INCOHERÈNCIES GENERALS? (7)

Sovint ens trobem en que persones sense antecedents delictius, -i moltes vegades joves- agredeixen sense un lligam concret, a altres persones pel fet de ser homosexuals, transexuals, d'una raça diferent, o fins i tot perquè no els hi agrada l'aparença física de l'altra persona. A la vegada, moltes d'aquestes persones en general són "normals" en les seves relacions socials. És a dir, no estan actuant agressivament ni en l'entorn familiar, ni professional, ni en els seus cercles més propers.

Cóm és possible aquests tipus de comportaments tan incoherents? Si els agressors tinguessin algun compte pendent amb la víctima, o aquesta els hagués perjudicat o agredit abans, es podria pensar en casos de venjança, vistos encara avui dia com d'alguna manera "justificables". Recordem que en algunes religions a part de l'amor al proïsme, també es fa referència a la llei de l'ull per ull". Però, en general, no es donen aquestes circumstàncies. Sovint la víctima no ha tingut cap tipus de relació amb l'agressor o agressors. És simplement un alt grau d'intolerància cap a l'altre, encara que aquest no influeixi de cap manera en la vida dels agressors. Realment sembla un cas d'estupidesa, ja que les accions agressores no aporten cap benefici a l'agressor, i en tot cas, si que poden originar alguna penalització del tipus que sigui.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (6)

Des de els primers temps, els grups humans han lluitat entre ells per diversos motius. Molt sovint els motius formals han sigut per qüestions de fe o dogmes religiosos. -Recordem les creuades, o l'evangelització de pobles indígenes, la lluita sagrada contra l'infidel....- També molt sovint, i des dels primers temps, aquests motius amagaven d'altres molt més materials: disposar de més territori, apropiar-se de recursos bàsics i primordials, aigua, terres fèrtils, minerals, o directament esclavitzar poblacions per tenir més ma d'obra. Tanmateix, la majoria de la gent, sempre s'ha apuntat i cregut que calia lluitar en nom de dogmes religiosos. Cóm pot ser que, quan les mateixes religions diuen que hem de ser bons, que hem d'estimar el proïsme, que hem de respectar tothom, ens trobem fent el contrari i cridem a barallar-nos entre nosaltres?

És una incoherència més que es dona a nivell global entre tots els grups socials. Si totes les religions ens diuen que la vida humana és preciosa, que hem d'estimar als altres perquè també són fills del creador (tingui el nom que tingui) perquè actuem tant incoherentment? 

INCOHERÈNCIES GENERALS? (5)

Totes les societats s'organitzen de forma que algú té realment o formalment el poder de decidir sobre el funcionament d'aquests grups socials. Agrupant-los, podem considerar els països democràtics, on teòricament la ciutadania escull els seus representants i governants, i els no democràtics, en els que uns grups de poder decideixen qui els governa i de quina manera. En els dos grups poden haver variacions però tanmateix, l'arrel és la mateixa.

Pel que fa als països no democràtics, la ciutadania té poc a dir, i fora de protestes puntuals, ha de suportar el que els grups amb el poder estableixin.

En el cas dels països "democràtis", si que es manifesten sovint unes incoherències generals, ja que per un cantó els ciutadans escullen als representants i governants, però aquests, incompleixen sovint el mandat rebut per part dels ciutadans. També, sovint, utilitzen arribar al poder per fer el contrari del que s'han compromés. I finalment, tot i així, la ciutadania segueix tornant-los a escollir, quan han donat proves de ser uns incompetents, ineptes, o pitjor encara, uns mentiders o aprofitats.

Cóm és que tolerem això? Cóm podem seguir escollint aquesta gent? La majoria de nosaltres té una capacitat de pensar "normal". Sabem discernir quan ens enganyen en molts casos. Alhora coneixem gent talentosa i brillant. I tot i així, sembla que no ens importi escollir per governar-nos a gent que posarà els seus interessos per davant dels seus compromisos amb la ciutadania, o que ens han donat proves de mediocritat o ineptitud de forma fefaent.

Cóm es poden donar aquestes incoherènciesi a més a quasi tot arreu?

INCOHERÈNCIES GENERALS? (4)

Els progressos científics i tècnics són espectaculars, sobretot en la darrera meitat del segle XX i en el que portem de segle XXI. Els avenços en la utilització de les fonts d'energia són cabdals en els canvis socials a tot arreu. La invenció de la màquina de vapor va comportar l'inici de la primera revolució industrial. La utilització de les energies fòssils va comportar i comporta grans períodes de progrés i de crisis i davallades en tot el sistema socio-econòmic global.

És sorprenent que la invenció de l'aprofitament d'energia elèctrica a partir de fonts sostenibles s'hagi circumscrit a només uns sectors determinats, obviant-ne d'altres. Sovint, els "experts" diuen que el problema és l'emmagatzegament d'aquesta energia per utilitzar-la en sectors massius com pot ser el de l'automoció. Però hi ha certes incoherències en aquests arguments. Recordo que fa uns 10 anys parlava amb un grapat de coneguts i familiars, alguns d'ells implicats en el sector de l'automòbil, i els hi deia que ja s'hauria d'estar treballant en la fabricació de cotxes elèctrics. Les respostes variaven de: No serà possible en dècades o això no ho veurem. Curiosament al cap de menys de 5 anys apareixen unes poques marques que ja produeixen cotxes híbrids, en part elèctrics, o bé totalment elèctrics, com és el cas de TESLA. Tothom sap que el llençament d'un producte o cotxe així requereix uns anys previs de recerca, dissenys, proves i fabricació. A partir del 2021, les revistes especialitzades aporten notices de noves marques que s'afegeixen al grup.

