OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (1)

En plena tercera dècada del segle XXI, diverses entitats, institucions i agrupacions cooperatives o empresarials, han anant desenvolupant i posant a disposició dels seus socis o membres, i fins i tot a nivell general, eines per avaluar els seus valors tangibles i intangibles respecte al seu impacte en el medi social on desenvolupen la seva activitat.

Un grup de treball de l'Associació de Professionals per al Desenvolupament Organitzacional, també va idear un programa/eina, senzill però suficientment complet, per facilitar que qualsevol organització o empresa, pogués complimentar-lo i obtenir una valoració del seu compromís ètico-social amb la seva comunitat.

Aquest programa s'ha posat a disposició de diferents associacions, entitats o cooperatives per si consideren que pot aportar valor als seus associats.

El treball tenia com a base diverses consideracions:

Actualment la valoració dels actius intangibles de les empreses comença a ser de gran interès per a les pròpies empreses i per la comunitat amb la que es relacionen.

Per assolir una millora social contínua de la comunitat d’un país, un dels eixos principals és incentivar o implicar un gran nombre d’empreses i organitzacions perquè vagin més enllà dels resultats tangibles (bàsicament diners) i tinguin la visió de compromís ètic i social amb la comunitat.

El projecte es dirigeix a la comunitat empresarial en general, però especialment a les empreses que s’orientin a la transparència, innovació i col·laboració amb la comunitat del país.

Ha d'estar dirigit a tot tipus d’empresa, petita, mitjana o gran. En alguns casos, empreses de menys de 5 treballadors o negocis autònoms, les dades a recollir poden ser escasses. Tanmateix, com que les valoracions es basen en mitjanes i percepcions també els hi pot ser útil, i sobretot donar-lis un valor de reconeixement de la comunitat, alhora que pot per si sola ser una eina de promoció, màrqueting real i diferenciació de gran part de la competència.

Cada participant del projecte rep una sèrie de qüestionaris. Hi ha un grup de 5 qüestionaris que permeten calcular el Coeficient de Valor Intangible -CVI-

Aquests qüestionaris estan dirigits o preparats per que els omplin els treballadors, els clients, els proveïdors, l’entorn i els accionistes o propietaris de l’empresa participant. Són només cinc qüestionaris de 5 preguntes cadascun. Addicionalment, l’empresa participant omple un altre qüestionari amb unes poques dades que permeten calcular els índexs de la Borsa Ètic Social.

En alguns casos, sobretot empreses d’autònoms o petites, és molt probable que no tinguin proveïdors significatius o agents de l’entorn que puguin respondre els qüestionaris. Tanmateix, poden participar de la mateixa manera en el projecte. Quan els hi sigui possible poden omplir els qüestionaris, i mentrestant donar

la informació que tinguin a l’abast. 

En les properes entrades es comenten els diferents qüestionaris.

CAP A L'EQUITAT - COEFICIENT DE GINI

En diverses entrades he comentat que l'Equitat, en tots els seus aspectes, és un factor fonamental per assolir una societat, o organitzacions i empreses, més justes, enriquidores i sostenibles.

També en les publicacions sobre l'avaluació ètico - social de les empreses, un dels paràmetres a tenir en compte és la diferència entre el salari més alt i el més baix dins de l'organització o comunitat.

El coeficient de Gini és una mesura de la desigualtat ideada per l'estadístic italià Corrado Gini. Normalment s'utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos, però pot utilitzar-se per calcular qualsevol forma de distribució desigual. El coeficient de Gini és un nombre entre 0 i 1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos ingressos) i 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (una persona té tots els ingressos i els altres cap). Els casos extrems estan representats per la societat més igualitària possible en què cada persona rep els mateixos ingressos (G = 0), i la societat més desigual (amb N individus) on una sola persona rep el 100% dels ingressos totals i la resta (N − 1 persones) no en rep cap (G = 1 − 1/N).

Diagrama que mostra l'àrea a compresa entre la corba de Lorenz i la bisectriu del quadrat, aquesta àrea és proporcional al coeficient de Gini.

L'índex de Gini és el coeficient de Gini expressat en percentatge, i és igual al coeficient de Gini multiplicat per 100. Encara que el coeficient de Gini s'utilitza sobretot per a mesurar la desigualtat en els ingressos, també pot utilitzar-se per a mesurar la desigualtat en la riquesa. Aquest ús requereix que ningú disposi d'una riquesa negativa.

