DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE 35) DESCENTRALITZACIÓ

La Descentralítzació és l'establiment de divisions o unitats operatives autònomes dins d'una empresa o organització. La descentralització sempre es realitza fins un nivell determinat de decisió, reservant-se la Direcció General, o la màxima autoritat, determinades competències.

La descentralització acostuma a anar unida  a l'establiment d'un sistema complet d'informació interna i de control de gestió.

A nivell de grans organitzacions, com són els Estats, la descentralització és la transferència d'una part de la competència de l'administració central, organització estatal unitària, a entitats amb personalitat pública d'àmbit geogràfic més reduït o d'especialització funcional. 

En l'àmbit d'empresa, és la transferència sistemàtica de poder de decisió, de responsabilitat i d'autoritat a més d'una persona o a diversos òrgans. Es diferencia de la delegació en el fet que es tracta d'un canvi estructural i no d'un traspàs eventual d'una funció o feina. No s'ha de confondre amb la deslocalització. En general, en qualsevol tipus d'organització o sistema, és un procés pel qual el poder es transfereix d'una unitat molt petita, que el té en una gran concentració, a diverses altres unitats, sigui per funcionalitat, distribució geogràfica o per repartiment de responsabilitats i decisió.

En els sistemes polítics, per exemple, la democracia representa una descentralització de poder respecte a la monarquia, l'oligarquia o la dictadura, ja que, almenys teòricament, es distribueix la capacitat de decisió d'unes poques persones a tots els ciutadans.

La descentralització sol ser poc desitjada en les entitats partidàries de la concentració de poder polític, les de la uniformització i de la imposició d'uns pocs sobre els altres, mentre que en general és considerada positiva en les que valoren les diferències personals, curriculars (formació i experiencia) i culturals, la creativitat i riquesa que això comporta o l'autonomia del poble.

Com en el cas de la delegacio, una descentralització ben feta comporta que es deleguen funcions i també, al mateix temps, l'autoritat i gestió dels recursos necessaris per dur a terme aquestes funcions de forma responsable.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -34) DELEGACIÓ

La Delegacio és l'acció d'atorgar poders, facultats, competències, autoritat o responsabilitat.

Sovint, en les organtzacions es produeixen conflictes  entre delegadors i delegats. Les organitzacions són vives i les coses no passen exactament de la forma en que s'han previst. En un sistema legal, un tribunal d'ordre superior pot delegar poders en un altre de categoria inferior, i generalment no hi ha conflicte entre ells. Si hi ha algun dubte, un pot declarar-se no competent en una materia, i hi haurà un àrbitre que decidirà. Però en les organitzacions això està sotmés a més incertesa i complexitat.

El més important des d'un enfocament sistèmic és entendre que quan deleguem en un altre, també, li hem de delegar l'autoritat necessària per poder actuar coherentment. Si delego una responsabilitat per dirigir o responsabilitzar-se a un altre, sobre qualsevol tasca o funció, haig de ser conseqüent i també delegar-li l'autoritat necessària per fer bé aquesta tasca. Si no ho fem així, acabem delegant tasques de forma no correcta. Això passa més sovint del que seria desitjable en moltes organitzacions.

NOTES SOBRE EL DICCIONARI SISTÈMIC

El dia 13 de tener d'enguany, vaig fer una nota en la que explicava que començava a fer una segona sèrie d'entrades per al Diccionari Sistèmic que ja havia començat i acabat una primera sèrie.

A la setmana següent vaig començar aquesta segona sèrie. He anat repassant alguns diccionaris i llibres, entre ells, Diccionario práctico d'empresa i economía, El pensamiento sistémico, llibres d'Edward de Bono, i de E. M. Goldratt, així com moltes consultes a la web, Viquipèdia, programes d'intel·ligència artificial.

Tanmateix, per apuesta segona sèrie, també he demanat a companys i experts de l'Institut internacional de Desenvolupament organizacional, la selva col·laboració per enriquir aquest diccionari.

Com en algún moment ja he comentat, intento afegir termes o conceptes, que d'entrada, no semblen propis d'un enfocament sistèmic, sinó d'un diccionari general. Però ho he fet també, afegint accepcions relacionades amb els conceptes sistèmics.

Per acabar, si algú llegeix aquest blog, i en particular les entradles d'aquest diccionari, veurà que hi ha moltes errades ortogràfiques. Encara que intento fer una segona o tercera lectura de cada entrada, em trobo que no em funciona bé la funció de predeterminar el catalá com a idioma. En tot cas, si com espero, puc editar totes les entrades per redactar un llibre, miraré de corregir totes les errades.

La setmana vinent reprendré la segona sèrie.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -33) CULTURA D'EMPRESA

La Cultura d'empresa o cultura organitzacional és un sistema de valors, creences i comportaments que es consoliden i es comparteixen en el diari transcórrer de l’empresa. L’estil de lideratge de la gerència, les normes, els procediments, els mitjans que usen, les actituds, creences i comportaments de les persones que componen l’organització, configuren el conjunt d’elements que integren la cultura d’una empresa. 

La cultura d’empresa determina el comportament i el què fer de la gent, és la forma com el personal es tracta entre si, és la manera com responen als seus compromisos i als seus reptes de treball, i per tant això determina l’assoliment dels objectius i metes organizacionales i personals. Quan no es fa gens per definir i inculcar una cultura de qualitat en el personal, es va formant una cultura gairebé sempre negativa que després és molt difícil desarrelar, aquí també aplica el principi del “que es deixa a l’atzar, sol empitjorar” per això és tan important dissenyar una cultura de treball que respongui a les expectatives dels sectors interessats en l’organització, tals com accionistes, clients, personal, proveïdors, comunitat, govern, sindicats, etc.  

Una cultura de qualitat empresarial, no pot ser copiada, ni tan sols adaptada d’altres cultures conegudes, per bons resultats que hagin donat on la van implantar, perquè cada organització és única, i necessita una cultura pròpia, doncs els problemes d’actituds i comportaments que ve a resoldre són també únics i particulars, pel que es requereix conèixer l’empresa a través d’una detecció d’actituds i comportaments actuals que hàgin de ser canviats.  

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -32) CUA

Una cua és la part posterior o final d'una cosa, d'un conjunt. És la part oposada al cap o principi del conjunt.

A nivell sistèmic, i especialment en la metodologia de la Teoria de les Limitacions, és important la gestió de les cues. De fet, ja al 1909, es va publicar un primer article sobre la Teoria de Cues, que és l'estudi matemàtic de les línies d'espera (cues) permetent l'anàlisi de diversos processos relacionats amb elles.

La teoria de cues generalment és considerada una branca d'investigació operativa perquè els seus resultats sovint són aplicables a una àmplia varietat de situacions com: negocis, comerç, indústria, enginyeries, transport i comunicacions.

la teoria de cues té diversos camps d'utilització: logística dels processos industrials de producció, enginyeria de xarxes i serveis, enginyeria de sistemes informàtics, elaboració de projectes sostenibles, etc.

Les cues es formen a causa d'un desequilibri temporal entre la demanda del servei i la capacitat del sistema per subministrar. Els objectius de la teoria de cues consisteixen en:

• Identificar el nivell òptim de capacitat del sistema que minimitza el cost.
• Avaluar l'impacte que les possibles alternatives de modificació de la capacitat del sistema tindrien en el cost total.
• Establir un balanç equilibrat ("òptim") entre les consideracions quantitatives de costos i les qualitatives de servei.
• Prestar atenció al temps de permanència en el sistema o en la cua.