I, per tant, cóm és possible que tenint un problema d'emergència climàtica, no es faci el tomb de veritat, no a 10 o 15 anys vista, sinó en menys de 5 anys? No serà que torna a haver un conflicte entre la rendibilització prioritària del sistema actual, per nociu que sigui, i la priorització de la nostra supervivència? Què ens pot estar indicant aquesta incoherència?

INCOHERÈNCIES GENERALS? (3)

Aquest cap de setmana passat, hem vist o sabut d'uns nous esdeveniments lamentables. Les imatges que han arribat des de les portes de Melilla haurien de provocar la repulsa i condemna de qualsevol persona que cregui en la dignitat humana.

Fa més de 30 anys, es va acordar el Tractat de Maastricht, que comportava la desaparició de fronteres per a persones i bens. El cert és que les conseqüències van ser la liberització per als mercats de bens i capitals i restriccions per al desplaçament de persones. Avui hi ha , només a Europa, 1800 kms de murs que separen fronteres. En el conjunt del planeta, la humanitat ha creat una illa de riquesa envoltada, també, de murs. Dins, hi vivim un 14% de la població mundial , que acumulem el 73% de la riquesa. I fora el 86% de la població mundial ha de conformar-se, i ha de viure, amb el 27%.

Probablement, els que podrien, no volen anar al fons original del problema; el de la desigualtat global, que juntament amb el canvi climàtic, és l'amenaça més gran per a l'estabilitat del món.

És a dir, ens trobem amb uns problemes que poden comportar la nostra autodestrucció, almenys dels nostres models socials, i alhora el que fem és prendre accions que augmenten les desigualtats globals.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (2)

Fa milers d'anys, a l'Àsia oriental, tant el coneixement com la invenció en les tècniques i les arts va ser enorme. En el que s'anomena el bressol de la civilització occidental uns milers d'anys després, el progrés va ser igualment espectacular. Es considera que no podem saber tot el que es va avançar i saber, degut a la gran pèrdua de'escrits i documents que contenia la gran biblioteca d'Alexandria. A la vegada, el progrés en les relacions humanes era molt més lent, la consideració que uns tenien uns drets inherents per naixement o classe, era irrefutable en totes dues civilitzacions.

Han passat uns milers d'aanys, la humanitat ha seguit millorant tècnicament, fent nous descobriments. Hem arribat a la lluna, hem enviat dispositius a altres planetes, hem trobat remeis a enfermetats que es consideraven incurables. Fins i tot, hem desenvolupat intel·ligència artificial i estem fabricant enginys que poden fer el que fem els humans i fins i tot ser molt semblants a nosaltres mateixos. I això va acompanyat amb fets esgarrifosos. Gran part de la humanitat es mor de fam, molts milions de persones han de fer esforços heroics per tenir aigua potable, les enfermetats que en el primer món ja han desaparegut, en el tercer causen milers de víctimes mortals. I a més, seguim considerant que altres persones són inferiors o no tenen els mateixos drets!

Cóm pot ser que la humanitat sigui capaç de fer grans progressos i d'altra banda, no poder desprendre's d'uns perjudicis, supòsits o creences que es mantenen des de fa milers d'anys i que són un fre per a la pròpia espècie?

INCOHERÈNCIES GENERALS? (1)

Sovint ens fem preguntes sobre cóm pot ser possible que, malgrat tot el nostre potencial humà, arrosseguem problemes, conflictes o situacions que són les mateixes que fa milers d'anys. En aquesta petita sèrie de reflexions, vull citar-ne algunes que des de fa temps m'han frapat o m'han fet sentir incòmode. Probablement, si les estudiem en conjunt, i des d'un punt de vista sistèmic, poden estar relacionades i tenir algunes poques causes comunes.

Així en les properes entrades, em preguntaré coses com:

Perquè la humanitat ha progressat tant a nivell científic, en coneixement i tècnica, i alhora té els mateixos problemes que fa 4 o 5.000 anys?

Cóm és possible que gastem i malgastem milers de milions de diners en luxe, armes, explotacions de recursos naturals, i la fam sigui encara una de les primeres causes de mort de la humanitat?

Per què, tenint el coneixement i les tècniques adients per assolir fonts d'energia sostenibles, quasi il·limitades i quasi gratuïtes, seguim utilitzant energies cares i nocives per la vida a curt termini?

Cóm podem tolerar tanta ineptitud per part de governants i ostentadors de poder per tot arreu?

Cóm podem encara lluitar en nom de dogmes religiosos i causar la mort de milers o milions de persones?

A partir de la entrada vinent, tractaré aquestes i algunes altres qüestions.