Aquest indicador és una mesura de concentració i permet calcular qualsevol distribució de freqüències, tanmateix en aquest àmbit d’estudi s’utilitza per a mesurar la igualtat o desigualtat referides a la riquesa o renda d’un país, la qual cosa permet disposar d’informació molt útil en l’estudi dels factors que conformen el grau de benestar d’una comunitat. Aquest coeficient permet observar com una mala distribució d’aquesta implicaria un nivell de desenvolupament inferior, relacionant la desigualtat econòmica amb el concepte d’equitat. En aquest sentit però, existeix certa controvèrsia al voltant de la correlació entre una desigual distribució de la riquesa i fenòmens socials negatius com baixa esperança de vida, pitjor estat de salut, mortalitat infantil, criminalitat, alcoholisme, analfabetisme, etc.

Si bé és cert que conèixer la distribució de la riquesa d’una població no és suficient per saber si es tracta d’un territori més o menys ric, resulta evident que la igualtat o desigualtat dels ingressos és un indicador que reflecteix en gran mesura el grau de desenvolupament. En aquest sentit, es conegut que el nivell de desenvolupament d’una societat és directament proporcional a una millor distribució de la seva renda.

SOCIETAT I FELICITAT

En les entrades anterios, he fet un repàs a algunes de les metodologies per mesurar i obtenir uns índexs de felicitat col·lectiva dels països o nacions, que s'han anat desenvolupant des de fa unes dècades.

No hi ha una correlació directa entre algun dels paràmetres avaluats i els valors globals obtinguts. Tampoc s'ha trobat una relació causal consistent entre cap d'ells i el valor final. A més, i com ja comentava en la primera entrada, el concepte de felicitat és intangible; no es pot mesurar en unitats monetàries ni tampoc mitjançant aparells de mesura quantitativa relacionada amb uns patrons de referència.

Les persones tenim sensacions d'alegria o tristesa molt sovint i continuadament, i això pot influir en el moment en que contestem enquestes de percepció comunitària. Tanmateix, s'ha avançat molt en la medició semiquantitativa dels valors intangibles, i això ha permès, establir classificacions com les que s'han comentat en les entrades recents.

Encara que no hi ha relacions causals clares entre un o diversos parametres i la posició en la classificació, si que sembla que la percepció de la qualitat dels serveis que es reben, la percepció de les condicions en la vida laboral (més o menys qualitat i seguretat), la transparència governamental o la percepció de governança ciutadana, són factors molt importants a l'hora de valorar la felicitat del país.

ÍNDEX MUNDIAL DE FELICITAT

L'Índex Mundial de Felicitat és un estudi anual elaborat per l'Institut Gallup que té en compte les valoracions de 1.000 ciutadans de cadascun dels països que hi participen, fetes en els últims tres anys, referents a diversos factors, com el PIB per càpita, suport social, esperança de vida saludable, llibertat, generositat i corrupció. A més, aquest any l'índex examina els efectes en la percepció general de qüestions com la guerra d'Ucraïna, l'augment del cost de la vida o la pandèmia de covid-19, entre altres factors. També es consideren factors subjectius, com la percepció que cadascú té sobre què el fa feliç.

Finlàndia repeteix al capdavant d'aquesta particular llista amb una puntuació de 7,804, obtinguda a partir d'anàlisis concretes sobre suport social, ingressos, salut, llibertat, generositat i absència de corrupció, segons un estudi impulsat per la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de l'ONU. Els experts coincideixen que els països considerats més feliços del món han respost amb una considerable resiliència als reptes recents, els efectes dels quals s'haurien deixat notar en zones amb menor nivell de desenvolupament. Juntament amb Finlàndia, completen les deu primeres posicions de la llista Dinamarca, Islàndia, Israel, Països Baixos, Suècia, Noruega, Suïssa, Luxemburg i Nova Zelanda.

Un any més, la Organització de les Nacions Unides (ONU) ha donat a conèixer la seva particular actualtzació de l'Informe Mundial sobre la Felicitat, publicat els 20 de març coincidint amb el Dia Internacional de la Felicitat. Aquest estudi ha avaluat a 143 països amb enquestes als seus ciutadans per conèixer cóm perceben les seves vides, així com les seves rutines i els costums i hàbits més freqüents.

