Sabem que ens fem? (2)

Sòfocles deia: “Hi ha moltes coses terribles en el món, però la més terrible és l’home”.

Si a més, formem col·lectius de coses terribles, què pot passar?.

Diverses ciències socials es dediquen contínuament a estudiar cóm es prenen les decisions col·lectives, és a dir, quins factors són els més influents, i quin grau de reflexió fan les persones respecte als efectes que es derivaran d’aquestes decisions.

Aquestes ciències i els seus mecanismes de previsions o pronòstic o de formulació d’hipòtesis sovint es troben en situacions paradoxals. Molt poca gent –i experts- pensaven o pronosticaven que Trump guanyaria les eleccions presidencials als EUA. Tampoc la majoria pensava que el Regne Unit acabaria decidint sortir de la Unió Europea. Aquests només són dos exemples d’aquestes “paradoxes”.

En les societats democràtiques, les aportacions dels experts, estudiosos, analistes o grups d’interessos poden aportar perspectives, arguments o explicacions racionals, però les decisions es prenen finalment segons una quantitat numèrica: els números de vots.

Quan em pregunto: Sabem el que ens fem?, estic plantejant-me argumentacions racionals. En cap moment qüestiono el tipus o validesa de vot. Crec que, tanmateix, ens aniria bé, entendre perquè la gent opta per opcions o accions que són, d’entrada, contraries al que entenem per respecte als altres, solidaritat, legalitat o bé comú.

La història ens dona molts exemples de col·lectius que han decidit donar un suport majoritari i poder a líders que han causat grans mals i morts a milions de persones. Ens convindria saber o entendre què porta a aquests tipus de decisions col·lectives. Aquestes causes no semblen ser racionals, i això ens hauria de fer cercar els factors més primaris col·lectius, ja que són més importants que la pròpia racionalitat humana.

Avui he llegit que aquest cap de setmana va haver una batalla campal entre pares en un partit de futbol infantil a Mallorca. El partit es va haver de suspendre, i la disputa va deixar diversos ferits. El conflicte va començar amb una baralla entre dos jugadors de 12 i 13 anys, i va acabar amb diversos pares donant-se cops de puny en el terreny de joc. Aquesta és la noticia. Per descomptat els comentaris adjunts censuren i consideren que això no s’hauria de tolerar i que s’han de fomentar la bona educació i el respecte cap els altres.

Evidentment estic totalment d’acord, però la meva reflexió intenta anar més enllà. És quasi segur que dels involucrats en la baralla, la majoria sabien que això no s’havia de fer. Que era un mal exemple i que així no es solucionava cap conflicte. Però ho van fer. Quasi tots nosaltres, sense conèixer los, suposem que són persones que no són insensibles a les desgràcies dels altres, que no són inflexibles respecte als errors dels altres, fins i tot dels seus propis fills. Però van deixar de banda aquests valors i es van involucrar en una batalla de violència física.

Segur que qualsevol dels que estigueu llegint això podríeu posar algun altres exemple.

Quina hipòtesi plantejo? Aquest és un dels innumerables casos en que la racionalitat cedeix la prioritat a un factor primari: la defensa d’allò que considerem nostre, utilitzant qualsevol medi. I això es dona en coses que podem considerar banals o molt importants. En aquest cas, alguns pares potser consideraven que estaven defensant la integritat o seguretat dels seus fills. Els fills són fills, no són una propietat. I això ho podríem fer extensiu als pares de les pàtries, que defensaran aquesta família com si fos la seva propietat. Però les persones que formen les nacions, comunitats o pàtries no són propietat de ningú. Són simplement elles les que han de decidir per si mateixes. No ha d’haver cap salvador que les defensi agredint als altres.

Sigui quin sigui el cas, lo important està en que un factor primari ancestral: “defensa del que és nostre” passa a tenir prioritat per sobre de les nostres raons i valors humans i socials. De tot això la premissa i conclusió que apunto són:

Premissa: Hi ha factors primaris col·lectius més importants que la raó o el pensament.

Conclusió: Els grups humans prenen decisions socials prioritzant els factors primaris.