dilluns, 8 de setembre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -33) CULTURA D'EMPRESA

La Cultura d'empresa o cultura organitzacional és un sistema de valors, creences i comportaments que es consoliden i es comparteixen en el diari transcórrer de l’empresa. L’estil de lideratge de la gerència, les normes, els procediments, els mitjans que usen, les actituds, creences i comportaments de les persones que componen l’organització, configuren el conjunt d’elements que integren la cultura d’una empresa. 

La cultura d’empresa determina el comportament i el què fer de la gent, és la forma com el personal es tracta entre si, és la manera com responen als seus compromisos i als seus reptes de treball, i per tant això determina l’assoliment dels objectius i metes organizacionales i personals. Quan no es fa gens per definir i inculcar una cultura de qualitat en el personal, es va formant una cultura gairebé sempre negativa que després és molt difícil desarrelar, aquí també aplica el principi del “que es deixa a l’atzar, sol empitjorar” per això és tan important dissenyar una cultura de treball que respongui a les expectatives dels sectors interessats en l’organització, tals com accionistes, clients, personal, proveïdors, comunitat, govern, sindicats, etc.  

Una cultura de qualitat empresarial, no pot ser copiada, ni tan sols adaptada d’altres cultures conegudes, per bons resultats que hagin donat on la van implantar, perquè cada organització és única, i necessita una cultura pròpia, doncs els problemes d’actituds i comportaments que ve a resoldre són també únics i particulars, pel que es requereix conèixer l’empresa a través d’una detecció d’actituds i comportaments actuals que hàgin de ser canviats.  

dilluns, 1 de setembre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -32) CUA

Una cua és la part posterior o final d'una cosa, d'un conjunt. És la part oposada al cap o principi del conjunt.

A nivell sistèmic, i especialment en la metodologia de la Teoria de les Limitacions, és important la gestió de les cues. De fet, ja al 1909, es va publicar un primer article sobre la Teoria de Cues, que és l'estudi matemàtic de les línies d'espera (cues) permetent l'anàlisi de diversos processos relacionats amb elles.

La teoria de cues generalment és considerada una branca d'investigació operativa perquè els seus resultats sovint són aplicables a una àmplia varietat de situacions com: negocis, comerç, indústria, enginyeries, transport i comunicacions.

la teoria de cues té diversos camps d'utilització: logística dels processos industrials de producció, enginyeria de xarxes i serveis, enginyeria de sistemes informàtics, elaboració de projectes sostenibles, etc.

Les cues es formen a causa d'un desequilibri temporal entre la demanda del servei i la capacitat del sistema per subministrar. Els objectius de la teoria de cues consisteixen en:
  • Identificar el nivell òptim de capacitat del sistema que minimitza el cost.
  • Avaluar l'impacte que les possibles alternatives de modificació de la capacitat del sistema tindrien en el cost total.
  • Establir un balanç equilibrat ("òptim") entre les consideracions quantitatives de costos i les qualitatives de servei.
  • Prestar atenció al temps de permanència en el sistema o en la cua.