Els sis paràmetres construeixen, amb la seva sumatòria, la puntuació que classifica a les nacions, bàsicament, per la seva estabilitat emocional. Els enquestats valoren els sis factors anteriors del 0 al 10 a través de la Escala de Cantril enfocada, sobre tot, a la satisfacció vital. Posteriorment, l'ONU analitza les respostes amb la finalitat de classificar a aquests segons el seu nivell de felicitat.

Aquest índex, edició rere edició, presenta algunes paradoxes. Un exemple és la regió llatino - americana, on malgrat que no assoleix els millorss resultats en aquests indicadors, (hi ha alts nivells de pobresa, desigualtat, violència i corrupció, l'informe assenyala que la regió és "inusualment feliç". L'explicació que donen els investigadors de l'informe, és que la felicitat de la regió és una demostració de que el sentir-se bé no només implica aspectes mesurables per indicadors, com el nivell d'ingressos, sinó també els subjectius, com el caràcter fratern dels llatinoamericans.

El cas d'Amèrica Llatina mostra que l'abundància i la naturalesa de les relacions interpersonals és un important motor de la felicitat", diuen els autors de l'informe. Consideren que la gent en la regió tendeix a generar relacions interpersonals "abundants" i no només això, sinó que són "properes, càlides i  genuïnes".

Altres classificacions també són, en part, sorprenents, com el quart lloc d'Israel, tenint en compte, la situació de guerra i tensió que té, de forma continuada amb els països veïns de la seva regió. Probablement, el sentit de pertinença al grup, conjuntament amb bons resultats en la majoria dels indicadors, compensen en escreix, aquestes tensions i situacions conflictives.

Encara que no hi ha una relació directa d'un dels indicadors (o d'un subconjunt d'ells) amb les posicions en el ranquing, si que sembla que la percepció del bon funcionament dels serveis socials i la valoració subjectiva i personal del nivell de qualitat de vida, fa que hi hagi una certa concordància entre els països que estan en les primeres posicions.

ÍNDEX DEL PLANETA FELIÇ

L'índex del Planeta Feliç (en anglès, Happy Planet Index o HPI) és un índex de benestar humà i impacte ambiental que va ser introduït per la New Economics Foundation el 2006. El valor de l'HPI de cada país és una funció de la satisfacció subjectiva de felicitat, l'esperança de vida al naixement i l'empremta ecològica per capita. La funció exacta és una mica més complexa, però conceptualment s'aproxima a multiplicar la satisfacció de la vida i l'esperança de vida, dividint-la per la petjada ecològica. L'índex està ponderat per donar puntuacions progressivament més altes a les nacions amb petjades ecològiques més baixes.

L'índex està dissenyat per desafiar índexs ben establerts del desenvolupament dels països, com ara el producte interior brut (PIB) que és una mesura bàsicament econòmica i l'índex de desenvolupament humà (IDH), creat el 1990 per Amartya Sen, que és un indicador senzill que combina les 3 qüestions considerades essencials per al desenvolupament humà: Tenir una vida llarga (esperança de vida mitjana), l'educació (Taxa d'alfabetització) i la capacitat de tenir un nivell de vida digna (PIB). Els dos índex, tot i que molt meritoris, considera que no tenen en compte la sostenibilitat. En particular, el PIB es veu inadequat, ja que l'objectiu final habitual de la majoria de la gent no és ser ric, sinó ser feliç i sa. A més, es creu que la noció de desenvolupament sostenible requereix una mesura dels costos ambientals per assolir aquests objectius.

Es troben diferències molt significatives en la classificació dels països en aquesta llista i en la seva classificació en la llista de l'Índex de Felicitat Mundial que publica la ONU cada any. Així països desenvolupats com el Regne Unit (34) Finlàndia (37) Nova Zelanda (38) França (44) Japó (58) Suècia (61) 0 Estats Units (108)  es troben molt allunyats de les primeres posicions del HPI. Una raó és que, en tots ells els valors relatius al component de petjada ecològica per càpita resulten ser significattivament alts respecte als països que estan en les primeres posicions. (entre 4,9 i 8,2).

FELICITAT NACIONAL BRUTA

Un dels primers intents, a nivell de país, per avaluar el grau de felicitat dels seus habitants, va ser el projecte de Butan. A principis dels 70, el rei de Butan, sent conscient que la població no valorava gaire bé el regnat del seu pare, va promoure trobar un índex diferent del PIB, i que intentés valorar el grau de felicitat o benestar de la població.

