Sabem que ens fem? (1)

 Avui llegia l’article que ha escrit Ramón Cotarelo en el seu blog. M’ha semblat un bon punt de partida per aquesta nova etapa de les meves reflexions que aniré publicant en aquest  blog.

Us recomano que llegiu l’original. Tanmateix, en resum  ve a dir que sembla com si els ciutadans a l’hora de votar no els hi preocupi unes dissonàncies o incoherències que són difícilment explicables.

Segons una enquesta publicada aquesta setmana a Espanya, el partit amb més altes expectatives de guanyar les eleccions té un líder amb una valoració molt baixa. I d’altra banda, el líder més valorat representa el partit amb menor intenció de vot.

En detall, el PP té les expectatives més altes i a la vegada la seva gestió és desaprovada per un 70% d’aquests possibles electors. És a dir, no només es voten partits amb líders molt poc valorats, sinó que també es voten als que se’ls suspèn o desaprova per la seva gestió. El 89% creu que el govern no gestiona bé la corrupció (que també significa que és corrupte o permet la corrupció).

Tanmateix, ha d’haver una explicació. I a més, si com penso, donem per suposat que la gent no és estúpida, ni té problemes greus de distorsió de la realitat, en la seva gran majoria. Aquesta explicació pot ser que quan la gent vota, ho fa sabent conscientment que vota un partit –i líder- corrupte o incompetent, que no genera cap confiança, però té en compte que els altres l’atreuen menys, per raons emocionals o creences adquirides.

Aquest és el punt de partida d’unes reflexions sobre nosaltres. Sobre si realment som capaços de pensar amb una mínima o saludable objectivitat, o si som bàsicament emocionals i majoritàriament ens deixem guiar per algunes minories que conformen el poder real en la societat, o potser ens deixem influenciar per allò que podríem anomenar “males companyies”.

He pensat que una manera de verbalitzar aquestes reflexions és mitjançant les tècniques dels “núvols. de conflictes” o el Raonament Lògic Creatiu. El que m’heu seguit en les temporades anteriors, heu llegit i vist diverses vegades com es fan aquests “núvols”. En tot cas, el primer que poso avui, l’explico per qui no ho hagi vist abans.

Un núvol consta d’un objectiu comú, dues necessitats o condicions necessàries per assolir l’objectiu comú i dos requisits o condicions per assolir les condicions necessàries, que sí que estan aparentment en conflicte directe.

El núvol que descric és el següent:

Suposem que la gent vol: “Aconseguir el millor govern possible”. Per això ha de “Escollir la millor gent segons les percepcions individuals”, i per fer això ha de “Escollir segons creences o costums”. Però també per “Aconseguir el millor govern possible” ha de “Tenir informació rellevant i fiable respecte als partits i candidats”, i amb això ha de “Escollir després d’analitzar la informació objectivament”. Ara podem veure que aquests requisits sí semblen estar en contradicció directa.

Cóm es resol generalment aquest conflicte? La majoria decidim complint una llei natural, “la llei del mínim esforç” per la qual intentem gastar la mínima energia física o mental. Això no és exclusiu dels humans i en parlaré en un altre article. En general, decidim molt ràpidament, i ho fem basant-nos en unes creences o supòsits que creiem inqüestionables, enlloc de dedicar temps a analitzar-ho tot en profunditat i raonadament.

Això podria explicar aquestes dissonàncies o incoherències aparents. Suposem que una bona part de la població segueix veient als partits que s’anomenen d’esquerres com comunistes en la concepció de mitjans del segle XX. “Prendran la propietat de cada un i tot serà de l’Estat”. Suposem que algunes proclames de partits d’esquerres es llegeixen per part d’aquests ciutadans com una amenaça, -pensar que una persona treballadora que passi de mil o mil i poc euros mensuals ja és un potentat-. Suposem que el partit més vell d’esquerres -el PSOE- es plega a les polítiques del partit de dretes governant i que no ha estat coherent respecte al que ha dit i al que ha fet.

Diríem que  la gent no es sap el que es fa, al seguir donant el suport majoritari a uns corruptes o incompetents que tanmateix defensen la llibertat per a tothom?

Seguiré reflexionant sobre la capacitat de la gent per decidir tenir una bona vida i espero no acabar en el pessimisme més profund.

D’aquesta reflexió em quedo com resum una premissa i una conclusió personals.

Premissa: Majoritàriament la gent vol el millor per a ella mateixa.

Conclusió: Les decisions són més emocionals que objectives i raonades.