ens amenaça. Molt sovint subestimem la gravetat o urgència d'evitar aquests perills.

El segon nivell de resistència es basa en percebre els riscos que comporta el canvi. Com que qualsevol canvi comporta accions noves, això en general està associat a esforços, despeses, possibles perills nous o errors. Si les persones sobreestimen aquests aspectes i no veuen que potser tots ells es poden reduir significativament, seguiran sent reticents al canvi i entraran en el cercle viciós de subestimar els perills reals.

El tercer pas per superar la resistència al canvi és avaluar objectivament el que es pot perdre al fer el canvi. En general, tot i que ens podem trobar davant d'un greu perill, sovint hi ha alguna cosa en la nostra situació que ens agrada no que sentimentalment ens té presoners. Sense una anàlisi objectiva d'aquestes percepcions seguirà havent una resistència al canvi.

Finalment, quan som conscients de tot el que conforma la situació que ens envolta, podrem superar la darrera capa de resistència quan valorem realment les avantatges de la nova situació que previsiblement es donaran a l'haver fet el canvi.

Superem aquestes resistències quan avaluem correctament aquests quatre aspectes.

Diccionari Sistèmic (85) PROCÉS DE NÚVOL DE CONFLICTE DUAL

El Procés del Núvol de Conflicte Dual és un procediment per unir un conflicte sistèmic amb un conflicte simptomàtic que està relacionat amb les causes o conseqüèncis de l'Efecte Indesitjable del primer. A vegades quan fem un Núvol de Conflicte L'Efecte Indesitjable (casella superior dreta del diagrama) és més una acció o regla que, a part de no ser convenient o desitjada, comporta un Efecte Indesitjable que alhora causa o té conseqüència una altra acció o regla que és part d'un altre Conflcte.

 Esquema del diagrama del Núvol de Conflicte Dual

 

What do you want to do ?

New mail