Diccionari Sistèmic (127) SOSTENIBILITAT

La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida. 

La sostenibilitat consisteix a proveir el millor possible avui sense posar en perill els recursos de demà, és a dir, exactament evitar el que la cultura popular en castellà anomena pan para hoy y hambre para mañana (pa per avui, fam per demà), aplicat en el sentit més ampli i a tota mena de recursos: econòmics, materials, humans, socials i ambientals. L'informe Brundtland de 1987 ho defineix tècnica i oficialment com a «satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.

En economia, el creixement sostenible consisteix en augments d'ingressos actuals tals que es puguin mantenir al llarg del temps sense comprometre els futurs. Per exemple, una inversió que permet produir més, i per tant fer més negoci i vendre més en principi seria sostenible. Un exemple d'ingressos no sostenibles són els obtinguts ràpidament per la venda d'empreses, ja que després no es pot guanyar diners amb elles, i en general la venda o supressió de recursos materials o humans, pel mateix motiu, o d'un local necessari si després s'ha de llogar més car. 

La sostenibilitat, i el desenvolupament sostenible, per definició inclou sempre obligatòriament els tres àmbits econòmic, social i ambiental. Així el desenvolupament sostenible requereix un desenvolupament tant econòmic com social mentre es protegeix el medi ambient. En el moment que no es té en compte un o dos d'ells deixa de tractar-se de sostenibilitat.

Diccionari Sistèmic (126) SISTÈMIC

El concepte Sistèmic significa que un efecte o una propietat s'esten dins d'un sistema, afectant a un grup o a tot un sistema, com poden ser el cos, l'economia, el mercat, una organització o tota la societat. 

Sistèmic vol dir, doncs, que és relatiu o pertany a tot l'organisme, a tot un sistema.

Per això el títol en un diccionari com aquest. Vol ser un conjunt de conceptes que d'alguna manera o altra, estan lligats a tot un sistema, com en aquest cas és el Desenvolupament Organitzacional.

Diccionari Sistèmic (125) SISTEMA

 

Un Sistema és un conjunt d'elements que funciona com un tot. Un exemple paradigmàtic és el cos humà. Aquest té tota una sèrie de parts, fins i tot, algunes s'anomenen subsistemes (el sistema circulatori, el sanguini, etc) però aquesta sèrie de parts tenen sentit al funcionar com un tot.

Els sistemes es descriuen segons les parts o elements que els composen i per les seves interrelacions, així com les seves relacions amb l'entorn.

El sistemes estan per tot arreu i poden ser de qualsevol tipus. Un algoritme en informàtica, un biotop en biologia,  un sistema mecànic en física, i per descomptat, les organitzacions humanes, tals com les empreses, són sistemes. 

En l'entrada de la Teoria de Sistemes veurem les seves característiques principals.

Diccionari Sistèmic (124) SÍNDROME X-Y

La Síndrome X-Y és un problema que es dona freqüentment quan la Teoria de les Limitacions  no s'implementa de forma holística. Aquest problema es genera degut a una lluita de poder entre dues àrees funcionals de l'organització, i pot tenir com a resultat un estancament, o fins i tot l'abandonament de TOC, malgrat una implementació increïblement exitosa en una de les àrees funcionals.

Per exemple, a l'implementar TOC en un departament o funció X, tenim dos efectes: 1. Canvia a la gent del departament de forma que la seva comprensió s'alinia  amb el paradigma del Throughput. 2. la millora és tal que la limitació surt fora del departament, anomenem-li al departament Y. Aleshores X està fent pressió a Y perquè millori adoptant la mateixa metodologia. Si Y segueix funcionant amb el paradigma del món del cost, pot guanyar la batalla interna ja que aquest paradigma és el prevalent convencionalment.  El resultat pot ser que es deixi d'aplicar TOC en tota l'organització, amb la qual cosa els resultats deixaran de millorar.

Diccionari Sistèmic (123) SÍNDROME DE L'ESTUDIANT

Amb el nom Síndrome de l'Estudiant identifiquem el comportament que causa errades en començar una tasca, encara que la data inicial ja hagi passat, degut a que sembla que es disposa de molt temps per l'aparent llunyania de la data prevista de finalització d'aquella tasca.

Aquesta conducta malbarata qualsevol temps de protecció que tingués disponible la tasca i explica el fet que en un entorn convencional de projectes rarament es completin abans de les dates previstes, i més aviat acabin sobrepassant-les.

El nom prové del fet que la majoria d'estudiants tendeixen a comportar-se d'aquesta manera quan tenen molt temps per endavant per fer els seus estudis o tasques.

Diccionari Sistèmic (122) SIMPLICITAT INHERENT

Des d'una visió sistèmica, la Simplicitat Inherent és el concepte que la naturalesa és simple i harmoniosa en sí mateixa. 

La complexitat es relaciona amb els elements d’un sistema i amb les relacions de dependència que s’estableixin entre ells.

Quan diem que un sistema és complex, volem dir que es necessiten moltes dades per poder-lo descriure de forma completa.

Si el podem descriure en poques frases (tant pel que fa als elements com a les seves relacions) diem que el sistema és simple o molt simple.

Ara bé, ens adonem que quan més complex és un sistema, menys llibertat tenen  els elements per moure’s sense afectar a altres?

Aleshores això significa que si sabem determinades característiques dels elements i les relacions de dependència entre ells, podem preveure o dirigir el seu funcionament.

La base de les teories sistèmiques i de la ciència en general és precisament la de la Simplicitat Inherent. És molt factible descobrir les relacions que governen el sistema i aleshores, encara que sembli molt complex (Sovint en diem complicat) el sistema esdevé simple en la seva comprensió.

Diccionari Sistèmic (121) SEQÜÈNCIA DE PREGUNTES PER FER UN CANVI

La Seqüència de Preguntes per fer un canvi és un dels tres processos de millora contínua en la Teoria de les Limitacions (els altres dos són els 5 Passos d'Enfocament i la Gestió de Buffers) Aquesta seqüència correspon a les tres preguntes que s'han de respondre en una gestió exitosa per fer un canvi dins d'un sistema. Aquestes tres preguntes són:

Què s'ha de canviar?

A què s'ha de canviar?

Cóm s'ha de fer el canvi?

En les revisions recents sobre aquesta gestió exitosa del canvi, s'han afegit dues preguntes més, i la seqüència més completa és la següent:

Per què Canviar?

Què s'ha de canviar?

A què s'ha de canviar?

Cóm s'ha de fer el canvi?

Cóm s'ha de mesurar i sostenir (assegurar) el canvi?