La idea del nou índex era que la forma de medir el progres d'un país no s'havia de basar en els fluxes economics quasi exclusivament (com fa el PIB). Havia de ser més sistèmica. Sabent-ho o no, era un enfocament més holístic, més concordant amb la teoria general de sistemes.

El concepte de Felicitat Nacional Bruta es basa en 4 pilars, que inspiren o haurien d'inspirar les politiques dels governs.

1. Un desenvolupament socio-econòmic sostenible i equitatiu.

2. La preservació i promovió de la cultura.

3. La conservació del medi ambient.

4. El bon govern.

La primera font o eina d'aquest índex és un qüestionari que responen els ciutadans cada dos anys. Les preguntes abarquen 9 dimensions.

1. Benestar psicològic: Satisfacció amb la vida, Emocions positives, Emocions negatives, Espiritualitat.

2. Ús del temps: Treball, Temps de son.

3. Vitalitat de la comunitat: Donacions (temps i diners) Relacions amb la comunitat, Familia, Seguretat.

4. Cultura: Estat de l'idioma nadiu, Participació cultural, Habilitats artesanals. Etiqueta i conducta.

5. Salut: Salut mental, Estat de salut, Dies saludables, Discapacitat.

6. Educació: Alfabetizació, Ensenyament, Coneixement, Valor.

7. Diversitat medioambiental: Temes ecològics, Responsabilitat sobre el medi ambient, Danys a la vida natural, Problemes urbans.

8. Nivell de vida:Bens, Habitatge, Ingrés per càpita.

9. Govern: Desenvolupament governamental, Drets fonamentals, Serveis, Participació política.

Una vegada respostes les preguntes i procesada la informació, es determina en quina mesura cada llar ha assolit la suficiència en cada una de les nou dimensions, establint uns valors de tall. Se suposa que és feliç qui ha assolit la suficiència en les 9 dimensions.

Aquest índex ha servit de referència per altres índexs que s'han estès per a tot el món.

FELICITAT COl·LECTIVA (Valoracions intangibles)

El concepte Felicitat és pot definir o interpretar de maneres diverses. En general, ens referim a les persones, però també sociològicament es parla i es contextualitza el concepte de Felicitat Col·lectiva.

Però, la felicitat és un valor intangible. És un valor subectiu. Si ens pregunten en quin grau creiem que som feliços, dependrà de situacions o circumstàncies puntuals que ens estiguin passant, que hagin passat recentment, o d'unes espectatives que creiem que seran quasi amb seguretat favorables per a nosaltres. Si, a més, volem esbrinar com el conjunt de la comunitat és feliç, això encara dependrà de més factors.

Per tant, la felicitat és un valor intangible i no mesurable quantitativament de forma objectiva. Però com ens va ensenyar Salvador Guasch, amb el seu treball al llarg de la seva vida (veure el llibre - i la corresponent entrada en aquest blog- Comptabilitat Simultània) els valors intangibles es poden valorar d'una forma subjectiva, però coherent, mitjançant enquestes i valoracions personals.

El tema de la felicitat col·lectiva ha estat present des de sempre en els filòsofs, i governants. Tanmateix, en el 1972, un petit país -BUTAN- va començar a elaborar la seva Felicitat Nacional Bruta, o Felicitat Interna Bruta, en contraposició al Producte Intern Brut. Un dels aspectes que van cridar més l'atenció va ser que l'associació entre riquesa i felicitat no era tan directa com es pressuposava, Van trobar que al dividir a la població en cinc quintils, el 41% del més ric estava en la categoria dels no feliços, mentre el 29% dels més pobres se sentia profundament feliç.

Al 2006 apareix l'Índex de Planeta Feliç. Al 2011, la ONU convida als països membres a mesurar la felicitat dels seus ciutadans. Des d'aleshores es publica cada any un índex mundial de la felicitat. En l'any 2024 han participat 143 països.

Tots aquests índexs i valoracions reben sempre crítiques sobre la seva subjectivitat, tanmateix, aquesta és molt similar a quan es fan enquestes i valoracions entre els ciutadans sobre cóm veuen la situació econòmica o la seva apreciació sobre serveis públics o socials.

Però, podríem pensar en cóm aquestes valoracions de la ciutadania, conjuntament amb la conscienciació sobre la Sostenibilitat i els principis de la Revolució Positiva ens poden ajudar a millorar a nivell personal i col·lectiu, fins i tot a escala planetària?